17.11.17

Itinerari circular entre Gavà i Viladecans

Volta circular en bicicleta per la plana deltaica pels termes de Gavà i Viladecans. Molt recomanable a la tarda quan la llum baixa dóna un to molt interessant al paisatge agrícola.

Itinerari: Gavà (estació de tren) - Gavà Mar - Estany de la Murtra - Camí del Mar - Centre de Viladecans - Rambla de Gavà - Estació de tren de Gavà.

Distància i dificultat: 18 km pràcticament plans que transcorren majoritàriament per carrils bici i camins agrícoles sense trànsit. Pavimentat amb algun petit tram de terra compactada. Fàcil.


6.11.17

Infraestructures ciclistes de Viladecans: molta feina per fer!

Aprofitant els meus últims passos per Viladecans he fet un petit recull (no exhaustiu) de l'estat de les infraestructures ciclistes d'aquesta ciutat. La prolongació del Camí del Mar cap al centre ha deixat entreveure el que podria ser un canvi qualitatiu en els carrils bici, s'ha fet un petit tram de carril bici a la calçada i no a la vorera com ens tenia acostumat aquest municipi. Esperem que els carrils bici vagin baixant a la calçada per tal de millorar la infraestructura i donar prioritat a vianants i ciclistes.

Recull fotogràfic comentat:

El nou enllaç amb el camí del Mar a la zona de l'outlet. A les cruïlles es dóna prioritat als cotxes i les bicis han de fer girs. Tampoc hi ha gaire consistència, hi ha 5 o 6 trams de carril bici totalment diferents en poca distància en aquesta avinguda que té una gran amplada.
L'enllaç entre el centre i l'Outlet té moltes discontinuïtats (per exemple dues rotondes) i no hi ha senyalització clara per saber per on continuar.

L'aparcament de bicicletes de l'outlet és un dels millors que he vist a casa nostra en un centre comercial. Està a la porta, ben situat, ben visible i amb un ancoratge adequat per lligar la bici.
Detall del nou carril bici que fa ús de la rigola tot i l'amplada de l'avinguda.
La foto és davant de l'Outlet i s'ha de valorar positivament la barana que impedeix
que els cotxes facin aturades per recollir gent.

Senyal amb faltes d'ortografia que no deixa passar les bicis per un passatge on podrien conviure perfectament bé amb els vianants i que a més enllaça amb un carril bici i dóna accés a un centre educatiu.

A l'avinguda del Segle XXI, trobem aquest exemples del sempre desconsellat carril bici de doble sentit damunt de la vorera. A la segona foto ja veiem alguns dels problemes: terrasses invadint el carril bici, motos aparcades i els vianants sense prou espai. Les cruïlles penalitzen un cop més la bicicleta.
La prolongació del Camí del Mar té un format de camí verd similar a la que té la resta del camí. L'amplada és justa per a la convivència de vianants i ciclistes i té alguns trams molt estrets (i bonyeguts) a l'enllaçar amb la zona de l'Outlet.
Si els cotxes cedeixen el pas als vianants, també ho han de fer amb els ciclistes que circulen pel carril bici a la vorera. Aquesta senyalització està molt estesa per tota la ciutat!

Resum de deficiències:
  • Abús de carrils bici de doble sentit en vorera i sense segregació dels vianants. No es recomana mai un carril bici a la vorera i encara menys si és de doble sentit.
  • Itineraris ciclistes poc rectes, especialment en les cruïlles, cal repensar la majoria de cruïlles ciclistes de la ciutat.
  • Amplades insuficients en molts trams.
  • Falta d'aparcaments de bicicletes.
  • Senyalitzacions millorables. Per exemple:
    • S'hauria d'eliminar l'R-407a per permetre als ciclistes usar la via que més els convingui per anar al seu destí. Usar la informativa S-35 en el seu lloc.
    • S'hauria d'eliminar la senyalització horitzontal de cedir el pas que tenen els ciclistes quan hi ha sortides de cotxes des d'espais privats, entre d'altres. Com a alternatives es poden posar senyals d'atenció perill per avisar els ciclistes i cediu el pas i atenció ciclistes pels cotxes. La senyalització actual es contradiu amb el codi de circulació que dóna la preferència als ciclistes en aquests casos.

Més informació:

30.10.17

Els carrils bici augmenten la seguretat dels ciclistes tot i les seves mancances

Es coneguda la premissa força demostrada que a més ciclistes més seguretat, en diuen "safety in numbers". Com sempre cal aclarir, que en nombres absoluts els accidents poden augmentar, però la taxa d'accidentalitat baixa perquè augmenten molt més els desplaçaments en bici.

Representació gràfica de diversos
models de regressió lineal
Ara, un cop més, això es demostra amb un nou estudi fet a Sevilla amb dades de 2000 a 2013, però aquest cop es relaciona amb la creació d'una xarxa ciclista i deixeu-me afegir que es tracta d'una xarxa ciclista imperfecta, perquè estem parlant d'uns carrils bici que deixen molt a desitjar i que per tant en termes de seguretat es podrien millorar molt. Ho dic perquè hi ha gent que critica que els carrils bici són insegurs i ho són, però és difícil quantificar si ho són més que anar per la calçada. En tot cas, com que els carrils bici atrauen nous ciclistes, la sinistralitat disminueix i anar en bici es converteix en més segur.

