Comparant-nos amb Europa sempre veiem que l'ús de la bici aquí és molt menor i sovint ens quedem amb això, amb una suposada cultura mediterrània que ens impedeix avançar cap a un major ús de la bici. Més enllà d'això, hi ha altres factors prou importants a tenir en compte, el principal, és que aquí caminem molt més que a la resta d'Europa i això és degut a que tenim ciutats més compactes.
Així doncs, si mirem la radiografia completa de les ciutats europees veiem que caminen molt menys i en general pedalen molt més. Els 2 altres factors són l'ús del transport públic i l'ús del cotxe. Si mirem la part més insostenible de l'equació, el cotxe, veiem que no estem tampoc tant enrere.
Tenim masses cotxes (i motos)
Aquest és l'indicador de sostenibilitat més vàlid. Com ja he comentat moltes vegades, tenim uns índexs de contaminació atmosfèrica molt elevats que causen un mortalitat directe quantificada en 2.000 morts prematures a l'any (a tota l'àrea metropolitana). Molt més que els accidents de trànsit mortals de tot Catalunya! La promoció municipal de la moto és part d'aquest problema. Enlloc més tenen tantes motos!
Si mirem les capitals europees més sostenibles, veurem que l'ús del cotxe és molt més reduït i fins i tot el transport públic s'usa menys. Així doncs, tenim molt de marge per fer créixer la bicicleta!
Caminem i perdem el temps?
Caminar és bo per la nostra salut individual i col·lectiva, però caminant es triga més. És bo per la nostra societat que la gent estigui tanta estona caminant per desplaçar-se quan podria fer coses més productives? Segurament, el creixement de la bici, anirà en detriment del caminar.
Un transport públic de qualitat
Barcelona té una xarxa de transport públic molt completa que amb la remodelació de la xarxa de busos i esperem que amb la connexió dels tramvies per la Diagonal encara millori bastant. Això ha afavorit fins ara un ús del transport públic molt elevat. Però si sortim de la ciutat comtal, veiem que el transport públic va empitjorant i que la seva concepció radial no cobreix adequadament els desplaçaments del seus habitants.
El preu elevat del transport públic ha propiciat uns desplaçament dels seus usuaris cap a l'ús de la bici.
Una política de millora del transport públic metropolità pot afavorir la disminució de l'ús del cotxe.
Finalment, la bici
La xarxa ciclista de Barcelona encara té mancances importants, però a nivell metropolità, les coses són encara molt pitjor. La majoria de municipis metropolitans tenen xarxes ciclistes inconnexes, incompletes i plenes de deficiències. El pitjor de tot, és la desconnexió entre municipis.
Les bases per millorar tot això hi són. Hi ha plans directors de la bicicleta i de mobilitat sostenible. Però a l'hora d'invertir i de construir pensant en la bici, continuem suspenent.
Us recomano que feu un cop d'ull al Mapa de la distribució modal de les principals ciutats europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada