Patinets elèctrics versus bicicletes

La típica comparació entre cotxe i

bici, també funciona amb el patinet

Sembla que cada cop més gent es planteja fer un canvi en la seva mobilitat i sovint la tria és entre el patinet o la bici. I no, no és el mateix, són molt diferents.

El patinet elèctric o els vehicles de mobilitat personal (VMP) són sedentaris i contaminen. Evidentment, són una millora per a les ciutats, sobretot si ajuden a eliminar cotxes i motos, però amb la bicicleta es viu més i millor!

L'aspecte de salut és fonamental, la bici (fins i tot la bici elèctrica) és mobilitat activa i té molts beneficis per a la nostra salut física i emocional i això és bo per als ciclistes, però també és bo per a la societat perquè redueix els costos sanitaris.

D'altra banda, com sabeu, la producció de bateries elèctriques genera uns residus importants i a més, teniu contractada electricitat d'origen renovable? (Encara no?!?). Finalment, augmentar la demanda elèctrica implica generar més energia elèctrica de la que generem actualment, és un dels problemes o reptes importants de l'electrificació de la mobilitat.

Connectar els centres educatius en bicicleta per a millorar la mobilitat

Vols donar una empenta a la mobilitat en bicicleta del teu municipi? Promou la interconnexió dels centres educatius
amb carrils bici i no hi deixis acostar els cotxes!

Aquesta és la clau que ha funcionat a diversos municipis i que ha donat un impuls important a la bicicleta. La societat ha de demanar que es connectin els centres educatius amb carrils bici i això dona millor resultat si les les AFAs (les famílies) ho demanen totes a la vegada, si les direccions dels centres educatius també ho demanen i si les associacions de veïns i el teixit associatiu hi dona suport.

Evidentment, això ha d'anar acompanyat d'altres mesures, principalment dues:

1. La instal·lació d'aparcaments de bicicleta a l'interior i a l'exterior dels centres educatius
2. El tall dels carrers dels voltants del centres educatius.

Cardedeu: carrils bici (en blau)
i centres educatius (punts verds)

La instal·lació d'aparcaments és molt lògica, però també és important disposar d'aparcaments tancats a les escoles, perquè això dona molta més seguretat davant dels robatoris i implica també l'escola en aquest model de mobilitat.

Que els cotxes no s'acostin a l'escola!

El tall dels carrers del voltant dels centres educatius és molt important i es pot fer abans de tenir carrils bici. És important perquè dona molta més seguretat a l'entorn escolar i per tant fa més viable l'ús de mitjans actius com la bicicleta o el caminar. També es redueix l'exposició dels menors a la contaminació atmosfèrica que no és un argument pas menor. Els talls poden començar sent puntuals a les hores d'entrada i sortida, però haurien de convertir-se en permanents. Els talls donen un avantatge més als modes actius que sí que es poden acostar a l'escola i que a més disposen de facilitat d'aparcament. Llavors, anar en bici ofereix més avantatges que anar amb un vehicle motoritzat.

La creació d'una xarxa ciclista a partir de les escoles i els instituts facilita la creació o la millora de la xarxa ciclista del municipi i fa molt més atractiu la bicicleta com a mitjà de transport.

 Tallar el trànsit motoritzat al voltant dels centres educatius:

1. Evita accidents i atropellaments i disminueix la percepció de perillositat de l'entorn escolar -> SEGURETAT VIAL
2. Es redueix la contaminació atmosfèrica i acústica i l'exposició dels alumnes, el professorat i les famílies a aquesta contaminació -> SALUT
3. Fa més atractiu l'ús de la bici -> MÉS BICICLETA

 

CicloBCN21: 3 congresos sobre bicicleta a la tardor de 2021

Barcelona acollirà la tardor de 2021 3 congressos sobre la bicicleta en el macro congrés CicloBCN21:

1. L'EuroVelo Conference 2021: el congrés internacional de cicloturisme que organitza l'ECF.
   
2. El 7è Congrés Internacional de la Bicicleta: el que organitza la Generalitat cada 2 anys.
   
3. El XVII Congreso Ibérico de la Bici: el congrés que promou CONBICI i la federació portuguesa.
   

La història ja ve de lluny i la Covid-19 ha canviat molts plans i sobretot dates. La Generalitat va presentar candidatura per acollir el congrés EuroVelo que organitza l'ECF i va guanyar. D'altra banda, la Generalitat també organitzava cada dos anys un congrés propi, el Congrés Internacional de la Bicicleta. Finalment, FEM Bici (la Federació d'Entitats de Mobilitat amb Bicicleta) que és membre de la coordinadora espanyola CONBICI va ser l'entitat designada per organitzar i acollir el Congreso Ibérico. Les converses entre les diverses parts i altres institucions públiques van portar a apostar per un format esdeveniments conjunts i paral·lels.

Així doncs, si la situació sanitària ens ho permet, tindrem 2 congressos en paral·lel l'Eurovelo i la unió del congrés català i espanyol en un programa únic.

