Barcelona manté l'11a posició en Copenhagenize Index 2017

Arriba una nova edició del rànquig de ciutats ciclistes que publica cada 2 anys la consultora danesa Copenhagenize. Barcelona manté la seva 11a posició en un rànquing molt competitiu en que es valoren les transformacions de mobilitat de les ciutats per promocionar la bicicleta urbana.

De Barcelona, es valora sobretot l'increment de la xarxa de carrils bici i la inversió i planificació dels propers 2 anys. També els projectes de super-illes per la pacificació del trànsit que suposen. S'esmenta també la bona salut del Bicing i la seva renovació i també els esforços per impulsar la distribució urbana de mercaderies en bicicleta.

L'informe critica els carrils bici centrals que no existeixen en cap manual de planificació i la manca de decisió per restringir més fermament l'ús del cotxe.

Ciutats emergents

Les primeres posicions de l'índex no tenen sorpreses, Copenhaguen, Utrech i Amsterdam. En posicions molt altres trobem ciutats franceses no tant llunyanes com Estrasburg (4) que es manté i Bordeus (6) que avança dues posicions. Ljubljana (8) la petita capital d'Eslovènia (310.000 hab) avança 5 posicions. Tokio (9) s'incorpora a la llista i Berlin (10) avança Barcelona gràcies a un moviment social molt potent que ha reclamat canvis a la ciutat a través de processos participatius. Viena (12) i Paris (13) també avancen posicions i es situen darrera de Barcelona.

Ciutats que decauen

Les ciutats que baixen posicions són les que han desatès les polítiques de mobilitat sostenible i no han avançat o han anat enrere en l'ús de la bici. Sevilla (14) ha perdut 4 posicions i va enrere per segona vegada, però es valora encara la seva potencialitat i la quota modal que va aconseguir en molt poc temps. Nantes (15) és una situació similar.

Estancament a Barcelona?

Hem de considerar que Barcelona s'estanca? No, les ciutats que s'estanquen van enrere en l'índex perquè la majoria de ciutats avancen i només les que avancen molt ho fan també en l'índex. Barcelona per avançar posicions ha de portar a bon terme les inversions en la nova xarxa i fer una aposta seriosa per la qualitat de les infraestructures i deixar definitivament els carrils bici centrals i començar a abandonar els bidireccionals en itineraris de forta demanda. Tirar endavant la super-illa de l'Eixample, els eixos cívics planificats i el tramvia per la Diagonal, serien factors clau per un canvi modal. A tot això, se li ha de sumar una restricció més directe del cotxe i ens especial per evitar la contaminació.

Odi a la bicicleta, post-veritat i linxament ideològic.

La Muriel ha tornat a sortir. Els contraris a la mobilitat sostenible treuen la mort de la Muriel Casal de tant en tant per criticar la bicicleta. Obliden que la Muriel va creuar en vermell i que el ciclista no la va poder esquivar, tots dos van caure a terra, tots dos són víctimes, ella es va donar un cop al cap i va morir, ell va tenir més sort.

El Nacional canvia el titular i el cos de la notícia

Ahir, un cop més, en una conversa de Twitter, una persona va treure la mort de la Muriel i una activista pro-bici li va contestar. Un dels tuits de resposta es va treure de context i va començar a aparèixer en mitjans digitals. Jo no entenia res, perquè el tuit en el seu context era respectuós amb la Muriel.

El primer que vaig veure va ser ElNacional.cat que sense contrastar la informació va dir falsament que era una assessora de Barcelona en Comú entre d'altres detalls no contrastats del que deia la gent a Twitter. Jo continuava sense veure on era la notícia, perquè no es tractava de ningú conegut. Al cap d'unes hores, el Nacional rectificava titular i contingut i la notícia quedava així. Jo continuo sense veure-hi cap notícia.

El segon digital que vaig veure és Directe.cat. Vincula l'activista a Barcelona en Comú i diu que treballa a l'Ajuntament de Colau, informacions sense contrastar. Aprofita també per dir "A més, ha estat una fèrria defensora a ultrança de la Superïlla del Poble Nou que tants enrenous i incomoditats ha causat entre els veïns". Ho podeu llegir aquí.

Mentrestant, per la xarxa social corren captures del tuit tret de context on sembla que sigui l'activista qui hagi tret el tema. Diversos personatges públics se'n fan ressò.

La Vanguardia

Avui, la "notícia" apareix a La Vanguardia que a més li dedica a l'activista un "semàfor vermell".

Em sento especialment identificat amb aquesta activista pro-bici, jo tampoc sóc conegut i tinc converses a les xarxes socials que es podrien treure de context i fer-me un linxament d'aquest estil i vinculant-me a qualsevol partit polític.

Veient els fets, tinc cada cop més clar que aquesta activista se li ha fet un linxament premeditat per la seva ideologia política i per les polítiques de mobilitat que defensa (bicicleta, tramvia, súper-illes, etc). De fet, qui treu la mort de la Muriel a la conversa sembla que també té les seves vinculacions polítiques òbviament oposades a l'activista.

Uns quants periodistes professionals s'ho han de fer mirar i uns quants mitjans de comunicació també. Els usuaris de Twitter i de les xarxes socials també hem de ser més curosos i anar a buscar les converses originals, desconfiar de les captures de pantalla tretes de context i posar en dubte també el que diuen personatges famosos. També hem de tenir clar que hi ha gent i mitjans que difondran notícies si creuen que són beneficioses pel seu partit o ideologia tot i saber que no són certes. Només en Lluís Llach ha rectificat. Mentrestant m'arriba altre cop pel Whatsapp que hem passat al nivell d'alerta 5 antiterrorista i que evitem llocs concorreguts. Benvinguts a l'era de la post-veritat.

P.D. La notícia ha sortit publicada també a altres mitjans digitals (1 i 2) i a diversos altres webs que reprodueixen notícies dels mitjans abans esmentats.

La Generalitat promourà una inversió de 40 milions en vies ciclistes

El programa s'iniciarà a la tardor i tindrà una dotació de 20 M€ procedents dels fons FEDER 2014-2020 per finançar el 50% del cost de les actuacions

La Generalitat convoca una nova línia d'ajuts a la construcció de vies ciclistes de qualsevol tipus, la millora de carrils bici existents o fins i tot mesures que millorin la intermodalitat entre la bicicleta i el transport públic (suposo que aparcaments de bicicleta segurs en estacions de transport públic).

Els municipis i els ens públics que vulgui participar en aquesta convocatòria hauran d'aportar el 50% del finançament.

La mesura és força interessant i comença a fer pujar el llistó de la inversió ciclista de l'administració pública catalana. Aquesta inversió per si sola pot representar uns 5€/habitant que estaria 5 o 6 vegades per sota del que seria necessari, però també cal sumar-hi altres inversions que s'estan fent al país, la més destacable la de l'Ajuntament de Barcelona amb 32 milions fins al 2018.

• Nota de premsa 19/5/2017

BIKE! The amazing world of cyclists in Utrecht

Parodiant un documental de natura, aquest vídeo mostra el dia a dia de la bici a Utrech (Holanda) i es va fer per promocionar la sortida des d'aquesta ciutat del Tour de França l'any 2015.

A vegades fa falta que ens ho diguin des de fora

Li pregunten a un conegut expert i guru de la bicicleta urbana 3 coses bones i 3 coses dolentes de la bicicleta a Barcelona i quan parla de les coses dolentes diu el mateix que molts d'aquí diem:

1. Els carrils bici al mig del carrer.
2. Els carrils bici de doble sentit
3. La falta de connexió de la xarxa ciclista

Us sona tot això? I què diu de coses bones?

• Tenim demanda. Hi ha molt gent en bicicleta
• El sistema de bicicleta pública, el Bicing.
• Un clima i una orografia molt bones.
• També parla de les superílles diu que és una cosa molt positiva i que no és res de nou. Però matisa que cal millorar-les i facilitar el pas de la bici.

Res que no sapiguem A vegades, fa falta que ens ho digui algú de fora perquè tingui més impacte i credibilitat.

Una altre afirmació que m'agrada destacar de les seves paraules és el paper de les entitats i els activistes ciclistes. Diu que no és qüestió de cridar més fort, és qüestió de saber-ne més i de tenir més dades, llavors és quan aquest activisme pren força.

Aquí teniu l'entrevista sencera:

El carrer Gavà de Barcelona com a exemple

Quan parlem de punts negres i d'infraestructures de qualitat que donin prioritat a la bicicleta ens referim a canvis com els que proposo per aquest carril bici. Els usuaris de la bicicleta ens enfrontem diàriament amb un munt d'obstacles en els nostres trajectes i trobem a faltar que tècnics i inspectors municipals agafin la bici per inspeccionar periòdicament els carrers per detectar mancances.

Del carrer Gavà de Barcelona ja n'he parlat altres vegades, sobretot per posar de manifest que la connexió amb la plaça Espanya per la carretera de la Bordeta i la connexió amb la Rambla de Badal pel carrer Constitució són molt millorables. Ara en faig un repàs més a fons per mostrar-vos problemes que ens trobem sovint a molts carrils bici de Barcelona:

Cruïlles sense catifa vermella que faci més evident que el cotxes giren
per damunt del carril bici.

Diversos passos de vianants del carrer podrien tenir un semàfor intermitent
pels ciclistes per no haver de parar si no és per cedir el pas als vianants.

Una de les rampes d'obra que han quedat damunt de la rigola del carril bici.
A més, falten separadors que probablement s'han malmès durant l'obra.

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes

Continuo analitzant aquest estudi que ha comptabilitzat els ciclistes d'una cruïlla de Barcelona durant 7 hores, vegeu la primera part on analitzo el perfil del ciclista de Barcelona.

Com bé diu el nom de l'estudi, part del seu objectiu és estudiar les línies del desig, és a dir, quines són realment les trajectòries dels ciclistes en la cruïlla estudiada i quins conflictes es produeixen entre els usuaris de la cruïlla.

Les trajectòries són les esperades

No hi ha grans sorpreses, entre un 10 i un 30% dels ciclistes fan girs en aquesta cruïlla i com que els ciclistes no podem fer girs de 90º, tothom retalla més o menys per les cantonades. Venint de Besòs i girant cap a mar, tot i no haver-hi senyalització específica, els ciclistes cerquen punts d'aturada per esperar el verd que els hi permeti continuar amb la nova trajectòria.

Els punts d'aturada de muntanya a mar també són interessants. Un semàfor intermitent deixa passar els ciclistes per fer el gir a la dreta, però el semàfor no ho indica, per tant els ciclistes poden aturar-se en diversos punts. El 50% s'espera al primer semàfor i la resta avança fins a la cruïlla de carrils bici i espera el verd per continuar recte.

És curiós apreciar que quan els ciclistes no tenen segregació física o hi ha un possible gir de vehicles motoritzats per damunt del carril bici, els ciclistes tendeixen a desplaçar-se més cap a la dreta, a vegades fora del carril bici.

Els conflictes

Com que el carril bici és el camí més ràpid, rarament es veuen ciclistes a les voreres i els que s'han observat anaven a poc a poc. Amb els vianants es produeix algun conflicte en el pas de vianants amb semàfor intermitent quan el ciclista no cedeix el pas o el vianant no s'espera el pas de ciclistes.

La majoria de conflictes es produeixen amb els vehicles motoritzats quan paren i obstrueixen el carril bici o no cedeixen el pas a les bicis en els girs. L'altre punt negre són els xamfrans on molts vehicles s'aturen o maniobren marxa enrere amb visibilitat reduïda i amb ciclistes que retallen en major o menor mesura la cruïlla. Aquí també hi ha moltes aturades obstruint el carril bici.

També s'han detectat problemes de visibilitat en el carril bici bidireccional quan els cotxes que giren des de mar cap a Llobregat tenen problemes per veure tant els ciclistes que pugen com els que baixen pel carrer Girona.

Finalment, també hi ha alguns conflictes entre ciclistes, normalment quan els que giren venint de mar cap a Llobregat, es creuen amb els que van de muntanya a mar.

Hi ha un conflicte per obstrucció del carril bici cada 9 minuts.

Algunes solucions proposades

L'empresa que ha realitzat l'estudi, Copenhagize Barcelona, fa dues propostes de millora de la cruïlla. Una de baix cost mantenint els carrils bici actuals i l'altra reconvertint el carril bici del carrer Girona en un carril bici unidireccional que aniria per la dreta.

En el primer escenari, es proposa fer una "cantonada ciclista" per evitar tots els conflictes que es produeixen amb els cotxes. D'altra banda, es senyalitzarien horitzontalment tots els girs a la dreta. Finalment, s'afegiria als semàfors del carrer Girona un verd avançat (4 segons) pels ciclistes de manera que puguin fer el gir a l'esquerra sense vehicles motoritzats.

En el segon escenari hi ha canvis importants, els carrils bici són d'un sol sentit, més amples i van per la dreta de la calçada. Això implica canviar completament el carril bici del carrer Girona. Els avantatges d'aquesta proposta és que hi ha per disseny molts menys conflictes amb vehicles motoritzats i d'altra banda, els vianants veuen venir les bicicletes pel mateix costat d'on vénen els cotxes.

Conclusions

No hi ha grans sorpreses en aquesta part de l'estudi, més aviat constatem coses que hem experimentat tantes vegades com a ciclistes. També constatem una vegada més que els carrils bici de doble sentit donen problemes i que la combinació amb xamfrans de l'Eixample on es permet l'aparcament, la càrrega descàrrega, la recollida d'escombraries o a la pràctica aturades il·legals dels vehicles motoritzats, causa molts conflictes entre bicicletes i vehicles motoritzats.

La reconversió dels xamfrans més conflictius és una bona solució, però cal més pressió policial per aquest aparcament il·legal en doble fila que sovint posa en perill al ciclista.