Com canviarà la mobilitat en els propers anys?

He agafat la meva bola de cristall per fer una predicció de com evolucionarà la nostra mobilitat en la propera dècada (o les properes dècades). Disculpeu-me si m'equivoco, però si no hi ha grans avenços tecnològics així és com ho veig i com molta altra gent ho veu.

Segurament, l'evolució de les nostres fonts energètiques (la transició energètica) és un dels factors que marcarà més la nostra mobilitat, però no es poden descartar molts altres factors interrelacionats com els efectes del canvi climàtic, les pandèmies, els lobbies de poder, la mobilització social i l'evolució política del planeta, etc.

 

Començant per l'energia. A Catalunya, el 69% de la nostra energia prové del petroli i el gas natural que s'estan esgotant i que cada dia són més cars. Per convertir la nostra mobilitat basada en combustibles fòssils a mobilitat elèctrica, necessitem almenys duplicar la nostra producció elèctrica o reduir la nostra mobilitat a la meitat. Reduirem la nostra mobilitat perquè moure's en vehicle particular cada cop serà més car i perquè la transició energètica no incrementarà la nostra producció elèctrica de cop, més aviat la transformarà cap a un model més sostenible i molt més descentralitzat, però no es poden descartar les pressions del lobby de l'energia nuclear i l'urani trigarà més en esgotar-se.

En els propers anys, crec que veurem avenços importants en bateries elèctriques que en reduiran els costos i n'allargaran la vida. Això afavorirà l'auto-producció energètica i alleugerirà els costos dels vehicles elèctrics. Però no veig, de moment, cap avenç tecnològic que pugui afavorir un augment notable de la producció energètica.

Que implica la reducció de la mobilitat?

• Més teletreball, menys presencialitat.
• Més mobilitat activa: en bicicleta i a peu.
• Més transport públic elèctric: especialment trens i tramvies que són més eficients, però també busos elèctrics.
  
• Menys transport aeri i marítim (l'ampliació de l'aeroport del Prat, tenint el de Girona, Reus i Lleida no té sentit!).
• Més transport d'última milla en bicicleta de càrrega.
• Més producció i consum de proximitat.
• Poca viabilitat dels centres comercials allunyats dels nuclis urbans.
• Més cicloturisme, turisme en transport públic i turisme actiu. Menys turisme de llarga distància i menys turisme de curta durada en llocs distants.
• Més pressió immobiliària i urbanística al voltant de les grans ciutats i dels municipis ben comunicats amb transport públic.
  

La llista és més llarga i les conseqüències d'aquest canvi de model té implicacions socioeconòmiques molt importants. Per això, considero indispensable preparar la nostra societat, les nostres ciutats, el nostre territori i la nostra economia  per aquest canvi de paradigma energètic i de mobilitat. Com més preparats estiguem per aquest canvi, menys traumàtic serà.

Alguns canvis que hem d'afrontar:

• Reduir la dependència energètica de l'exterior.
• Augmentar la producció energètica renovable.
• Augmentar l'auto-producció que permet a les empreses (però també a particulars, comunitats de veïns, barris, etc.) ser molt més competitives i reduir la dependència a les fluctuacions del preu de l'energia.
• Reduir les importacions en general i estar preparats per una reducció de certes exportacions.
• Augmentar la producció agrícola (i reduir la dependència exterior).
• Tot això ha d'anar acompanyat d'una fiscalitat que faciliti (bonifiqui) aquests canvis i penalitzi les activitats que cal reduir (o que les externalitats de certes activitats no les pagui tot la societat, sinó només qui les genera).
  

I en mobilitat:

• Transformar les ciutats i el pobles per generalitzar la nova mobilitat primant la mobilitat activa.
• Això es tradueix en infraestructures ciclistes, especialment carrils bici urbans i interurbans per a facilitar la transició cap al nou model.
  
• Repartiment obligatori de mercaderies d'última milla en bicicleta de càrrega.
  
• Restriccions a l'ús del cotxe: eliminació progressiva de l'aparcament gratuït en superfície, crear zones protegides al voltant d'escoles, hospitals i residències de gent gran, etc.
  
• Repercutir les externalitats dels vehicles sobre els seus propietaris. El cost del cotxe l'ha de pagar el seu propietari i no la resta de ciutadans.
• Reconduir les polítiques referents a la moto. Treure les motos de les voreres. Eliminació progressiva de l'aparcament gratuït de motos en superfície per a motos de combustió (a França ho han previst per al 2022) i posteriorment per a motos elèctriques.
• Incentivar l'ús de bicicletes elèctriques ràpides (speed e-bikes de fins a 45 km/h). Tenen molts més avantatges (eficiència i salut) que no pas motos i ciclomotors elèctrics i això s'ha bonificar.
• Les bicicletes elèctriques convencionals (amb pedaleig assistit fins a 25 km/h) també han de tenir bonificacions.
• Supressió i restricció progressiva dels vehicles de combustió.

I uns apunts sobre les ciutats i els pobles:

•  L'espai públic és reduït i per tant s'haurà de primar la mobilitat activa i l'oci de km0 amb espais verds i corredors verds que els interconnectin. L'aparcament en superfície i les autopistes urbanes hauran de cedir l'espai que ara ocupen.
• Cobertes solars (producció fotovoltaica i solar tèrmica) i cobertes verdes haurien de ser les teulades habituals de pobles i ciutats.
• Els horts urbans que ara tenen un ús d'oci haurien de guanyar espai a dins i al voltant de les ciutats per ajudar donar sobirania alimentària a les poblacions.
• En general, totes les polítiques ambientals que s'han proposat els últims 50 anys tindran més sentit que mai.