De Vic a Manresa en bicicleta

Itinerari majoritàriament per pistes forestals seguint la xarxa CycloCat i que cerca la connexió més planera i segura entre Vic i Manresa. Seguirem el curs de rius, rieres i valls i travessarem boscos i prats fins als 934 m d'alçada. Si la boira i els núvols no us fan la guitza, gaudireu del paisatge i des les vistes!

Distància, desnivell i dificultat: 63 km i 1.150 m de desnivell positiu acumulat en camins de terra, algun sender, algun tram de carretera secundària, carrils bicis i carrers urbans. Aptes per a bicicletes Gravel i BTTs.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Vic (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer

Riera de Muntanyola

Sortim de l'estació de tren de Vic pel cantó est i agafem el carril bici en direcció sud fins a creuar el riu Mèder on girarem a la dreta per agafar de seguida un carril bici (a estones tipus via verda) paral·lel a la carretera de la Guixa (en algun gir veurem el Montseny, primera foto). A la Guixa (oficialment Sentfores), ens incorporarem com a la carretera per agafar el carrer Major, on al mig del tram semaforitzat, girarem a la dreta per anar a creuar el riu i remuntar-lo pel marge esquerre.

El camí es convertirà en un sender que deixarà el riu a baix a la nostra esquerra. Continuarem amb compte de no caure i ens allunyarem del riu per continuar per un camí més ample que creuarà el riu, la carretera i que continuarà allunyat del riu i després s'aproparà, però ja no serà el riu Mèder, ara serà la riera de Muntanyola. Veurem un gorg (vegeu la foto) i continuarem cap a Santa Eulàlia de Riuprimer on creuarem la riera per remuntar-la pel costat del camp de futbol.

Santa Eulàlia de Riuprimer - L'Estany

Continuarem remuntant la riera de Muntanyola per una pista fins que aquesta ens porta a la carretera. Continuarem remuntant la vall, ara per la carretera, que té poc trànsit i bona visibilitat. Finalment, deixarem la carretera girant a la dreta en una cruïlla per agafar una pista de terra que començarà l'ascens cap al poble de l'Estany.

La pujada es fa entre boscos de pi i roure per una pista de terra que en algun punt pot estar més descomposta o que pot tenir algun tram pavimentat per evitar l'erosió. Són uns 5-6 km i 300 metres de desnivell que es fan bé amb pneumàtics de gravel. Les rampes més inclinades són curtes i et donen temps a recuperar forces. Hi ha forces cruïlles, però els indicadors del Camí de Sant Jaume (GR-151) i el track de GPS no ens deixaran que ens perdem!

Finalment, arribant al punt més alt de la ruta (934 m) encararem la baixada cap a l'Estany i creuant la carretera entrarem al poble. Podem seguir el track cap al cementiri o podem travessar el poble per dins i pujar després cap al Coll de la Crossa damunt del poble on tornem a guanyar força alçada.

Elles no surten soles

Malauradament, mentre molts homes sortim a fer esport sols a l'aire lliure al medi natural, no passa el mateix amb moltes dones. Moltes encara tenen por. I dic encara, perquè és un problema que veig molt més en gent de certes generacions que no pas en les generacions més joves i això em dona esperança, però encara hi ha por. Penso sobretot en la multitud de sortides que jo faig al medi natural corrent o en bicicleta, de dia i de nit. En proporció, em creuo amb molt poques dones soles en aquestes sortides.

I qui no gaudeix al medi natural per por es perd moltes coses:

• D'entrada, anar sol a fer esport o passejar et permet no dependre dels altres i poder sortir quan tens temps i ganes de fer-ho. Per tant, hi vas més.
• Sol gaudeixes molt més de la natura i dels paisatges, dels sons, del cant dels ocells...
• Els beneficis de salut de practicar esport són molt coneguts, però cada cop queda més demostrat que el contacte amb el medi natural ens aporta molts beneficis. 
• Tots tenim pors, però sortir ens les fa superar i fer-nos sentir bé perquè les hem afrontat.