25.2.26

La bicicleta a les ciutats del Rin del Nord-Westfàlia

En les últimes setmanes he publicat reculls fotogràfics de la bicicleta a les ciutats de Colònia (Köln), Bonn, Aquisgrà (Aachen) i Leverkusen, totes a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia (Nordrhein-Westfalen). Amb aquest nou i últim article volia fer un resum del que he vist en aquestes ciutats i relacionar-ho amb el que he anat explicant d'Alemanya i amb com evoluciona la bicicleta a casa nostra.

D'entrada, crec que Alemanya (com França i altres llocs) és un bon exemple d'un país que han augmentat molt l'ús de la bicicleta en l'última dècada i que per tant té o ha tingut dificultats similars a les nostres per fer-ho abans i les solucions que adopten ens poden servir ni que sigui en aquesta transició cap un nou model de mobilitat. També com a França, la indústria de l'automòbil hi té molt de pes i els seus lobbies també!

Vull remarcar que si bé existeixen diferències culturals, l'excusa cultural que es plasma amb frases de "aquí no estem preparats" o "això aquí no funcionaria" o "allà hi ha molt més respecte" és senzillament una excusa. La globalització cultural és cada cop més evident i les diferències culturals que resten no són un factor tant important, perquè no són un impediment en molts altres països i ciutats de latituds i cultures diferents per fer canvis i incorporar la bicicleta.

Com remarcava, en alguns dels apunts d'aquests dies, a Alemanya el cotxe continua sent un signe d'estatus social com ho és encara a casa nostra, però com a tot arreu hi ha gent que veu que és absurd gastar el doble en un cotxe, si et porta igual un de més econòmic per la mitat de preu o si et surt encara més a compte llogar-lo puntualment quan el necessites enlloc de tenir-lo en propietat. El transport públic i la bicicleta o la combinació d'ambdós pot ser molt més ràpid i còmode i al final aquest classisme en part cada cop es veu més antic i a més surt molt car moure's en cotxe.

Alguns apunts més sobre Alemanya. Probablement a l'oest del país la bicicleta hi està més desenvolupada a les ciutat que no pas a l'est. Les infraestructures sovint deixen molt a desitjar, entre elles les omnipresents voreres-bicis. També hi ha assetjament als ciclistes a les carreteres, també hi ha qui pensa que les carreteres només són per als cotxes. Ja veieu doncs que les diferències amb casa nostra no són tant grans.

Transport públic 

Cal dir que la xarxa de transport públic en aquesta zona és molt bona. Com potser heu sentit, hi ha moltes queixes del tren perquè hi ha diversos operadors compartint les vies i no s'han fet les inversions en infraestructures adients i això causa retards, però ni de bon tros s'assembla al que passa a Rodalies quan funciona amb "normalitat". També destacar que a Alemanya continuen fent servir els tramvies i trens lleugers com a la major part d'Europa i que és una solució amb molts avantatges com la seva capacitat, el seu accés ràpid i un cost més baix. També vull afegir que en altres zones d'Alemanya he pogut agafar busos en zones molt rurals un diumenge a la tarda i la freqüència m'ha permès fer un transbord, cosa de moment molt poc imaginable a casa nostra.


El transport públic sobre raïls comparat

 

13.2.26

Gestió de dipòsits municipals de bicicletes

El dipòsit municipal de bicis de Ghent
Un problema clàssic de molts ajuntaments és l'acumulació de bicicletes als dipòsits municipals. Aquestes bicicletes venen bàsicament de l'abandonament a la via pública i de la recuperació de bicicletes robades. D'entrada, cal una correcta gestió dels dipòsits municipals i això requereix uns recursos que sovint no s'hi dediquen. També hi ha un pas previ, cal saber gestionar la detecció i retirada de bicicletes de l'espai públic.

L'abandonament sovint va molt lligat al vandalisme i al robatori i suposo que també a la deixadesa dels ciutadans. Les bicis vandalitzades o que se'ls hi ha robat peces, deixen de ser operatives i perden molt de valor. Cal establir protocols clars de retirada de bicicletes de l'espai públic perquè aquestes no ocupin inútilment un espai que va molt buscat.

D'altra banda, les bicicletes robades que són recuperades, sovint són recuperades en poblacions diferents on van ser robades i això dificulta que els seus propietaris les recuperin.

Dos problemes més són la dificultat d'identificar una bicicleta (marca, model, número de sèrie...) i la dificultat dels propietaris de demostrar-ne la propietat (factura de compra amb les dades identificatives, fotografies amb la bicicleta, etc.).