Amb les noves senyals de trànsit desapareixen els carrers residencials

El passat 1 de juliol de 2025 va entrar en vigor un nou catàleg de senyals de trànsit que esmena part del Reglament General de Circulació existent, és a dir, no canvien solament algunes senyals, canvien també alguns articles del RGC, canvien el noms d'algunes senyals i/o el seu significat i s'introdueixen noves senyals.

Dins de tots aquests canvis n'hi ha tres que em semblen d'especial rellevància en zones urbanes:

D'entrada, desapareix el que fins ara anomenàvem carrer residencial, la mateixa senyal (S-28) ara s'anomena zona d'estada i joc i introdueix alguns canvis rellevants:

• La velocitat es limita a 10 km/h (abans eren 20 km/h) i la senyal sempre haurà d'anar acompanyada de la senyal R-301 limitant la velocitat a 10 km/h.
• Les bicicletes i els VMP poden circular en ambdós sentits si no s'indica el contrari. El nou redactat ho deixa molt més clar i prepara el camí per al propers canvis del RGC.
• No calen passos de vianants perquè els vianants poden usar tota la via (el nou redactat ho deixa més clar).
• Es manté la prohibició d'aparcar (si no és en zones senyalitzades). Un aspecte que s'oblida sovint. 

 

S'introdueix una nova senyal zona de coexistència (S-47) que ve a substituir d'alguna manera l'antiga senyal de carrer residencial en el sentit que manté la limitació de velocitat en 20 km/h:

• En aquest cas, desapareix l'estada i el joc en el carrer, és una zona de circulació amb prioritat per als vianants on el joc i l'esport no estan permesos. La resta es manté com a la nova S-28.
• Les bicicletes i els VMP poden circular en ambdós sentits si no s'indica el contrari. El nou redactat ho deixa molt més clar i prepara el camí per al propers canvis del RGC.
• No calen passos de vianants perquè els vianants poden usar tota la via (el nou redactat ho deixa més clar).
• Es manté la prohibició d'aparcar (si no és en zones senyalitzades) 

 

Senyals curioses i senyals antigues

Ara que ha entrat en vigor un nou catàleg de senyals de trànsit amb forces novetats i també moltes actualitzacions de pictogrames (ja us en parlaré), volia aprofitar per ensenyar-vos uns quants senyals no reglamentaris i uns altres que han quedat molt obsolets:

 

L'ús excessiu del cotxe causa infelicitat

Un estudi realitzat a Estats Units d'Amèrica (on hi ha una alta dependència del cotxe per a la mobilitat) conclou que tenir cotxe dona felicitat, però que hi ha un llindar d'ús a partir del qual et fa infeliç. 

En un país tan depenent del cotxe com EUA, no tenir cotxe pot causar insatisfacció amb la vida, és a dir, infelicitat. No tenir cotxe allà et limita molt. Però l'estudi conclou que hi ha un llindar d'ús del cotxe, aproximadament si el fas servir per més del 50% dels desplaçaments, a partir del qual creix la insatisfacció amb la vida, és a dir, que causa infelicitat.

Les conclusions semblen lògiques, passar molta estona en un vehicle, amb possibles retencions, nivell elevats d'estrès i exposat a la contaminació atmosfèrica és evident que no és un estil de vida saludable. L'estudi també diu que calen estratègies per afavorir la intermodalitat, és a dir, que cal impulsar alternatives al cotxe: transport públic i itineraris per a bicicletes i vianants.

Més informació:

• The Guardian 29/12/2024 
• Estudi Does Car Dependence Make People Unsatisfied With Life? Evidence From a U.S. National Survey

Guia ràpida dels esteriotips ciclistes

Les etiquetes i els estereotips ens permeten simplificar i entendre una realitat que sovint és molt més complexa i té molts més matisos. Segons el tipus de bicicleta, el tipus de ciclisme que fem o la indumentària que portem, la gent ens podria classificar en un tipus de ciclisme, quins són aquests tipus? Al meu entendre, els bàsics són aquests 5, però a vegades tenen altres noms:

• Ciclisme de carretera: es caracteritza, perquè s'usa una bicicleta de carretera pensada per rodar ràpid sobre asfalt. És una disciplina esportiva i els ciclistes van vestits amb culots i mallots. Es parla també de bicicletes de carreres.
• La bicicleta de muntanya: s'utilitza una bicicleta de manillar pla, normalment amb suspensions i amb pneumàtics més amples. Es roda majoritàriament per camins de terra. La indumentària ciclista pot ser similar a la de carretera o més relaxada en el sentit que es porta roba esportiva diversa. S'anomena també bicicleta tot terreny (BTT) o en anglès com a Mountain Bike (MTB).
• Gravel: estrictament diríem que es caracteritza perquè s'usa una bicicleta semblant a la de carretera, però amb pneumàtics més amples i amb més relleu. Idealment, es roda majoritàriament per camins de terra en bon estat. Encara és un concepte que encara no ha arribat a tot el gran públic.
• Ciclisme urbà: és el ciclisme que es a realitza majoritàriament en zones urbanes de pobles i ciutats per a desplaçaments diaris. La bicicleta tipus seria una bicicleta on pots tenir una posició més vertical i que aniria equipada amb llums, parafangs, cistelles i portaequipatges diversos. La roba del ciclista seria la roba normal d'anar a treballar, més formal o informal.
• Cicloturisme o bikepakcing: és el ciclisme de viatge, ni que sigui d'un sol dia, les bicicletes de cicloturisme porten portaequipatges per posar-hi alforges i les de bikepacking utilitzen bosses lligades a la bici (al quadre, a la forquilla davantera, al manillar i sota el seient).

I ara anem a matissar. Comencem per matissar el que hem dit fins ara:

• Possiblement el ciclisme de carretera és el més ben definit, però de fet podem fer ciclisme per carretera amb qualsevol tipus de bicicleta o podem sortir de l'asfalt com es feia a la primera meitat del segle XX quan la major part de les carreteres no estaven asfaltades.
• Les bicicletes de muntanya no sempre porten o han portat suspensions i també n'hi ha que porten doble suspensió que estan pensades per terrenys més abruptes o pel descens.
• Si entenem el Gravel, com el fet de rodar sobre terra, podem dir que durant molt de temps s'han fet servir bicis de carretera amb roda una mica més ample i de fet les BTT sempre s'han fet servir en rutes que ara entendríem com a Gravel.
• El ciclisme urbà també fan servir bicicletes plegables, però també qualsevol altre tipus de bicicleta (BTT, de carretera, etc.) més o menys adaptada.
  
• El terme de cicloturisme també s'usa com una de les modalitats del ciclisme de carretera en que es fan rutes sense alforges, però majoritàriament s'entén el cicloturisme com el fet de viatjar en bicicleta i això comporta portar portaequipatges i alforges, però des de fa certs temps hi ha una modalitat més lleugera, el bikepacking, que intenta evitar les alforges utilitzant bosses, però no sempre o aconsegueix i acaba fent servir portaequipatges i alforges més petites.

Els carril bici protegits atreuen el doble de ciclistes

L'evidència científica afirma que fer carrils bici és una de les millors polítiques de promoció de la bicicleta, perquè la seva construcció atrau nous ciclistes. Ara, un estudi afirma que els carrils bici protegits (és a dir segregats de la circulació de cotxes) atrauen més ciclistes que no pas els carrils bici sense segregació o els itineraris senyalitzats compartits amb cotxes.

Un carril bici protegit i de qualitat

 

El nou estudi realitzat als Estats Units quantifica exactament quan ciclistes es guanyen de més si es fa un carril bici segregat (o protegit com diuen el americans) respecte a un carril bici sense segregació (un carril amb pintura) i respecte a un itinerari ciclista senyalitzat, però compartit amb cotxes.

 

Les conclusions són bastant lògiques, els itineraris ciclistes que percebem com a més segurs són els més utilitzats i els que atreuen més ciclistes. I això és lògic que sigui més així quan parlem de llocs on no hi ha especial cultura ciclista o poc ús de la bicicleta com és el cas d'Estats Units. Per tant, la quantificació probablement no és traslladable a altres llocs, però és una bona referència.

