Circular pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit

Ruta curta i plana pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit, per la falda del massís del Montgrí, continuem per la costa amb vistes a les illes Medes i passant per diversos aiguamolls i tornem remuntant el riu Ter.

Distància i dificultat: 20 km, molt plans (25 m de desnivell), fàcils i aptes per tot tipus de bicicleta. Hi ha algun tram de sorra que haurem vigilar de no caure i algun tram urbà que no té carril bici o que el carril bici no està gaire en condicions.

Descripció:

Sortim del centre de Torroella de Montgrí, de la plaça del Lledoner que és una rotonda d'on surt la carretera local cap a l'Estatit, però nosaltres seguirem un ruta paral·lela que agafarem al carrer que queda just a sobre (més cap al Montgrí). Anirem pedalant primer per carrers i després per camins rurals sempre amb el Montgrí a la nostra esquerra. A mesura que avancem, podrem veure com el Montgrí es fica dins del mar i les illes Medes.

Algunes senyalitzacions ens indicaran la continuïtat del camí, sobretot quan arribem al tram arranjat com a via verda. A mesura que arribem a l'Estartit la trama urbana augmentarà, però el camí ens permetrà entra fins ben endins de l'Estartit i acabarà en una rotonda on us proposem d'anar a buscar el passeig marítim i arribar fins al mirador del Cap de la Barra. Recordeu que heu d'usar el carril bici i la calçada i no pujar al passeig marítim on la circulació en bici està prohibida, així mateix, al tram final fins al mirador, si l'afluència de vianants és molt alta, haureu de desmuntar.

Un cop hagueu gaudit de les vistes, ja podeu recular i resseguir la costa en direcció sud fins a la gola del Ter. Després del port, anireu paral·lels a la platja de l'Estartit, creuareu un parc i després una zona d'aparcament a la sorra. Creuareu per un carrer una nova zona urbanitzada, el Riells i finalment girareu a la dreta per tornar girar a l'esquerra i continuar paral·lels al mar. Creuarem una zona d'aiguamolls amb aguaits, la Pletera, i poc després arribarem a la gola del Ter on ens podem acostar a la desembocadura.

Si us voleu banyar, aquesta serà l'última oportunitat, perquè a partir d'aquí remuntem el riu Ter per la riba esquerra (esquerra en el sentit de l'aigua). En aquesta tornada cap a Torroella, gaudirem dels camps i la silueta del Montgrí i dels ocells que anem trobant al riu i la seva rodalia. Just abans d'un pont, deixarem el camí i girarem a la dreta per anar a buscar el carrer del pont que ens durà en direcció al Montgrí al punt de partida.

Idees:

• No deixeu de visitar el casc antic de Torroella de Montgrí.
• Si voleu allargar la ruta, vegeu aquesta de més llarga, podeu fer 2 cercles més: de Torroella anar a Ullà, Bellcaire, Verges i tornar pel Ter o més llarg anar a l'altre cantó del Ter cap a Palau-Sator i Pals, Pals Platja i tornar pel Ter.
  
• Si esteu més dies per la zona podeu pujar al Castell des de Torroella o des de Santa Caterina.
  

Més informació:

• Ressenya i track a Wikiloc
• Camí Vell de l'Estartit
   

Adaptador per a GPS a la potència de la bicicleta

Un problema molt habitual de molts ciclistes és que portem al manillar masses accessoris: llums, timbres, bosses davanteres, càmeres, suports per a mòbils o GPS, entre d'altres.

 

Una solució força pràctica és aprofitar el punt on s'enrosca la potència de la bicicleta (vegeu la foto si no sabeu d'on parlo) per posar-hi algun accessori. En potències estàndard (les tipus Ahead) es pot aprofitar fàcilment aquesta rosca per afegir-hi un adaptador per a GPS o també llums d'algunes marques conegudes (per exemple, Cateye).

 

Hi ha diversos models d'adaptadors, però normalment es desenrosca el cargol de la potència i es treu la peça superior que es substitueix per una nova peça on s'hi pot agafar la rosca adequada per al nostre GPS.

 

Hi ha una oferta variada i podem tenir en compte coses com aquestes:

• En el cas dels GPS Garmin, si la rosca va dura, hi ha el perill que al treure el GPS desenrosquem també la potència, per això és interessant treure i posar el GPS en sentit horari, perquè així sempre estarem caragolant i el sistema de rosca de Garmin ho permet.
  
• Hi ha models que permeten tapar el cargol de la potència si no s'usa i hi ha models que permeten graduar la inclinació del GPS.
  
• Algunes BTT de Decathlon porten de sèrie un adaptador per a GPS compatible amb Garmin, Bryton i MIO.
• Algunes bicicletes amb dinamo de boixa, porten un port USB en aquest punt de la bici i potser haurem de buscar una accessori que ens sigui compatible.
• Si tenim falta d'espai, alguns adaptadors de manillar ens permeten tenir 2 elements en un sol suport, un a dalt i l'altre a sota, per exemple un GPS o un mòbil a dalt i un llum o una càmera a sota. Aquest no solen anar a la potència de la bici, sinó directament al manillar.
  

Audiovisual: 4 dies fent bikepacking per la salvatge costa oest de Dinamarca

L'audiovisual 4 days bikepacking the wild west of Denmark ens recorda que la millor càmera fotogràfica és la que portes amb tu, i no la que no tens quan viatges pel motiu que sigui i és que l'autor d'aquest vídeo l'acaba enregistrant amb un telèfon mòbil perquè s'oblida l'objectiu amb estabilitzador que utilitza normalment per enregistrar des de la bicicleta. Aquesta frase també la podríem aplicar a la bicicleta en el sentit de que tens la bicicleta que tens i et portarà també d'una manera o una altra al teu destí i formarà part de l'aventura.

L'audiovisual d'aquest viatge justament es centra en la fotografia i en els paisatges de la costa oest de Dinamarca a la tardor en un dies on el clima sembla que va ser prou bo, perquè jo recordo alguns d'aquest paratges amb vents molt forts i molt de fred!

Recull d'infraestructures ciclistes al nord de Suïssa

Us porto un petit recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes sobretot interurbanes del nord de Suïssa. Trobareu els comentaris sota de les fotografies:

Habitual franja tipus pista-bici en carreteres locals

Bicicleta elèctrica (tipus +45 km/h?) en una carretera
que en aquest tram ja no tenia la pista-bici

Aparcaments amb recàrrega elèctrica
en una zona turística

 

Indicadors cicloturistes a les turístiques cascades del Rin

Volta pel Pla de l'Estany i l'Alt Empordà: Circular Banyoles - Crespià - Garrigàs - Camallera - Medinyà

Volta circular pel Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i el nord del Baix Empordà i el Gironès sortint una mica de les rutes més conegudes en una circular de 85 km per pistes i carreteres locals i per paisatges espectaculars!

Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.

Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat

Descripció:

Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.

Connexions interurbanes a Alemanya, mobilitat diària i cicloturisme.

A cada nou pas per Alemanya quedo sorprès de com evoluciona la bicicleta. Clicant sobre l'etiqueta Alemanya podeu veure tot el que he publicat en els últims anys. Aquest cop, us porto primer un recull fotogràfic del sud-est de la Selva Negra a tocar de la frontera amb Suïssa, una zona més aviat muntanyosa i rural, on els camins més plans estan a les fondalades de les valls. I en aquest àmbit, molts pensaríeu que la bicicleta només s'usa per fer esport, però no és solament així. La segona part del recull és al voltant del llac de Constança on els usos d'oci i mobilitat diària es barregen. En general, he descartat les fotos de ciclisme clarament esportiu de carretera i bicicleta de muntanya que també n'hi ha.

L'auge de la bicicleta elèctrica ja porta almenys una dècada a Alemanya i continua creixent i és que la bicicleta dona resposta als relleus complicats de les zones rurals i pot eliminar el component esportiu de pedalar sense deixar de fer activitat física.

Quan fas de lluny una foto d'un ciclista, no saps la història que hi ha darrera ni exactament d'on ve i a on va. Per l'equipament que porta la gent, pots intuir coses, però sempre et bases en estereotips i en etiquetes. Tingueu-ho present en aquest recull fotogràfic comentat:

Carretera veïnal paral·lela a la carretera principal
que fa de ruta ciclista. Ciclista amb una alforja.

Cicloturisme amb tàndem convencional

Oci en bicicleta elèctrica. En alguns pobles,
ajuda molt a la gent a desplaçar-se
i salvar els desnivells pronunciats de la zona.

Senyalització d'itineraris interurbans

Aparcament cobert a l'entrada d'una empresa

Carril bici interurbà

Cicloturisme en família

Rider Resilence o com pedalar ens ajuda a superar problemes

Rider Resilence explica a través de 3 casos com la bicicleta és una gran eina per superar els problemes de la vida, una gran eina per la salut mental de les persones.

En 20 minuts, aquest documental ens explica com la bicicleta ha estat una eina terapèutica per a 3 persones que passaven moments molt durs de les seves vides. No explica res de nou, ho sabíem i ho sabem i hi ha molts estudis que ho han anat ratificant científicament, fer esport i fer-lo a la natura és bo per la salut. Pedalar, el ciclisme o en aquest cas la bicicleta de muntanya, és un cas clar o s'ajunten l'esport, la natura i en molts casos la companyia d'altres persones.

Aquest documental no deixa indiferent.

També podeu visitar la comunitat Rider Resilence que cerca donar suport a iniciatives inspiradores que ajudin als ciclistes que passen per moments difícils.

El Kiss & Go és insostenible

Ja fa un temps que ha arribat a casa nostra el kiss and go que s'ha traduït per un petó i adeu. Per si no esteu familiaritzats amb el terme, fa referència al fet d'aturar el cotxe al costat de l'escola només per fer un petó i acomiadar-se de l'infant sense aparcar el cotxe. Hi ha diverses variants, però com veureu totes són insostenibles i no poden ser mai generalitzades, només un percentatge petit d'infants pot fer el petó i adéu, no hi ha temps n'hi espai per fer-ho de forma generalitzada.

Quant de temps necessita el comiat? Tothom pot fer un petó i adeu?

Cada infant és un món, però segurament els infants més petits necessiten que se'ls acompanyi fins a dins de l'escola i d'altres fins a la porta. De fet, molts pares no acceptaran deixar que els seu fills a certa distància de la porta de l'escola perquè no perceben l'entorn com a segur i de fet, la presència de cotxes és un element més que fa que l'entorn escolar es percebi com a insegur.

El petó i adeu incentiva l'ús del cotxe?

Si el petó i adeu posa facilitats a l'ús del cotxe estem convertint l'entorn escolar en molt menys segur. Per tant, la implantació d'aquest sistema s'ha de fer replanificant la mobilitat de l'entorn escolar i a la vegada que s'allunya el cotxe de l'escola per fer l'entorn més segur. Els infants que fan el petó i adéu han de ser autònoms i els pares han de percebre l'entorn com a segur per deixar-los a certa distància de la porta de l'escola.

No tothom pot venir en cotxe a l'escola

Només cal fer números per entendre-ho. Compteu, una escola de tantes línies amb tants alumnes per grup, amb tants nivells, amb un percentatge d'alumnes que venen en cotxe i amb una mínim de 30 segons d'aturada per fer un petó i adeu i veureu que el temps que necessiteu perquè tots arribin a l'hora és de seguida superior a 20 minuts. De fet, el temps d'aturada no dependrà solament del petó i adéu, probablement s'hi sumi el temps que trigui el cotxe de davant o l'altre. Si enlloc, d'un petó i adéu els pares fan aturades i aparcaments il·legals com passa a moltes escoles, llavors es crea el caos circulatori habitual de moltes escoles i es creen perills pels que venen a peu, en bicicleta i en transport públic. És a dir, els que venen en cotxe que són una minoria posen en risc els que venen amb altres mitjans de transport.