M'he fixat moltes vegades que molts ciclistes novells tenen dificultats per entendre el funcionament del canvi de marxes i acaben circulant amb relacions de plat/pinyó poc apropiades. De fet jo recordo haver explicat el funcionament del canvi a més d'una i dues persones.
Suposo que és un defecte "professional" anar-me fixant amb tots els ciclistes que circulen pel carrer, però sovint veig ciclistes que en pla i amb un plat petit circulen donant voltes als pedals desesperadament sense avançar gaire... També és veritat que en bicicletes velles o amb poc manteniment el canvi és una de les parts que més es desajusta.
Llegint l'apunt ¿Cuesta la cuesta? d'El de la bici (que de fet parla de que la bicicleta es pot utilitzar en ciutats amb pujades fent ús dels canvis i de la paciència) pensava que molta gent creu que la bicicleta és només per zones planes senzillament perquè no la saben utilitzar. Pujar una pujada és qüestió de paciència, si anem a poc a poc no té perquè ser cansat.
Suposo que és un defecte "professional" anar-me fixant amb tots els ciclistes que circulen pel carrer, però sovint veig ciclistes que en pla i amb un plat petit circulen donant voltes als pedals desesperadament sense avançar gaire... També és veritat que en bicicletes velles o amb poc manteniment el canvi és una de les parts que més es desajusta.
Llegint l'apunt ¿Cuesta la cuesta? d'El de la bici (que de fet parla de que la bicicleta es pot utilitzar en ciutats amb pujades fent ús dels canvis i de la paciència) pensava que molta gent creu que la bicicleta és només per zones planes senzillament perquè no la saben utilitzar. Pujar una pujada és qüestió de paciència, si anem a poc a poc no té perquè ser cansat.
1 comentari:
visca la bicicleta (tot i que jo hem vellugu amb tren (no tinc recorregut per més)
Publica un comentari a l'entrada