15.6.17

Barcelona manté l'11a posició en Copenhagenize Index 2017

Arriba una nova edició del rànquig de ciutats ciclistes que publica cada 2 anys la consultora danesa Copenhagenize. Barcelona manté la seva 11a posició en un rànquing molt competitiu en que es valoren les transformacions de mobilitat de les ciutats per promocionar la bicicleta urbana.

De Barcelona, es valora sobretot l'increment de la xarxa de carrils bici i la inversió i planificació dels propers 2 anys. També els projectes de super-illes per la pacificació del trànsit que suposen. S'esmenta també la bona salut del Bicing i la seva renovació i també els esforços per impulsar la distribució urbana de mercaderies en bicicleta.

L'informe critica els carrils bici centrals que no existeixen en cap manual de planificació i la manca de decisió per restringir més fermament l'ús del cotxe.

Ciutats emergents

Les primeres posicions de l'índex no tenen sorpreses, Copenhaguen, Utrech i Amsterdam. En posicions molt altres trobem ciutats franceses no tant llunyanes com Estrasburg (4) que es manté i Bordeus (6) que avança dues posicions. Ljubljana (8) la petita capital d'Eslovènia (310.000 hab) avança 5 posicions. Tokio (9) s'incorpora a la llista i Berlin (10) avança Barcelona gràcies a un moviment social molt potent que ha reclamat canvis a la ciutat a través de processos participatius. Viena (12) i Paris (13) també avancen posicions i es situen darrera de Barcelona.

Ciutats que decauen

Les ciutats que baixen posicions són les que han desatès les polítiques de mobilitat sostenible i no han avançat o han anat enrere en l'ús de la bici. Sevilla (14) ha perdut 4 posicions i va enrere per segona vegada, però es valora encara la seva potencialitat i la quota modal que va aconseguir en molt poc temps. Nantes (15) és una situació similar.

Estancament a Barcelona?

Hem de considerar que Barcelona s'estanca? No, les ciutats que s'estanquen van enrere en l'índex perquè la majoria de ciutats avancen i només les que avancen molt ho fan també en l'índex. Barcelona per avançar posicions ha de portar a bon terme les inversions en la nova xarxa i fer una aposta seriosa per la qualitat de les infraestructures i deixar definitivament els carrils bici centrals i començar a abandonar els bidireccionals en itineraris de forta demanda. Tirar endavant la super-illa de l'Eixample, els eixos cívics planificats i el tramvia per la Diagonal, serien factors clau per un canvi modal. A tot això, se li ha de sumar una restricció més directe del cotxe i ens especial per evitar la contaminació.

8.6.17

Odi a la bicicleta, post-veritat i linxament ideològic.

La Muriel ha tornat a sortir. Els contraris a la mobilitat sostenible treuen la mort de la Muriel Casal de tant en tant per criticar la bicicleta. Obliden que la Muriel va creuar en vermell i que el ciclista no la va poder esquivar, tots dos van caure a terra, tots dos són víctimes, ella es va donar un cop al cap i va morir, ell va tenir més sort.

El Nacional canvia el titular i el cos de la notícia
Ahir, un cop més, en una conversa de Twitter, una persona va treure la mort de la Muriel i una activista pro-bici li va contestar. Un dels tuits de resposta es va treure de context i va començar a aparèixer en mitjans digitals. Jo no entenia res, perquè el tuit en el seu context era respectuós amb la Muriel.

El primer que vaig veure va ser ElNacional.cat que sense contrastar la informació va dir falsament que era una assessora de Barcelona en Comú entre d'altres detalls no contrastats del que deia la gent a Twitter. Jo continuava sense veure on era la notícia, perquè no es tractava de ningú conegut. Al cap d'unes hores, el Nacional rectificava titular i contingut i la notícia quedava així. Jo continuo sense veure-hi cap notícia.

El segon digital que vaig veure és Directe.cat. Vincula l'activista a Barcelona en Comú i diu que treballa a l'Ajuntament de Colau, informacions sense contrastar. Aprofita també per dir "A més, ha estat una fèrria defensora a ultrança de la Superïlla del Poble Nou que tants enrenous i incomoditats ha causat entre els veïns". Ho podeu llegir aquí.

Mentrestant, per la xarxa social corren captures del tuit tret de context on sembla que sigui l'activista qui hagi tret el tema. Diversos personatges públics se'n fan ressò.

La Vanguardia
Avui, la "notícia" apareix a La Vanguardia que a més li dedica a l'activista un "semàfor vermell".

Em sento especialment identificat amb aquesta activista pro-bici, jo tampoc sóc conegut i tinc converses a les xarxes socials que es podrien treure de context i fer-me un linxament d'aquest estil i vinculant-me a qualsevol partit polític.

Veient els fets, tinc cada cop més clar que aquesta activista se li ha fet un linxament premeditat per la seva ideologia política i per les polítiques de mobilitat que defensa (bicicleta, tramvia, súper-illes, etc). De fet, qui treu la mort de la Muriel a la conversa sembla que també té les seves vinculacions polítiques òbviament oposades a l'activista.

Uns quants periodistes professionals s'ho han de fer mirar i uns quants mitjans de comunicació també. Els usuaris de Twitter i de les xarxes socials també hem de ser més curosos i anar a buscar les converses originals, desconfiar de les captures de pantalla tretes de context i posar en dubte també el que diuen personatges famosos. També hem de tenir clar que hi ha gent i mitjans que difondran notícies si creuen que són beneficioses pel seu partit o ideologia tot i saber que no són certes. Només en Lluís Llach ha rectificat. Mentrestant m'arriba altre cop pel Whatsapp que hem passat al nivell d'alerta 5 antiterrorista i que evitem llocs concorreguts. Benvinguts a l'era de la post-veritat.

P.D. La notícia ha sortit publicada també a altres mitjans digitals (1 i 2) i a diversos altres webs que reprodueixen notícies dels mitjans abans esmentats.

1.6.17

La Generalitat promourà una inversió de 40 milions en vies ciclistes

El programa s'iniciarà a la tardor i tindrà una dotació de 20 M€ procedents dels fons FEDER 2014-2020 per finançar el 50% del cost de les actuacions

La Generalitat convoca una nova línia d'ajuts a la construcció de vies ciclistes de qualsevol tipus, la millora de carrils bici existents o fins i tot mesures que millorin la intermodalitat entre la bicicleta i el transport públic (suposo que aparcaments de bicicleta segurs en estacions de transport públic).

Els municipis i els ens públics que vulgui participar en aquesta convocatòria hauran d'aportar el 50% del finançament.

La mesura és força interessant i comença a fer pujar el llistó de la inversió ciclista de l'administració pública catalana. Aquesta inversió per si sola pot representar uns 5€/habitant que estaria 5 o 6 vegades per sota del que seria necessari, però també cal sumar-hi altres inversions que s'estan fent al país, la més destacable la de l'Ajuntament de Barcelona amb 32 milions fins al 2018.