La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.

 

Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):

Les vies verdes de la Catalunya Nord

• L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
• La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  
• Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
• Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
• Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.

  

  L'OpenStreetMap.org mostra forces
  carrils bici a la plana
  

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.

Més informació:

• Bici als Pirineus orientals
• Mapa de les rutes ciclistes franceses
  

• Volta per la plana del Rosselló: de Perpinyà a la platja de Canet i tornada pel riu Tet (43 km +100 m)
• Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8 (49 km, +140 m)
• Pirinexus. Taram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló (20 km o 40 km, +300 m)
  
• Rutes sobre asfalt al vessant nord del Canigó

Via Verda Foix - Saint Girons

Feia temps que em cridava l'atenció aquesta via verda. Sobretot per la proximitat amb Catalunya, la possibilitat d'arribar-hi en tren i la promesa que en un futur connectarà amb altres vies verdes podent arribar a l'Atlàntic per un cantó i al Mediterrani per l'altre.

Actualment, aquesta via verda fa uns 42 km i connecta Foix amb Saint Girons seguint el traçat d'un antic tren que va funcionar del 1884 fins al 1955 quan la competència amb la carretera la va fer poc viable. Encara es conserva la major part de la infraestructura, edificis i estacions, túnels, ponts (alguns d'ells metàl·lics i amb terra de fusta) i un gran viaducte prop de Foix.

És un itinerari est-oest que transcorre més allunyat de la carretera pel cantó oriental (travessant boscos i pastures) i és molt ombrívola i per tant es fa força bé a l'estiu. El paviment és majoritàriament terra compactada i es pot fer prou bé amb qualsevol bicicleta.

Comparant amb altres vies verdes, potser l'hi falta una mica més de senyalització i sobretot algunes zones de descans (no n'hi havia cap). Vam coincidir amb una màquina desbrossadora que feia el manteniment dels laterals i també ens vam fixar que un pont amb terra de fusta s'hi havien substituït alguns travessers i s'havia marcat els que calia substituir.

Les estacions i els edificis ferroviaris han estat completament privatitzats i ara tenen usos diversos (alguns són cases particulars). Alguns costen de reconèixer, però d'altres han mantingut el nom de l'estació.

Com us explicava al principi, en un futur ha de ser possible connectar a través d'aquesta via verda amb l'Atlàntic per un cantó i amb el mediterrani per l'altre (vegeu el mapa de les vies verdes franceses, en color gris discontinu es marquen les futures ampliacions).