15.4.16

Carrers 30 poc segurs o que transmeten poca seguretat

Aquest apunt s'havia de titular "Carrers 30 amb 2 carrils en un sentit? No gràcies!", però hi ha diverses tipologies de zones 30 de Barcelona que al meu entendre són poc segures. I ara, a més, es planteja fer carrils 30 i carrils 50 en grans avingudes.

El fons del problema és que no n'hi ha prou en senyalitzar el límit de velocitat de 30 km/h, cal fer-lo complir, per això calen mesures físiques, urbanístiques i coercitives que facin complir aquesta limitació de velocitat.

Un exemple de mala praxis són efectivament els carrer 30 de més d'un carril en un sentit. Aquest tipus de carrers afavoreixen la circulació a més alta velocitat i no donen sensació de seguretat als ciclistes.

Un segon exemple de mala praxis de cara a les bicicletes són els carrers 30 d'un sol sentit, però amb aparcament a ambdós costats. L'aparcament en ambdós costats requereix un calçada més ample i augmenta la perillositat del carrer, si a més, algun dels aparcaments és en bateria o semi-bateria, llavors la manca de visibilitat fa encara més perillós el carrer.

Un últim exemple, serien els carrers 30 en pujada. D'entrada una bicicleta urbana no sol agafar mai més de 25 km/h en pla, imagineu-vos doncs en pujada, la diferència de velocitat és força elevada per conviure amb tranquil·litat.

Ara, a més,  l'Ajuntament de Barcelona vol posar carrils 30 en gran avingudes que tindran també carrils 50.  Evidentment, per molt que no tinguem carril bus ni aparcament a la dreta (que ja ho veurem), la sensació de seguretat serà molt baixa. Entenc que això pot ser una solució provisional de transició abans de fer una reforma més important d'una avinguda, però no com a solució a llarg termini.

Vegeu també