Molts polítics confiaven en la renovació del parc d'automòbils per millorar la qualitat de l'aire perquè les normatives europees s'havien anat endurint. Donant ajudes a la compra de vehicles nous es subvenciona un cop més la indústria de l'automòbil i es redueixen els recursos disponibles per a polítiques de mobilitat realment sostenibles. Molts dèiem que no era la solució, teníem raó i s'ha demostrat.
Els punts claus de tot plegat són:
- Els vehicles de gasoil contaminen molt més que els de gasolina, però emeten menys CO2.
- L'emissió de CO2 està regulada per un mercat i cada país té assignada una quota, per tant, Espanya incentiva els cotxes que emeten poc CO2, és a dir, els de gasoil.
- No hi ha cap impost que penalitzi els cotxes més contaminants.
- No hi ha encara cap restricció de circulació pels vehicles més contaminants.
- La majoria de vehicles a Espanya ara ja són de gasoil. Fa 15 anys, la majoria eren de gasolina.
- Des de fa temps, es sap que els cotxes en circulació emeten més contaminants que els que estableixen les normatives europees.
- L'administració pública coneix el problema, però fa la vista grossa.
- El grup Volkswagen i probablement altres fabricants han estafat els consumidors venent cotxes que rebaixen la potència del motor durant les proves d'homologació d'emissions contaminants.
- La indústria de l'automòbil amenaça contínuament de deslocalitzar-se i amb això obté condicions laborals favorables i ajudes de tot tipus, entre elles ajudes per desenvolupar vehicles menys contaminants i vehicles elèctrics.
- L'Administració pública cedeix contínuament a les pressions del lobby de l'automòbil.
- No s'inverteix el que caldria en alternatives de mobilitat més sostenible com la bicicleta o el transport públic.