Aquest matí, encara en ple temporal de pluja, m'he fixat en un petit detall molt molest per a la mobilitat a peu, conseqüència de l'injust repartiment de l'espai urbà. El detall és més simple que aquesta llarga frase: quan caminava amb el paraigües obert he hagut de
fer diverses vegades exercicis de malabarisme per creuar-me amb altres vianants, ja que els nostres paraigües tenien dificultats per creuar-se en una vorera estreta i amb arbres. Mentrestant, una fila de cotxes aparcats en cordó i una ampla calçada ocupaven la majoria d'espai i a l'altra vorera pilons i motos no facilitaven gaire més el pas dels vianants.
Una altra estampa d'aquests dies són cotxes mullant els vianants en passar per bassals a una velocitat excessiva o els embussos a causa d'un major ús del cotxe per la pluja, però també amb l'ajuda de la vaga de maquinistes i els problemes del tren...
fer diverses vegades exercicis de malabarisme per creuar-me amb altres vianants, ja que els nostres paraigües tenien dificultats per creuar-se en una vorera estreta i amb arbres. Mentrestant, una fila de cotxes aparcats en cordó i una ampla calçada ocupaven la majoria d'espai i a l'altra vorera pilons i motos no facilitaven gaire més el pas dels vianants.Una altra estampa d'aquests dies són cotxes mullant els vianants en passar per bassals a una velocitat excessiva o els embussos a causa d'un major ús del cotxe per la pluja, però també amb l'ajuda de la vaga de maquinistes i els problemes del tren...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada