Avui reprodueixo una article que m'ha agradat perquè resumeix molt bé el que passa a moltes ciutats catalanes envers la bicicleta. En concret, és un article d'en
Joan Admetlla publicat a la revista local de Cornellà
La Veu dels Barris (Núm. 7, juny-juliol de 2015). En Joan és membre de la Junta del
Club Ciclista Sant Joan Despí com a responsable
de la secció de Mobilitat (
Espai BiciMobilitat) i destacat activista en
defensa de la bicicleta a la ciutat.
En aquestes alçades, sembla ser que ja gairebé ningú estaria disposat a contradir la idea de que la bicicleta és el mitjà de transport ideal per a resoldre eficaçment una gran part dels problemes que ens ha generat una abusiva utilització del vehicle privat motoritzat a les nostres ciutats. L’addicció al cotxe ens ha dut a tenir perillosos nivells de contaminants tòxics a l’ambient, alta contaminació acústica, elevats índex d’accidents greus, ineficiència energètica en els desplaçaments, dependència dels combustibles fòssils, embussos a les hores punta, sedentarisme, deshumanització de l’espai urbà... Algú pensa que
tant sols amb una millora del transport públic ho arreglarem?
Probablement aquest és el factor principal que ha fet créixer la fal·lera entre els nostres governants per esforçar-se a demostrar que procuren fer molt en pro de la bicicleta urbana, s’ha posat de moda parlar-ne, queda bé sortir a les fotos amb una bicicleta, s’ha tornat en el recurs fàcil per a qualsevol anunci, ocupen rius de tinta en els plans de mobilitat... Si mirem aquest aspecte, sembla que tot vingui de cara per a un canvi en la nostra manera d’entendre la mobilitat urbana. Però en general els nostres dirigents polítics estan preparats per liderar aquet canvi? Tenen clar quin és el camí que cal seguir per arribar-hi? i encara més, demostren tenir alguna pressa per fer-ho? Si ens mirem les coses que han fet fins ara, és fàcil arribar a la conclusió de que en general no tenen massa interès en fer-ho bé i encara menys, fer-ho ràpid. Tant sols cal analitzar els minsos recursos econòmics que hi dediquen i en quina direcció els canalitzen.