4.11.25

Elles no surten soles

Malauradament, mentre molts homes sortim a fer esport sols a l'aire lliure, no passa el mateix amb moltes dones. Moltes encara tenen por. I dic encara, perquè és un problema que veig molt més en gent de certes generacions que no pas en les generacions més joves i això em dona esperança, però encara hi ha por. Penso sobretot en la multitud de sortides que jo faig al medi natural corrent o en bicicleta, de dia i de nit. En proporció, em creuo amb molt poques dones soles en aquestes sortides.

I qui no gaudeix al medi natural per por es perd moltes coses:
  • D'entrada, anar sol a fer esport o passejar et permet no dependre dels altres i poder sortir quan tens temps i ganes de fer-ho. Per tant, hi vas més.
  • Sol gaudeixes molt més de la natura i dels paisatges, dels sons, del cant dels ocells...
  • Els beneficis de salut de practicar esport són molt coneguts, però cada cop queda més demostrat que el contacte amb el medi natural ens aporta molts beneficis. 
  • Tots tenim pors, però sortir ens les fa superar i fer-nos sentir bé perquè les hem afrontat.

De què tenim por?

  • De caure i fer-te mal.
  • De que algú t'agredeixi o et robi.
  • De nit, de la foscor i les coses que no veiem, dels sorolls que sentim.
  • Dels animals salvatges.
  • Dels animals domèstics (bàsicament dels gossos deslligats, però també d'alguns animals que pasturen). 
  • Sortir amb un gos és una solució que han
    trobat algunes dones
    Dels cotxes.
  • De les agressions sexuals. 

Partim d'una situació històrica on les dones sempre han fet menys esport (per molts motius) i en mobilitat urbana l'ús de la bicicleta també és més baix entre les dones tot i que històricament la bicicleta ha estat també un vehicle d'alliberament femení. Quan es fa fosc, hi ha dones que no surten mai soles de casa. Partim d'una societat masclista i patriarcal on les agressions contra les dones continuen. En l'assetjament als ciclistes per part dels vehicles de motor que ens trobem de forma recurrent, també hi ha un clar component masclista en els assetjaments que pateixen les ciclistes.

Les coses canvien, però massa a poc a poc. Tenim més referents d'esport femení, tenim més informació sobre els beneficis de l'esport i tenim més informació de salut que comença a tenir present a les dones i no solament als homes. Cada cop hi ha més dones al ciclisme i cada cop hi ha més dones que surten juntes a fer esport. També hi ha moltes més dones que viatgen pel món en bicicleta soles.

No he trobat gaires articles que parlin de tot d'això, però en canvi he trobat aquest articles que parla de dones naturalistes que m'ha sembla molt interessant: