Infraestructures interurbanes al sud d'Alemanya

Al sud d'Alemanya, vaig apreciar que s'està fent un gran esforç per crear infraestructures ciclistes interurbanes que indubtablement tenen un doble ús per desplaçaments quotidians i per a oci o cicloturisme. Com sempre passa, quan es fan carrils bici i anar en bici es converteix en més fàcil i ràpid, una part de la població canvia els seus hàbits de mobilitat i d'oci i això es nota diàriament i també als caps de setmana al voltant de la ciutat de Freiburg.

Amb aquest apunt us vull mostrar el que s'està fent allà i els resultats que dóna per donar inspiració a casa nostra. La majoria de les infraestructures que us mostraré són compartides entre vianants i bicicletes, però cal entendre que la densitat de vianants és molt baixa i fins i tot en travesseres urbanes on hi ha vorera-bici (primera foto), tot i les cases, la densitat de població és relativament baixa i per tant tampoc hi ha tantes probabilitats de conflicte. Vull deixar clar però, que el model de travesseres urbanes amb una de les voreres per a ús compartit entre bici i vianants no em sembla adequat per Alemanya i en cap cas traslladable a casa nostra perquè tenim unes densitats de població molt més elevades, ciutats i pobles més compactes i molt hàbit de caminar.

Aquí teniu el recull fotogràfic comentat:

Típica vorera bici de molts pobles, sobretot al carrer principal on travessa la carretera

Segregació vianants-ciclistes en una zona del riu força freqüentada

La connexió amb Esplugues

En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.

La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:

• Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
• Sant Just Desvern:  cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
• La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
• La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.

El desastre dels carrils bici o el lobby del cotxe en acció

El professor Gay de Liébana actua com a lobbista de manual per la indústria de l'automòbil en aquest breu vídeo que ha publicat la Vanguardia. Diu que el carril bici molesta i que pot perjudicar la indústria del cotxe que tant important és per la nostra economia. Oblida que la bicicleta o el transport públic també creen economia i que per tant el que disminueix per un cantó, augmenta per l'altra generant una economia amb més futur.

Per argumentar tot això, només usa dos tòpics ben suats: que els carrils bici no es fan servir (tot i l'augment continuat de la bici) i que algú s'està lucrant amb els carrils bici i les seves peces separadores. Aquest economista oblida que la indústria de l'automòbil està molt subvencionada directa i indirectament i que per tant si algú s'està lucrant a costa de la nostra salut i dels nostres impostos és aquest lobby, una indústria que per cert ha tingut diversos escàndols per enganyar els consumidors i saltar-se les lleis.

Una altra possibilitat és que Gay de Liébana no sigui un lobbista i que només li molestin les bicis pels seus desplaçaments en cotxe i que sigui reticent als canvis, però amb la línia que està seguint La Vanguardia últimament no ho sabria dir. Fa tot just dues setmanes, em vaig indignar amb un editorial d'aquest diari i també en vaig fer un apunt al blog.

El nou Bicing

S'ha adjudicat el nou servei de bicicleta pública de Barcelona, el Bicing, que entrarà (teòricament) en funcionament de forma progressiva a partir del novembre de 2018.

Les novetats:

• El nou servei funcionarà 24 h i 365 dies a l'any.
• Nou model de bicicleta que podrà tenir assistència elèctrica. Més avall us detallo els canvis. 
• Més bicicletes elèctriques, de 300 passem a 1.000.
• De bicis mecàniques n'hi haurà 6.000 com ara.
• Entre elèctriques i mecàniques n'hi haurà 7.000 i podrien augmentar fins a les 8.000 i la proporció entre mecàniques i elèctriques també pot variar.
• Més estacions (519) i amb ancoratges aptes per als 2 tipus de bici. De mitjana, tindran 27 ancoratges.
• Desapareixen les estacions subterrànies.
• 3 mecanismes d'accés a l'estació: targeta sense contacte, mòbil amb NFC o aplicació mòbil.
• Dues tarifes: abonament anual o pagament puntual per ús a definir.
• Preparat per integrar-se al sistema de T-Mobilitat.
• Possibilitat d'afegir patrocini o publicitat a les bicis.
• Es subroga el personal del Bicing actual.