5.2.20

La nova regulació dels patinets elèctrics (VMP)

A principis de desembre de 2019, la DGT va publicar una instrucció per a regular la circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) coneguts popularment com a patinets elèctrics. Aquesta nova normativa regula el buit legal que hi havia fins ara a la majoria de municipis. Aquest gràfic resumeix els aspectes més importants que es regulen:


En el cas de Barcelona, la regulació pionera que va fer l'Ajuntament ara podria tenir alguna variació. A Barcelona, cal tenir present que:
  • Cal tenir 16 anys per a conduir-los
  • El casc i el timbre són obligatoris per a patinets de més de 25 kg
  • Poden anar per carrils bici
  • No poden anar per vorera en cap cas
  • Poden anar per carrer de plataforma única, però si pesen més de 25 kg només hi podran anar si està permesa la circulació de vehicles
  • Poden anar per parcs a 10 km/h
  • Fins ara es permetia la circulació per calçada de zones 30 (si la velocitat del patinet era de més de 20 km/h) i no es permetia la circulació per la resta de calçades de la ciutat. No em queda clar si aquesta limitació continua sent vigent, jo la respectaria mentre no es digui el contrari.

31.1.20

Descens del Mogent i del Besòs: de Cardedeu a Sant Adrià de Besòs

Descens del riu Mogent i del riu Besòs des de Cardedeu i Llinars fins a unir-se amb el riu Congost i continuar amb el nom de Besòs fins al mar a la desembocadura de Sant Adrià de Besòs.

Distància i dificultat: 35 km fàcil. Eviteu la ruta després de pluges i tingueu en compte que circulareu per zones inundables.

Descripció:

El riu Mogent neix a la cara nord de la Serra del Corredor i transcorre paral·lel a l'autopista AP-7 pel terme de Llinars del Vallès. Nosaltres sortim de Cardedeu en direcció sud i creuem el barri del Poble Sec per entrar al terme de Llinars. Creuarem l'autopista i les vies del tren d'alta velocitat a la vegada que creuem el Mogent per seguir-lo pel cantó esquerre (en el sentit de l'aigua). Anirem paral·lels al riu per un polígon i sortirem a una carretera (BV-5105) que agafarem cap a l'esquerra per girar a la dreta a la primera pista de terra que trobem (a uns 80 m).

9.12.19

Cardedeu en bici


La Bicicleda de l'estació
Cardedeu és un municipi de 18.000 habitants que des de fa anys s'ha destacat per iniciatives pioneres de tot tipus i concretament en l'àmbit de la bicicleta que és el tema que ens ocupa. Cercant en el blog, ja veig que el 2009 tenien una campanya de subvenció de cadenats de bici per a evitar robatoris (vegeu), el 2008 ja tenien la primera parella d'agents de policia local de proximitat patrullant en bicicleta (vegeu) o el 2010 van obrir el registre de bicicletes (vegeu). També ha estat el primer municipi de fora de l'Àrea Metropolitana a instal·lar un aparcament de bicicletes tancat a la seva estació de tren. Ho va fer el 2016 i es diu la Bicicleda (de la paraula cleda que és una tanca o tancat per al bestiar) i més recentment, ha obert un segon aparcament en una zona residencial del poble on a més ha afegit un espai per a estacionaments de llarga durada (al detectar que això podria ajudar a l'ús de la bici).

Tot això és fruït d'un pla de mobilitat que va apostar ja l'any 2006-2007 per enllaçar les 5 escoles de primària del poble amb el centre amb una xarxa de 4 km de carrils bici que s'ha anat desenvolupant amb els anys. També ha estat fonamental el paper de la societat civil, en especial, el suport de les famílies de les escoles (AFAs/AMPAs) que han ajudat a vèncer les reticències que sempre causa treure espai al cotxe.

2.12.19

La imprescindible reforma de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà ja té data

Mapa d'intensitat ciclista
346.000 persones del Baix Llobregat no tenen possibilitat d'usar la bicicleta de forma segura per moure's entre Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà perquè no hi ha un itinerari segur i recte que ho permeti. La carretera C-245 hauria de ser la via urbana pacificada que ho permetés, però continua sent una carretera tot i existir fins a 3 carreteres alternatives més (C-32, C-31 i B-210).

Aquesta xifra augmenta i es duplica si anem afegint els municipis que també podrien fer ús d'aquesta via ciclista, de forma directa: Esplugues, l'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló. També seria fàcil la connexió amb el Prat i amb Barcelona.

De la mateixa manera, els busos que usen aquesta carretera triguen molta estona. La reforma que començarà l'estiu de 2020 i que durarà fins a 2 anys, permetrà la construcció d'un carril bus d'ús exclusiu que permetrà reduir significativament el temps de trajecte d'aquests 13 km de carretera.

És per tot això, que aquesta reforma és tant important en l'àmbit metropolità. I el més important, i segurament el més difícil de tot, hi ha d'haver un carril bici recte, prioritari, ràpid, sense obstacles i ben enllaçat.

29.11.19

La bici urbana a Sardenya

Després de visitar diverses ciutats de Sardenya, veig que com a molts llocs del món la bicicleta urbana hi va guanyant terreny, però encara és minoritària i hi ha molta feina per fer. Hi ha poca infraestructura, però tot i així els ciclistes aprofiten els carrers i les zones més pacificades.

Sardenya és una illa gran, poc poblada (d'1,6 M d'hab.),  però que augmenta molt la població degut al turisme.

