Registre i marcatge de bicicletes contra els robatoris

Un registre de bicicletes amb el corresponent marcatge és una de les millors eines contra el robatori. Perquè això funcioni tothom si ha d'implicar:

• botigues i tallers de bicicletes: comprovant que la bici no sigui robada quan els hi arriba, col·laborant en el marcatge i venen bicicletes marcades.
• fabricants: fabricant bicicletes marcades de sèrie i oferint números de sèrie estandarditzats.
• administracions públiques: coordinant-se entre elles, evitant els registres locals, legislant, implicant les policies i aplicant polítiques actives contra els robatoris.



Registre barceloní
(foto Aj.BCN)

• usuaris: registrant les bicicletes, no comprant bicicletes de segona mà no registrades, denunciant els robatoris, guardant la factura de compra de les bicis i apuntant els números de sèrie.

Com veieu hi ha molts actors a implicar en un registre de bicicletes i l'administració pública segurament és la que té més coses a dir i a fer. De poc serveixen els registres aïllats com el de Barcelona on només es deixa registrar els residents a la ciutat i si a més està descoordinat de la feina d'altres actors.

• Bicycode: the bike coding system in France. Summary in english
• El registre de Barcelona
• El registre de Brompton

Vic renova el seu sistema de bicicletes públiques: del BiciVic al Vicky

Vic va ser un dels primers municipis catalans a tenir un sistema de lloguer de bicicletes l'any 2005: el BiciVic. Ara el sistema es renova i es converteix realment en un sistema de bicicletes públiques utilitzant el sistema de l'empresa catalana Urbikes que utilitza bicicletes robustes i parquímetres solars multifuncionals. El sistema funciona per abonament i amb unes característiques molt similars al Bicing.

El servei neix amb el nom de Vicky i amb una flota molt petita: 15 bicicletes i 5 estacions. En fases posteriors el servei s'anirà ampliant.

• Vic.cat 26/5/2010
• SOSTENIBLE 26/5/2010

L'ordenança de València

Llegeixo que s'ha aprovat la nova ordenança de circulació de la ciutat de València, però de moment només he trobat el text aprovat ja fa mesos abans de les al·legacions. En termes generals, pel que llegeixo l'ordenança és força restrictiva amb les bicicletes i no en facilita massa l'ús. Per exemple, limita les velocitats de circulació de la bicicleta o prohibeix que circuli per les voreres o els parcs si no s'indica el contrari. Una aspecte també curiós és que obliga als ciclistes a portar algun element reflector a la nit, una obligació que el codi de circulació només aplica a les vies interurbanes i que jo sàpiga cap altre municipi ha aplicat.

• Ajuntament de València 25/5/2010

Els Segways són legals?

Llegeixo que els Segways són il·legals a Dinamarca (Segways Illegal in Copenhagen) perquè no tenen l'homologació del ministeri d'indústria i intueixo que al nostre país passa més o menys el mateix.

Per si aneu una mica perduts, els Segways són un vehicles elèctrics de dues rodes que manté l'equilibri gràcies a uns sensors i on el conductor va de peu dret amb un manillar. Depenent del model, pot arribar a pesar uns 54 kg, agafar una velocitat màxima de 20 km/h i recórrer distàncies de fins a 40 km en alguns casos.

El problema del Segway és que és un vehicle nou que no encaixa en cap categoria i que no té homologació per circular per carrers i carreteres i com que és un vehicle en principi tampoc no pot circular per les voreres.

En usos recreatius s'està usant per fer visites turístiques a moltes ciutats i fins i tot per terrenys no asfaltats. També sembla que l'utilitzen algunes companyies de seguretat per serveis de vigilància de perímetres tancats o fins i tot algunes policies.

A la Wikipèdia anglesa podeu trobar més informació d'aquest vehicle i referències de com està la seva situació legal arreu del món.

Espinàs i les bicicletes

El Periódico (26/5/2010) publica un article de Josep Maria Espinàs en que diu que anar en bicicleta és per a persones molt ben preparades físicament i ens acaba parlant d'educació vial en patinet i tractant la bicicleta més com a joguina que com mitjà de transport. Que la bici és per la gent jove és un tòpic ben clàssic que queda desmentit quan visites països ciclistes i veus gent de totes les edat i on no totes les ciutats són planes. A més a més, amb bicicletes elèctriques ja no hi ha ningú (o casi ningú) que tingui excusa.

En aquesta foto de Dublin es pot veure que la bici la feia servir tothom i també és interessant aquest vídeo de Barcelona de 1908 en el que, a més a més, es justifica molt bé que hem de dir que la bici s'està reintroduint enlloc d'introduint:

El banjo i la bici

Passejant pel Portal de l'Àngel vaig aturar-me a escoltar un grup de jazz i no vaig poder evitar fer-li una foto a la Brompton que estava plegada discretament entre el piano i el que tocava el banjo.

Vaig suposar que era del músic que tocava el banjo, perquè era el més jove del grup i perquè el banjo semblava que podia ser transportat amb la bici!

Nova llei de trànsit

Demà entra en vigor la nova llei de trànsit que pel que fa a la bicicleta directament ens afecta en dos punts:

1. Passa a ser una infracció lleu que una bicicleta no porti els elements reflectors o l'enllumenat reglamentari quan circula de nit.
2. Avançar a una bicicleta posant en perill o dificultant la circulació del ciclista passa a descomptar 4 punts.

Indirectament, també representa una millora de seguretat pels ciclistes si aconseguim que no es cometin tantes infraccions.

Ah! I per si algú encara té dubtes, als ciclistes no se'ls hi treuen punts!!! En principi això ara està molt controlat i fins i tot informàticament diuen que hi ha un filtre que quan el vehicle és una bicicleta, llavors no es descompten punts. Un altre tema és que en la denúncia/multa no posi que el vehicle era una bicicleta...

Senyalització ciclista a Santa Margarida (Roses)

Aprofitant el meu pas per Santa Margarida a Roses vaig fer unes quantes fotos de ciclistes i d'algunes senyals. El primer que cal destacar és que estem parlant d'una zona turística i de segona residència on hi ha força turista estranger, potser per això últim bona part dels ciclistes són estrangers i abunden les bicicletes de ciutat europees.

Pel que fa a la infraestructura ciclista en aquesta zona és pràcticament inexistent. No hi ha cap carril bici segregat i únicament vaig poder apreciar una tímida i mig esborrada marca d'itinerari ciclista a l'avinguda de la platja. Els aparcaments de bicicleta en general semblen instal·lats pels propis comerciants i només en trobem de públics a l'arribar al passeig marítim.

En el passeig marítim trobem unes plaques metàl·liques que delimiten un carril bici que és molt poc respectat pels vianants, però com ja he comentat algunes vegades als passeigs marítims no és fàcil trobar una solució satisfactòria per tothom.

Resumint, fora de la temporada turística la meva visió ràpida d'aquesta població és que hi ha forces bicicletes tot i que la infraestructura sigui pràcticament inexistent. Els carrers amples permeten la convivència, però la circulació ràpida i l'aparcament de cotxes fan que es puguin produir situacions de perill pels ciclistes. Em quedaré amb les potencialitats de la zona per la bicicleta:

• L'amplada del carrers permet fer carrils bici.
• Els turistes estrangers estan avesats a utilitzar la bici.
• Els problemes d'aparcament i col·lapses de les zones més properes al mar desincentiven l'ús del cotxe.
• Els desplaçaments a peu també es veuen desincentivats per la distància dels desplaçaments que es veuen allargats pels canals d'aigua que tallen les trajectòries rectes, per la calor i el sol de l'estiu.
  

La Diagonal, segona part

Acabada la consulta de la Diagonal, s'ha creat un grup de treball amb el suport de tots els partits per definir els canvis que cal realitzar en aquesta via. Segons la premsa tots coincideixen en que el carril bici s'ha de canviar de lloc i fins i tot reordenar (o senyalitzar millor) en el tram més proper a la zona universitària. També sembla que hi ha consens en el fet que cal ampliar les voreres.

Ara, passada la consulta, els polítics sembla que han deixat de fet tanta demagògia, però aquesta opció D entre Francesc Macià i Glòries no es pot fer sense eliminar carrils de circulació i ja veureu, no es col·lapsarà l'Eixample!

Transport de mercaderies en bici

L'any passat llegia (Europapress.es 27/9/2009) que Telepizza tenia més de 150 bicicletes als seus establiments d'Espanya, però la capacitat de càrrega d'una bicicleta és bastant més gran, especialment si té assistència elèctrica al pedaleig, per exemple els Trixis.

Ara per exemple, Eroski ha començat a fer el repartiment de la compra a casa amb bicicletes de càrrega (Noticia de Guipúzcoa 8/5/2010), ho fa amb l'ajuda d'un empresa (Txita) especialitzada en publicitat i transport en bicicleta i utilitzant aquestes bicicletes conegudes com a Petite Reine i que tenen assistència elèctrica.

A l'escola millor a peu i en bici

Normalment les escoles no estan gaire allunyades de les cases dels alumnes i per això no hauria de ser tant difícil anar-hi a peu o en bicicleta. A peu és força habitual, però en bicicleta no tant.

Un article de la Saboga repassa diversos motius per anar a l'escola a peu o en bici i ben mirat hi ha molts avantatges:

Els centres educatius són equipaments que generen mobilitat, és a dir, cada dia l’alumnat s'hi desplaça i per cada desplaçament d'un alumne se'n generen almenys un parell més dels seus pares, mares o acompanyants. En l'entorn urbà on ens trobem tots coneixem les conseqüències de l'ús indiscriminat del cotxe, o potser no? Us proposem una reflexió de com ens movem i com eduquem en la forma de moure's [...]

Llegiu-lo sencer: A l'escola a peu i en bicicleta (La Saboga 17/5/2010)

Sabates ciclistes

Anar en bici per la ciutat amb normalitat implica vestir normal, ja sigui amb sabates planes, botes o sabates de taló. És qüestió d'experimentar si aneu còmodes i us permet moure bé el peu o la cama.

Si tot i així preferiu algun calçat ciclista, us proposo un parell de models de ciutat, un d'hivern i un d'estiu:

Oberta la passarel·la de la cornisa verda de l'Hospitalet

Llegeixo (Digital-h 17/5/2010) que ja s'ha obert la passarel·la damunt de l'avinguda Isabel la Catòlica de l'Hospitalet de Llobregat i que connecta un tram més del projecte de cornisa verda.

Us ho comentava fa més d'un mes, llavors ja semblava acabada, és una llàstima que es trigui tant a obrir una obra finalitzada per fer-ho quadrar amb les agendes dels polítics.

Ride of Silence, demà a les 20h a la plaça Sant Jaume

Demà a les 20h a la plaça Sant Jaume de Barcelona es farà una bicicletada en memòria de les persones mortes o ferides en accidents amb bicicleta.

Aquesta acció que es cel·lebra simultàniament a més de 200 ciutats del món sota el nom de Ride of Silence.

La vida secreta de les bicicletes

Un curtmetratge de poc més de 7 minuts que està força bé i que de passada ens permet veure una mica la cultura ciclista holandesa. Està en neerlandès, però com que hi ha poc diàleg es pot entendre força bé:

Decepcionat amb el procés de la Diagonal

Estic decepcionat amb el procés de reforma de la Diagonal, sobretot perquè diuen que guanya l'opció C (cap de les anteriors) que s'interpreta com a que no es vol que es reformi quan de fet el ple municipal sembla que va aprovar una moció a favor de reformar-la amb els vots de tots els partits menys el PP. Estic decepcionat amb la politització i la demagògia del procés que s'ha convertit en l'argumentari dels que voten la C.

