24.4.17

A vegades fa falta que ens ho diguin des de fora

Li pregunten a un conegut expert i guru de la bicicleta urbana 3 coses bones i 3 coses dolentes de la bicicleta a Barcelona i quan parla de les coses dolentes diu el mateix que molts d'aquí diem:
  1. Els carrils bici al mig del carrer.
  2. Els carrils bici de doble sentit
  3. La falta de connexió de la xarxa ciclista
Us sona tot això? I què diu de coses bones?
  • Tenim demanda. Hi ha molt gent en bicicleta
  • El sistema de bicicleta pública, el Bicing.
  • Un clima i una orografia molt bones.
  • També parla de les superílles diu que és una cosa molt positiva i que no és res de nou. Però matisa que cal millorar-les i facilitar el pas de la bici.
Res que no sapiguem A vegades, fa falta que ens ho digui algú de fora perquè tingui més impacte i credibilitat.

Una altre afirmació que m'agrada destacar de les seves paraules és el paper de les entitats i els activistes ciclistes. Diu que no és qüestió de cridar més fort, és qüestió de saber-ne més i de tenir més dades, llavors és quan aquest activisme pren força.

Aquí teniu l'entrevista sencera:

4.4.17

El carrer Gavà de Barcelona com a exemple

Quan parlem de punts negres i d'infraestructures de qualitat que donin prioritat a la bicicleta ens referim a canvis com els que proposo per aquest carril bici. Els usuaris de la bicicleta ens enfrontem diàriament amb un munt d'obstacles en els nostres trajectes i trobem a faltar que tècnics i inspectors municipals agafin la bici per inspeccionar periòdicament els carrers per detectar mancances.

Del carrer Gavà de Barcelona ja n'he parlat altres vegades, sobretot per posar de manifest que la connexió amb la plaça Espanya per la carretera de la Bordeta i la connexió amb la Rambla de Badal pel carrer Constitució són molt millorables. Ara en faig un repàs més a fons per mostrar-vos problemes que ens trobem sovint a molts carrils bici de Barcelona:

Cruïlles sense catifa vermella que faci més evident que el cotxes giren
per damunt del carril bici.

Diversos passos de vianants del carrer podrien tenir un semàfor intermitent
pels ciclistes per no haver de parar si no és per cedir el pas als vianants.

Una de les rampes d'obra que han quedat damunt de la rigola del carril bici.
A més, falten separadors que probablement s'han malmès durant l'obra.

3.4.17

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes

Continuo analitzant aquest estudi que ha comptabilitzat els ciclistes d'una cruïlla de Barcelona durant 7 hores, vegeu la primera part on analitzo el perfil del ciclista de Barcelona.

Com bé diu el nom de l'estudi, part del seu objectiu és estudiar les línies del desig, és a dir, quines són realment les trajectòries dels ciclistes en la cruïlla estudiada i quins conflictes es produeixen entre els usuaris de la cruïlla.

Les trajectòries són les esperades

No hi ha grans sorpreses, entre un 10 i un 30% dels ciclistes fan girs en aquesta cruïlla i com que els ciclistes no podem fer girs de 90º, tothom retalla més o menys per les cantonades. Venint de Besòs i girant cap a mar, tot i no haver-hi senyalització específica, els ciclistes cerquen punts d'aturada per esperar el verd que els hi permeti continuar amb la nova trajectòria.

Els punts d'aturada de muntanya a mar també són interessants. Un semàfor intermitent deixa passar els ciclistes per fer el gir a la dreta, però el semàfor no ho indica, per tant els ciclistes poden aturar-se en diversos punts. El 50% s'espera al primer semàfor i la resta avança fins a la cruïlla de carrils bici i espera el verd per continuar recte.

És curiós apreciar que quan els ciclistes no tenen segregació física o hi ha un possible gir de vehicles motoritzats per damunt del carril bici, els ciclistes tendeixen a desplaçar-se més cap a la dreta, a vegades fora del carril bici.

Els conflictes

Com que el carril bici és el camí més ràpid, rarament es veuen ciclistes a les voreres i els que s'han observat anaven a poc a poc. Amb els vianants es produeix algun conflicte en el pas de vianants amb semàfor intermitent quan el ciclista no cedeix el pas o el vianant no s'espera el pas de ciclistes.

La majoria de conflictes es produeixen amb els vehicles motoritzats quan paren i obstrueixen el carril bici o no cedeixen el pas a les bicis en els girs. L'altre punt negre són els xamfrans on molts vehicles s'aturen o maniobren marxa enrere amb visibilitat reduïda i amb ciclistes que retallen en major o menor mesura la cruïlla. Aquí també hi ha moltes aturades obstruint el carril bici.
També s'han detectat problemes de visibilitat en el carril bici bidireccional quan els cotxes que giren des de mar cap a Llobregat tenen problemes per veure tant els ciclistes que pugen com els que baixen pel carrer Girona.

Finalment, també hi ha alguns conflictes entre ciclistes, normalment quan els que giren venint de mar cap a Llobregat, es creuen amb els que van de muntanya a mar.
Hi ha un conflicte per obstrucció del carril bici cada 9 minuts.


Algunes solucions proposades

L'empresa que ha realitzat l'estudi, Copenhagize Barcelona, fa dues propostes de millora de la cruïlla. Una de baix cost mantenint els carrils bici actuals i l'altra reconvertint el carril bici del carrer Girona en un carril bici unidireccional que aniria per la dreta.

En el primer escenari, es proposa fer una "cantonada ciclista" per evitar tots els conflictes que es produeixen amb els cotxes. D'altra banda, es senyalitzarien horitzontalment tots els girs a la dreta. Finalment, s'afegiria als semàfors del carrer Girona un verd avançat (4 segons) pels ciclistes de manera que puguin fer el gir a l'esquerra sense vehicles motoritzats.

En el segon escenari hi ha canvis importants, els carrils bici són d'un sol sentit, més amples i van per la dreta de la calçada. Això implica canviar completament el carril bici del carrer Girona. Els avantatges d'aquesta proposta és que hi ha per disseny molts menys conflictes amb vehicles motoritzats i d'altra banda, els vianants veuen venir les bicicletes pel mateix costat d'on vénen els cotxes.

Conclusions

No hi ha grans sorpreses en aquesta part de l'estudi, més aviat constatem coses que hem experimentat tantes vegades com a ciclistes. També constatem una vegada més que els carrils bici de doble sentit donen problemes i que la combinació amb xamfrans de l'Eixample on es permet l'aparcament, la càrrega descàrrega, la recollida d'escombraries o a la pràctica aturades il·legals dels vehicles motoritzats, causa molts conflictes entre bicicletes i vehicles motoritzats.

La reconversió dels xamfrans més conflictius és una bona solució, però cal més pressió policial per aquest aparcament il·legal en doble fila que sovint posa en perill al ciclista.

30.3.17

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (1): Quin és el perfil real dels ciclistes de Barcelona?

Fins ara, sabíem el perfil dels ciclistes de Barcelona a través d'enquestes, però desconeixíem si aquest perfil era real. Ara, gràcies a un magnífic estudi de Copenhagize Barcelona tenim dades molt més reals despreses de l'observació d'una cruïlla de l'Eixample durant 7 hores. En concret, es va enregistrar la cruïlla de Diputació (carril bici d'un sentit) i Girona (carril bici de doble sentit) un dia assolellat, el 4/10/2016, en les franges: 7:30-9:30, 13:30-14:30, 16:00-17:00 i 17:30-19:30. Aquest estudi es va realitzar seguint els mateixos paràmetres d'altres estudis realitzats en altres ciutats per tal de poder fer comparacions.

En aquesta primera part, us parlaré únicament del perfil dels ciclistes observats que van ser 2.627.

El tipus de bicicleta
  • Les bicis del Bicing representen el 33% i d'aquestes l'1,1% són elèctriques.
  • De la resta de bicis (66%), un 25% són plegables i un 0,7% són bicis de càrrega.

El comportament dels ciclistes

Tot i la percepció social de que els ciclistes no respecten les normes, en aquest estudi es veu de forma objectiva que no és així, més aviat tot el contrari:
  • El 88% dels ciclistes segueixen estrictament les normes de trànsit.
  • El 8% dels ciclistes adopten posicions avançades sobrepassant la línia de detenció o comencen a pedalar abans del verd.
  • El 4% dels ciclistes els podríem considerar insubmisos: creuen en vermell, van per la vorera, van en contrasentit al carril bici o fan altres girs no permesos.
  • Els insubmisos es redueixen en hora punta i es dupliquen en hores de menys trànsit. De la mateixa manera, hi ha una compliment més estricte de la normativa en hora punta.

