Amb l'excusa de la seguretat, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya vol implantar el model 2+1 en un munt de carreteres (en concret a 420 km de carreteres). Però què és el 2+1? Es guanya seguretat? Què implica aquesta ampliació de carreteres més enllà del seu cost?
El model 2+1 separa els 2 sentits de circulació amb una barrera que a casa nostra acostuma a ser una tanca de formigó (tipus New Jersey). L'objectiu és evitar accidents de trànsit greus (principalment els xocs frontals i els derivats dels avançaments imprudents). Com que amb la segregació dels 2 sentits no es pot avançar, llavors s'afegeix un carril més que es va alternant de sentit.
 |
| Una carretera sueca 2+1 |
Per tant, el 2+1 implica augmentar l'amplada de la carretera i per tant la seva capacitat. Com sabeu, l'amplada disponible no és infinita, més aviat al contrari, hi ha molts passos estrets i a part d'expropiar terrenys cal ampliar ponts, per això també es mantenen en alguns casos trams d'1+1. A la pràctica, trobem que moltes carreteres 2+1 deixen vorals més estrets que els d'origen (vegeu-ho a la C-35 o la C-55) i per tant rodar-hi en bici és objectivament més perillós. Tampoc es fa un carril bici segregat quan es fa una 2+1 ni es deixa espai per poder-lo fer en el futur. El model 2+1 només té en compte els cotxes!
La realitat és que la planificació de vies ciclistes o xarxa bàsica ciclista s'oblida constantment per donar prioritat al "cotxe".
I la seguretat?
Però es guanya en seguretat? Doncs NO. D'entrada s'eviten alguns accidents greus de cotxe, sí, però per als ciclistes es perd seguretat perquè no es pot deixar la distància mínima de seguretat lateral. El problema de la seguretat també està en l'efecte crida de l'ampliació de la capacitat: més cotxes sempre vol dir més accidents. A la vegada es desincentiven les alternatives, els desplaçaments a peu o en bici que transcorrien ni que fos uns metres per la carretera passen a fer-se en cotxe. Tampoc es pot creuar la carretera.
El 2+1 també incentiva que els cotxes corrin més i s'avancin inútilment quan hi ha 2 carrils. Això fa que la velocitat no sigui estable i que es provoquin més accidents i que hi hagi frenades brusques per l'efecte acordió. En definitiva, més nervis, més accidents, més consum de combustible i més contaminació.
D'alguna manera, el model 2+1 converteix les carreteres en vies que els conductors perceben com a autovies.
No hi ha millor exemple que el que ha passat a l'autopista AP-7. S'ha anat ampliant carrils amb els anys i s'han fet carreteres paral·leles per evitar els peatges. Els col·lapse han continuat tot i les ampliacions. Ara s'ha eliminat el peatge i encara tenim més col·lapse i més accidents que mai. Necessiteu més exemples de l'efecte crida de l'ampliació de les carreteres?
Hi ha alternatives?
Hi ha alternatives per millorar la seguretat sense ampliar la capacitat. Es poden segregar els 2 sentits en els punts més conflictius assegurant un voral ample. Fent un 1+1 segregat a trams enlloc d'un 2+1, evitem l'autovia i l'efecte crida i deixem lloc incloure en el projecte itineraris interurbans en bici i a peu.
Una altra alternativa és construir itineraris ciclistes interurbans segregats abans de fer un 2+1 i invertir també en alternatives de transport públic, perquè llavors potser veurem com l'accidentalitat decreix sense necessitat de fer cap intervenció. Molts ens preguntem si cal continuar invertint en carreteres quan l'escenari de futur que pronostiquen els experts és que la mobilitat en cotxe disminuirà en els propers anys.
Indirectament, anar evolucionant els transport de mercaderies també és una molt bona alternativa. Cal potenciar molt més el transport de mercaderies en tren i aconseguir el repartiment unificat en bicicletes de càrrega elèctriques en l'última milla.
El lobby del motor i el de la construcció sempre pressionant per l'ampliació de carreteres
Els engranatges del lobby del motor estan molt ben greixats i tenen força inèrcia i de forma similar les grans constructores d'infraestructures també pressionen. Puc posar com a exemple altre cop l'autopista AP-7, després de nous col·lapses i de l'augment de l'accidentalitat, ja es plantegen noves ampliacions de carrils que ja sabem com acabaran. Darrera de tot això, sempre hi han els informes interessats i els mitjans de comunicació que contrasten poc la informació i poc crítics. I evidentment, tots els tècnics i polítics que continuen fent les coses com sempre s'han fet sense buscar alternatives o amb poc esperit crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada