31.7.11

Nous models Vector de la casa Dahon

En Carles comenta els nous models Vector de la casa Dahon que sembla que és la gamma més alta de Dahon. Un dels models que es pot trobar ja per aquí és aquest X10:

29.7.11

Arribant a la feina en bici

Preparant l'aixada i calçant-se les botes al costat de la bici.

L'Anell Verd de Sant Boi


L'Ermita de Sant Ramon, punt culminant de l'Anell Verd
Ruta circular al voltant de Sant Boi de Llobregat que recorre els àmbits fluvial, agrícola i forestal del terme municipal.

Última actualització: gener de 2017

Distància: 16 km
Desnivell acumulat: +425 m aproximadament
Punt d'inici i fi: passarel·la d'accés al riu (a 100m de l'estació de FGC pel carrer Marià Girona)

Descripció de l'itinerari:
Agafem la passarel·la d'accés al riu i el remuntem per la vora fins a creuar per sota el pont de l'AVE. En trobar un edifici pintat amb paisatges, girarem a l'esquerra, tornarem a creuar per sota el pont de l'AVE i continuarem rectes travessant un petit canal (no seguirem pel costat de les vies). Anem rectes en direcció a la muntanya de Sant Antoni (vegeu les 3 fotos, 1 més antiga i 2 més actuals) fins que s'acaba el camí, llavors tombem a l'esquerra (com si volguéssim tornar). Quan trobem l'asfalt girarem a la dreta i continuarem paral·lels a la via del tren (FGC). En bici, ss aconsello anar per l'asfalt (no passen pràcticament cotxes) i no pel camí paral·lel massa estret, ambdós camins queden separats per una tanca de fusta que trobarem al llarg de bona part del recorregut.

Quan passem l'estació de la Colònia Güell girarem a l'esquerra per una rampa pronunciada (vegeu foto), tot i que jo us aconsello continuar per la carretera fins a trobar una rampa asfaltada, en ambdós caos es surt a una rotonda on hem de  retrocedir per la carretera (o per la vorera seguint uns passos marcats). Al cap d'uns 200 metres entrarem a la Colònia Güell i girarem a la dreta per arribar-hi per una zona de pins. Continuarem recte i travessarem la Colònia per la plaça Joan Güell fins a trobar altre cop una camí de terra. Girarem a l'esquerra, creuarem la carretera i anirem a la dreta per anar a buscar el camí de Can Ros.

Aviat trobarem una pista de terra a ma dreta amb els indicadors de l'anell verd, però també amb els pals indicadors antics (vegeu foto esq.). Als pocs metres trobarem la masia de Can Ros (vegeu foto dreta) i la deixarem a l'esquerra mentre nosaltres continuem i fem les primeres pujades.

Arribarem a una cruïlla després d'una pujada més forta i girarem a l'esquerra i no entrarem a la torre de Can Salgado. El camí escollit baixa fins al fons de la vall i després puja per l'altra vessant, deixa la porta de Can Codina i passa entre unes cases per acabar sortint a davant de Santa Bàrbara de Llor. Continuarem fins a l'aparcament d'aquesta masia que funciona com a restaurant i ens acostarem a l'edifici per trobar una pista que baixa. De seguida trobarem una pista a l'esquerra que haurem d'agafar per continuar pujant.

Pujarem un bon tros fins a arribar a la masia de Can Pubill (vegeu foto) i hi passarem ben bé pel costat per continuar pujant. La següent masia serà la de Can Palós que ens quedarà a la dreta. Allà mateix trobarem una àrea de lleure amb una font que ens pot servir per descansar una mica abans d'afrontar unes últimes rampes una mica dures (vegeu foto amb tanques de fusta).

En acabar les rampes, creuarem una cadena i girarem a l'esquerra. Aquí tenim bones vistes del vessant de Sant Boi i del turó de Sant Antoni. Continuant a l'esquerra començarà la baixada cap al coll on travessarem molts camps de cirerers. Tornarem a tenir bones vistes i veurem la masia de Can Palós (vegeu foto esq.).

Continuarem encarats cap a Sant Ramon, pugem una mica per passar per sota del cim de Pedres Blanques (250m) i comencem el descens cap a l'estret de Roques passant pel cim del turó de l'Angla (217m). En arribar damunt de l'estret veurem baixarem una mica més fins a un segon trencall a l'esquerra que ens baixarà fins a la passarel·la que creua per damunt de la carretera i creuant arribarem a sota mateix de Sant Ramon.


Aquí tenim 3 opcions: (1) podem fer la pujada brutal fins a dalt de l'ermita de Sant Ramon (vegeu la foto dreta, són 135 metres de desnivell fets en 700 metres!) o (2) pujar un tros per agafar un camí en baixada a l'esquerra (vegeu foto esquerra) que us portarà a una pista que puja fins a l'ermita passat per la font de Golbes (baixem força, per tonar a pujar!). L'opció (3) que us recomano és anar com si pugéssim directament i agafar el camí de l'esquerra. Seguint aquest camí trobarem al cap d'un metres un camí a la dreta que puua cap a Sant Ramon (vegeu foto). L'agafarem i empenyerem la bici, ja que als pocs metres el camí torna a ser ben ciclable, gira cap a l'esquerra i ens porta fins a la pista de pujada sense perdre desnivell.

El descens el farem cap a Sant Boi i deixant a l'esquerra la pista que puja de la font de Golbes. L'anell verd ens portarà cap al parc de la Muntanyeta i des d'allà podem anar creuant carrers per tornar al  punt d'inici.

Alternatives:


  • Si voleu descendir cap a Sant Boi, és més bonica la pista de la Font de Golbes que anar a buscar el parc de la Muntanyeta.
  • Baixar cap a Viladecans i anar cap al riu per aquesta ruta és potser l'opció més elegant per tancar aquesta ruta circular.
  • Fer la ruta en sentit contrari. És qüestió de preferències. A mi m'agrada tal i com l'he ressenyat.
Mapa de la ruta:


Mostra Anell Verd de Sant Boi en un mapa més gran

Més informació:

26.7.11

Protector de cadena casolà

La gent que té temps i certa traça a part de fer el manteniment de la bici, també pot fer-se accessoris com aquest protector de la cadena.

23.7.11

El cotxe de Google Street View en acció

Fa uns dies vaig veure el cotxe de Google Street View en acció. No em vaig poder estar de perseguir-lo i fer-li una foto.

Jo utilitzo molt el Google Maps, juntament amb el visor de l'institut cartogràfic per planificar i ressenyar rutes, però també per trobar adreces i el Google Street View et permet veure els números de les façanes i els cartells i assegurar-te molt millor d'on vas.

22.7.11

He fet bé canviant els pneumàtics

Un dels motius per fer el canvi de pneumàtics era el tall que tenien. Ahir canviant-los, els hi vaig fer una foto per fora i una altra per dins a contrallum:

Canvi de pneumàtics a la BTT

Després d'uns anys amb els pneumàtics estrets i força lliços a la BTT, he decidit tornar als pneumàtics originals de la BTT. Els motius:
  • Ja no faig cicloturisme d'alforges :-(
  • Per ciutat utilitzo la Brompton.
  • Els que porto ara tenen un tall.
Aprofitant que tenia els pneumàtics a punt per fer el canvi (faltava trobar el moment per fer-ho), vaig fer una foto amb un pneumàtic de BTT (1.90), el pneumàtic que portava (1.50), el pneumàtic que he posat (un Maxxis 2.10 desenfocat a la foto) i la roda de la Brompton, respectivament.

21.7.11

La Revolució ciclista a El País

Revolución ciclista és el títol del reportatge que aquest cap de setmana podíeu trobar al suplement del diari El País. Ho vaig avisar pel Twitter, però em vaig oblidar d'enllaçar l'article després. També podeu veure el reportatge amb les fotos al Barcelona Cycle Chic.

En bicicleta adaptada

Crec que no havia vist mai fins ara una bici adaptada a la carretera.

Hi ha 2 coses que em van sorprendre:
  1. La gran velocitat que agafava la bici.
  2. La poca visibilitat que té quan passa entre els cotxes. L'únic que es veu és el banderí.

A l'estiu el Bici-Vici més gràfic

Com passa amb els diaris o els suplements d'estiu, el Bici-Vici baixa una mica el ritme de publicació i té menys lletra i més fotos. Per exemple, les que he publicat aquests dies:


Però espereu-vos que en venen més!

