19.2.25

4 coses que molen del ciclisme

El que més m'agrada del ciclisme ho puc resumir en 4 punts:
 
El confort: la confortabilitat del seient de la bicicleta i de la posició que adoptes damunt de la bici en especial a l'esquena, al coll i a les espatlles. I com més temps t'hi estàs més en gaudeixes!

L'estil: se'ns veu tan guapos damunt de la bici, amb aquella roba ajustada, el culot encoixinat, el casc, les ulleres i aquells mitjons!

La Rapidesa: de seguida estàs damunt de la bici i amb quatre pedalades ja notes una gran millora de la forma física!

És molt econòmic: tot l'equipament és molt econòmic, la bicicleta, el casc, les sabates, la roba, les ulleres, el manteniment, els accessoris... A l'abast de tothom!

I si no us agrada alguna d'aquestes coses, recordeu que també hi ha moltes altres formes de ciclisme i d'entendre la bicicleta!

13.2.25

Enganxats al GPS

M'encanta planificar rutes i seguir-les amb GPS, però me n'adono que si tinc el temps limitat o vull seguir un ritme alt, no gaudeixo de l'entorn. El problema és més la velocitat que no pas el GPS en sí mateix. També he vist molts ciclistes enganxats a la pantalla del GPS i al relleu del terra, que gaudeixen molt poc del seu entorn. A mi em passa potser el contrari, m'equivoco en algunes cruïlles perquè intento orientar-me per mi sol i anar badant amb l'entorn. Una altra cosa és anar en grup i deixar-te portar per un altre ciclista amb GPS, això és el millor!

A peu no hi ha problema perquè la velocitat és una altra i el GPS ajuda a orientar-te sense deixar de gaudir de l'entorn. De fet, quan corro no acostumo a orientar-me amb un GPS, perquè la velocitat i terreny no permet estar pendent d'una pantalleta, però igual que puntualment puc parar a fer una foto, també puc parar a mirar el GPS si estic en un terreny que desconec.

Amb la bicicleta, un GPS específic per a bicicleta és molt més pràctic que no un mòbil i si et prens les coses amb calma et pots orientar i gaudir del paisatge.

El que sí que faig sempre és enregistrar totes les rutes que faig ja sigui a peu, corrent o en bici. Disposar d'un rellotge intel·ligent m'ajuda a no dependre d'altres dispositius. Després, visualitzar la ruta enregistrada sobre mapes, preferentment amb una pantalla gran també ajuda a conèixer millor la zona i poder-hi planificar noves rutes.

Encara hi ha gent reticent a utilitzar la tecnologia per orientar-se, cada cop menys perquè les facilitats que dona són molt grans i cada cop més a l'abast de tothom.  A la vegada, els plànols en paper i sobretot les guies amb ressenyes detallades van retrocedint perquè les traces de GPS són molt més fàcils d'interpretar. En general, qui s'oposa a l'ús del mòbil és perquè no s'hi ha ficat.

També cal tenir clares les limitacions i els riscos de dependre només de la tecnologia, només cal reflexionar una mica per prendre algunes mesures de seguretat addicionals (portar bateries portàtils, fundes per la pluja, més d'un GPS o més d'un telèfon, etc.).

Si voleu saber quines eines utilitzo per planificar rutes, aquest apunt us en pot donar una idea, i tot i l'evolució constant de les eines digitals encara és força actual. Són les mateixes eines que potser faig servir per després veure la ruta que he fet o planificar-ne una de nova en la mateixa zona.

4.2.25

Sistemes monoplat i altres transmissions que no ajuden a les pujades i al cicloturisme

Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.

A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.
I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.

La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.

El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.

17.1.25

Circular pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit

Ruta curta i plana pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit, per la falda del massís del Montgrí, continuem per la costa amb vistes a les illes Medes i passant per diversos aiguamolls i tornem remuntant el riu Ter.

Distància i dificultat: 20 km, molt plans (25 m de desnivell), fàcils i aptes per tot tipus de bicicleta. Hi ha algun tram de sorra que haurem vigilar de no caure i algun tram urbà que no té carril bici o que el carril bici no està gaire en condicions.

Descripció:

Sortim del centre de Torroella de Montgrí, de la plaça del Lledoner que és una rotonda d'on surt la carretera local cap a l'Estatit, però nosaltres seguirem un ruta paral·lela que agafarem al carrer que queda just a sobre (més cap al Montgrí). Anirem pedalant primer per carrers i després per camins rurals sempre amb el Montgrí a la nostra esquerra. A mesura que avancem, podrem veure com el Montgrí es fica dins del mar i les illes Medes.

Algunes senyalitzacions ens indicaran la continuïtat del camí, sobretot quan arribem al tram arranjat com a via verda. A mesura que arribem a l'Estartit la trama urbana augmentarà, però el camí ens permetrà entra fins ben endins de l'Estartit i acabarà en una rotonda on us proposem d'anar a buscar el passeig marítim i arribar fins al mirador del Cap de la Barra. Recordeu que heu d'usar el carril bici i la calçada i no pujar al passeig marítim on la circulació en bici està prohibida, així mateix, al tram final fins al mirador, si l'afluència de vianants és molt alta, haureu de desmuntar.

Un cop hagueu gaudit de les vistes, ja podeu recular i resseguir la costa en direcció sud fins a la gola del Ter. Després del port, anireu paral·lels a la platja de l'Estartit, creuareu un parc i després una zona d'aparcament a la sorra. Creuareu per un carrer una nova zona urbanitzada, el Riells i finalment girareu a la dreta per tornar girar a l'esquerra i continuar paral·lels al mar. Creuarem una zona d'aiguamolls amb aguaits, la Pletera, i poc després arribarem a la gola del Ter on ens podem acostar a la desembocadura.

Si us voleu banyar, aquesta serà l'última oportunitat, perquè a partir d'aquí remuntem el riu Ter per la riba esquerra (esquerra en el sentit de l'aigua). En aquesta tornada cap a Torroella, gaudirem dels camps i la silueta del Montgrí i dels ocells que anem trobant al riu i la seva rodalia. Just abans d'un pont, deixarem el camí i girarem a la dreta per anar a buscar el carrer del pont que ens durà en direcció al Montgrí al punt de partida.

Idees:

  • No deixeu de visitar el casc antic de Torroella de Montgrí.
  • Si voleu allargar la ruta, vegeu aquesta de més llarga, podeu fer 2 cercles més: de Torroella anar a Ullà, Bellcaire, Verges i tornar pel Ter o més llarg anar a l'altre cantó del Ter cap a Palau-Sator i Pals, Pals Platja i tornar pel Ter.
  • Si esteu més dies per la zona podeu pujar al Castell des de Torroella o des de Santa Caterina.

Més informació:

7.1.25

Adaptador per a GPS a la potència de la bicicleta

Un problema molt habitual de molts ciclistes és que portem al manillar masses accessoris: llums, timbres, bosses davanteres, càmeres, suports per a mòbils o GPS, entre d'altres.
 
Una solució força pràctica és aprofitar el punt on s'enrosca la potència de la bicicleta (vegeu la foto si no sabeu d'on parlo) per posar-hi algun accessori. En potències estàndard (les tipus Ahead) es pot aprofitar fàcilment aquesta rosca per afegir-hi un adaptador per a GPS o també llums d'algunes marques conegudes (per exemple, Cateye).
 
Hi ha diversos models d'adaptadors, però normalment es desenrosca el cargol de la potència i es treu la peça superior que es substitueix per una nova peça on s'hi pot agafar la rosca adequada per al nostre GPS.
 
Hi ha una oferta variada i podem tenir en compte coses com aquestes:
  • En el cas dels GPS Garmin, si la rosca va dura, hi ha el perill que al treure el GPS desenrosquem també la potència, per això és interessant treure i posar el GPS en sentit horari, perquè així sempre estarem caragolant i el sistema de rosca de Garmin ho permet.
  • Hi ha models que permeten tapar el cargol de la potència si no s'usa i hi ha models que permeten graduar la inclinació del GPS.
  • Hi ha models que aprofiten els cargols de l'abraçadora del manillar (on la potència agafa el manillar).
  • Algunes BTT de Decathlon porten de sèrie un adaptador per a GPS compatible amb Garmin, Bryton i MIO.
  • Algunes bicicletes amb dinamo de boixa, porten un port USB en aquest punt de la bici i potser haurem de buscar una accessori que ens sigui compatible.
  • Si tenim falta d'espai, alguns adaptadors de manillar ens permeten tenir 2 elements en un sol suport, un a dalt i l'altre a sota, per exemple un GPS o un mòbil a dalt i un llum o una càmera a sota. Aquest no solen anar a la potència de la bici, sinó directament al manillar.

Audiovisual: 4 dies fent bikepacking per la salvatge costa oest de Dinamarca

L'audiovisual 4 days bikepacking the wild west of Denmark ens recorda que la millor càmera fotogràfica és la que portes amb tu, i no la que no tens quan viatges pel motiu que sigui i és que l'autor d'aquest vídeo l'acaba enregistrant amb un telèfon mòbil perquè s'oblida l'objectiu amb estabilitzador que utilitza normalment per enregistrar des de la bicicleta. Aquesta frase també la podríem aplicar a la bicicleta en el sentit de que tens la bicicleta que tens i et portarà també d'una manera o una altra al teu destí i formarà part de l'aventura.

L'audiovisual d'aquest viatge justament es centra en la fotografia i en els paisatges de la costa oest de Dinamarca a la tardor en un dies on el clima sembla que va ser prou bo, perquè jo recordo alguns d'aquest paratges amb vents molt forts i molt de fred!

17.12.24

Recull d'infraestructures ciclistes al nord de Suïssa

Us porto un petit recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes sobretot interurbanes del nord de Suïssa. Trobareu els comentaris sota de les fotografies:

Habitual franja tipus pista-bici en carreteres locals

Bicicleta elèctrica (tipus +45 km/h?) en una carretera
que en aquest tram ja no tenia la pista-bici


Aparcaments amb recàrrega elèctrica
en una zona turística
 
Indicadors cicloturistes a les turístiques cascades del Rin

12.12.24

Volta pel Pla de l'Estany i l'Alt Empordà: Circular Banyoles - Crespià - Garrigàs - Camallera - Medinyà

Volta circular pel Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i el nord del Baix Empordà i el Gironès sortint una mica de les rutes més conegudes en una circular de 85 km per pistes i carreteres locals i per paisatges espectaculars!

Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.

Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat

Descripció:

Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.