Roba per anar en bicicleta. Del ciclisme esportiu a la mobilitat diària.

A l'hora de triar la roba per anar en bicicleta, entrem en un món molt personal de gustos, sensacions i necessitats. No tothom és igual i a més som canviants al llarg del temps. En aquest article, repasso tot tipus de ciclisme des de l'esport a la mobilitat diària, des d'un punt de vista personal i més masculí que femení.

La comoditat

Segurament, hi ha força consens en que la roba més còmode per anar en bicicleta són els culots. I potser també els mallots de ciclisme. Tot i així, aquí hi ha una àmplia gamma de gustos i models, començant per les formes i els gruixos de les badanes (la peça flonja de l'interior dels culots, d'escuma, gel o altres materials), però també per si els culots són millors amb tirants o sense i si tenen tirants quines formes són més adequades per evitar fregaments i en especial per a les dones.

D'altra banda, com que les condicions meteorològiques no són les mateixes al llarg de l'any, cal tenir roba d'estiu, d'hivern, d'entretemps, de vent (o per si es fan baixades prolongades), de pluja, de molt de fred, etc. No tothom surt en bici a fer esport tot l'any o no tothom es pot permetre tenir tota la roba tècnica necessària per fer ciclisme tot l'any. Finalment, no podem o no volem anar vestits de ciclistes per anar a treballar, anar a un sopar o sortir amb els amics i en aquest article vull parlar també de tot això.

Podríem dir que la incomoditat anant en bici s'agreuja amb el temps i la distància. Els fregaments, la sensació tèrmica (calor o fred) o el mal de cul van a més! En termes generals, la comoditat s'obté amb roba ajustada que no causi fregaments a la pell, sobretot a l'entrecuix que és la zona que té més moviment i més fregament. Hi afegiria que la roba ha d'evacuar la humitat i ser transpirable i aquest últim terme és el que aplicaria a tota la roba de forma general. El mal de cul m'atreviria a dir que s'ha d'entrenar i experimentar amb badanes i seients.

Roba tècnica d'altres disciplines

A falta de roba tècnica ciclista, molta roba tècnica de muntanya o de córrer, entre d'altres, ens pot ser útil. Tot tipus de malles ens poden anar bé (curtes, pirates, llargues, primes, gruixudes, etc) i per la part de dalt el mateix, roba transpirable, polars prims, roba paravents, jaquetes impermeables transpirables (i amb cremalleres millor), vestir-se per capes, etc.

Quan no volem o no ens cal anar de ciclista esportiu...

Hi ha moltes situacions en que no volem, no podem o no ens cal anar de ciclista esportiu, parlem-ne.

Si fem pocs km qualsevol roba ens pot anar bé. Per tant, en moltes situacions de la mobilitat diària, no ens cal cap roba especial i fins i tot hi ha trucs per portar certa roba amb comoditat.

Quan fa calor, hi ha una quants consells que ajuden a no suar: En bici fa menys calor i 10 consells per pedalar amb la calor.

Si fem distàncies una mica més llargues (més de 4 km per trajecte), llavors potser ens començarà a ser més còmode adaptar una mica la nostra vestimenta:

• Roba transpirable perquè a la que pedalem distàncies més llargues la transpiració del cos que no es pot evacuar ens mullarà la roba.
• Roba amb cremalleres ajudarà a regular millor la temperatura.
• Mocadors de coll i tubulars ens ajudaran a protegir del fred aquesta part del cos.
• 
  Els guants a l'hivern són imprescindibles, però segurament necessitarem diversos gruixos segons el fred.
• Els camals dels pantalons ens seran més còmodes si són estrets, sinó potser en caldrà una pinça perquè la part més baixa del pantaló no toqui la cadena.
• Pantalons curts i pirates a l'estiu.
  

Al final, d'aquest article hi ha un calaix de sastre d'idees i consells diversos que us poden orientar en moltes decisions.

 

Cicloturisme, viatjar en bicicleta

Si ens fixem en la indumentària de molts viatgers en bicicleta, veurem que pot ser molt variada, però a vegades l'única peça que tenen en comú amb un ciclista esportiu són els culots i a vegades n'hi això. Aquí la comoditat i practicitat manen. Si hem de caminar, potser no ens interessa portar un calçat amb cala-peus, perquè no volem portar 2 jocs de sabates. O potser volem pedalar amb sandàlies per la calor o perquè plou i no volem mullar un altre calçat... Potser hem d'anar tots tapats per evitar les picades dels mosquits, etc. Les situacions són molt variades.

El cicloturisme també pot ser d'un sol dia i acabar en un dinar o un acte social, tot això també ens marcarà com ens vestim.

Calaix de sastre

I com que m'han quedat moltes coses per explicar i conec tants casos particulars i jo mateix tinc les meves manies, he volgut acabar amb una llista d'idees perquè escolliu les solucions que més us funcionin a vosaltres.

• Els culots estan pensats per no portar roba interior a sota, però totes les normes es poden trencar (hi ha qui en porta).
  
• La roba de cotó (100%) és fresca i transpira, però també reté més la humitat i triga més a eixugar-se.
• La roba i la pell mullada és més susceptible a irritacions.
  
• Per la roba interior a mi em funcionen els slips sintètics esportius perquè no mantenen aquesta zona mullada. Hi ha qui prefereix els boxers (però que no s'arremanguin!) i hi ha qui prefereix unes malles sense roba interior. He conegut de tot.
• A mi els culots sense tirants em van bé, però molta gent els prefereix amb tirants perquè queden més ajustats i no se'ls hi baixen de la cintura. Els tirants són un inconvenient més per fer les vostres necessitats durant el viatge i més a l'hivern quan es porta més roba. D'altra banda, els tirants poden ser una font d'irritació en els mugrons i per això hi ha diversos models, en especial per l'anatomia femenina.
• La vaselina funciona com a protector de la pell per a les irritacions i es fa servir en moltes disciplines esportives.
• Les irritacions poden aparèixer aquell dia que feu més quilòmetres, quan fa molta calor i sueu molt, quan una tempesta us ha deixat xops o aquell dia que estreneu una peça de roba nova, entre d'altres situacions.
  
• Portar unes malles o uns leggins sota una faldilla o d'un vestit és una opció molt pràctica que trien moltes persones.
• En el seient, hi hem de recolzar els isquions. Si hi recolzem altres coses es poden produir molèsties o adormiments de la zona perianal, es especial, en els homes, però no únicament.
  
• Hi ha seients sense la punta de davant, hi ha seients amb una obertura central (més ventilats), hi ha seients més amples de darrere, més durs, més tous...
• Els seient tous o les badanes del culot molt gruixudes treuen rendiment al pedaleig perquè sense recolzar els isquions no es pot fer la mateixa força.
• Si es fan quilòmetres, per mi els guants són imprescindibles i són una protecció a molts cops i rascades molt ximples.
  
• Intenteu evitar les xancletes i sandàlies molt descobertes per protegir millor els vostres peus de cops i rascades. Millor també calçat ben subjectat, no seríeu els primers a retrocedir per recuperar una sandàlia que us ha caigut pel camí.
• Existeixen sandàlies de tires amb cala-peus. Una opció fresqueta per quan fa calor, amb els inconvenients que us comentava.
• Cal rentar sempre la roba acabada de comprar, perquè incorpora molts tòxics cancerígens. Les fibres naturals com el cotó (també s'han de rentar), però després no deixen anar tòxics ni micro-plàstics.