La contaminació atmosfèrica carrer a carrer

Ja fa anys que tenim previsions de contaminació basades en models que tenen en compte les dades històriques de qualitat de l'aire i les previsions meteorològiques. Ara, tenim previsions molt més acurades i amb més detall amb una precisió de fins a 20 m² a Barcelona.

El sistema de previsió de la qualitat de l'aire Caliope ha fet un pas endavant i ara aconsegueix més detall a la ciutat de Barcelona en fer previsions de contaminació per NO₂, un dels contaminants tradicionalment més problemàtics.  Ara la previsió d'aquest contaminant es veu amb una precisió de 20 m² i això permet veure molt clarament la contaminació carrer a carrer. Ara, podem prendre decisions com a quina escola portem els nostres infants o a quin carrer viure. La previsió carrer a carrer també arriba a bona part de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet i també una bona part del Prat i una mica de Badalona.

Per a la resta de Catalunya o per altres contaminants, la previsió té un detall d'1 km², és a dir, una qualitat aproximada d'un barri.

Amb tot això i amb altres mapes que es publiquen i amb tota l'evidència científica que s'ha publicat, l'administració pública hauria de reaccionar i no deixar que centres educatius, hospitals o habitatges de nova construcció estiguessin prop de carreteres i també hauria d'actuar per traslladar aquests equipaments lluny de les carreteres i en cas de carrers molt transitats, hauria d'actuar per restringir-hi el trànsit i per donar alternatives de transport públic. Si a més, la ciutadania pren consciència del problema, podria afectar la valoració dels immobles al mercat immobiliari.

La contaminació atmosfèrica incrementa el risc de problemes emocionals en infants

L'impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut física de les persones i en especial en la dels infants està ben demostrada. Ara també queda ben acreditat (perquè no és el primer estudi que ho afirma) que la salut mental dels infants es veu afectada per la mala qualitat de l'aire. També, com altres estudis, s'acredita la importància de tenir verd urbà a les ciutats i en especial prop dels centre educatius.

Un estudi amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya mostra que l'exposició continuada a la contaminació atmosfèrica i especialment a les partícules PM10, s'associa a un risc més alt d'afeccions emocionals, com l'ansietat i la depressió.

Allunyar els cotxes dels centres
educatius pot ser una bona mesura

L'estudi també apunta que les zones verdes (arbrat i verd urbà) properes als centres educatius disminueix el risc d'alteracions de conducta com el trastorn de dèficit d'atenció o l'agressivitat.

Cal dir que molt probablement l'estudi hagi tingut en compte les partícules PM10 (de menys de 10 micres) perquè són les que es mesuren des de fa més temps i més àmpliament en el territori, però que la comunitat científica també està preocupada pels efectes de les partícules ultra fines (les de menys de 2,5 micres).

Mesures pal·liatives que es poden promoure des de la comunitat educativa:

• No deixar acostar els cotxes al centres educatius és una de les opcions que tenim per intentar millorar la qualitat de l'aire de les escoles. A la vegada, millorem la seguretat i desincentivem l'ús del cotxe davant d'alternatives com anar a peu i en bicicleta.
• Gestionar l'aturada d'autobusos i autocars prop del centre.
• Tenir patis amb molt de verd.
• Tenir una política de ventilació del centres segons la qualitat de l'aire exterior.
• Promoure un bus-bici per anar a l'escola.
• Instal·lar aparcaments de bicicletes dins del centre educatiu.
  

Més informació:

• Notícia
• Estudi

Volta per la plana del Vallès Oriental

Itinerari circular que explora els límits de les planes del Vallès Oriental i les seves valls i rius cercant els espais naturals, bons paisatges i les connexions segures i planeres entre municipis.

L'itinerari connecta aquestes poblacions:  Cardedeu - Corró de Dalt - La Garriga - L'Ametlla del Vallès - Santa Eulàlia de Ronçana - Caldes de Montbui - Palau-Solità i Plegamans - Gallecs - Mollet i Riu Mogent per Montornès - Vilanova del Vallès - La Roca del Vallès i fins a Cardedeu.

Distància i dificultat: 66 km i 740 m de desnivell positiu acumulat, majoritàriament per camins de terra, però també per alguna carretera local. També hi ha algun tram de camí més estret i amb arrels, però és un tram curt i que amb traça es supera prou bé. Ideal per a bicicletes Gravel i BTT. Dificultat mitjana per la distància i el desnivell que es va acumulant.

Descripció:

Sortim de l'estació de tren de Cardedeu (Rodalies R2) travessant el seu centre històric i resseguint un tram de la Riera de Cànoves o Vallforners. Continuem per carenes i valls (vegeu foto) fins a Corró de Dalt i després fins la urbanització els Gorgs. Gaudim d'un paisatge agroforestal amb vistes del Montseny i del Cingles de Bertí. Travessem la Garriga i fem un tram de pujada creuant la C-17 per sota i fent un tram de carretera, primer per voral i després sense. Per sort el tram és curt i de seguida arribem al nucli de l'Ametlla i girem a l'esquerra en un semàfor per agafar un carril bici que ens portarà paral·lels al Torrent de Can Reixac. Canviarem de marge del torrent travessant una urbanització i continuarem per una pista forestal.

Ens endinsarem al terme de Santa Eulàlia de Ronçana i pel costat d'una urbanització arribarem al riu Tenes que creuarem (deixem per un altre dia el descens d'aquest riu que també és molt bonic!). Continuarem per un camí asfaltat (Camí del Gual) fins a travessar una carretera local (on podem trobar cert comerç). Deixarem a mà dreta una escola i continuarem en pujada i ja per terra altre cop i travessarem pel mig una masia. Continuarem cap a l'oest per terreny agrícola i després de travessar una urbanització per un terreny forestal amb certes pujades i algun camí més estret. Anirem atents als girs i travessarem una urbanització i un terreny que no s'ha acabat d'urbanitzar per fer tota una volta al turó gros. Estarem a atens al GPS per agafar algun camí forestal amb arrels i acabar sortint al camí antic entre Caldes i Santa Eulàlia. Passarem per un camp de Golf i farem un gran descens fins al cementiri de Caldes on agafem un pas subterrani (vegeu la foto) per entrar dins del nucli de Caldes de Montbui.

Navegarem pels carrers de Caldes i passarem pel Passeig del Remei per "gaudir" d'un tram de llambordes. No entrarem al centre (tot i que és recomanable visitar-lo!), anirem cap a la zona esportiva creuant la riera de Caldes i a la rotonda girarem cap al sud per un zona agrícola per camins de terra. Després d'una baixada i una pujada sobtada acabarem sortint a la carretera de Sentmenat per on només circularem uns 250 metres abans d'agafar una carretera cap a la Torre Marimon (un equipament de la Diputació de Barcelona). A la Torre, deixarem la carretera per continuar cap a la Riera de Caldes que resseguirem durant una bona estona pel seu marge dret.

A Palau-solità i Plegamans, canviarem de costat i continuarem pel marge esquerre de la riera. Sortirem del camí de la riera per un polígon per girar després cap a l'est a la carretera C-155. Farem un petit tram recte de carretera amb trams de voral per passar per sota la C-59 i continuarem cap a Parets del Vallès fins a trobar el trencall cap a l'Espai Natural de Gallecs i deixarem enrere aquest tros de més trànsit. A Gallecs anirem a visitar l'església i continuarem per la riera de Gallecs compartint el camí amb vianants (no correu i cediu el pas) fins a creuar l'autopista AP-7 i entrar a Mollet.

Creuar Mollet per dins és una mica caòtic, sobretot els trams compartits amb vianants o no queda molt clar si es pot passar o no, sigueu curosos respectant els vianants i baixeu de la bici o cerqueu rutes alternatives si trobeu aglomeracions. Per orientar-vos, heu de creuar primer la via del tren de la línia R3 i després arribar a l'estació de Mollet de la línia R2, és aquí on creuarem la via per un pas subterrani per agafar després un carrer que ens durà a una passarel·la que ens creuarà l'autopista C-33 i el riu Besòs.