Fa temps que les persones que anem en bicicleta ens queixem dels titulars d'alguns mitjans de comunicació quan hi ha atropellaments de persones que van en bicicleta per part de persones que condueixen un cotxe.
Ara posaré un exemple, però deixeu-me reescriure aquest primer paràgraf d'una altra manera que he volgut evitar:
"Fa temps que els ciclistes ens queixem dels titulars d'alguns mitjans de comunicació quan hi ha accidents entre cotxes i bicicletes".Suposo que ja veieu per on vaig. El llenguatge no és neutre, està ple de connotacions. Els titulars, que de per si han de ser curts, sovint parlen de cotxes com si fossin vehicles autònoms i no hi hagués cap persona conduint-los. També parlen d'accidents com si fossin inevitables i no fruït d'una imprudència o d'una infracció flagrant que molts cops comporta un delicte penal. Alguns exemples:
En estat crític un ciclista després de xocar amb un cotxeJa veieu, ciclistes que xoquen amb cotxes (quan realment el cotxe va envestir el ciclista) i sobretot s'usa molt la paraula accident i no es parla gaire de les persones que condueixen els vehicles.
Mor un ciclista arran d'un xoc frontal amb un turisme [...]
Un ciclista resulta ferit en un xoc amb una furgoneta a [...]
Un ciclista ferit en el xoc amb un motorista a [...]
Un ciclista resulta ferit crític en un accident amb un camió a
El ciclista ferit crític en un accident al carrer [...] està estable [...]
Tragèdia a la carretera: moren dos ciclistes i un queda en estat crític en un accident
L'article Don't Say 'Cyclists', Say 'People on Bikes' explica com un grup de Seattle adapta el llenguatge per fer evident primer de tot que parlem de persones humanes, i segon, perquè el llenguatge sigui més clar i a la vegada facilitador d'una mobilitat més sostenible. Aquest grup creu que d'alguna manera podem fer els carrers més segurs canviant el llenguatge, perquè aquest llenguatge consciencia la societat. De fet, tot i ser "activistes de la bici" parlen de que són "activistes del barri". Aquestes són algunes de les seves propostes que jo he adaptat:
Ja veieu, sobretot parlar sempre de persones per no despersonalitzar la mobilitat i sobretot quan parlem en termes de seguretat. També parlar de xocs i no d'accidents. Fan també propostes interessants per evidenciar que les persones podem triar o tenim diverses opcions de transport. També que la bicicleta no és un vehicle en el sentit de que se'ns equipara al cotxe o a la moto. En molts aspectes, la bicicleta està molt més a prop de la mobilitat a peu. I una última proposta, quan parlem de nosaltres com a ciclistes podem afegir el terme persona i explicar els nostres diversos rols segons el context on estiguem parlant. De fet, tots som vianants i molts usem el transport públic o conduïm també. Alguns exemples:
- Com a ciutadà que utilitza la bicicleta, [...]
- Com a veí del barri que utilitza la bicicleta i com a pare [...] (en una conversa amb veïns sobre mobilitat)
- Com a mare de [...] i com a persones que anem a peu i en bicicleta [...] (en un conversa a l'escola)
- Com a persona que va en bicicleta, entre d'altres mitjans de transport, [...]
Bé, així doncs, amb aquest llenguatge "conscient", parlem de persones que van en bicicleta i no de ciclistes?
Annex
He descartat algunes de les propostes de canvis en el llenguatge perquè traduint-les i sense una explicació no s'entenien del tot. En general, parlen de com comunicar amb persones no tècniques i ens fan reflexionar sobre com i que volem comunicar:
- Enlloc de carril bici, pista ciclable o itinerari ciclista, ens pot convenir més parlar de carril bici protegit o segur per posar èmfasi en que el carril exclusiu ha de proporcionar seguretat.
- Enlloc de termes complexos o tècnics com "cruïlla semaforitzada amb polsador i illeta central" podem parlar de "maneres segures de creuar carrers amb trànsit".
- I en la línia d'usar un llenguatge entenedor i no tant tècnic també parla d'evitar termes urbanístics com "drenatge sostenible" per d'altres termes que es puguin entendre millor com "jardí infiltrant".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada