 | |
| Habitual franja tipus pista-bici en carreteres locals |
 | |
| Bicicleta elèctrica (tipus +45 km/h?) en una carretera que en aquest tram ja no tenia la pista-bici |
 |
| Aparcaments amb recàrrega elèctrica en una zona turística |
 |
| Indicadors cicloturistes a les turístiques cascades del Rin |
Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.
Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat
Descripció:
Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.
A cada nou pas per Alemanya quedo sorprès de com evoluciona la bicicleta. Clicant sobre l'etiqueta Alemanya podeu veure tot el que he publicat en els últims anys. Aquest cop, us porto primer un recull fotogràfic del sud-est de la Selva Negra a tocar de la frontera amb Suïssa, una zona més aviat muntanyosa i rural, on els camins més plans estan a les fondalades de les valls. I en aquest àmbit, molts pensaríeu que la bicicleta només s'usa per fer esport, però no és solament així. La segona part del recull és al voltant del llac de Constança on els usos d'oci i mobilitat diària es barregen. En general, he descartat les fotos de ciclisme clarament esportiu de carretera i bicicleta de muntanya que també n'hi ha.
L'auge de la bicicleta elèctrica ja porta almenys una dècada a Alemanya i continua creixent i és que la bicicleta dona resposta als relleus complicats de les zones rurals i pot eliminar el component esportiu de pedalar sense deixar de fer activitat física.
Quan fas de lluny una foto d'un ciclista, no saps la història que hi ha darrera ni exactament d'on ve i a on va. Per l'equipament que porta la gent, pots intuir coses, però sempre et bases en estereotips i en etiquetes. Tingueu-ho present en aquest recull fotogràfic comentat:
 |
| Carretera veïnal paral·lela a la carretera principal que fa de ruta ciclista. Ciclista amb una alforja. |
 |
| Cicloturisme amb tàndem convencional |
 | ||
| Oci en bicicleta elèctrica. En alguns pobles, ajuda molt a la gent a desplaçar-se i salvar els desnivells pronunciats de la zona. |
  |
| Senyalització d'itineraris interurbans |
 |
| Aparcament cobert a l'entrada d'una empresa |
 |
| Carril bici interurbà |
Cicloturisme en família
Rider Resilence explica a través de 3 casos com la bicicleta és una gran eina per superar els problemes de la vida, una gran eina per la salut mental de les persones.
En 20 minuts, aquest documental ens explica com la bicicleta ha estat una eina terapèutica per a 3 persones que passaven moments molt durs de les seves vides. No explica res de nou, ho sabíem i ho sabem i hi ha molts estudis que ho han anat ratificant científicament, fer esport i fer-lo a la natura és bo per la salut. Pedalar, el ciclisme o en aquest cas la bicicleta de muntanya, és un cas clar o s'ajunten l'esport, la natura i en molts casos la companyia d'altres persones.
Aquest documental no deixa indiferent.
També podeu visitar la comunitat Rider Resilence que cerca donar suport a iniciatives inspiradores que ajudin als ciclistes que passen per moments difícils.
Ja fa un temps que ha arribat a casa nostra el kiss and go que s'ha traduït per un petó i adeu. Per si no esteu familiaritzats amb el terme, fa referència al fet d'aturar el cotxe al costat de l'escola només per fer un petó i acomiadar-se de l'infant sense aparcar el cotxe. Hi ha diverses variants, però com veureu totes són insostenibles i no poden ser mai generalitzades, només un percentatge petit d'infants pot fer el petó i adéu, no hi ha temps n'hi espai per fer-ho de forma generalitzada.
Cada infant és un món, però segurament els infants més petits necessiten que se'ls acompanyi fins a dins de l'escola i d'altres fins a la porta. De fet, molts pares no acceptaran deixar que els seu fills a certa distància de la porta de l'escola perquè no perceben l'entorn com a segur i de fet, la presència de cotxes és un element més que fa que l'entorn escolar es percebi com a insegur.
Si el petó i adeu posa facilitats a l'ús del cotxe estem convertint l'entorn escolar en molt menys segur. Per tant, la implantació d'aquest sistema s'ha de fer replanificant la mobilitat de l'entorn escolar i a la vegada que s'allunya el cotxe de l'escola per fer l'entorn més segur. Els infants que fan el petó i adéu han de ser autònoms i els pares han de percebre l'entorn com a segur per deixar-los a certa distància de la porta de l'escola.
Només cal fer números per entendre-ho. Compteu, una escola de tantes línies amb tants alumnes per grup, amb tants nivells, amb un percentatge d'alumnes que venen en cotxe i amb una mínim de 30 segons d'aturada per fer un petó i adeu i veureu que el temps que necessiteu perquè tots arribin a l'hora és de seguida superior a 20 minuts. De fet, el temps d'aturada no dependrà solament del petó i adéu, probablement s'hi sumi el temps que trigui el cotxe de davant o l'altre. Si enlloc, d'un petó i adéu els pares fan aturades i aparcaments il·legals com passa a moltes escoles, llavors es crea el caos circulatori habitual de moltes escoles i es creen perills pels que venen a peu, en bicicleta i en transport públic. És a dir, els que venen en cotxe que són una minoria posen en risc els que venen amb altres mitjans de transport.
La Torino-Nice Rally és una travessa de 700 km entre Torí i Niça usant carreteres de muntanya i pistes de terra d'origen militar que passen per paisatges molt bonics com podreu veure en aquest audiovisual d'un parell de cicloviatgers que ja fa temps que segueixo. Gaudiu dels paisatges!
Més informació:
Una clàssica ruta de cicloturisme és travessar el continent americà de nord a sud i hi ha moltes maneres de fer-ho. Avui us porto un parell d'audiovisuals que descriuen part d'aquesta llarga ruta.
El primer audiovisual és la travessa d'Alaska a Mèxic d'aquesta parella de cicloviatgers, el Greg i l'Ana Victoria. Amb una durada de 36 minuts, descriu un any de travessa i transmet una proximitat que probablement és el que atrapa més del documental. Trobareu, si voleu, altres vídeos que descriuen etapes concretes d'aquest viatge.
El segon audiovisual és la continuació del primer i després d'un temps de repòs a Mèxic, a la ciutat natal de l'Ana Victòria, en Greg continua el viatge en solitari cap a l'Argentina:
