La contaminació atmosfèrica carrer a carrer

Ja fa anys que tenim previsions de contaminació basades en models que tenen en compte les dades històriques de qualitat de l'aire i les previsions meteorològiques. Ara, tenim previsions molt més acurades i amb més detall amb una precisió de fins a 20 m² a Barcelona.

El sistema de previsió de la qualitat de l'aire Caliope ha fet un pas endavant i ara aconsegueix més detall a la ciutat de Barcelona en fer previsions de contaminació per NO₂, un dels contaminants tradicionalment més problemàtics.  Ara la previsió d'aquest contaminant es veu amb una precisió de 20 m² i això permet veure molt clarament la contaminació carrer a carrer. Ara, podem prendre decisions com a quina escola portem els nostres infants o a quin carrer viure. La previsió carrer a carrer també arriba a bona part de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet i també una bona part del Prat i una mica de Badalona.

Per a la resta de Catalunya o per altres contaminants, la previsió té un detall d'1 km², és a dir, una qualitat aproximada d'un barri.

Amb tot això i amb altres mapes que es publiquen i amb tota l'evidència científica que s'ha publicat, l'administració pública hauria de reaccionar i no deixar que centres educatius, hospitals o habitatges de nova construcció estiguessin prop de carreteres i també hauria d'actuar per traslladar aquests equipaments lluny de les carreteres i en cas de carrers molt transitats, hauria d'actuar per restringir-hi el trànsit i per donar alternatives de transport públic. Si a més, la ciutadania pren consciència del problema, podria afectar la valoració dels immobles al mercat immobiliari.

La contaminació atmosfèrica incrementa el risc de problemes emocionals en infants

L'impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut física de les persones i en especial en la dels infants està ben demostrada. Ara també queda ben acreditat (perquè no és el primer estudi que ho afirma) que la salut mental dels infants es veu afectada per la mala qualitat de l'aire. També, com altres estudis, s'acredita la importància de tenir verd urbà a les ciutats i en especial prop dels centre educatius.

Un estudi amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya mostra que l'exposició continuada a la contaminació atmosfèrica i especialment a les partícules PM10, s'associa a un risc més alt d'afeccions emocionals, com l'ansietat i la depressió.

Allunyar els cotxes dels centres
educatius pot ser una bona mesura

L'estudi també apunta que les zones verdes (arbrat i verd urbà) properes als centres educatius disminueix el risc d'alteracions de conducta com el trastorn de dèficit d'atenció o l'agressivitat.

Cal dir que molt probablement l'estudi hagi tingut en compte les partícules PM10 (de menys de 10 micres) perquè són les que es mesuren des de fa més temps i més àmpliament en el territori, però que la comunitat científica també està preocupada pels efectes de les partícules ultra fines (les de menys de 2,5 micres).

Mesures pal·liatives que es poden promoure des de la comunitat educativa:

• No deixar acostar els cotxes al centres educatius és una de les opcions que tenim per intentar millorar la qualitat de l'aire de les escoles. A la vegada, millorem la seguretat i desincentivem l'ús del cotxe davant d'alternatives com anar a peu i en bicicleta.
• Gestionar l'aturada d'autobusos i autocars prop del centre.
• Tenir patis amb molt de verd.
• Tenir una política de ventilació del centres segons la qualitat de l'aire exterior.
• Promoure un bus-bici per anar a l'escola.
• Instal·lar aparcaments de bicicletes dins del centre educatiu.
  

Més informació:

• Notícia
• Estudi

Rider Resilence o com pedalar ens ajuda a superar problemes

Rider Resilence explica a través de 3 casos com la bicicleta és una gran eina per superar els problemes de la vida, una gran eina per la salut mental de les persones.

En 20 minuts, aquest documental ens explica com la bicicleta ha estat una eina terapèutica per a 3 persones que passaven moments molt durs de les seves vides. No explica res de nou, ho sabíem i ho sabem i hi ha molts estudis que ho han anat ratificant científicament, fer esport i fer-lo a la natura és bo per la salut. Pedalar, el ciclisme o en aquest cas la bicicleta de muntanya, és un cas clar o s'ajunten l'esport, la natura i en molts casos la companyia d'altres persones.

Aquest documental no deixa indiferent.

També podeu visitar la comunitat Rider Resilence que cerca donar suport a iniciatives inspiradores que ajudin als ciclistes que passen per moments difícils.

Ajustar la bicicleta per tenir una posició còmode

Repassem els ajustos i els components que poden ajudar-nos a anar el màxim de còmodes en bicicleta.

La talla de la bicicleta

El primer pas per anar còmodes damunt de la bicicleta és utilitzar-ne una de la nostra mida. Cada fabricant té una taula de talles i mides o ofereix alguna calculadora. Tot i que l'alçada és un bon indicador de la mida que necessitem, la llargada de la cama és millor indicador (tot i que una mica més inexacte de mesurar). Després també hi ha moltes altes parts del cos que no són proporcionals entre persones com són la mida dels braços.

En general, en cas de dubte, s'aconsella triar la talla inferior.

No totes les marques tenen models adaptats a la morfologia femenina o donen les indicacions necessàries per fer els ajustos necessaris (per exemple usar una potència més curta), per tant, en això, si ets dona, també pot ser que ho tinguis més difícil.

 

L'altura del seient

Un primer truc per quan agafem una bici que no es nostra o quan ajustem l'altura d'una plegable és que el seient estigui a l'altura de l'os del maluc.

La graduació exacte s'aconsegueix posant el taló en el pedal. En aquest punt, la cama ha d'estar completament estirada. Per tant, posant el peu bé (recolzant els ossos metatarsians), la cama ha de quedar només una mica flexionada. Si canvieu de calçat, potser haureu de tornar a ajustar el seient.

Anar amb el seient massa baix i el genoll massa flexionat farà que ens cansem molt més i afavorirem lesions.

Un seient baix pot donar seguretat a un principiant, però cal explicar que per baixar de la bici o per aturar-nos sempre ens inclinem cap a un dels dos cantons i recolzarem només un sol peu i fins i tot a vegades si no ens inclinem prou, només ens arribarà la punta del peu. No hem de pretendre poder posar els 2 peus a terra sempre, cosa que només aconseguirem en algunes bicis.

En bicicleta tot i alguns problemes de salut

Un dels tòpics de la bicicleta és que és per a gent jove i esportista i això és com dir que caminar és per a gent jove i esportista.

 

La bicicleta és per a totes les edats i amb els anys he anat coneixent persones que amb diverses edats, malalties i discapacitats, la utilitzen amb normalitat. També tinc la sensació que els metges, fins a cert punt, han normalitzat que anar en bicicleta és com caminar i que per tant et donen orientacions de que fer i que no fer segons la teva malaltia.

 

Us faré una llista de casos (alguns de més genèrics i d'altres més concrets) que he conegut. Evidentment, això no és una guia mèdica.

Patinets elèctrics versus bicicletes

La típica comparació entre cotxe i

bici, també funciona amb el patinet

Sembla que cada cop més gent es planteja fer un canvi en la seva mobilitat i sovint la tria és entre el patinet o la bici. I no, no és el mateix, són molt diferents.

El patinet elèctric o els vehicles de mobilitat personal (VMP) són sedentaris i contaminen. Evidentment, són una millora per a les ciutats, sobretot si ajuden a eliminar cotxes i motos, però amb la bicicleta es viu més i millor!

L'aspecte de salut és fonamental, la bici (fins i tot la bici elèctrica) és mobilitat activa i té molts beneficis per a la nostra salut física i emocional i això és bo per als ciclistes, però també és bo per a la societat perquè redueix els costos sanitaris.

D'altra banda, com sabeu, la producció de bateries elèctriques genera uns residus importants i a més, teniu contractada electricitat d'origen renovable? (Encara no?!?). Finalment, augmentar la demanda elèctrica implica generar més energia elèctrica de la que generem actualment, és un dels problemes o reptes importants de l'electrificació de la mobilitat.

La bicicleta en el desconfinament

Un menor ús del transport públic s'hauria de compensar amb un major ús de la bicicleta. Aquesta és la millor decisió de salut pública. Per tant, s'han d'establir ara més que mai les mesures necessàries per afavorir-ne el seu ús.

Sembla clar que en el transport públic és difícil mantenir les mesures de seguretat necessàries per evitar el contagi de la Covid-19 i que per tant hem de donar alternatives als seus usuaris. El cotxe particular no pot suplir el transport públic perquè el col·lapse seria monumental i perquè la contaminació que generaria seria un greu problema de salut pública, també pel molt possible agreujament de la Covid-19 degut a l'efecte de la contaminació sobre les vies respiratòries. Ara mateix, sabem que en la SARS (la Síndrome Respiratòria Aguda Severa), fumar o viure en zones contaminades empitjorava el diagnòstic i tenim un estudi americà preliminar de Harvard que ens diu el mateix sobre de la Covid-19.

En les meves reflexions prèvies al confinament a Bicicleta i coronavirus ja posava de relleu tots els avantatges que la bicicleta podia aportar a aquesta crisi sanitària. I ara que ja pensem en el desconfinament, cal preveure que la bicicleta serà una bona solució als problemes de mobilitat, però cal posar-hi els mitjans perquè la població la pugui adoptar.

Aquí va la meva bateria de propostes.

Primera fase

D'entrada, en una primera fase de desconfinament en la que ja hauríem entrat i que s'allargaria almenys durant tot l'estat d'alarma, jo proposaria:

1. Autorització de passejades i córrer en solitari (o en nuclis familiars) a grans trets com el que s'està fent a Andorra. Possiblement, les mesures concretes, haurien de ser diferents segons la densitat de població de cada zona i l'ús de formularis d'autoresponsabilitat serien una bona fórmula de control. Aquesta seria una mesura de salut física i mental.
2. Obertura de tots els sistemes de bicicleta pública o compartida perquè es puguin usar en els desplaçaments autoritzats.
3. Obertura dels tallers de reparació de bicicletes. Si cal, amb un sistema de guàrdies com els de les farmàcies.

Segona fase

Acabat l'estat d'alarma i en un procés gradual de desconfinament caldria prendre les següents mesures en les quals caldria començar a treballar ja, com les que han aplicat moltes ciutat europees:

1. Obrir les botigues de bicicletes.
2. Autoritzar  l'ús de la bicicleta per motius de lleure i esport en solitari o en nuclis familiars.
3. Recomanar institucionalment l'ús de la bicicleta i requerir a tots els Ajuntaments i administracions un llistat públic de les mesures que adoptaran per facilitar l'ús de la bici.
4. Afavorir l'ampliació de l'espai exclusiu per a bicicletes:
• Dedicar certs carrils de circulació a l'ús exclusiu per part de les bicicletes com s'està fent en diverses ciutats europees, mitjançant pintura i senyalitzacions d'obres. Pensar en corredors ciclistes, també a nivell interurbà.
• Convertir carrils bici bidireccionals en unidireccionals i establir un carril de cotxes com a carril bici.
• Reconvertir carrils bus en bus-bici.
• Accelerar les infraestructures relacionades amb la bicicleta planificades.
5. Canviar les fases semafòriques per prioritzar el vianant i la bicicleta.
6. Ampliar els espais de vianants: tancar carrers al trànsit, impulsar noves superilles, etc.
7. Reactivar la zona de baixes emissions.
8. Ampliar la zona de baixes emissions més enllà de les rondes i establir-ne si cal a altres ciutats catalanes (Sabadell, Granollers...).
9. Continuar mantenint el teletreball total i parcial com a mesures per evitar contagis.

Bicicleta i coronavirus

Reflexions sobre el coronavirus i la bicicleta.

• La bicicleta ajuda a millorar el sistema immunològic, és a dir, la nostra capacitat d'afrontar infeccions víriques.
• La bicicleta és el sistema de transport que ofereix més beneficis a nivell de salut pública.
• La contaminació atmosfèrica agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars.
• L'ús del cotxe i la moto contaminen i els primers exposats són els propis ocupants dels vehicles.
• El transport públic pot ser un focus de transmissió del virus per l'acumulació de gent.

Com ja sabeu, a dia d'avui, sembla sensat prendre mesures estrictes per tal d'evitar la propagació del virus. Amb això s'intenta no saturar el nostre sistema sanitari i poder atendre adequadament els casos realment greus.

Ja fa dies que li dono voltes, i penso que alguns dels canvis que adoptem aquests dies tindran efectes a llarg termini i canviaran la nostra societat des de la forma en què ens saludem, a la forma en què ens movem o treballem.

Nens, bicicletes, patinets i patinets elèctrics.

