19.4.26

Sortint del carril bici per conveniència

Com ja sabeu, en la majoria de casos l'ús del carril bici és opcional(*) i molts ciclistes fem ús d'altres carrils segons la nostra conveniència i això passa sobretot perquè les infraestructures ciclistes tenen moltes mancances i la priorització de la bicicleta no sempre es fa.

Fa un dies, em vaig fixar que uns metres abans d'arribar a la plaça Francesc Macià alguns ciclistes ja senyalaven un gir cap a la dreta. Dos semàfors abans d'arribar a la rotonda, aprofitant el semàfor vermell d'una cruïlla, els ciclistes canviaven de carril com si hi hagués una zona d'aturada avançada de ciclistes. Així, en posar-se verd el semàfor, avançaven pel carril de la dreta davant dels cotxes per poder girar a la dreta i agafar el carril bici de la rotonda de Francesc Macià.

Amb aquesta maniobra, els ciclistes ens estalviem un semàfor vermell i arribem abans als 3 semàfors més que ens esperen per continuar per la Diagonal.

M'agrada aquesta fotografia perquè trenca alguns esquemes:

  • Els ciclistes deixen la suposada seguretat del carril bici
  • Podem anar per tots els carrils i la seguretat ens la dona ser molts. Els carrils bici se'ns fan petits.
  • Sense casc, que pot indicar que no hi ha sensació d'inseguretat.
  • Dues dones en primer pla, un col·lectiu que per les dades que tenim és més sensible a la sensació de seguretat.
  • La ciclista de la dreta senyalitza el gir i ho va fer també abans de canviar de carril.

Hi ha moltes consideracions a fer sobre aquest punt:

  • El canvi de carril amb el semàfor vermell és molt segur i es surt davant dels cotxes.
  • Una zona d'aturada avançada ajudaria a fer més fàcil i segur aquest canvi i sobretot un semàfor ciclista al carril bici que es posés verd abans que el del carril de la dreta.
  • El carril bici continua servint per qui no pot fer el canvi de carril o per qui vol girar a l'esquerra.
  • La plaça Francesc Macià no facilita gens la vida a vianants i ciclistes.
  • El carril bici és estret i a les cruïlles d'aquesta rotonda no hi ha lloc per l'acumulació de ciclistes i vianants que esperen per creuar.
  • Sovint, en aquest lateral de la Diagonal, hi ha més persones en bicicleta que no pas en cotxes.
  • En altres punts d'aquest carril bici, el canvi de carril facilita poder fer els girs als carrers de la dreta.

El que no es veu en aquesta foto:

  • Darrera dels 5 ciclistes que es poden intuir a la foto (em compto a mi també), en venien molts més. És hora punta matinal.
  • No tots els ciclistes poden fer el canvi de carril i continuaran pel carril bici.

17.4.26

La Via Verda de la Val de Zafán arriba finalment a la Ràpita

Després de molts anys, l'ampliació de la Via Verda de la Val de Zafán arriba al mar amb els nous trams Tortosa - Amposta i Amposta - La Ràpita. Aquest és el recorregut aproximat planificat de la via de tren originària, però els trens mai van passar de Tortosa, tot i que fins Amposta i més enllà s'havia preparat el terreny per arribar al mar a la Ràpita. Ara, la via verda recupera el traçat planificat com a via ferroviària.

Pel que fa al nom, s'havia usat també el de Via Verda de la Terra Alta i del Baix Ebre (sobretot des dels consells comarcals), però ara també travessa el Montsià, potser si cal donar-li un nom, podem mantenir el de Via Verda de la Val de Zafán i usar el de Vies Verdes de les Terres de l'Ebre pel conjunt de vies verdes d'aquestes comarques i per un futur consorci que les gestioni com ho fan a Girona?


 

Vies Verdes de les Terres de l'Ebre

Més enllà de la Via Verda de la Val de Zafán, ja fa potser més d'una dècada que es va habilitar un traçat que donava continuïtat des de Tortosa resseguint el riu Ebre fins a la seva desembocadura (que si no vaig equivocat segueix en part el recorregut del Carrilet de la Cava, un altre tren que va funcionar pel marge esquerre de l'Ebre). Al Delta de l'Ebre, a més, existeixen nombrosos recorreguts, alguns d'ells disposen de trams segregats que encaixen molt bé en la definició de via verda.

El canal Xerta-Sénia podria ser una bon nou ramal que connectaria els rius Ebre i Sénia. També el traçat del tren actual i l'autopista cerquen un itinerari planer que podria habilitar-se ja que rutes com l'Eurovelo 8 i la Via Augusta passen també per aquesta zona.

Un consorci que ho gestioni?

Cercant al blog, veig que al 2015 ja us parlava d'aquesta ampliació amb el traçat que ara s'inaugura, però les notícies sobre l'ampliació d'aquesta via verda venen de molt abans. Com és que han calgut tants anys? El model de consorci entre els Ajuntaments, els Consells Comarcals, la Diputació de Tarragona i la Generalitat és una de les fórmules per continuar fent créixer aquesta xarxa de vies verdes captant recursos, gestionant el manteniment i fent-ne la promoció turística.

Més informació: