Les rutes interurbanes són essencials per a canviar la mobilitat

Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.

Granollers i el seu entorn

D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.

En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.

En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.

Terrassa: 4 mesures de promoció de la bicicleta

Guies ciclistes aturant el trànsit

Després de l'anàlisi de les infraestructures ciclistes de Terrassa, calia explicar que tot i que els carrils bici són imprescindibles, cal fer una promoció de la bici de forma integral. Per això, he seleccionat quatre mesures força innovadores que es fan servir a Terrassa per promoure l'ús de la bici.

Formació ciclista a les escoles

Un programa municipal permet fer una formació ciclista als alumnes de final de primària o de principi de l'ESO. Aquesta formació inclou formació teòrica a l'aula, pràctica al patí i circulació en trànsit obert (6 hores en total). El model està basat en el Bikeability anglès i des de l'any 2011 ha format més 1.800 alumnes.

Habilitació de guies ciclistes

Bicicleta humana, Terrassa 2016 (Foto: BiTer)

La llei permet habilitar temporalment a ciutadans com a agents de regulació del trànsit. Aquesta figura s'usa sovint en actes populars, però a Terrassa han anat més enllà i imparteixen cursos i fan exàmens per habilitar (i revalidar) ciutadans com a guies ciclistes per 4 anys.

Aquests guies treballen de forma voluntària i estan autoritzats i identificats per a poder tallar el trànsit en pedalades populars i altres actes similars i alliberen la policia local d'aquests tasques.

Amonestació de conductors

L'assetjament de ciclistes és poc habitual, però passa de forma regular. També és habitual que hi hagi ciutadans que desconeguin la regulació del trànsit a una ciutat. L'associació local de ciclistes, BiTer, ha arribat a un acord per formalitzar un protocol pel qual qualsevol ciclista pot presentar una queixa amb les dades del vehicle infractor o assetjador a la policia local. La policia llavors, pot fer una amonestació verbal posant-se en contacte amb els conductors terrassencs.

Terrassa: infraestructures ciclistes efectives i de baix cost

El meu últim pas per Terrassa m'ha servit per constatar que les ciutats metropolitanes també poden fer infraestructures ciclistes sense tenir grans pressupostos ni finançaments com el de Barcelona. A continuació un petit repàs!

Com veieu en aquestes primeres fotografies, un carril bici central no és segurament la millor opció per a la bicicleta, però tot i així, ens trobem que a cada cruïlla es preveu el gir a la dreta. No puc deixar de pensar en els carrils bici d'aquest estil de Barcelona que encara no preveuen els girs: Paral·lel, Marina, Passeig de Sant Joan, etc.

Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada quan el semàfor és vermell (2a foto).

Carril bici en sentit contrari a la circulació

Una altra solució que trobo prou encertada: compartir l'espai a la baixada i fer un carril bici de pujada en contrasentit. En baixada, les bicis no tenen problemes per compartir l'espai amb els cotxes perquè les velocitat s'igualen, en canvi de pujada cal un carril exclusiu i en aquest cas, només les bicis poden circular en aquest sentit (prioritzem les bicis). Probablement, tots preferiríem un carril bici de pujada segregat i sense aparcament, també s'ha de dir.

Reclamen un carril bici fins a l'Hospital de Terrassa

I també a les carreteres de Rubí i Matadepera:

• Terrassadigital 12/9/2011

Nota de premsa del BACC Terrassa:

El grup local del BACC a Terrassa passa a l’acció i vol contribuir al debat generat arrel de l’anunci de l’inici de la tarificació de l’aparcament de cotxes de l’Hospital de Terrassa. Per gestionar la mobilitat calen no només aquests mecanismes reguladors de l’aparcament de cotxes i un bon sistema de transport públic, sinó també una bona infraestructura que faci possible l’accés a peu i amb bicicleta a l’Hospital.

La distància del centre de Terrassa a l’Hospital no arribar a 6 km, per tant entra prefectament en el radi d’acció habitual de la bicicleta.

Al mateix temps, demanem al Consorci de l’Hospital que habiliti un aparcament tancat per a que les persones que es desplacin amb bicicleta no hagin de patir pel robatori de la seva bicicleta

Finalment, demanem que aquest carril bici connecti amb el municipi de Sabadell, per facilitar la mobilitat amb bicicleta entre ambdós municipis, aixó com l’accés al centres generadors de mobilitat que hi ha en aquesta carretera: el Consell Comarcal, el Mercavallès, la Deixalleria i el Centre de gestió dels Mossos d’Esquadra.