Cistelles de cartró i bosses de roba per al manillar de la bici

Si fa un parell d'anys us parlava d'unes alforges de cartró, ara, de la mateixa creadora, tenim un parell de dissenys més per al manillar de les nostres bicicletes: una bossa de roba i una "cistella" de cartró.

Una bossa de roba per penjar al manillar i per penjar a l'espatlla

Existeixen diversos tipus de bosses de manillar, però la majoria són molt poc pràctiques de portar un cop baixes de la bici. Aquesta bossa de roba ens dona una solució molt pràctica per a l'ús habitual de la bici i amb uns estampats atractius i variats.

De les alforges a la cistella

La "cistella" de cartró és una evolució natural de les alforges. És una caixa de cartró personalitzable adaptada per a poder-se penjar del manillar.

Podeu trobar tots aquests productes a la botiga de Maraki i a diversos establiments (botigues de bicicleta) a preus molt assequibles i amb moltes possibilitats de personalització.

Més informació:

• Apunt sobre les alforges de cartró
• Maraki, web de la dissenyadora i creadora.
• Botiga de Maraki

Les alforges de cartró

La Guineu de Cyclocat, un enrutador per a la xarxa Cyclocat

Cyclocat vol posar en marxa un enrutador, un programari que calculi rutes segures a través de la seva xarxa ciclista.

L'enrutador farà encara molt més útil la xarxa que Cyclocat ha anat traçant per tot el territori català a la recerca dels camins més segurs i més planers per anar en bicicleta.

Els hi pots donar ajuda a través de micro-mecenatge a Verkami.

 

El repte de consolidar la nova mobilitat en bicicleta

L'ús de la bici ha augmentat. Ara cal consolidar-la i portar la bici d'oci i d'esport també a la mobilitat quotidiana. Per fer-ho, cal espai i infraestructures de qualitat.

El desconfinament ens ha portat a tots a redescobrir el nostre entorn a peu i en bicicleta i, segurament, ens hem adonat que el nostre entorn no estava preparat i que la major part de l'espai públic està ocupat per cotxes i motos. Si volem afrontar els reptes de futur de la nostra societat o senzillament un previsible nou confinament cal que ens impliquem personalment demanant al nostre ajuntament una vorera prou ampla per caminar sense motos aparcades i amb un entorn agradable o un carril bici prou ample i segregat, etc.

Comptador de bicicletes de la Bicivia 7 (Esplugues - Barcelona)
Increment d'un 28% al maig de 2020 respecte el maig de 2019

Diversos indicadors mostren aquest increment. Les dades dels comptatges (aforaments) de bicicletes aquests dies ens indiquen un augment notable de l'ús de la bici . També les vendes han augmentat al voltant d'un 20% durant el desconfinament i les reparacions s'han disparat augmentant un 50%. Brompton no dona l'abast i les comandes s'endarrereixen fins al setembre.

Molta d'aquesta nova bicicleta ha estat per a mobilitat d'oci i esport, però això també ha permès a molta gent descobrir que la bicicleta podia ser una bona opció de mobilitat quotidiana.

Més enllà de l'entorn urbà, també molta gent ha conegut el seu entorn rural i natural que no coneixia i possiblement ha descobert que molts camins permeten connexions interurbanes i que també caldrien intervencions per a millorar l'ús de la bici.

El cotxe i la moto també s'estan desconfinant i tornen a recuperar l'espai que havien deixat lliure i a més amb el problema d'un transport públic que ara es percep com a insegur.

Ara és el moment de la bicicleta. Hem d'unir esforços per consolidar aquesta nova bicicleta i ens hem de fer pesats pressionant a l'administració pública i fer-nos més visibles a la societat:

• Hem de fer servir la bicicleta més que mai i usar la calçada més que mai.
• Hem de demanar que els nous carrils bici temporals que alguns municipis (per exemple Barcelona) han construït es converteixin en permanents.
• Hem de pressionar els nostres ajuntaments perquè construeixin nous carrils bici i que s'esgotin les ajudes com les que està accelerant la Generalitat procedent de fons FEDER que subvencionen el 50% del cost i que l'any passat no es van esgotar.

La bicicleta en el desconfinament

Un menor ús del transport públic s'hauria de compensar amb un major ús de la bicicleta. Aquesta és la millor decisió de salut pública. Per tant, s'han d'establir ara més que mai les mesures necessàries per afavorir-ne el seu ús.

Sembla clar que en el transport públic és difícil mantenir les mesures de seguretat necessàries per evitar el contagi de la Covid-19 i que per tant hem de donar alternatives als seus usuaris. El cotxe particular no pot suplir el transport públic perquè el col·lapse seria monumental i perquè la contaminació que generaria seria un greu problema de salut pública, també pel molt possible agreujament de la Covid-19 degut a l'efecte de la contaminació sobre les vies respiratòries. Ara mateix, sabem que en la SARS (la Síndrome Respiratòria Aguda Severa), fumar o viure en zones contaminades empitjorava el diagnòstic i tenim un estudi americà preliminar de Harvard que ens diu el mateix sobre de la Covid-19.

En les meves reflexions prèvies al confinament a Bicicleta i coronavirus ja posava de relleu tots els avantatges que la bicicleta podia aportar a aquesta crisi sanitària. I ara que ja pensem en el desconfinament, cal preveure que la bicicleta serà una bona solució als problemes de mobilitat, però cal posar-hi els mitjans perquè la població la pugui adoptar.

Aquí va la meva bateria de propostes.

Primera fase

D'entrada, en una primera fase de desconfinament en la que ja hauríem entrat i que s'allargaria almenys durant tot l'estat d'alarma, jo proposaria:

1. Autorització de passejades i córrer en solitari (o en nuclis familiars) a grans trets com el que s'està fent a Andorra. Possiblement, les mesures concretes, haurien de ser diferents segons la densitat de població de cada zona i l'ús de formularis d'autoresponsabilitat serien una bona fórmula de control. Aquesta seria una mesura de salut física i mental.
2. Obertura de tots els sistemes de bicicleta pública o compartida perquè es puguin usar en els desplaçaments autoritzats.
3. Obertura dels tallers de reparació de bicicletes. Si cal, amb un sistema de guàrdies com els de les farmàcies.

Segona fase

Acabat l'estat d'alarma i en un procés gradual de desconfinament caldria prendre les següents mesures en les quals caldria començar a treballar ja, com les que han aplicat moltes ciutat europees:

1. Obrir les botigues de bicicletes.
2. Autoritzar  l'ús de la bicicleta per motius de lleure i esport en solitari o en nuclis familiars.
3. Recomanar institucionalment l'ús de la bicicleta i requerir a tots els Ajuntaments i administracions un llistat públic de les mesures que adoptaran per facilitar l'ús de la bici.
4. Afavorir l'ampliació de l'espai exclusiu per a bicicletes:
• Dedicar certs carrils de circulació a l'ús exclusiu per part de les bicicletes com s'està fent en diverses ciutats europees, mitjançant pintura i senyalitzacions d'obres. Pensar en corredors ciclistes, també a nivell interurbà.
• Convertir carrils bici bidireccionals en unidireccionals i establir un carril de cotxes com a carril bici.
• Reconvertir carrils bus en bus-bici.
• Accelerar les infraestructures relacionades amb la bicicleta planificades.
5. Canviar les fases semafòriques per prioritzar el vianant i la bicicleta.
6. Ampliar els espais de vianants: tancar carrers al trànsit, impulsar noves superilles, etc.
7. Reactivar la zona de baixes emissions.
8. Ampliar la zona de baixes emissions més enllà de les rondes i establir-ne si cal a altres ciutats catalanes (Sabadell, Granollers...).
9. Continuar mantenint el teletreball total i parcial com a mesures per evitar contagis.

Bikepacking Trans Germany

Com diu el vídeo, hi ha moltes maneres de travessar Alemanya en bicicleta: de nord a sud, d'est a oest, seguint el curs del rius i totes aquestes rutes estan senyalitzades i més o menys pavimentades. I a part d'això, també hi ha la Bikepacking Trans Germany que és una ruta de 1.642 km que travessa Alemanya en diagonal del sud-oest (des Basilea a Suïssa) al nord-est (acabant a l'illa de Rügen, al mar Bàltic) enllaçant les part més boniques i desconegudes del país. Es fa en uns 14 dies, acumulant uns 20.000 metres de desnivell i segons diuen el 70% de la ruta és per camins sense pavimentar, un 15% per senders, un 3% no és ciclable (és força!) i la dificultat és mitjana.

També teniu la possibilitat de fer la ruta de forma competitiva un cop l'any (vegeu http://www.baselona.de/).

Bicicleta i coronavirus

Reflexions sobre el coronavirus i la bicicleta.

• La bicicleta ajuda a millorar el sistema immunològic, és a dir, la nostra capacitat d'afrontar infeccions víriques.
• La bicicleta és el sistema de transport que ofereix més beneficis a nivell de salut pública.
• La contaminació atmosfèrica agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars.
• L'ús del cotxe i la moto contaminen i els primers exposats són els propis ocupants dels vehicles.
• El transport públic pot ser un focus de transmissió del virus per l'acumulació de gent.

Com ja sabeu, a dia d'avui, sembla sensat prendre mesures estrictes per tal d'evitar la propagació del virus. Amb això s'intenta no saturar el nostre sistema sanitari i poder atendre adequadament els casos realment greus.

Ja fa dies que li dono voltes, i penso que alguns dels canvis que adoptem aquests dies tindran efectes a llarg termini i canviaran la nostra societat des de la forma en què ens saludem, a la forma en què ens movem o treballem.