Repartiment Home - Dona
El baròmetre català de la bici ens diu que les dones representen del 32 al 40% dels ciclistes segons la freqüència d'ús de la bici. El present estudi ho situa de mitjana en un 40%, però mireu:
  • De mitjana hi ha un 60% d'homes i un 40% de dones en bici
  • Hi ha bastants més homes (fins al 74%) en l'hora punta matinal i la del final del dia i s'arriba més a la igualtat al migdia-tarda.
  • Les dones utilitzen sensiblement molt més les bicicletes plegables.
  • Les dones utilitzen més el Bicing, tot i que hi ha més homes abonats. Per exemple, de 17:30 a 19:30, un 36% de les dones i un 19% dels homes fan servir el Bicing.

15.3.17

La unió dels tramvies per la Diagonal

Xavier Trias prometent la unió dels tramvies
Comencem. Sí, en sóc totalment partidari i crec que tècnicament a nivell de mobilitat és una inversió cost-benefici molt rendible per Barcelona i també pels municipis veïns, perquè no oblidem que en el fons estem parlant d'una infraestructura d'interès metropolità bloquejada per la manca de consens polític a l'Ajuntament de Barcelona. El que em treu de polleguera és la posició del PDECat de Barcelona, perquè desenganyem-nos, el debat de fons és si reduïm o no el nombre de cotxes de Barcelona i com ho fem.

Si bé hi ha consens tècnic i polític en que cal treure cotxe de Barcelona (Pla de Mobilitat), no hi ha consens a l'hora de la veritat en com fer-ho.

Els partidaris del tramvia creiem que aquest projecte a part de ser una opció molt necessària de transport públic, també pot ser una gran oportunitat per treure cotxes i millorar la qualitat de l'aire i la salut dels ciutadans. Els contraris al tramvia volen mantenir el trànsit actual i parlen de col·lapses a l'Eixample pel trànsit que si desviaria. Jo crec que de col·lapses ja n'hi ha ara en hores punta i que com està demostrat en mobilitat quan treus espai al cotxe el cotxe disminueix de la mateixa forma que quan augmentes l'espai del cotxe no es redueixen els embussos sinó que augmenta el nombre de cotxes.

Els gràfics que il·lustren aquest apunt, a part de la promesa electoral incomplerta d'en Xavier Trias, són de la campanya que impulsa el PDECat de Barcelona i que per part d'associacions com la PTP titllen de negacionisme. Malauradament, hi estic d'acord.

14.3.17

Girona Bike Planner

De mapes de carrils bici o que calculin rutes n'hi ha forces, però què té d'especial el  Girona Bike Planner
Doncs que a part de tenir en compte els carrils bici i mostrar-te aparcaments i estacions de Girocleta, quan calcula rutes, també té en compte:
  • Carrers amb una baixa afluència de trànsit.
  • Tipologia de carrers: més o menys propicis a acumular contaminants.
  • Espais adaptats a la circulació de la bicicleta.
  • Hora i dia en que es farà el desplaçament.
A més, els usuaris registrats poden desar les rutes que el mapa suggereix i afegir nous punts al mapa que corresponguin a serveis per a la bicicleta.

Aquest mapa està desenvolupat pel Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de Girona dins del programa europeu GeoSmartCity.

8.3.17

Baròmetre de la bicicleta 2016

Ens arriba una nova edició del baròmetre de la bicicleta i primer de tot haig de ser crític amb l'enquesta perquè crec que té un marge d'error molt gran i algunes dades fluctuen molt entre les edicions i no es corresponen a una realitat evident de que l'ús de la bici està augmentant. En part, aquests errors vénen d'unes preguntes que no són gaire comparables entre edicions com són la freqüència d'ús de la bici que depèn molt de l'època de l'any en que es fa l'enquesta, de les condicions meteorològiques, entre molts altres factors. Per tant, jo posaria una mica en quarantena les comparacions temporals.

La radiografia de l'ús de la bici: el 91,1% saben anar en bici, però només el 55,1% en té. El 39,5% va en bici almenys un cop al mes, el 21,3% cada setmana i el 6,4% cada dia.


La majoria de ciutadans veuen que la bicicleta és una part important de la solució a la mobilitat de les ciutats, però hi ha una percepció errònia de la seguretat de la bici i de la seva comoditat, punts que s'haurien de tenir en compte en campanyes de promoció.

Vegeu també