A vegades fa falta que ens ho diguin des de fora

Li pregunten a un conegut expert i guru de la bicicleta urbana 3 coses bones i 3 coses dolentes de la bicicleta a Barcelona i quan parla de les coses dolentes diu el mateix que molts d'aquí diem:

1. Els carrils bici al mig del carrer.
2. Els carrils bici de doble sentit
3. La falta de connexió de la xarxa ciclista

Us sona tot això? I què diu de coses bones?

• Tenim demanda. Hi ha molt gent en bicicleta
• El sistema de bicicleta pública, el Bicing.
• Un clima i una orografia molt bones.
• També parla de les superílles diu que és una cosa molt positiva i que no és res de nou. Però matisa que cal millorar-les i facilitar el pas de la bici.

Res que no sapiguem A vegades, fa falta que ens ho digui algú de fora perquè tingui més impacte i credibilitat.

Una altre afirmació que m'agrada destacar de les seves paraules és el paper de les entitats i els activistes ciclistes. Diu que no és qüestió de cridar més fort, és qüestió de saber-ne més i de tenir més dades, llavors és quan aquest activisme pren força.

Aquí teniu l'entrevista sencera:

El carrer Gavà de Barcelona com a exemple

Quan parlem de punts negres i d'infraestructures de qualitat que donin prioritat a la bicicleta ens referim a canvis com els que proposo per aquest carril bici. Els usuaris de la bicicleta ens enfrontem diàriament amb un munt d'obstacles en els nostres trajectes i trobem a faltar que tècnics i inspectors municipals agafin la bici per inspeccionar periòdicament els carrers per detectar mancances.

Del carrer Gavà de Barcelona ja n'he parlat altres vegades, sobretot per posar de manifest que la connexió amb la plaça Espanya per la carretera de la Bordeta i la connexió amb la Rambla de Badal pel carrer Constitució són molt millorables. Ara en faig un repàs més a fons per mostrar-vos problemes que ens trobem sovint a molts carrils bici de Barcelona:

Cruïlles sense catifa vermella que faci més evident que el cotxes giren
per damunt del carril bici.

Diversos passos de vianants del carrer podrien tenir un semàfor intermitent
pels ciclistes per no haver de parar si no és per cedir el pas als vianants.

Una de les rampes d'obra que han quedat damunt de la rigola del carril bici.
A més, falten separadors que probablement s'han malmès durant l'obra.

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes

Continuo analitzant aquest estudi que ha comptabilitzat els ciclistes d'una cruïlla de Barcelona durant 7 hores, vegeu la primera part on analitzo el perfil del ciclista de Barcelona.

Com bé diu el nom de l'estudi, part del seu objectiu és estudiar les línies del desig, és a dir, quines són realment les trajectòries dels ciclistes en la cruïlla estudiada i quins conflictes es produeixen entre els usuaris de la cruïlla.

Les trajectòries són les esperades

No hi ha grans sorpreses, entre un 10 i un 30% dels ciclistes fan girs en aquesta cruïlla i com que els ciclistes no podem fer girs de 90º, tothom retalla més o menys per les cantonades. Venint de Besòs i girant cap a mar, tot i no haver-hi senyalització específica, els ciclistes cerquen punts d'aturada per esperar el verd que els hi permeti continuar amb la nova trajectòria.

Els punts d'aturada de muntanya a mar també són interessants. Un semàfor intermitent deixa passar els ciclistes per fer el gir a la dreta, però el semàfor no ho indica, per tant els ciclistes poden aturar-se en diversos punts. El 50% s'espera al primer semàfor i la resta avança fins a la cruïlla de carrils bici i espera el verd per continuar recte.

És curiós apreciar que quan els ciclistes no tenen segregació física o hi ha un possible gir de vehicles motoritzats per damunt del carril bici, els ciclistes tendeixen a desplaçar-se més cap a la dreta, a vegades fora del carril bici.

Els conflictes

Com que el carril bici és el camí més ràpid, rarament es veuen ciclistes a les voreres i els que s'han observat anaven a poc a poc. Amb els vianants es produeix algun conflicte en el pas de vianants amb semàfor intermitent quan el ciclista no cedeix el pas o el vianant no s'espera el pas de ciclistes.

La majoria de conflictes es produeixen amb els vehicles motoritzats quan paren i obstrueixen el carril bici o no cedeixen el pas a les bicis en els girs. L'altre punt negre són els xamfrans on molts vehicles s'aturen o maniobren marxa enrere amb visibilitat reduïda i amb ciclistes que retallen en major o menor mesura la cruïlla. Aquí també hi ha moltes aturades obstruint el carril bici.

També s'han detectat problemes de visibilitat en el carril bici bidireccional quan els cotxes que giren des de mar cap a Llobregat tenen problemes per veure tant els ciclistes que pugen com els que baixen pel carrer Girona.

Finalment, també hi ha alguns conflictes entre ciclistes, normalment quan els que giren venint de mar cap a Llobregat, es creuen amb els que van de muntanya a mar.

Hi ha un conflicte per obstrucció del carril bici cada 9 minuts.

Algunes solucions proposades

L'empresa que ha realitzat l'estudi, Copenhagize Barcelona, fa dues propostes de millora de la cruïlla. Una de baix cost mantenint els carrils bici actuals i l'altra reconvertint el carril bici del carrer Girona en un carril bici unidireccional que aniria per la dreta.

En el primer escenari, es proposa fer una "cantonada ciclista" per evitar tots els conflictes que es produeixen amb els cotxes. D'altra banda, es senyalitzarien horitzontalment tots els girs a la dreta. Finalment, s'afegiria als semàfors del carrer Girona un verd avançat (4 segons) pels ciclistes de manera que puguin fer el gir a l'esquerra sense vehicles motoritzats.

En el segon escenari hi ha canvis importants, els carrils bici són d'un sol sentit, més amples i van per la dreta de la calçada. Això implica canviar completament el carril bici del carrer Girona. Els avantatges d'aquesta proposta és que hi ha per disseny molts menys conflictes amb vehicles motoritzats i d'altra banda, els vianants veuen venir les bicicletes pel mateix costat d'on vénen els cotxes.

Conclusions

No hi ha grans sorpreses en aquesta part de l'estudi, més aviat constatem coses que hem experimentat tantes vegades com a ciclistes. També constatem una vegada més que els carrils bici de doble sentit donen problemes i que la combinació amb xamfrans de l'Eixample on es permet l'aparcament, la càrrega descàrrega, la recollida d'escombraries o a la pràctica aturades il·legals dels vehicles motoritzats, causa molts conflictes entre bicicletes i vehicles motoritzats.

La reconversió dels xamfrans més conflictius és una bona solució, però cal més pressió policial per aquest aparcament il·legal en doble fila que sovint posa en perill al ciclista.