L'oferta de mobilitat personal pels infants és cada cop més variada. Els clàssics són les bicicletes, els patinets i els patins amb la seves diverses variacions. Des de fa anys, també hi ha una sèrie de joguines que són vehicles elèctrics, i els últims en arribar són els patins elèctrics ja siguin dels més clàssics o els d'última generació tipus Segway.

Sento tristesa cada cop que veig un infant en un vehicle elèctric quan segurament podria estar usant un vehicle impulsat per la seva força física que l'ajudés en el seu desenvolupament físic i intel·lectual i en general a millorar la seva salut com tots els estudis indiquen. Amb la resta de persones passa el mateix, però amb els nens encara és més trist perquè s'estant desenvolupant físicament i com a persones.

 

El temps de lleure dels infants és limitat, així com ho són els desplaçaments que fan al llarg del dia, per tant haurem de triar quin mitjà de transport usem en cada ocasió. Si per qüestions logístiques no podem anar en bici ni en patinet a l'escola, el temps dedicat a usar aquest mitjans es redueix dràsticament.

Aprendre a anar amb bicicleta requereix el seu temps i el domini de la bici s'agafa amb hores de conducció. En les primeres passes de l'aprenentatge hi ha moments crítics com són el pas de la bici d'equilibri a la bici de pedals o el treure les rodetes de la bicicleta. De la mateix manera, aprendre a anar en patinet o amb patins requereix també una pràctica. Si dividim els nostres esforços entre diverses disciplines sempre n'hi haurà alguna que se'n ressentirà i els infants sovint triaran els mitjà en que es sentin més segur i per por pot ser que en rebutgin un altre.

Si t'atures amb el cotxe, apaga el motor!

Una cosa que em toca bastant els nassos és la gent que s'espera amb el cotxe i deixa el motor en marxa. Això parteix d'alguns mites:

• Els cotxes el ralentí no gasten: evidentment que gasten, poc, però gasten.
• El cotxes s'espatllen d'engegar i parar: fals, els motors d'arrancada tradicionals ja fa anys que estan preparats per fer aquestes aturades.
• La contaminació no afecta al conductor del cotxe: fals, els filtres que porten els cotxes no filtren els contaminants i per tant els conductors de cotxes estan contínuament exposats a la contaminació. A l'aturar-se, passats uns segons, els fums que surten del cotxe es dispersen pels voltants entrant també dins del cotxe.

De fet, molts cotxes moderns i híbrids porten sistemes tipus "Start & Stop"  pensats per aturar el cotxe sovint i així estalviar combustible.

El problemes de no aturar el cotxe els he resumit en el gràfic que acompanya aquest apunt. Són problemes que afecten al conductor, però també a tota la societat: contaminació, soroll i diners. M'agradaria fer una segona versió del gràfic en que quedés més clar que els fums afecten el propi conductor i així incidir més en aquesta deixadesa i aquest egoisme tant propis de la nostra societat.

Allunya't de la calçada!

Un petit consell de circulació tant a peu com en bici. Allunyeu-vos de la calçada sempre que pugueu per evitar respirar aire altament contaminat. 

Amb uns metres de distància, la qualitat de l'aire millora de forma dràstica.

Un cas on és fàcil allunyar-se de la calçada és quan espereu per creuar un pas de bicicletes i/o vianants (vegeu la foto).

Recordeu que els ciclistes acostumem a respirar més vegades per minut que altres usuaris de l'espai públic, per tant és important minimitzar l'exposició a l'aire més contaminat.

Vegeu aquesta petita guia: Consells per minimitzar els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica sobre la nostra salut

Som el que respirem

Excel·lent campanya de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire perquè posa de relleu el principal problema de salut pública que patim i que fins ara la nostra societat s'ha entossudit en amagar. Que personatges públics s'hi impliquin és molt bona notícia.

Quin mitjà de transport és el més saludable?

Com afecta la contaminació a les persones que utilitzen diversos mitjans de transport? Diversos estudis han anat posant de manifest, que al contrari del que sovint es pensa, en bici es respira menys contaminació que en cotxe.

Aquest cop és un estudi de Healthyair.og en el que s'ha mesurat amb equip portàtil, l'aire aspirat per 4 persones que feien la mateixa ruta per Londres a la mateixa hora amb els mitjans següents: un cotxe, un bus, a peu i en bici.

A la vegada, 2 persones més, feien en bici i a peu, una ruta alternativa més tranquil·la entre els mateixos punts d'inici i fi.

Els resultats

• El conductor de cotxe va ser el que significativament més contaminació va respirar i això que el temps del trajecte va ser relativament curt (va arribar després que les bicis).
• El viatger de l'autobús va ser el segon més exposat a la contaminació. Tot i que bastant menys que el conductor del cotxe i tot i trigar uns 10 minuts més.
• El vianant que va seguir la mateixa ruta, va trigar el doble que el cotxe, però va absorbir la mitat de contaminació que el conductor.
• El ciclista que circulava per la calçada per la mateixa ruta que el conductor, va arribar 13 minuts abans que el cotxe, havent absorbit 1/8a part de la contaminació del conductor del cotxe.
• El vianant i el ciclista que van agafar la ruta alternativa (sense tant de trànsit), van inhalar un terç i un 30% menys que el seus col·legues, respectivament.

Anar en bici millora la qualitat de vida de les persones: 6 estudis

Aquest estiu feia broma tot comentant un estudi que deia que els ciclistes urbans tenien una vida sexual millor, però és que cada cop hi ha més estudis que relacionen l'activitat física amb una millor qualitat de vida des de molts punts de vista.

Fa temps que sabem que els estudiants i treballadors que van en bici rendeixen més que els que ho fan de forma més sedentària, però en els últims mesos ens han arribat un munt d'estudis nous que confirmen els beneficis de l'activitat física en els desplaçaments quotidians.

Caminar o anar en bicicleta a la feina millora el benestar

• Walking or cycling to work 'improves well-being'
• Estudi

Els ciclistes urbans ho fan millor. 4 de cada 10 diuen que la seva vida sexual ha millorat segons un estudi

• Cycle commuters do it better — 4 in 10 say their sex lives have improved, survey finds

La recerca valida la teoria de que l'activitat física millora l'activitat cerebral (nens en edat escolar)

• Research validates theory physical activity can mean improved brain power

La UE revisarà la legislació sobre contaminació atmosfèrica

Un nou informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient i la Setmana Europea de la Mobilitat han estat les excuses per recordar que una gran part de la població Europea que viu en zones urbanes està exposada a nivells de contaminació molt superiors als que serien recomanables per la salut humana.

En un nota de premsa de la Comissió Europea (traduïda al català per la Saboga), el Comissari de Medi Ambient indica que s'està revisant la legislació europea i dóna a entendre s'endurirà per tal d'harmonitzar-la o acostar-la a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. També declararà l'any 2013, any de l'aire.

La nota de premsa recorda que les últimes investigacions apunten a que aquesta qualitat de l'aire està escurçant l'esperança de vida dels europeus fins a 2 anys i fa un repàs dels principals contaminants en joc i la seva afectació a la població.

Per mi, la notícia està en que la legislació molt probablement s'endurirà i en el fet de que a l'àrea de Barcelona no es compleix ni amb la legislació actual.

He trobat 2 diaris que en parlen:

• La Vanguardia 24/9/2012
• El País 24/9/2012

La bicicleta, un motor econòmic a Catalunya

Un article de Xavier Sabaté fa un interessant i oportú repàs a la generació de riquesa econòmica (i social) de la bicicleta aplicada al nostre país.

És oportú perquè el context actual de crisi fa replantejar moltes polítiques i sovint s'obliden les polítiques "ecologistes" perquè "ara no toca", però moltes d'aquestes polítiques fan que siguem més competitius, eficients, innovadors, etc. Justament pel mateix motiu, la quarta edició del Congrés Català de la Bicicleta girarà justament entorn d'aquest tema.

• SOSTENIBLE 12/2/2012

Invertir en la bicicleta és rendible

Fa uns dies s'ha sabut que a França, l'estat (a través de les empreses) subvencionarà els desplaçaments a la feina en bicicleta tal i com ja es fa a Bèlgica (pagaran 0,21€ per km).
Amb aquesta mesura, l'estat francès pensa estalviar-se d'entrada uns 5.000 milions anuals de despesa sanitària i si aquests incentius fan augmentar el 3% actual de desplaçaments en bici al 10-12% el 2020, l'estalvi podria duplicar-se.

Com sempre, si la política de promoció de la bici és integral i coordinada, tot va més bé. Si no recordo malament, a França l'any passat ja van fer modificacions al codi de circulació per permetre la circulació de les bicis en sentit contrari a la dels cotxes en certs carrers urbans. Ara sembla que s'autoritzarà que els ciclistes es saltin els semàfors en vermell en determinades situacions per fer girs a la dreta. Aquí, de moment, la reforma del codi de circulació ha quedat aturada.

Ho explica molt bé El de la bici a La apuesta por la bicicleta sale rentable, també parla de la prova pilot que comença justament avui a Zaragoza del Registre Estatal de bicicletes.

Només recordar el que és obvi. Invertir en la bici no només surt a compte a nivell de país o d'empresa, sinó que a nivell individual anar en bici és més barat que anar amb cotxe o transport públic i repercuteix en la nostra pròpia salut.

Anar en bici a l'escola redueix els factors de risc cardiovasculars

S'ha publicat encara un nou estudi que ha fet un seguiment a 334 nens durant 6 anys (a l'inici de l'estudi els nens tenien 9-10 anys). Els que han anat en bici a l'escola tenen un millor perfil de risc cardiovascular que els que han utilitzat altres mitjans. Els infants que s'han passat a la bici durant l'estudi han demostrat millor forma física, millors nivells de colesterol, millor metabolisme de la glucosa i millor perfil de risc cardiovascular que els infants que no han utilitzat la bicicleta.

S'havien fet estudis en adults amb les mateixes conclusions, però en aquest cas l'estudi s'ha fet en nens. Els resultats semblen bastant obvis, ja que fer exercici tothom sap que és saludable i en nens també. Em sembla curiós que aquests beneficis no els tinguin també els infants que caminen i seria interessant saber si l'entorn on es feien els desplaçaments era contaminat o no.

Vegeu el resum de l'estudi a Cycling to School and Cardiovascular Risk Factors: A Longitudinal Study

El pics de contaminació augmenten el risc de patir infarts

Un nou estudi ens diu que en les 6 hores posteriors a un pic de contaminació hi ha un risc molt major de partir un infart. Els contaminants en els que s'ha trobat correlació són els que aquí coneixem molt bé: els òxids de nitrogen i les partícules fines.

Aquest nou estudi analitza els infarts de miocardi de prop de 80.000 pacient de 15 zones d'Anglaterra i Gal·les entre els anys 2003 i 2008 i els relaciona amb les dades horàries de contaminació de les zones de residència dels pacients, unes dades que no sempre estan disponibles amb aquest detall.

Sembla que la contaminació desencadenaria infarts que s'haurien produït posteriorment i els avança uns dies o hores. La probabilitat de desencadenar un infart augmentaria aproximadament un 1% per cada 10 micrograms de contaminació (partícules i NOx). Passades aquestes 6 hores, si no hi ha pics, la probabilitat tornaria a baixar.

L'estudi recomana a les persones amb risc que mirin les previsions i els índex de contaminació abans de sortir de casa i que en períodes de molta contaminació evitin sortir i fer exercici. També suggereix que la contaminació és perjudicial a llarg termini.

Aquest estudi doncs, treu unes conclusions en la línia d'altres estudis similars, però la principal novetat és aquesta correlació horària que fins ara es desconeixia. Vegeu més informació a El País 15/11/2011.

Les persones que van a treballar en cotxe es posen malaltes més cops

Altres estudis ja ens ho havien dit i aquest nou estudi ho torna a confirmar. Anar a treballar en bici o a peu és millor per la salut i pel rendiment professional i/o acadèmic.

Aquest nou estudi ens diu específicament que les persones que van a treballar en cotxe o en transport públic es posen malalts més sovint, pateixen son irregular i tenen major estrès que les persones que van a peu o en bici. Si el viatge és llarg els efectes negatius sobre la salut són majors.

L'estudi s'ha realitzat entrevistant 21.088 persones a Suècia el 2004 i el 2008. Els entrevistats treballaven més de 30 hores setmanals i es demanava el mode i el temps de viatge fins a la feina. També es tenien en compte factors com l'edat, el sexe, si s'havia estat a l'atur, si es tenien fills, si es patia estrès a la feina, etc.

Vist a Ara 1/11/2011