El BACC demana als grups polítics dels Ajuntament de Terrassa i Sabadell, així com al Consell Comarcal del Vallès Occidental, que presentin mocions als plens municipals i comarcal per instar a la Diputació de Barcelona a prioritzar aquesta inversió. Per descomptat que entenem la construcció d’aquesta infraestructura com a promotora de desplaçaments a peu i amb bicicleta, això vol dir espais prou amples i diferenciats per als dos modes de transport saludables.

El BACC fa extensiva aquesta demanda a les carreteres de Rubí i Matadepera, com a eixos prioritaris per a ser connectats amb carrils bici i voreres amples.

Fem-ho possible entre tots!

Pas de vianants amb LEDs a Terrassa

A Terrassa han estrenat un pas de vianants que amb llums LED de color verd i vermell al terra es senyalitza si els vianants i bicicletes el poden creuar. És el primer cop que s'utilitza una senyalització d'aquest tipus a Catalunya. Vegeu els detalls a terrassadigital 17/9/2010 o en el vídeo:

Una volta per Terrassa

Aprofitant una visita a Terrassa, he agafat la bici plegable i he fet una petita volta per la ciutat. La primera imatge al sortir de l'estació de Renfe ja ha estat positiva: sortint de l'estació et trobes de cara el punt de préstec de l'Ambiciat.

Després, seguint el consells rebuts, he anat a buscar el parc de Vallparadís: ha estat un trajecte molt agradable, d'entrada el dia acompanyava (el dia abans havia plogut i el cel era clar i les llums eren molt maques) i a part d'això l'entorn és molt agradable i m'he deixat suggestionar pel conjunt de les esglésies de Sant Pere o pel castell cartoixà...

Ja fora de Vallparadís, he recorregut per exemple, alguns trams de carrils bici a la zona universitària de la UPC, en concret m'ha agradat la Rambla de Sant Nebridi, on el carrer s'ha transformat sense grans reformes per fer-hi passar un carril bici per cada cantó fent ús d'antics espais d'aparcament.

Algunes impressions ja no tant positives les he tingut al carril bici del passeig 22 de juliol on les connexions entre els diversos trams de carril bici m'han semblat mal senyalitzades o per exemple a l'avinguda Jacquard (foto de l'esquerra) on entre els cotxes el carril bici i les terrasses dels bars es deixa poc espai pels vianants. Els carrils bidireccionals a la vorera no acostumen a ser gaire bona solució...

Us recomano aquest plànol d'itineraris per anar en bicicleta per Terrassa (PDF), a diferència d'altres plànols no només indica els carrils bici (que tampoc n'hi ha tants), sinó que també indica els itineraris recomanats, les zones 30 i les rutes d'oci a dins i cap a fora de la ciutat.

• Altres apunts sobre Terrassa

Més informació de la connexió entre Terrassa i Matadepera

A terrassadigital 28/1/2010 he trobat més informació del carril bici que unirà Terrassa i Matadepera. El projecte està ja fet i ara faltarà cercar el finançament.

Llegiu més detalls i vegeu el vídeo (descarrega vídeo .flv) que adjunta la notícia.

L'Ambicia't de Terrassa fa balanç i tanca per vacances fins al setembre

Avui he mig vist a TV3 una notícia on s'explicava el funcionament del servei de bicis compartides Ambicia't de Terrassa. Fent una petita cerca he trobat a e-news Terrassa aquest balanç del funcionament. Ara el servei tanca per vacances i torna a arrencar al setembre.

• La Malla 19/7/2007
• Bici-Vici 2/5/2007
• Ambicia't Terrasa

La ruta de les fonts entre Terrassa i Matadepera

Gràcies al Ciclotimes d'aquest mes descobreixo aquesta ruta promocionada pels ajuntaments de Terrassa i Matadepera. És una ruta per a BTT d'uns 42 Km entre els termes municipals d'aquests 2 municipis, passant per 12 fonts i amb vistes a Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

La informació més completa la podeu trobar al web de l'ajuntament de Terrassa que inclou tríptics, mapes, roadbooks, tracks GPS i fotografies:

• Ruta de les fonts
• Triptic (PDF)
  

Terrassa inaugura 1,7 km de carril bici

Amb aquests 1,7 ja en té 10,3 dels 145 previstos pel pla de bicicletes. Intueixo (no ho sé del cert) que com altres municipis no fa inversió directa en infraestructures per a bicicletes sinó que aprofita altres obres de reforma de carrers per incloure-ho. I el que acostuma a passar és que els carrils queden mal connectats...
El Punt 28/9/2006