El drama de les voreres estretes. Estratègies de millora.

Arreu del país trobem ciutats, pobles, barris i urbanitzacions amb voreres extremadament estretes i cruïlles poc accessibles que no faciliten el desplaçament a peu dels ciutadans. Que la vorera sigui estreta, implica que dues o més persones no puguin caminar juntes amb comoditat, que la gent no es pugui creuar còmodament o que una cadira de rodes o un cotxet no hi pugui passar. Si a més hi sumem voreres en mal estat, sense ombra i sobretot cruïlles on els passos de vianants no són accessibles, estan lluny (o no n'hi ha) i on la visibilitat és deficient, llavors caminar cada cop és menys atractiu o senzillament acaba no sent una opció vàlida.

Voreres estretes i part de la calçada
cedida al carril bici

És un drama que es repeteix arreu i la solució passa per invertir molts diners i guanyar espai al cotxe (perquè l'espai hi és, però en la majoria de casos l'ocupen els vehicles aparcats i els carrils de la calçada).

De fet, una vorera hauria de tenir un mínim d'1,5 m d'amplada en carrers residencials i un mínim d'1'8 m d'amplada en la resta de carrers. Això són mínims, si es busca la comoditat en els desplaçaments hauríem de parlar de mínims de 2'4 m d'amplada.

Com que la inversió no és assumible per cap municipi, ens els últims anys han proliferat diverses estratègies d'urbanisme tàctic que cerquen minimitzar la inversió i maximitzar la millora, algunes d'elles són:

• Prioritzar els entorn escolars i el seu accés (camins escolars segurs).
  
• Prioritzar eixos verds que teixeixin una xarxa d'itineraris a peu
• Creació de zones pacificades, illes o superilles 
• Ampliació de zones pacificades existents o connexió amb eixos pacificats amb altres zones.
• Prioritzar els entorns i la connexió de certs equipaments (estacions de transport públic, equipaments municipals, parcs, etc.).
  
• Creació d'itineraris saludables a peu (connectant parcs i zones naturals properes).
• Creació de xarxes i infraestructures ciclistes que donin alternatives a l'ús del cotxe.
  

I més enllà de les estratègies (que cada municipi combina com pot), hi ha un seguit de tècniques molt més concretes que s'estan aplicant a molts llocs:

• 

  Vorera estreta en relació a l'amplada
  de l'avinguda i a l'ocupació que pateix
  

  Ampliació de voreres treien línies d'aparcament i posant pilones.
• Reduir l'espai del cotxes a les cruïlles (canviant l'angle de gir) i guanyant espai i visibilitat per als vianants.
• Construcció de passos de vianants en plataformes alçades al nivell de la vorera.
• Senyalització de carrers com a carrers residencials (senyal S-28) sense fer-hi plataforma única. Això legalment limita la velocitat a 20 km/h i prohibeix l'aparcament si no està senyalitzat explícitament.
• Plantació d'arbres o instal·lació de jardineres a la calçada per tal de no reduir l'espai de les voreres.
• Alternar l'aparcament en un costat i l'altre per tal de disminuir la velocitat real de circulació del cotxes.
• Prohibició de l'aparcament de motos a les voreres.
• Usar pilones i altres elements per donar seguretat als entorns escolars i evitar que els cotxes s'apropin al centres educatius.
• Traslladar els carrils bici en vorera a la calçada.
• Usar els carrils bici a la calçada com un element més per allunyar els cotxes de les voreres en els entorns escolar i posar pilones i elements que evitin que els cotxes s'aturin al carril bici.
• Canviar el sentit dels carrers per propiciar que els desplaçaments en cotxe es realitzin en carrers articulars i no en carrers residencials.
• Facilitar la circulació de les bicicletes en ambdós sentits en la majoria de carrers per incentivar aquest transport com a alternativa al cotxe. Vegeu el model carrer bici, per exemple.
• Prohibir la circulació de cotxe sempre que sigui possible al voltant dels centres educatius, per exemple, ajuntant escoles i parcs quan aquests estan un al costat de l'altre.
• Tancar al trànsit alguns carrers no articulars que no tingui aparcaments privats i en canvi permetre-hi el pas de bicicletes i vianants.
• Convertir en carrers sense sortida alguns carrers residencials per evitar el trànsit induït per l'aparcament i si és possible donar-hi nous usos.
• Treure aparcament dels carrers sense sortida per tal de donar-hi nous usos.
  
• Limitar horàriament la càrrega/descàrrega.
• Impulsar el repartiment d'última milla en bicicletes de càrrega.
• Impulsar punts de recollida de mercaderies que ajudin a minimitzar els desplaçaments en cotxe.
• Assegurar la presència suficient de verd urbà per fer agradable l'entorn, donar ombra en els desplaçaments a peu, rebaixar la temperatura a l'estiu, reduir la contaminació i absorbir C02.
• Disposar de refugis climàtics.
  

Vegeu també:

• Pacificació d'entorns escolars: recull gràfic