20.7.11

Bèlgica permetrà a les bicis el gir a la dreta en semàfors en vermell

La idea és que en un semàfor hi pugui haver un senyal vertical que permeti a les bicicletes girar a la dreta quan està vermell, però cedint el pas als vianants i si s'escau, a la resta de vehicles.

Això ja s'aplica a Alemanya, França i Holanda

Aquesta mesura entenc que aquí només es pot senyalitzar instal·lant un semàfor addicional per a bicicletes en taronja intermitent. Amb aquest canvi legislatiu, reduiríem costos i per tant més municipis instal·larien aquest tipus de senyals més sovint.

Aquesta mesura crec que és molt important per prioritzar la bici i també per exemplificar que la bici té prioritat en les polítiques públiques.

Els talls de rodalies no tenen servei alternatiu per a bicicletes

Com probablement heu sentit, del 4 al 27 d'agost les vies de tren entre Sants i les estacions de l'Hospitalet i Bellvitge quedaran tallades. Això afectarà totes les línies de tren de rodalies i llarga distància que van cap al Baix Llobregat i cap al sud de Barcelona.

Hi haurà un servei alternatiu amb bussos que augmentarà el trajecte en 20 minuts de mitjana, però normalment aquests serveis no accepten bicicletes. Pels trens de major distància, es desviaran pel Vallès i Vilafranca allargant el trajecte uns 45 minuts i en aquest entenc que s'acceptaran bicicletes en les mateixes condicions que fins ara.

19.7.11

Kingdom Bicycles from Cleveland

Quan compro roba sempre vaig en compte quan hi ha coses escrites. Ja fa molts anys, una professora d'anglès ens va advertir que a vegades hi ha faltes d'ortografia o s'hi escriuen coses sense massa sentit.

En el cas de la samarreta que ens ocupa, no he aconseguit trobar aquest fabricant de bicicletes. En canvi, a Cleveland (Ohio), justament a l'avinguda Perkins, sembla que hi havia (cap a l'any 1893) un fabricant de bicicletes anomenat The Winton Bicycle Co. que uns anys més tard es va convertir en un fabricant de cotxes (Winton Motor Carriage Company).

18.7.11

En bici per la Ronda de Dalt

Foto captada en un tram de la Ronda de Dalt al terme de Cornellà (prop de la sortida 15 en direcció Besòs).

Se'ns dubte anar per la Ronda és més ràpid i recte que anar per fora, però aquest ciclista es trobava tot just passat el nus del Llobregat amb multitud d'incorporacions. És possible que en alguna d'aquestes entrades se'ls hagi oblidat de posar la senyalització de prohibit el pas de bicicletes.

15.7.11

Armani també es suma a la bici

Les bicicletes de pinyó fix serveixen per presentar una gama de texans. S'accepten interpretacions de la rebolcada final...

14.7.11

Segur de Calafell, Castelldefels, Sant Carles de la Ràpita, etc.

Sembla que tal i com es va anunciar, ja no hi ha carril bici a Segur de Calafell (Avui 9/7/2011). L'excusa ha estat, entre d'altres, que els carril bici no era prou segur, que no hi havia ciclistes,etc. Enlloc de fer-lo segur o canviar-lo de cantó, l'han suprimit.

El següent municipi, com ja havíem parlat, podria ser Castelldefels on l'actual alcalde s'entesta en dir que hi ha un problema de circulació al passeig marítim, però en el tram on hi ha el carril bici de dilluns a divendres no hi ha cap caos circulatori ja que hi ha menys activitat comercial que en altres trams i hi ha un carril més de circulació de cotxes que en la resta de passeig on només hi ha un carril per sentit.

A Sant Carles de la Ràpita el problema és un altre (El Punt 9/7/2011). L'equip de govern sortint havia planificat un carril bici de 14 km i ara, com que encara no està adjudicat, es volen desdir per prioritzar altres inversions. Al meu entendre, en una població turística com Sant Carles, a l'entrada sud del Delta de l'Ebre, no solament milloraria molt la mobilitat la possibilitat de moure's més tranquil·lament en bicicleta, sinó que també hi ha molta potencialitat de desenvolupar el cicloturisme que tants turistes està movent en països com Alemanya o França.

La bici símbol de Menorca?

Aquestes fotos són d'una samarreta i unes avarques de Menorca, però no sé exactament perquè es fa servir com a símbol de Menorca en souvenirs. Alguna idea?

Sí que es veritat que la bici té molta tradició a Menorca tant com a mitjà de transport com per oci, però potser també és un símbol de marketing interessant, ja que la bici es fa servir molt en publicitat i moda com a símbol de salut, llibertat, joventut, modernitat, etc.

Per cert, la foto de les avarques la vaig publicar en un post anomenat sabates ciclistes.

13.7.11

Nous itineraris ciclistes al Delta de l'Ebre

Els enllaços d'aquest apunt, probablement els trobareu actualitzats a l'apartat Rutes en bici per Catalunya

Ja fa uns mesos que hi ha un parell de nous itineraris ciclistes al delta de l'Ebre. Són 2 itineraris que podríem definir d'accés al Delta. D'una banda, el Cami de Sirga del Delta entre Amposta i el riu Migjorn (22 km) i a l'altra banda del Delta, Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta (25 km).(són els itineraris 7 i 8, respectivament).

Us poso la llista completa d'itineraris, el mapa del delta i un itinerari a peu, tal i com ho he trobat aquí:

L'ampliació de la xarxa de carrils bici a Reus no és una prioritat

Llegeixo a l'Avui (9/7/2011):
"La regidora de la Guàrdia Urbana, Alícia Alegret, va reiterar que “no és una prioritat” i que s'han de fer nous estudis de mobilitat per saber quin és ara l'ús real dels carrils bici."
Això de l'ús real dels carrils bici em fa tanta gràcia com aquella frase de que no fem carrils bici perquè no hi ha demanda. Excuses. El carrils bici desconnectats o perillosos no es fan servir i només es faran servir quan formin part d'una xarxa o d'un itinerari més llarg.

12.7.11

Apagar el motor i l'aire acondicionat?

Quan l'altre dia us parlava de que caldria apagar el motor dels cotxes per aturades de més d'un minut no vaig comentar el tema dels aires condicionats dels cotxes. Tenint engegat el motor i l'aire i estant parats, acabem empassant-nos els nostres propis fums. Millor una ombra, un para-sol al parabrisa i les finestres obertes.

Ara a l'estiu, a la sortida de Sants Estació (a la plaça Joan Peiró) podeu trobar aquesta pila de taxis esperant, molts d'ells, amb el motor en marxa per tenir l'aire condicionat també en funcionament.

11.7.11

Agafeu una ruta alternativa!

Quan fa un any parlava de Rutes alternatives a ciutat em referia justament a la imatge de la dreta. Us explicava que veig ciclistes, corredors i vianants agafant aquesta forta pujada que té almenys un parell d'alternatives. Us en torno a parlar senzillament perquè li he pogut fer una foto on es veu bé que puja. El sol de justícia us l'haureu d'imaginar perquè feia núvol, però ja veieu que no hi ha arbres.

Almenys pel cas de la bici, val la pena fer 1 km més que haver de suar per pujar-ho i a més empassar-se tot el fum dels cotxes que pugen revolucionats o les partícules dels frens dels que baixen.

Oberta l'inscripció per la 4a trobada de Tàndems

S'obre la inscripció de la quarta edició de la trobada de bicicletes tàndem que es realitzarà el dia 4 de setembre al Penedès.

Més informació a Trobades de bicicletes tàndem.
Oppy (Hubert Opperman) and woman, possibly Edna Sayers, on tandem bicycle, by Sam Hood

8.7.11

Reportatge sobre la tecnologia aplicada a la bicicleta

Aquest reportatge del programa Tres 14 de TVE (TVE 10/4/2011) es centra en l'aplicació de la tecnologia en les bicicletes. Hi apareixen Daniel Martínez, del departament d'innovació d'Orbea, el ciclista Perico Delgado i el comentarista esportiu Carlos de Andrés.

Interessant, sobretot ara que ha començat el Tour.

7.7.11

Quantes hores ens cal dormir realment?

Dormir poc té conseqüències en el rendiment físic, crec que tots ho sabem, però ara nous estudis demostren que també en el rendiment intel·lectual. Ho expliquen al diari ARA a l'article Quantes hores ens cal dormir realment?

6.7.11

Pedales de asfalto

Ja es pot veure aquí el documental produït per TVE "Pedales de asfalto" que us comentava l'altre dia. El reportatge recorre les principals ciutats espanyoles explicant la situació de la bici. A mi no m'ha agradat, perquè dóna una visió de que el ciclista es salta les normes sempre i de que circular és molt perillós. He trobat a faltar imatges de zones més pacificades i m'han sobrat el carrers de 2, 3 i 4 carrils per sentit!