Les principals conclusions de l'estudi són:
  • El risc d'accident en bicicleta va caure després de la creació de la xarxa de carrils bici segregats.
  • La connexió d'itineraris ciclistes va incrementar l'efecte positiu que aquests tenen en la seguretat.
  • La teoria de "safety in numbers" es confirma quantitativament i qualitativament.
  • La causalitat entre el risc, la infraestructura i el nombre de ciclistes sembla bidireccional.
Les xarxes d'itineraris ciclistes són el principal incentivador de l'ús de la bicicleta. Treballar en tenir xarxes més ben connectades, més segures i que donin més sensació de seguretat és treballar per augmentar el nombre de ciclistes i per la disminució del accidents. A part d'això, hi ha moltes altres tasques que ajuden a fer créixer la bicicleta de forma segura.
Font:


29.9.17

Diumenge, pots fer aquesta passejada, tu ja m'entens!


Diumenge, 1 d'octubre, a part de fer aquesta ruta en bici en forma d'urna (creada de forma brillant per en Benjamí Aguilar), tens una nova oportunitat de decidir, ho pots aprofitar o no. Jo crec que la democràcia és alguna cosa més que votar cada 4 anys i igual que vull models de mobilitat d'altres països, també vull models de democràcia de països com Suïssa on quan voten, també decideixen sobre moltes altres coses. En aquest cas, se'ns planteja un referèndum i se'ns planteja de l'única forma que ha estat possible.

Aquests dies hem vist aflorar la pitjor part de l'estat espanyol, una part que molts negaven, però que ara és evident. No m'allargo més, fa un parell d'anys vaig escriure la possibilitat de canviar, on només parlant de mobilitat us explicava perquè tenir un estat propi, al meu entendre, era el que més ens convé, ho continuo pensant, continuo pensant que canviar Espanya és impossible i que amb Catalunya tenim una oportunitat. De vida només en tenim una, gaudim-la sense por.

26.9.17

Curiositats ciclistes japoneses

He volgut dedicar un segon apunt (vegeu el primer) a coses que des de la nostra cultura occidental (i encara poc ciclista) ens poden semblar curioses, però la veritat és que no hi ha res aquí que no hagi vist abans en altres països. Aquí teniu les fotos comentades:
Els suports per paraigües o para-sols als manillars de les bicis no són estranys.
Suport per transportar una taula de surf a la bici
Suport per portar el cafè al manillar

21.9.17

Convertint una bicicleta convencional en elèctrica a Biciclot

La setmana passada vaig assistir a Biciclot a un taller demostratiu de com convertir una bicicleta convencional en elèctrica mitjançant la instal·lació d'un kit elèctric. Tot plegat estava organitzat pel Departament de Terrritori i Sostenibilitat dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat 2017 i la bicicleta resultant serà un dels premis del concurs fotogràfic Clicmob.

Vegeu-ne el vídeo resum

 

 

 Els passos amb més detall

Instal·lem un kit de la marca Ciclotek.
  1. Canviem la roda davantera. Només aprofitem el pneumàtic i la cambra d'aire. La nova llanta porta un motor a l'eix de la roda. Del motor en sortirà un cable que realment són diversos cables (alimentació, sensors de velocitat, etc.)
  2. Canviem les manetes de fre. Les noves manetes porten un sensor que detecta la frenada de manera que es pugui aturar l'assistència elèctrica.
  3. Instal·lem un porta-equipatges especial amb espai per encaixar-hi la bateria i també el controlador de tot el sistema.
  4. Instal·lem un sensor de la pedalada desmuntant el pedalier de la bici.
  5. Connectem tots els cables al controlador (motor, manetes de fre i sensor del pedalier). Procurem que tots els cables quedin ben subjectes i protegits.
  6. Provem el nostre invent i a pedalar!

15.9.17

Japó i la bicicleta

Aquí teniu un recull de fotografies comentades de la bicicleta urbana al Japó procedents de la corresponsalia de Bici-Vici en aquest país a qui agraeixo molt totes les fotos que m'ha fet arribar i tots els comentaris i informació que m'ha transmès.
Dues nenes circulant soles en bici és un bon indicador de la salut de la bicicleta al Japó.
La típica circulació en bici per vorera, però
com veieu també hi ha qui va per calçada.
D'entrada, jo en sabia ben poc de la bici allà. Sabia que Tòquio estava algunes posicions abans que Barcelona en l'índex de Copenhagenize de 2017 (posició 9 davant de Berlin i Barcelona), però no sabia en quines condicions i si això estava estès a  altres ciutats. Amb les primeres fotos que vaig rebre ja vaig veure que hi havia tota una cultura ciclista: la majoria de bicicletes són urbanes, n'hi ha moltes d'elèctriques i el més habitual és portar accessoris que et permetin transportar coses: cistelles, caixes, porta-equipatges, cadiretes, remolcs i és clar, bicicletes de càrrega. Tot això contrasta amb una circulació que es fa massa per les voreres i que paradoxalment no dóna problemes de convivència segurament degut a una cultura molt respectuosa.

El percentatge modal que representa la bicicleta varia entre el 15% i el 30% segons els barris de Tòquio o si ens trobem a la seva àrea metropolitana. La combinació bici+tren és molt habitual i per tant trobem grans aparcaments de bicicletes i sistemes de bicicleta pública.

Us deixo amb el recull gràfic i aviat un segon apunt de curiositat ciclistes.

Les bicicletes elèctriques són molt habituals als carres de Tòquio. També les bicicletes de càrrega, les cadiretes per nens, les caixes per carregar coses i els remolcs, de fet, tot el necessaris per poder fer vida normal en bici sense problemes. Amb tot això, és habitual que les bicis portin cavallets, enlloc de potes de cabra.

Sistemes d'aparcament de pagament per a bicicletes privades

La bicicleta a Freiburg



Els vianants, les bicicletes i els tramvies conviuen en harmonia al centre de Freiburg (Baden-Württemberg, Alemanya). Més enllà del centre, trobem cotxes, però també infraestructures ciclistes de tot tipus ben connectades i una potent xarxa de transport públic encapçalada pel tramvia.

Vegeu també