Però sobretot estic decepcionat perquè no reformar ara la Diagonal (i ara vol dir en els propers anys) vol dir no reformar-la fins potser d'aquí a 10 anys i això a la vegada vol dir:

• El carril bici continuarà discontinu, perillós i invadit pels vianants.
• Els vianants hauran de continuar en fila d'un, esquivant obstacles, bicicletes...
  
• Els cotxes continuaran fent embussos.
• El autobusos continuaran anat lents.
• El tramvia no es connectarà i per tant no incrementarà passatgers.
  
• Econòmicament els comerços de la zona hauran perdut una ocasió daurada per créixer.
• Els veïns continuaran amb el vidres dobles ben tancats i faran bé perquè obrir la finestra en aquest tram és perjudicial per la salut, ho diu l'OMS.

Ahir us reproduïa un article de Pau Noy que crec que donava molt en el clau. Sembla que aquesta podria ser una oportunitat perduda de canviar les coses i malauradament d'oportunitats no en tenim masses.

Les trampes de la dreta a la Diagonal i altres opinions

Us reprodueixo un article de Pau Noy que m'ha arribat i que m'agrada no tant per les valoracions polítiques, sinó per les que fa sobre mobilitat. Però també us faig arribar opinions de bloggers a favor i en contra de la reforma:

• Aquesta setmana sí que aniré a votar
• La reforma de la Diagonal i la bicicleta: més nyaps socialistes
• Votar decisions tècniques?

L'Article "Les trampes de la dreta a la Diagonal" de Pau Noy :

Quan fallen els arguments de mobilitat hi ha qui s'agafa a qualsevol altre per carregar contra la reforma de la Diagonal, l'actuació pública que d'una forma més ràpida i econòmica millorarà la qualitat de vida de Barcelona. És molt oportú recordar avui que la reforma va ser aprovada l'any 2008 per tots els partits, tret del PP, i que la reforma es fa perquè és necessària i perquè el Pla de Mobilitat de la ciutat estableix que cal disminuir el trànsit i potenciar els modes de transport sostenibles. En els diversos debats públics fets ha quedat demostrada la idea que la Diagonal funcionarà molt millor un cop reformada, amb més mobilitat i menys trànsit, que d'això es tracta. Com que aquest debat sembla conclòs, ara la dreta barcelonina utilitza
pseudoarguments típics de l'esquerra per erosionar la reforma. Dos són els nous arguments que els opositors han situat a la campanya en els darrers dies: la privatització del transport i el pastís d'unes obres que només beneficien les constructores. Darrera d'aquest senzills arguments s'amaga una manipulació barroera.

L'argument de la privatització. El que farà la reforma és justament el contrari: acabar amb l'actual apropiació de la major part de la superfície de la Diagonal que fan els usuaris del cotxe, els que es mouen en vehicle privat. Ocupen la major part del carrer realitzant un transport lent i inoperant que causa congestió, contaminació, malalties i malbaratament energètic. Amb qualsevol de les dues propostes de reforma que se sotmet a consulta, les opcions 'A' o 'B', això s'acaba perquè la major part de l'espai públic es lliura als sistemes públics i eficients, els que s'adeqüen a l'interès públic: a peu, en bici, en bus i en tramvia. El fet que la companyia de tramvies sigui privada no té cap rellevància perquè les tarifes són públiques, tot el material és públic i la companyia obeeix les instruccions que dóna l'ATM. Aleshores, quina és l'aportació del tramvia? Transporta el doble de persones que un bus al mateix cost d'operació, màxima accessibilitat, baix consum energètic i emissions zero. Un bon negoci per a la ciutat. Amb la reforma, contra el que diu la dreta disfressada d'esquerra, la Diagonal es desprivatitza i es fa pública.