5.7.11

Infraestructures ciclistes 2.0 accidentals

Fent el símil amb Internet sovint dic que les infraestructures ciclistes que tenim són 1.0. Les 2.0 podríem dir que són les que donen prioritat a les bicis davant dels cotxes: ponts, túnels, rampes, semàfors que donen prioritat a la bici, zones d'aturada avançada, etc.
De tot això en tenim ben poc, però accidentalment hi ha infraestructures no pensades específicament per la bici que a vegades amb pocs canvis poden ser infraestructures 2.0.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta veiem un pas subterrani amb rampes, un ascensor urbà amb un ciclista a dins i uns ciclistes que passen per un pont aprofitant un espai molt reduït (passen a peu amb la bici aixecada).

Prolongació del camí del mar de Viladecans?

Algú de Viladecans en sap alguna cosa? El camí del mar de Viladecans arriba a la platja, però no al nucli urbà. Sembla que al portal de Viladecans han actualitzat aquesta notícia (Viladecans.net 30/7/2010) i per això ha tornat a aparèixer en fonts RSS i cercadors. Parlant d'un ple municipal, hi ha un paràgraf que diu:
"es va ratificar per unanimitat el conveni de col·laboració amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que permetrà l’arranjament del tram de 900 metres que separen el nucli urbà del Camí del Mar. La Generalitat construirà el carril bici i adequarà la via per a l’ús de vianants i circulació viària. Es preveu que les obres estiguin finalitzades el mes de juny de l’any vinent."
Mentre el tram que falta no es fa, l'Ajuntament va publicar una ruta alternativa per la riera de Sant Climent (vegeu-ho aquí).

4.7.11

Bosses fetes amb càmbres d'aire

A E L I - B O L S A fan bosses i altres accessoris amb productes ciclistes reciclats o altres productes reciclats.

Per exemple, aquesta bossa feta amb cambres d'aire.

2.7.11

La teoria del divertiment

Segons aquesta teoria, la gent canvia el seu comportament per coses divertides i això es pot aplicar per transformar la societat en àmbits com la mobilitat. Aquest vídeo (que ja havia vist) mostra com aquestes escales musicals s'utilitzen molt més que quan eren convencionals.



En aquest altre premien els conductors que compleixen el límit de velocitat:



És un projecte finançat per Volkswagen i podeu trobar més exemples a http://thefuntheory.com/. Se us acudeix alguna manera d'aplicar aquesta teoria a la bici?

1.7.11

Reportatge a TVE: "Pedales de asfalto"

La setmana vinent s'emet a TVE el reportatge Pedales de asfalto que donarà una visió espanyola de l'increment de l'ús de la bicicleta a les ciutats. Pel tràiler sembla que tractarà els conflictes bici-vianant de Sevilla on m'han dit que la bici ha guanyat espai en detriment del vianant i no del cotxe. Mala política!

S'emetrà dimarts a les 00:45h a La 1 i en el canal 24H el dilluns a les 00:04 i el diumenge a les 20:30. En tot cas, quan estigui disponible per veure'l on-line us l'enllaçaré.

Ho he trobat a Sociedad Sostenible que en fa una bona sinopsis.

Repor - Pedales de asfalto - avance

Repor - Pedales de asfalto - avanceEs necesario instalar Adobe Flash Player para poder ver este vídeo.

El paviment vermell de Collserola

Alguns camins pavimentats en color vermell a Collserola poden donar peu a confusions. La foto de la dreta correspon a un camí o vorera per a vianants que transcorre des de Vallvidrera fins a la carretera de l'Arrabassada (just sota el Tibidabo). Tot i ser vermell, és d'ús exclusiu per a vianants, però a vegades la senyalització horitzontal no és prou clara i pot donar peu a confusions.

Aquesta setmana he descobert a la Vall de Sant Just (foto de l'esquerra, perdoneu la qualitat) un tram curt (suposo que per això no l'havia vist abans) de carril bici amb fons vermell. Aquí queda una mica més clar que un cantó de la carretera és per bicicletes i l'altra per a vianants o excursionistes. Aquí potser el dubte és si el carril bici és bidireccional, ja que l'amplada del carril no és especialment generosa.