Una mica d'història
A partir dels anys 60, en el context de desenvolupament del cotxe, l'asfaltat de carrers i carreteres i el retrocés paral·lel de la bicicleta a la ciutat, la bicicleta cada cop queda més relegada, però en canvi es manté el ciclisme esportiu que s'havia introduït a principis de segle i ara passa cap a l'asfalt. Les bicicletes de carretera van reduint l'amplada de la roda fins arribar als 20 mm de gruix als any 80-90. Mentrestant, dels 60 als 80, qui vol continuar rodant per camins, continua usant amplades de pneumàtic més generoses de 28-35 mm.
Als 80, les bicicletes BMX (llavors conegudes com les de trial) es popularitzen a casa nostra. Usen rodes de diàmetre petit i pneumàtics amples més resistents.
I la revolució ve a finals dels 80 amb les bicicletes de muntanya o tot terreny (les BTT) que introdueixen les rodes de 26" i amplades grans. Són tot un èxit. Amb els carrers i les carreteres plens de cotxes, la bicicleta troba el seu espai fora de l'asfalt. El ciclisme es divideix a grans trets en 2, el de carretera i el de muntanya i aquest segon creix i creix.
Torna la bicicleta
Disculpeu les simplificacions d'aquest repàs d'història de la bicicleta, n'hi ha de més tipus, però a casa nostra podríem dir que la cosa ha anat així. De fet, la BTT ha estat la que ha reconquerit les ciutats, la que ha fet cicloturisme i la que ha fet Gravel sense saber-ho durant molt anys.
Durant molt anys, hem vist un munt de BTT tornant a circular per la ciutat. Amb sort, algunes han posat pneumàtics més llisos i estrets i han afegit accessoris urbans, però no és fins ara que es veu més varietat de bicicletes: de ciutat, plegables, de càrrega, etc.
El mateix ha passat en el turisme en bicicleta, el cicloturisme o en general l'oci en bicicleta. La BTT ha estat i continua sent el model de bicicleta més usat per viatjar ja sigui amb alforges o el bikepacking. La BTT és la bicicleta que actualment fa més Gravel. El mercat de la BTT permet adaptar la bicicleta amb tot tipus de pneumàtics i accessoris que et permeten adaptar-la a qualsevol ús. Ara mateix continua sent la bici més polivalent.
Què és el Gravel?
Doncs podríem dir que consisteix a rodar per camins no asfaltats, és a dir, per pistes de terra de qualsevol tipus, però en general és una disciplina que exclouria els camins trencats, els corriols o els camins tècnics. Així doncs, el Gravel era el que feien els nostres avis i és el que hem fet molts de nosaltres durant molt de temps amb altres noms o sense acabar d'encaixar en altres etiquetes.
I les bicicletes de Gravel? Doncs a principis de segle XXI ja va aparèixer el concepte, però potser han estat els últims 15 anys en que ha anat agafant més embranzida. La bici de Gravel, de fet, s'assembla molt a la de Ciclocròs, però aquí el Ciclocròs mai ha estat gaire popular i molta gent no el coneix, també s'assembla a molts models urbans o per viatjar que s'han comercialitzat des de fa molts anys. De fet, les bicicletes Gravel també s'anomenen bicicletes d'aventura, suposo que inspirades en les aventures dels cicloviatgers.
Resumint, la bicicleta Gravel estàndard és una bicicleta amb una geometria relaxada (això vol dir que la posició que adoptes damunt de la bicicleta permet estar-s'hi hores i per tant una mica més incorporada que en un bicicleta de carretera) i amb un manillar similar al de carretera, però amb les banyes més obertes per tenir més control de la trajectòria. Els pneumàtics més habituals serien amples, però sense arribar a les amplades de les BTT i sense tampoc tant relleu. Però bé, si prefereixes un manillar pla estil BTT o un manillar amb dues altures per variar la posició durant el viatge, això també és Gravel, com en el fons ho és una BTT.
1 comentari:
Totalment d'acord amb aquest post! Abans d'imposar-se l'anglicisme del gravel, en dèiem anar per pistes, fer camins, etc.
Publica un comentari a l'entrada