- Facilitar que els ciclistes puguin interoperar amb totes les xarxes d'aparcament amb un usuari únic (targeta, mòbil, etc.).
- Habilitar places d'aparcament per a bicicletes de càrrega i tricicles (la porta és prou gran?).
Més informació:
![]() |
Mapa esquemàtic del triangle d'uns 200 km que formen la intersecció d'aquestes 3 rutes cicloturistes. |
![]() |
La xarxa Cyclocat ja té tots aquests camins ressenyats a dia d'avui. |
Quan vaig fer la ruta dels Castells del Sió o de la Segarra, em vaig quedar sorprès que cap dels pobles de la ruta tingués un bar o un restaurant obert el diumenge, vam haver de dinar (o més aviat berenar) a Cervera. De la mateixa manera, planificant el cap de setmana, vaig trobar molt poca oferta d'allotjaments turístics.
Crec que la zona té molt potencial cicloturístic i explotar-lo dinamitzaria l'economia local i tindria beneficis per a la població com ha passat en altres zones. Algunes propostes per dinamitzar la zona podrien ser:
Més informació:
L'ús de la bicicleta continua augmentant i la pandèmia, com en tantes altres coses, només ha fet que accelerar la tendència dels últims anys. Els confinaments (a excepció del confinament total) i el teletreball no han fet disminuir l'ús de la bici. Els desplaçament d'oci en bicicleta també ha crescut molt i això és també bo per a la mobilitat quotidiana en bicicleta que es nodreix de ciclistes que primer han passat per usos lúdics i esportius.
Aquest augment es pot comprovar amb diversos indicadors. A mi, un dels que més m'agrada són els comptadors de bicicletes que hi ha instal·lats cada cop a més llocs. He consultat tots els que són públics i la majoria mostren un augment significatiu. A sota, teniu les dades mensuals de 2019 i 2020 del comptador de la Diagonal de Barcelona al Parc de Cervantes que correspon a la Bicivia metropolitana número 7. I les dades, són molt clares i es repeteixen a molts comptadors:
Perquè agafar la bicicleta és molt més senzill i ràpid.
Perquè és indispensable per a qualsevol bicicleta de càrrega de dues o tres rodes ja sigui per transportar mercaderies com per transportar infants. I aquestes bicicletes són indispensables per a rebaixar la nostra dependència dels cotxes. Graons i ascensors no són molt amics d'aquest tipus de bicicletes!
També facilita molt l'acompanyament d'infants en bicicleta que és un desplaçament molt habitual, que encara es fa poc en bici i que seria molt important que es fes més ja que milloraria la seguretat dels centres escolar. És molt complicat baixar una bicicleta i un nen petit per un ascensor a la vegada, els infants no es poden deixar desatesos mentre baixes una o dues bicicletes, les bicicletes tampoc poden quedar desateses al carrer mentre tornes a buscar la criatura o criatures, cal que hi hagi més d'un adult a casa, cal temps per a tot la logística...
Els aparcaments tradicionals al carrer estan pensats per a bicicletes convencionals i no estan adaptats per a bicicletes de càrrega, tricicles o bicicletes amb remolc. També hi ha un evident problema de seguretat que fa que la gent no hi aparqui bicicletes cares i menys a la nit.
Hi ha també el problema de les inclemències del temps, potser no plou molt, però sí que hi ha molta humitat a molts llocs i la rosada deixa mullades les bicicletes i també el seient o les cadiretes per a infants.
Sempre s'ha dit que l'urbanisme horitzontal és insostenible perquè s'ocupen grans extensions de territori on no es poden donar els serveis adequats (per exemple transport públic), les distàncies són més grans i hi ha major dependència del cotxe, però a la vegada hi ha més facilitat per tenir les bicicletes a peu de carrer.
En urbanisme vertical, hi ha potencialment molts avantatges, però sovint ens trobem en urbanisme i edificacions pensades per un model antic de mobilitat. Aparcaments subterranis, altes densitats de població, voreres estretes, aparcament de cotxe en superfície...
No vull allargar-me en un tema molt més complex, on vull arribar és que hi ha molts pobles o barris que tenen un cert equilibri entre urbanisme vertical i horitzontal que facilita molt l'ús de la bici perquè n'hi ha moltes més a peu de carrer i per tant hi ha més potencialitat de l'ús de la bici.
Doncs aquí teniu una llista d'idees per a facilitar un aparcament de bicicletes més accessible i universal:
![]() ![]() |
Una de les Bicicledes de Cardedeu amb 2 espais diferenciats per a aparcament de curta i llarga durada (10 i 40 places, respectivament). |
![]() |
Plaça de cotxe amb espai per a 4 bicis i 2 cargo-bikes? |
Fins ara, l'Hospitalet era un desert desolador d'infraestructures ciclistes, hi havia ciclistes, però no infraestructures. I encara sort que sí que s'havien fet algunes actuacions de pacificació del trànsit que ajudaven a caminar, i indirectament, a circular en bici. Repassant els apunts del blog sobre l'Hospitalet, veig legislatures senceres sense cap carril bici i un fosc deceni 2010-2020 on pràcticament només es fan uns carrils bici al polígon Pedrosa al sud de la Gran Via i amb acabats molt precaris. Tot això, sembla que ha canviat miraculosament aquest estiu i han aparegut carrils bici en calçada, amb estàndards que podríem anomenar barcelonins i treient espai de ciculació i aparcament als cotxes. Ja us dic, tot un miracle.
Us en faig un resum gràfic (incomplet) comentat i al final de l'apunt us parlo del reptes de donar continuïtat a aquests canvis perquè encara hi ha molta feina per fer. De fet, no hi ha informació pública de totes aquestes actuacions i per tant segur que se m'han passat per alt alguna actuació, però estimo que aquest any s'han realitzat entre 2 i 3 km de carrils bici exclusius, sense comptar els petits trams bus-bici o els trams compartits.
![]() | ||
Av. Álvarez de Castro, doble sentit en calçada. L'enllaç en aquesta cruïlla, encara sense resoldre. |
![]() |
Av. Tarradellas, almenys 800 m de carril bici. Rampes per a la parada del bus i damer per als contenidors. |
![]() | |
Carrer Girona. Connexió d'un edifici municipal i descongestió de la Rambla Just Oliveras. |
![]() |
Ctra. de Sta. Eulàlia, una connexió bus-bici. |
![]() |
Ctra. de Sta. Eulàlia prop de Riera Blanca, carril bus-bici. |
Ja fa un anys que està en marxa i l'experiència els ha portat a renovar el sistema tecnològic per tal de poder crear un enrutador automàtic que calculi la millor ruta entre dos punts, la Guineu. El funcionament és molt senzill, cliques un botó, marques sobre el mapa el punt d'inici i el punt de destí i et dibuixa la ruta. Cliques sobre un altre botó i et pots descarregar la traça per seguir-la des d'un GPS.
![]() |
La típica comparació entre cotxe i |
bici, també funciona amb el patinet |
El patinet elèctric o els vehicles de mobilitat personal (VMP) són sedentaris i contaminen. Evidentment, són una millora per a les ciutats, sobretot si ajuden a eliminar cotxes i motos, però amb la bicicleta es viu més i millor!
L'aspecte de salut és fonamental, la bici (fins i tot la bici elèctrica) és mobilitat activa i té molts beneficis per a la nostra salut física i emocional i això és bo per als ciclistes, però també és bo per a la societat perquè redueix els costos sanitaris.
D'altra banda, com sabeu, la producció de bateries elèctriques genera uns residus importants i a més, teniu contractada electricitat d'origen renovable? (Encara no?!?). Finalment, augmentar la demanda elèctrica implica generar més energia elèctrica de la que generem actualment, és un dels problemes o reptes importants de l'electrificació de la mobilitat.