 |
| Rambla del Celler, St Cugat (Foto d'Ernest Vidal) |
 |
| Avinguda Diagonal a Zona Universitària |
Les línies o els camins del desig són els camins que es creen com a conseqüència del pas de les persones (normalment a peu o en bici). Habitualment, aquests camins són dreceres (els camins més ràpids) entre dos punts. Quan aquestes dreceres es realitzen sobre una superfície tova, el seu ús és molt visible.
En bicicleta, sovint el camins del desig es visualitzen quan els ciclistes abandonen el carril bici perquè el seu traçat no és prou útil (recte) o prioritari (semàfors, etc). Malauradament, això passa sovint a casa nostra i no em cansaré de reivindicar itineraris ciclistes ben connectats, rectes, de qualitat i amb prioritat respecte als vehicles de motor.
Sovint em queixo que als vianants i a les bicicletes se'ns fa donar voltes innecessàries. Són dissenys que aplicats al cotxe provocarien dimissions immediates, però que per a altres mitjans de transport no passa res. Les excuses per aquestes solucions urbanístiques són diverses i pintoresques: una suposada seguretat, que el disseny és més bonic o agradable, la fluïdesa del trànsit (de la resta de trànsit), etc.
Dins la mobilitat i l'urbanisme, també trobem tècnics que tenen en compte els camins del desig i els consoliden com a camins. Fins i tot, diuen que en alguns països nòrdics, aprofiten les nevades, per veure per on trepitja la gent.
 |
| Hospital de Bellvitge |
Dins la mobilitat i l'urbanisme, també trobem tècnics que tenen en compte els camins del desig i els consoliden com a camins. Fins i tot, diuen que en alguns països nòrdics, aprofiten les nevades, per veure per on trepitja la gent.
2 comentaris:
Hehehe, aquí tens una bona colecció d'aquests "camins de desig" (desire paths): https://www.flickr.com/groups/desire_paths/pool/
molt interessant, i si, sempre s'han fet camins ridículs per bicicletes i peatons... una llàstima.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada