El Kiss & Go és insostenible

Ja fa un temps que ha arribat a casa nostra el kiss and go que s'ha traduït per un petó i adeu. Per si no esteu familiaritzats amb el terme, fa referència al fet d'aturar el cotxe al costat de l'escola només per fer un petó i acomiadar-se de l'infant sense aparcar el cotxe. Hi ha diverses variants, però com veureu totes són insostenibles i no poden ser mai generalitzades, només un percentatge petit d'infants pot fer el petó i adéu, no hi ha temps n'hi espai per fer-ho de forma generalitzada.

Quant de temps necessita el comiat? Tothom pot fer un petó i adeu?

Cada infant és un món, però segurament els infants més petits necessiten que se'ls acompanyi fins a dins de l'escola i d'altres fins a la porta. De fet, molts pares no acceptaran deixar que els seu fills a certa distància de la porta de l'escola perquè no perceben l'entorn com a segur i de fet, la presència de cotxes és un element més que fa que l'entorn escolar es percebi com a insegur.

El petó i adeu incentiva l'ús del cotxe?

Si el petó i adeu posa facilitats a l'ús del cotxe estem convertint l'entorn escolar en molt menys segur. Per tant, la implantació d'aquest sistema s'ha de fer replanificant la mobilitat de l'entorn escolar i a la vegada que s'allunya el cotxe de l'escola per fer l'entorn més segur. Els infants que fan el petó i adéu han de ser autònoms i els pares han de percebre l'entorn com a segur per deixar-los a certa distància de la porta de l'escola.

No tothom pot venir en cotxe a l'escola

Només cal fer números per entendre-ho. Compteu, una escola de tantes línies amb tants alumnes per grup, amb tants nivells, amb un percentatge d'alumnes que venen en cotxe i amb una mínim de 30 segons d'aturada per fer un petó i adeu i veureu que el temps que necessiteu perquè tots arribin a l'hora és de seguida superior a 20 minuts. De fet, el temps d'aturada no dependrà solament del petó i adéu, probablement s'hi sumi el temps que trigui el cotxe de davant o l'altre. Si enlloc, d'un petó i adéu els pares fan aturades i aparcaments il·legals com passa a moltes escoles, llavors es crea el caos circulatori habitual de moltes escoles i es creen perills pels que venen a peu, en bicicleta i en transport públic. És a dir, els que venen en cotxe que són una minoria posen en risc els que venen amb altres mitjans de transport.

De Torí a Niça resseguint els Alps marítims

La Torino-Nice Rally és una travessa de 700 km entre Torí i Niça usant carreteres de muntanya i pistes de terra d'origen militar que passen per paisatges molt bonics com podreu veure en aquest audiovisual d'un parell de cicloviatgers que ja fa temps que segueixo. Gaudiu dels paisatges!

Més informació: 

• Sobre la ruta

D'Alaska a Argentina en bicicleta

Una clàssica ruta de cicloturisme és travessar el continent americà de nord a sud i hi ha moltes maneres de fer-ho. Avui us porto un parell d'audiovisuals que descriuen part d'aquesta llarga ruta.

El primer audiovisual és la travessa d'Alaska a Mèxic d'aquesta parella de cicloviatgers, el Greg i l'Ana Victoria. Amb una durada de 36 minuts, descriu un any de travessa i transmet una proximitat que probablement és el que atrapa més del documental. Trobareu, si voleu, altres vídeos que descriuen etapes concretes d'aquest viatge.

 

El segon audiovisual és la continuació del primer i després d'un temps de repòs a Mèxic, a la ciutat natal de l'Ana Victòria, en Greg continua el viatge en solitari cap a l'Argentina:

Com us deia, també trobareu vídeos més detallats (i menys elaborats) d'algunes etapes d'aquest viatge al Canal de YouTube d'en Greg. Esperem que en un temps en Greg McCahon continuï la seva aventura i ens obsequiï amb nous vídeos i aventures.

Les bicicletes de càrrega. Una alternativa al cotxe.

Les bicicletes de càrrega ja estan treient cotxes en les entrades i sortides escolars de Barcelona i encara en podien treure més si es posen les condicions adequades per al seu creixement. A la dreta, teniu un recull fotogràfic realitzat a la Diagonal de Barcelona un matí de setembre poc abans de les 9 del matí. Hi podeu veure diverses bicicletes de càrrega (tipus long-tail) amb assistència elèctrica i transportant un o dos infants cadascuna.

Les bicicletes de càrrega no són noves a Barcelona, però potser les veiem en altres àmbits i ara, o des de fa uns anys, per fi, també transporten infants a l'escola, un indicador de que els pares perceben certa seguretat en l'entorn urbà. Una seguretat que no sols dona la infraestructura (on hi ha molt de marge de millora), sinó que la dona la gran quantitat de ciclistes que circulen per Barcelona en hora punta.

Les rutes interurbanes són essencials per a canviar la mobilitat

Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.

Granollers i el seu entorn

D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.

En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.

En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.

La Brompton G, el model de Brompton més trencador fins ara!

Brompton incorpora un nou model amb roda de 20" i frens hidràulics de disc, un trencament en la seva evolució fins ara conservadora i un pas més cap al cicloturisme i el Gravel.

Les bicicletes Brompton són al meu entendre les millors bicicletes plegables del mercat, perquè la seva mida i el seu sistema de plegat les fa extremadament pràctiques per transportar un cop plegades i perquè com a bicicleta és lleugera, ràpida i molt pràctica.

Des del seus inicis cap al 1976, el disseny no ha variat gaire. El que sí que ha canviat és la qualitat del components (a millor) i la gamma de models que ara és molt més divers i et deixa triar entre diversos canvis, manillars, materials del quadre, etc.

L'any 2017, es va incorporar un model elèctric que d'entrada no va convèncer massa perquè només afegia un motor a la roda davantera i una bateria en la bossa davantera. Tot i així, el model elèctric ha tingut molt bona acollida. I després d'uns anys amb alguns novetats en els canvis, aquest 2024 han arribat alguns models de 12 velocitats.

La Brompton G

Us feia aquesta introducció històrica per explicar que el nou model trenca amb el quadre petit històric, manté el sistema de plegat, però incorpora rodes de 20" enlloc de les clàssiques de 16" i a partir d'aquí afegeix més canvis, aquí els teniu comentats:

• Nou quadre més gran, rodes més grans i mida de plegat més gran.
• Manté el quadre d'acer
  
• Més pes, uns 2 kg més, però contingut, estem en els 13,9 kg amb parafangs i portaequipatges (que no cal comprar, però que aconsello).
• 3 talles diferents. Una novetat important. El quadre és el mateix, però hi ha 3 tiges de seient i 3 potències de manillar diferents. Fins ara eren bicicletes de talla única on podies agafar una tija de seient més llarga o manillars diferents. Ara compartir bici serà més complicat!
  
• Canvi intern de 8 velocitats Shimano Alfine, més pesat, però més gradual que els antics canvis de 3 velocitats i més senzill i fiable que els canvis externs incorporats els últims anys.
• Frens de disc hidràulics. Millor frenada, especialment en condicions de pluja i terres mullats.
• Rodes de 20" amb pneumàtics més amples que frenen més i patinen menys. Fins ara, amb rodes de 16", amb terres mullats, patíem una mica per les relliscades...
• Pneumàtics de Gravel per defecte (amb opció d'un pneumàtic més llis): millor frenada i més adherència sobre terra sense penalitzar excessivament la velocitat.
  
• Pedals de plataforma (més amples) i el pedal esquerre ja no es plega, es treu i es posa. En el plegat, es pot treure i posar en un punt del quadre.
• Manillar més ample per guanyar estabilitat, però potser costarà més passar per les cancel·ladores de les estacions de tren.
• Forquilla d'alumini amb perforacions per afegir accessoris. Més lleugera, més estilitzada i preparada per afegir-hi accessoris de bikepacking.
  
• La versió amb portaequipatges al darrere incorpora ja unes rodes més adequades per moure la bici plegada o semi-plegada.
• S'actualitzen alguns components com el seient i els punys.
• No hi ha de moment models amb quadre de titani.
  

• Versió elèctrica amb motor al darrere i canvi de 4 velocitats extern. El cablejat cap al motor va per dins del quadre. El rang de la versió elèctrica de 4 velocitat és d'un 160%, quasi la meitat que la versió mecànica. De moment, només s'ha presentat aquest model. Pesa 19,5 kg.
  

El llac de Constança en bicicleta

El llac de Constança (en alemany Bodensee) és el tercer llac més gran d'Europa i és travessat pel riu Rin que neix als Alps suïssos (al sud) i que després continua cap a l'oest. És un llac allargat on la riba nord-est pertany a Alemanya (amb un petit tros d'Àustria) i la riba sud-oest a Suïssa. La volta el llac és d'uns 270 km, està senyalitzada (vegeu foto amb el logo de la bici amb la roda blava) i és una ruta consolidada tot i que té trams de tot tipus, però sobretot molts trams compartits amb vianants. Hi ha forces variants de com fer-la i a més la presència de diverses línies estables de vaixells et permeten fer diverses connexions.

En aquest article farem un repàs de la infraestructura ciclista del llac i us presentarem una ruta de 30 km que combina l'ús de transbordadors per enllaçar les dues ribes. Al final, trobareu enllaços amb més informació sobre el llac i les seves rutes.

La infraestructura

Repassarem la infraestructura ciclista de les ribes alemanyes de forma gràfica i comentada. Com us deia, bona part de la ruta és per zones compartides amb vianants tot i que la majoria d'usuaris són ciclistes degut a les distàncies, però també hi ha carrils bici exclusius segregats, pistes bici (vorals ciclistes), carrers bici, carrers residencials i espais compartits, tot i així, és força segur i pla per fer amb infants. Part de la seguretat no ve de la infraestructura, sinó de la quantitat de ciclistes que hi podem trobar: turistes amb bici elèctrica, molta gent gran, gent local amb bicicleta, ciclistes esportius, etc. Hi vam poder veure també bicicletes de càrrega, remolcs amb nens, tàndems i bicicletes inclinades, entre d'altres.