Canvia els teus mitjons aerodinàmics per més llibertat

M'ha agradat molt l'article Swap aero socks for freedom que ja té un parell d'anys i que va en la línia del que he comentat moltes vegades en aquest blog, som esclaus de modes, etiquetes i tecnologies i tot i que tinguem un bon sentit crític és difícil defugir aquesta esclavitud i la conseqüència és la pèrdua de llibertat. L'article que enllaço ho explica molt bé des de la perspectiva del ciclisme esportiu, jo us ho explico des del meu punt de vista, hi coincideixo i ja ho he anat explicat en molt apunts, alguns els enllaço al final.

La bicicleta està a l'abast de tothom i et dona la llibertat de moure't i anar a qualsevol lloc només amb la força del teus cos. Quan entrem en l'àmbit esportiu, i com més hi entrem, hi ha una evident necessitat de diferenciar-se del ciclista novell i acostar-se al ciclisme professional i aquí és quan les empreses del sector es freguen les mans per oferir productes exclusius i com a tot arreu hi ha la necessitat d'aparentar i d'ostentar. I aquest entossudiment, aquesta necessitat de pertànyer a una tribu diferenciada amb el seus rituals, codis de conducta i sobretot codis de vestimenta, ens porta a perdre la llibertat d'escollir. Les nostres decisions es veuen fortament condicionades per un seguit de normes socials no escrites i un mercat que es retroalimenta amb aquest ecosistema. Hi ha molts exemples d'això, des de portar equipament d'una sèrie de marques exclusives i cares, a portar mitjons alts aerodinàmics per estalviar uns watts de potència, a haver de ser un expert en cafès, perquè sinó, no moles! Cal tenir les marques del bronzejat ciclista i portar una gorra sota el casc (o no) i haver anat a un "training camp" a Mallorca o a Tenerife i aquest any toca portar el mallot amb tons de color...(*)

Bona part de la societat resta ignorant a tota aquesta "cultura" i veu tots els ciclistes esportius iguals, com uns friquis que vesteixen lycra i que suen molt. Però la nostra societat és esclava de moltes altres coses i està plena de modes absurdes i moltes de les coses que comento es poden aplicar en molts altres aspectes de la nostra societat!

L'esclavitud del mercat

Quan vas a comprar un producte ciclista no et pots escapar de les modes i per molt que tu vulguis un mitjons baixos de cotó, si vas a una botiga de ciclisme en sortiràs amb un mitjons alts i testejats en un túnel de vent i potser si no te'ls compres, te'ls regalaran! La majoria de bicicletes estan inspirades en models de la competició que molt probablement no s'adaptaran a la majoria de consumidors, però ens ho vendran i com que és el producte que més es fabrica, també és el que surt millor de preu. Un exemple, la majoria de BTT es venen amb un pneumàtics molt amples i amb molt de relleu que no s'adapten als usos de la majoria de ciclistes. Un altre exemple, moltes bicicletes, especialment les Gravel, porten desenvolupaments més pensats per córrer que no pas per afrontar les pujades fortes que hi han a casa nostra.

L'esclavitud de la tecnologia

Anem més pendents del GPS que del paisatge i ens perdem moltes coses, entre d'altres la llibertat d'escollir el camí que vulguem i de perdre'ns i viure aventures. Però no solament anem pendents de la ruta, també de la velocitat, del ritme, de les calories, dels watts, dels missatges del mòbil, d'on està nostre company virtual...

L'excés de planificació en la ruta, el nostre pla d'entrenament, l'anàlisi de dades dels entrenaments, la participació en reptes virtuals individuals o compartits, entre d'altres, ens fan esclaus.

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del 7 d'octubre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga fins aproximadament el gener de 2027. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 11 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 110 metres de desnivell positiu en 11 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

Per què els ciclistes no fan servir el carril bici?

Hi ha diverses situacions que fan que les persones que anem en bicicleta no utilitzem el carril bici. No totes són fàcils d'entendre sense profunditzar una mica o sense posar-se en la pell del ciclista, però explicaré diversos casos.

Quan el carril bici no és d'ús obligatori

Comencem amb la normativa general. El senyal vertical d'obligació R-407a (cercle de fons blau amb una bici) indica obligació d'usar aquell carril bici, però quan no hi ha aquest senyal o hi ha la versió quadrada (S-35) no és obligatori usar-lo. Hi ha també diverses interpretacions del senyal d'obligació, perquè també indica el seu ús exclusiu per part de les bicicletes i prohibeix l'entrada a altres vehicles i aquest és el motiu més habitual de posar-lo, sobretot perquè l'S-35 fa pocs anys que existeix. El problema d'interpretació és quan el carril bici no està adossat a la calçada, llavors segons l'article 160 del RGC, els ciclistes poden continuar usant la calçada. Per posar un exemple, un carril bici a la vorera no seria d'ús obligat perquè no està adossat a la calçada.

Quan el carril bici és més lent

Aquest motiu inclou una munt de casuístiques més. Si un carril bici és més lent pel motiu que sigui, els ciclistes avaluem els riscos que hi ha i decidim quin camí prenem. Quins motius fan que el carril bici sigui més lent? Que sigui estret i no permeti avançaments entre ciclistes, que no sigui recte, que el paviment estigui en malt estat, etc.

Aquest és un dels motius habituals que fa que molt ciclistes de carretera no usin els carrils bici.

Quan el carril bici és més perillós

Els carrils bici no són segurs per definició, és el disseny i altres factors el que fa que siguin segurs. Sovint trobem un munt d'interseccions on es produeixen situacions de risc i, en canvi, a la calçada, sovint l'únic risc és un xoc per darrere que és un dels accidents amb ciclistes més poc freqüents en zones urbanes.

Quan hi ha obstacles

És molt habitual trobar obstacles als carrils bici: branques dels arbres, vegetació crescuda, obres, contenidors, vehicles aparcats, vianants que creuen, vianants que no tenen voreres accessibles, corredors, etc.