El pastís de l'obra pública. És una obra pública, cert, però és un pastís? Qui diu això s'oblida d'informar que el pastís no és a la Diagonal, una petita obra de 70 milions d'euros. A Barcelona, el pastís és a la línia 9 de metro que costarà cent vegades més, 7.000 milions d'euros, aplicant un mètode constructiu ideat per reduir costos però que ha acabat provocant que cada km d'aquesta nova línia costi 140 milions d'euros. Fem comptes. Amb mig km de la nova línia de metro financem tota l'obra de la Diagonal. Mentre que amb una inversió de 7.000 milions d'euros la línia 9 transportarà 100 milions d'usuaris, el tramvia, ell sol, amb només 70 milions d'euros addicionals, mourà 50 milions d'usuaris, i de pas arreglarà la Diagonal i l'aire que respiren centenars de milers de ciutadans. Un altre excel·lent negoci per a la ciutat.

Adhesius reflectors del Servei Català del Trànsit

El Servei Català de Trànsit distribueix des de fa anys diversos elements reflectors per a ciclistes. L'últim que he vist és aquest adhesiu amb la cara somrient, però també he vist versions en que la cara es convertia en un fantasma (vegeu foto); suposo per allò de que els ciclistes a vegades sembla que siguem invisibles!

Fa un any, amb l'inici d'una campanya de respecte del metre i mig, van distribuir aquestes ronyoneres-faixa (fotos esquerra) i uns adhesius no-reflectors amb el mateix logo.

També he pogut veure en diverses ocasions bandes reflectores flexibles per subjectar el pantalons amb el logotip del Servei Català del Trànsit.

Monty EF-48

La bicicleta elèctrica EF-48 de Monty és el model més alt de la gama d'aquesta empresa catalana. Provant-la vaig veure alguns dels seus detalls diferenciadors com la pantalla i els controls o l'estabilitzador de la roda davantera.

Anem per parts, a la pantalla trobem:

• Velocitats i distància recorreguda
• Nivell de bateria
• Nivell i control de l'assistència al pedaleig

L'EF-48 té 5 nivells d'assistència al pedaleig: a més assistència menys autonomia. Tot i que el fabricant declara una autonomia de 50 km, sembla que sortida de fàbrica, amb el nivell mínim d'assistència i fent poques pujades l'autonomia podria ser perfectament superior als 100 km.

Algun detalls de la bici:

• Estabilitzador i suspensió regulable a la roda davantera (d'estabilitzadors en vaig parlar fa temps).
• Acabats de ciutat: protecció de cadena, parafangs, portaequipatges, pota de cabra...
• Seient amb la tija graduada per tal de facilitar l'ajust i tant el seient com la potència permeten regulació per obtenir postures de conducció còmodes.
• Es veu més sòlida i amb millors acabats que els models plegables.
• Canvi de 7 velocitats (un plat i 7 pinyons) amb maneta de canvi giratòria a l'esquerra. Un s dibuixets expliquen gràficament quina velocitat és la més adequada segons la inclinació del terreny.
• Timbre integrat com el que us comentava en el model plegable.
• El puny dret permet regular l'assistència manualment com si es tractés l'accelerador d'una moto permetent, per exemple, arrancar de pressa estant aturat.

Bicidrets i bicideures

Lluis-Anton Baulenas en un article a l'Avui 9/5/2010 expressa la seva particular manera d'equipar en drets i deures els ciclistes amb la resta d'usuaris de la via pública, però el que realment vol és una restricció de l'ús de la bici i suposo que ho diu en una altres paraules per ignorància o...

Anem per parts:

• Diu que l'Ajuntament victimitza la bici i criminalitza el cotxe. En tot cas, el que fa l'Ajuntament és conscienciar als conductors de cotxe que la bici és un vehicle més dèbil i que la bici té uns efectes positius sobre l'entorn i el cotxe uns de negatius. Estem parlant com sempre d'ocupació d'espai públic, contaminació atmosfèrica, acústica, atropellaments mortals, etc. No és criminalitzar, és la realitat.
  