La capital
 
Càller (en sard Casteddu i en italià Cagliari) és la ciutat més gran de l'illa amb 160.000 hab. i uns 432.000 hab. si hi sumem la seva àrea metropolitana. És l'única ciutat on vaig veure un sistema de bicicleta pública (vegeu la primera foto del mosaic superior), el Cabubi. Té només 10 estacions i sembla que només cobreix part de la capital, però no la seva àrea metropolitana. El relleu és complicat, però el turisme, la restricció d'accés en cotxe al casc antic i ser ciutat universitària són elements que poden ajudar a augmentar l'ús de la bici.


L'Alguer, la ciutat ciclista

Passeig marítim de l'Alguer
L'Alguer és una ciutat petita amb prop de 44.000 hab., però és on més ciclistes vaig veure amb diferència. Paradoxalment, em consta que només hi ha un carril bici al passeig marítim. Tot i així, es veuen molts ciclistes pel casc antic i el seu perímetre i no són solament turistes, hi ha gent de totes les edats, hi ha bicicletes urbanes. Segurament, les zones blaves d'aparcament i el fet que al casc antic el trànsit hi està regulat i molt restringit hi ajuda molt, però potser també hi ha algun element cultural que se m'escapa, però els elements culturals es poden canviar arreu.

17.11.19

Provant la bici urbana més equipada de Decathlon, l'Elops 920

He estat pedalant amb l'Elops 920 de Decathlon i en volia fer una petita ressenya. És la bicicleta urbana més equipada de tota la gamma Decathlon (amb el permís de la bici híbrida Hoprider 900). Porta un canvi intern Shimano de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta els llums, una tanca de quadre a la roda de darrera, parafangs, porta-equipatge i una geometria urbana que et permet una  postura còmode per a l'esquena i bona visió de l'entorn. Pesa uns 17 kg i val uns ajustats 400€.

Tot i que el pes ens sembli molt elevat, per comparar  amb altres bicicletes cal tenir en compte els components que porta: la tanca de seguretat que fixa la roda de darrera (630 g), la dinamo de boixa (+523 g aprox.) amb el cablejat i els llums, el porta-equipatges (1-1,5 kg aprox.), la pota de cabra (400 g), el parafangs i el protector de cadena, entre d'altres. Cal tenir en compte que alguns d'aquests components els haurem d'afegir en qualsevol bicicleta (llums, tanques per lligar la bici, etc.) i que haurem de sumar-los també al pes de la bicicleta a l'hora de fer comparacions. Segurament, es podria reduir una mica el pes amb uns components més lleugers, però encaririen notablement la bicicleta i reduirien poc el pes.

La conducció i el canvi

La conducció és còmode. La posició elevada et dona una bona visibilitat de l'entorn i tens l'esquena recta. Cal acostumar-se a un manillar una mica corbat, però quan t'hi acostumes esquives obstacles sense problemes. Les rodes de 700 mm (28") permeten notar menys les irregularitats del terreny i també hi ajuda el seient, tot i que el seient no s'ajusta gens a la morfologia masculina (o almenys a la meva).

La bici es nota una mica pesada i val la pena inflar les rodes a la banda alta de la pressió permesa, recomano els 5,5 bars. En baixades, la posició elevada del cos actua de fre natural i la pròpia geometria de la bici, el seient i el manillar no et permeten baixar ni endarrerir el centre de gravetat, per tant millor no intentar fer coses que faríem amb altres bicicletes. En baixades fortes i continuades, no he aconseguit passar dels 40 km/h.

El canvi intern Shimano de 7 velocitats permet adaptar-se a les necessitats de cada moment, és molt més progressiu que un canvi intern de 3 velocitats, però esperava tenir una mica més de rang que em permetés fer pujades fortes més còmodament i també poder pedalar en baixades. Potser és el pes i la geometria de la bici que fa que l'augment de marge de les marxes no es noti gaire. Teòricament, el Shimano de 3v tindria un rang del 186% i el de 7v en tindria 245% (vegeu). La sensació és que en pla pots agafar bones velocitats, però que en pujades fortes continua sent una mica just, tot hi així suposo que fa el fet per la majoria de trajectes urbans.

15.11.19

La bicicleta en les mobilitzacions

La bicicleta s'està mostrant un cop més molt útil en les manifestacions, en les grans concentracions de persones i en desplaçaments quan tota la resta de mitjans de transport fallen. He volgut fer un recull fotogràfic de l'últim mes i un apunt comentant algunes aspectes.

El mode de desplaçament ideal

Ja sabem que la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid en desplaçaments urbans de fins a 8 km, però aquests dies hem tornat a constatar que quan hi ha vagues i talls de carretera, la bicicleta es converteix en l'únic mitjà de transport que garanteix la mobilitat. També anar a peu, però la bicicleta guanya en velocitat i permet un rang de distàncies molt més ampli.

Passa el mateix en les manifestacions i les gran concentracions de gent, la bicicleta és una bona alternativa al transport públic que sovint queda saturat.

Bicicletes a l'aparcament de cotxes de l'aeroport

També en distàncies més llargues, com va ser el cas de la concentració a l'Aeroport del 14 d'octubre, la bicicleta va permetre el desplaçament a molta gent mentre la resta de mitjans fallaven.

La bicicleta ha estat present també d'altres formes. Per exemple, en forma de manifestació ciclista o "massa crítica". El 18 d'octubre, el dia de vaga i de l'arribada de les Marxes per la Llibertat, una massa crítica de ciclistes va creuar els túnels de Vallvidrera cap a Barcelona.

També hem vist com els cascs i les ulleres de bicicleta han estat usats com a proteccions contra les pilotes de goma i els projectils de foam.

Vegeu també