26.7.22

La por al canvi en un món canviant

Diuen els entesos que tots tenim por als canvis tant si aquests són petits com si són grans. Els canvis modifiquen les nostres rutines i això provoca sensacions que no solen ser positives. Els experts aconsellen relativitzar els problemes, aprendre a deixar anar certes coses i abraçar-ne de noves, entrenar la ment llegint, debatent i fent coses noves tan senzilles com triar un camí nou per anar o tornar en un desplaçament habitual.

I us explico tot això, perquè el món està canviant, sempre ho ha fet, però sembla que ara ho fa més ràpid. Només cal preguntar-se quantes coses han canviat en les nostres vides i en el nostre entorn en els últims 2 anys des de l'inici de la pandèmia. I la cosa s'està accelerant.
El context actual és un món post-pandèmic amb crisi climàtica i amb necessitat d'una transició energètica urgent, amb sobre-població, amb falta de recursos naturals i amb problemes ambientals, socials i econòmics greus. No sé si tothom és conscient d'aquests problemes i de la magnitud del canvis que ens esperen.

Són canvis que hem de fer, perquè el preu de no fer-los és massa alt, tant és així que els responsables polítics fan canvis en les polítiques, massa a poc a poc, però els estan fent.

Alguns ciutadans s'ho prenen com una imposició del polítics i els partits opositors intenten rascar vots donant suport als veïns que no volen canviar. Populisme, crítiques poc constructives, gent que critica la manera de fer quan realment no volen canviar i estan en contra de la mesura que s'aplica. No estic parlant d'enlloc en concret i a la vegada estic parlant d'un munt de llocs a la vegada: la pacificació d'un carrer, les restriccions d'accés als cotxes, la implantació d'un sistema de recollida d'escombraries tipus porta a porta, els impostos tipus "qui contamina paga" i tants altres canvis. El lema "Eco not ego" de la foto per mi il·lustra, entre d'altres coses, l'egoisme de molts ciutadans que no volen canviar i que volen que tota la resta continuem pagant el seu model de vida. Aquest article també s'hagués pogut anomenar "l'egoisme davant del canvi en un món canviant".

He parlat en moltes ocasions de com canviarà la nostra mobilitat en els propers anys derivat de l'encariment del petroli i per la impossibilitat tecnològica actual de substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics. Però els canvis que ens venen ja a sobre són immensos i no només en la mobilitat, alguns exemples:

  • Amb la pujada del preu de l'electricitat i del gas i amb les tarifes horàries qui no ha canviat hàbits? A quina hora poseu la rentadora? Encara feu la pizza el divendres a la nit o l'heu passat a dissabte? O potser eviteu engegar el forn?
  • Probablement, en els propers anys, les hores d'electricitat més econòmica seran les de més sol i les més cares al vespre que és el tipus de consum de qui té i vol aprofitar les seves plaques fotovoltaiques.
  • Us heu posat ja plaques fotovoltaiques aprofitant les subvencions o us ho esteu pensant? Si viviu en una comunitat de veïns, potser ja heu parlat de fer una comunitat energètica. Probablement, aquest és un dels canvis que veurem aviat.
  • Si necessites un cotxe nou, potser et plantejaràs comprar-ne un d'elèctric i valoraràs el preu i probablement veurem com cada cop més gent decideix compartir o llogar un cotxe enlloc de comprar-lo. Si finalment en compres un, potser serà de poca autonomia (més assequible) i això farà canviar la manera com et mous.
  • En aparcaments comunitaris, cada cop hi haurà més demanda d'instal·lar comptadors i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics, però veurem que és tècnicament impossible carregar tots els cotxes a la vegada i potser ens haurem de conformar amb una càrrega parcial i això ens portarà a fer servir menys el cotxe.
  • Probablement, ens aparcaments subterranis comunitaris, veurem cada cop més bicicletes, bicicletes elèctriques, bicicletes de càrrega i motos elèctriques compartint antigues places d'aparcament de cotxes perquè amb aquests vehicles elèctrics segurament en podrem carregar molts més a la vegada.
  • Els nostres hàbits alimentaris canviaran quan es repercuteixi en el preu el cost real del transport. Consumirem més productes de proximitat i de temporada. Menjarem menys carn. Els preus seran més elevats i proliferaran els hort urbans.
  • En el preu de l'habitatge, hi tindrà molt més pes la seva eficiència energètica: l'aïllament de l'habitatge i el seu sistema de climatització.
  • Pagarem taxes de residus en funció del pes dels residus que generem i generar envasos o rebuig ens sortirà més car que la resta de fraccions. De fet, els Ajuntament ja paguen diferent segons el residu, el que passa és que fins ara ho pagàvem entre tots.
  • Veurem cada cop més compostadors comunitaris i particulars, també en balcons!
  • El preu de l'aigua s'encarirà i per tant veurem menys jardins particulars i més horts. Més sistemes d'aprofitament i emmagatzemament d'aigua (aigua pluvial o aigües grises).
  • Veurem menys places dures i més verd urbà, però les espècies de vegetació canviaran. Veurem menys gespa i, en tot cas, més herba groga a l'estiu.

13.7.22

En bicicleta tot i alguns problemes de salut

Un dels tòpics de la bicicleta és que és per a gent jove i esportista i això és com dir que caminar és per a gent jove i esportista.
 
La bicicleta és per a totes les edats i amb els anys he anat coneixent persones que amb diverses edats, malalties i discapacitats, la utilitzen amb normalitat. També tinc la sensació que els metges, fins a cert punt, han normalitzat que anar en bicicleta és com caminar i que per tant et donen orientacions de que fer i que no fer segons la teva malaltia.

 

Us faré una llista de casos (alguns de més genèrics i d'altres més concrets) que he conegut. Evidentment, això no és una guia mèdica.