• Diu que s'hauria de limitar l'ús de la bici fora dels carrils bici perquè no alenteixi la circulació de cotxes. Si anés en bici no diria tal bajanada i atendria millor els ciclistes si provés d'anar pel carril bici d'av. Meridiana, no crec que cap ciclista baixi a la calçada per gust.
• Diu que caldria registrar les bici per poder multar-les. No crec que sigui tant difícil multar una bici, només és qüestió de voluntat política, no calen matrícules. Com que la intenció és promocionar l'ús de la bici pels seus beneficis i facilitar-ne l'ús aquesta mesura no s'ha aplicat aquí ni enlloc d'Europa.
• Diu que caldria que fos obligatori tenir una assegurança. És aconsellable tenir-ne una, però no tenir-la no eximeix de les responsabilitats en un accident i pel tipus d'accidents en que estan involucrats els ciclistes les quanties poden ser assumibles pel ciclista. Com en el cas anterior, enlloc d'Europa s'ha fet obligatòria aquesta assegurança.
  

Pulseres amb hologrames?

Fa uns dies visitant una botiga de bicicletes on-line vaig trobar això i anava a fer un escrit preguntant per què serveix, però després de mirar una mica ja ho he entès: és una nova generació de polseres màgiques!

Suposo que dec estar una mica desconnectat de les últimes modes i tendències perquè sembla que ja se n'han venut 30.000 a Barcelona en només 6 mesos. En una entrevista a TV3 un físic afirma que això no serveix per res (minut 22:30) i des les associacions de consumidors ja s'han presentat denúncies.

Aparcament segur Bikepark de Perfyplast

A diversos mitjans he vist la presentació d'aquest aparcament segur per a bicicletes dissenyat per un empresa de Badalona. No hi veig res que sigui molt innovador, però està bé tenir més empreses que treballin en aquest àmbit, espero que s'hagin presentat al concurs per adjudicar la xarxa d'aparcaments segurs BiciBox.

• Revistas ElTOT
• El Punt 27/4/2010

Ajornada la clàssica marxa del Llobregat de CCOO

La clàssica baixada del Llobregat des de Martorell fins al Prat que organitza cada any CCOO ha estat ajornada. Suposo que les pluges d'aquests dies deixaran els camins impracticables per una marxa d'aquest tipus.

Trobareu més informació i la nova data al web de CCOO Baix Llobregat.

Actualització: ja hi ha nova data, el 13 de juny!

Nous carrils bici a Barcelona i altres obres i reformes

Barcelona realitzarà aquest any 24 nous km de carril bici, en concret a:

• Sant Martí (9 km) als carrers: Àlaba, Ramon Turró, Pujades, Icària, Taulat i Ciutat de Granada.
• Nou Barris (8 km) als carrers: Aiguablava i via Júlia.
• Sarrià - Sant Gervasi (4,5 km) als carrers: Dr. Fleming, Àngel Guimerà, via Augusta, Vergós, Major de Sarrià i Santa Eulàlia.

Ho podeu veure i llegir a BTV 4/5/210:

Altres reformes que s'iniciaran aquest any, són la del Passeig de Sant Joan, primer un manteniment del passeig central (El Punt 4/5/2010) i després abans de l'estiu la reforma del tram entre Arc de Triomf i la plaça Tetuan (El Punt 3/5/2010) que inclourà un carril bici bidireccional al centre de la via. Posteriorment, es faria un manteniment entre la plaça Tetuan i la Diagonal i hi ha peticions veïnal per continuar cap a Gràcia.

I en una altra zona de la ciutat, ja a cavall entre Barcelona i l'Hospitalet, sembla que s'iniciaran aviat les obres del nou parc metropolità de Can Rigal (El Punt 2/5/2010) que inclouran un itinerari per a bicicletes. Aquest parc podria facilitar la connexió entre Esplugues, Cornellà i l'Hospitalet i la zona universitària de Pedralbes i els carrils bici de la Diagonal i l'avinguda Xile.

Caminant i fent malabarismes amb el paraigües. Mullant-nos per culpa dels cotxes.

Aquest matí, encara en ple temporal de pluja, m'he fixat en un petit detall molt molest per a la mobilitat a peu, conseqüència de l'injust repartiment de l'espai urbà. El detall és més simple que aquesta llarga frase: quan caminava amb el paraigües obert he hagut de fer diverses vegades exercicis de malabarisme per creuar-me amb altres vianants, ja que els nostres paraigües tenien dificultats per creuar-se en una vorera estreta i amb arbres. Mentrestant, una fila de cotxes aparcats en cordó i una ampla calçada ocupaven la majoria d'espai i a l'altra vorera pilons i motos no facilitaven gaire més el pas dels vianants.

Una altra estampa d'aquests dies són cotxes mullant els vianants en passar per bassals a una velocitat excessiva o els embussos a causa d'un major ús del cotxe per la pluja, però també amb l'ajuda de la vaga de maquinistes i els problemes del tren...

Una altra Diagonal és possible. Una altra mobilitat és possible.

La demostració estàtica de diumenge va ser un èxit i es van aconseguir aquests 175 cotxes que calien per demostrar la capacitat i l'ocupació d'espai dels mitjans de transport més sostenibles:

Tots els mitjans de comunicació se n'han fet ressò:

• Nota de premsa dels organitzadors
• L'Avui
• El Periódico
• Público
• 3/24
• El Punt
  

Quins cadenats comprar?

Quins tipus n'hi ha?

• Tanques en forma d'U: són les més segures amb diferència!
• Tanques fixades al quadre: es veuen poc a casa nostra, però estan molt esteses per Europa, tenen forma de ferradura i s'instal·len com si fossin uns frens a la roda de darrera. Són un bon complement a les tanques en U.
• Pitons: són cables amb una armadura i segons model o marca poden ser una mica resistents, però mai tant com una U.
• Espiral: són cables sense armadura i que s'obren en 2 segons amb una eina petita. S'usen per lligar el seient o altres elements i per evitar lladres oportunistes.
• Cadenes: en alguns casos porten una funda, però no són gens segures si el diàmetre és inferior a 6 mm i tot i així no arriben al nivell d'una U, a més a més, per pes no surt gaire a compte aquesta opció.
• Altres: han sortit alguns models nous, per exemple un cadenat plegable en forma de polígon de 6 costats que segons el model pot oferir una seguretat equivalent a una U. També he vist un model que en forma de manilles agafa el quadre i la roda. 

Quin comprar?

Hi ha moltes diferències entre un model i un altre tot i que aparentment semblin iguals. Mireu els tests independents que fan diverses federacions i grups de ciclistes europeus:

• Conseils et tests de la FUBicy: la Federació Francesa d'Usuaris de la Bici fa uns tests independents. Vegeu el cercador que hi ha en aquesta pàgina, els bons tenen dues rodetes (2 roues).
• Sold Secure cataloga les millors tanques amb el distintiu "gold" (editen un PDF). Només hi trobarem les marques que han pagat per homologar els seus productes i passar el test.
• El test Holandès ARS cataloga les millors tanques amb 3 estrelles.

Consideracions sobre mida, pes, geometria i altres

• Un cadenat amb longitud suficient ens permetrà lligar roda, quadre i aparcament.
• En cas d'haver d'aparcar en un "aparcament de roda davantera", si no portem algun cadenat llarg, no ens serà possible lligar la bici amb seguretat amb tant sols 2 cadenats!
• L'amplada de les tanques en forma d'U també és important per poder subjectar la bici a "pals" amples.
• Transportar els cadenats també és un mal de cap. Alguns porten elements per subjectar-los al a bici, però sovint es trenquen. També cal evitar que els cadenats vagin picant la bici.
• El cadenats recoberts d'alguna goma protectora no ens ratllaran la bici i no s'oxidaran tant.
• L'oxidació és un problema habitual de molts cadenats. És recomana alguna protecció del pany, tot i que després sigui més emprenyador d'obrir. Una mica d'oli de cadena també ajuda protegir i a arreglar panys.
• En aparcaments en forma d'U invertida, 2 cadenats ens donaran més estabilitat, fent servir un sol cadenat la bici es pot tombar.

Actualitzat a novembre de 2015