27.1.16

Viure autopropulsat

Reflexió filosòfica sobre el camí a la feina realitzat en bicicleta per una professora de secundària entre la Garriga i Granollers.  Els 10 km que separen aquestes dues poblacions poden semblar molt per un trajecte quotidià, però són perfectament assumibles per qualsevol ciclista urbà acostumat a agafar la bici cada dia.

20.1.16

Headkayse: un casc innovador, plegable i multi-impacte.

Headkayse és un casc de bici realment innovador. Està fet d'un material tou que és la clau de tot plegat:
  • Segur: supera totes les homologacions i a més també absorbeix millor els cops fluixos.
  • Plegable: al ser tou és fàcilment plegable i no es deforma.
  • Multi-impacte: no s'esquerda ni es fa malbé després d'un impacte com passa en els cascs tradicionals de poliestirè expandit. 
  • Talla única: s'adapta a totes les mides i formes de cap
Hi ha en marxa un sistema finançament comunitari a Indiegogo on es pot col·laborar i adquirir el casc. S'hi arriben a una certa quantitat, tiraran endavant altres característiques com colors diversos i un millor tancament de la corretja del casc, entre d'altres.

14.1.16

Les rutes blanca i blava de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera

Ja feia temps que us volia parlar d'aquestes dues rutes de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera perquè em semblen un bon exemple de bona pràctica.

La ruta blanca, un carril bici interurbà (6,6 km +95 m)

La ruta blanca uneix Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera a través de carrils bicis (vegeu la fotografia) que ressegueixen el curs de la Tordera i travessen zones residencials, polígons industrials i els nuclis de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera.

Es tracta doncs d'un itinerari interurbà
que facilita enormement els desplaçaments diaris entre els 3 municipis i que potser per si sol té poc interès cicloturístic, però que combinat amb altres rutes té molt de sentit.

La ruta blava, un itinerari cicloturístic (25 km +469 m)

La ruta blava és un circuit cicloturístic al voltant de Sant Esteve i Santa Maria que comparteix bona part del traçat de la ruta blanca i que per tant connecta amb Sant Celoni. És un itinerari que combina pistes de terra (73%) i sòls pavimentats (27%) i tot i allunyar-se dels nuclis urbans per cercar bons paisatges, també ens proporciona connexions amb l'estació de tren de Palautordera i amb alguns nuclis de població més aïllats i per tant també té cert interès per la mobilitat quotidiana.

13.1.16

Abrics foscos i visibilitat

Un dels consells de seguretat que es dóna per circular en bici és fer-se veure. I és que costa que ens vegin o ens tinguin en compte en la circulació diürna, doncs imagineu-vos de nit!

Ciclistes molt poc visibles
Els llums són indispensables per a que ens vegin, tant a davant com  a darrere on molta gent se'ls oblida, però a part d'això, hem de tenir en compte que portem molta roba fosca i això ens fa molt poc visibles com a vianants i ciclistes.

M'he endut diversos ensurts amb vianants i ciclistes que apareixien a la calçada de forma inesperada perquè vestien amb colors foscos. Si ens hi fixem, veurem que els abrics i les jaquetes no esportives tendeixen a ser de colors foscos (i algunes jaquetes esportives també).

Personalment, estic en contra de les armilles reflectores pels ciclistes perquè penso que la bicicleta urbana no ho hauria de necessitar. Crec que no hauria de fer falta "disfressar-se" per anar en bicicleta.

12.1.16

El Sistema Central parc a parc

La travessa del Sistema Central ibèric és el quart curtmetratge amateur de Joan Borràs Farran. Aquesta nova aventura és força diferent a les anteriors, sobretot pel fet de no ser una travessa lineal entre Guadalajara i Portugal exclusivament en BTT. En aquest cas, combina la bicicleta amb excursions a peu i sobretot, entenc que hi afegeix el suport del cotxe per canviar de parc. Aquest canvi fa que potser enlloc de travessa haguem de parlar de descoberta dels parcs del Sistema Central i crec que dóna molt bones idees per qui vulgui fer aquesta descoberta a la seva mida.


Vegeu també del mateix autor:

Vegeu també