Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.
A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.
I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.
La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.
El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.
Per tant, el meu consell per a tothom que compri una bicicleta (especialment una bici Gravel o fins i tot una BTT) és que agafi una calculadora de desenvolupaments de la bicicleta (vegeu els enllaços del final) i que s'asseguri que la combinació entre el plat més petit (o el monoplat) i el pinyó més gran li permet fer pujades molt a poc a poc i per tant carregat o amb terres que tenen pedres soltes, per exemple. I per saber si els resultats de la calculadora són molt o són poc, el millor és comparar amb una altra bicicleta que tinguis i que ja hagis provat. I sobretot no confieu que una bicicleta amb 2 plats tingui més rang que una amb un sol plat, perquè no és sempre així.
En general, en bicicletes Gravel i en bicicletes híbrides d'etiquetes diverses (de cicloturisme, fitness, trekking, urbanes, de viatge...) el problema és més habitual, en BTTs no passa tant. Sembla com si les bicicletes Gravel no fessin pujades fortes o no fessin pujades fortes sobre terra.
Evidentment, aquí hi ha elements molt subjectius, com: l'estat de forma de cadascú, el pendent, el tipus de terra o paviment, el tipus de pneumàtic (diàmetre, gruix i relleu), etc.
Algunes calculadores de desenvolupaments:
I algunes notes orientatives:
- En pujades, per cada volta de pedal, recórrer entre 1400 mm i 1600 mm et permet pujar molt lentament. Si en canvi, recorrem un 1800 mm, llavors certes pujades se'ns poden resistir.
- En pla i baixades, recórrer entre 6200 i 7200 mm farà que no puguem agafar més velocitat i que per córrer necessitem una cadència més alta. En canvi, si la nostra transmissió ens permet recórrer entre 8000 i 9400 mm, podrem pedalar inclús a les baixades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada