29.1.14

Brussel·les posa les infraestructures ciclistes

La capital europea és un exemple de ciutat amb un important volum de trànsit en hores punta, però que ha apostat per la bicicleta desplegant una infraestructura ciclista important que amb el temps ha atret a molts ciutadans a l'ús de la bici.

L'ús del cotxe, la climatologia, les llambordes i les pujades no han impedit que en una ciutat on regnava el cotxe, la bici hi hagi crescut de forma important. Les fotos que us mostro són de 2009, un any important en el desenvolupament ciclista de Brussel·les, perquè d'una banda es posà en marxa un sistema renovat de bicicletes públiques, i d'altra banda, perquè la ciutat es va comprometre a arribar a un 15% de desplaçaments en bicicleta el 2020 signant la carta de Brussel·les en el marc del congrés Velo-City que aquell any es va cel·lebrar a la capital europea.

El 2008, el 5% dels desplaçaments de mobilitat obligada es feien en bici, amb dades de 2011-2012, aquesta xifra ha arribat al voltant del 8%.

Anem a repassar algunes de les infraestructures de que disposen i veureu que només amb senyalització (horitzontal i vertical) ja es poden aconseguir moltes coses. Per exemple, en les dues primeres fotos podeu veure un carril bus-bici ample de pujada i en canvi de baixada, com que la velocitat de la bici s'iguala a la del cotxe i es un tram curt, es pot compartir l'espai amb els cotxes.

Els carrils bici unidireccionals sense segregació han estat una solució econòmica que s'ha aplicat en carrers de calçada prou ampla. Com podeu comprovar, ni les amplades ni les distàncies de seguretat amb els cotxes aparcats no sempre són suficients.

Carrils bici unidireccionals sense segregació

28.1.14

Codex-U una solució pràctica per portar el teu cadenat sense que molesti

Codex-U és un suport que permet transportar el teu cadenat en forma de U inserit en el portaequipatges de la teva bici. Una forma molt pràctica de portar-lo sense que molesti ni doni cops a la bici.

El podeu adquirir directament de fàbrica a través d'una aportació a Verkami.

Com que és recomanable portar un parell de cadenats, potser una opció és usar aquest per la roda de davant i utilitzar un cadenat fix instal·lat al quadre per agafar la roda de darrera... Vegeu més informació sobre com aparcar la bici.


24.1.14

Gent gran en bici per la ruta del Carrilet

Dues noves fotos de gent gran en bici. Aquest cop per les vies verdes Gironines al terme de les Presses (la Garrotxa) prop del baixador de Codella. La tercera foto és la masia Codella (s.XVIII-XIX) que suposo que dóna nom a l'antiga estació. 
 










Les vies verdes són un lloc únic per passejar a peu o en bicicleta a peu pla, però també una via de comunicació entre pobles. El jubilats poden aprofitar dies i hores que l'ocupació de la via és molt baixa i gaudir del paisatge amb tranquil·litat.

Vegeu també:

21.1.14

Irlanda en bici, algunes fotos...

Irlanda, i més concretament Dublín i la seva àrea metropolitana, han fet grans progressos en l'ús de la bicicleta. En els últims anys, han arribat a quotes modals importants que varien segons la zona, però que en mitjana ronden el 7,5% dels desplaçaments. Potser els punts negatius de la seva mobilitat és l'ús excessiu del cotxe i que es camina poc.

En les fotos que m'han passat i que avui us mostro (que són de 2012), podeu veure en primer lloc algunes de les infraestructures ciclistes de Dublín. Potser podríem destacar que existeix un manual molt complet que dóna suport al disseny d'infraestructures ciclistes i que el sistema de bicicleta pública dublinès va ajudar molt a incrementar l'ús de la bici de forma similar al Bicing barceloní.

Pel que fa al cicloturisme, sembla que s'hi estan posant les piles i no volen perdre el tren (vegeu informe 2007 PDF), o millor dit, no volen perdre la bicicleta!

Però de fet, la bicicleta ja fa temps que hi és present i sempre ha estat una bona opció pel turisme, tot i les carreteres estretes i bonyegudes i el clima atlàntic que sempre ens pot obsequiar amb una dutxa abans d'hora.

20.1.14

Jaqueta Sugoi més reflectora

La casa Sugoi treurà al mercat després de l'estiu una jaqueta ciclista que de dia sembla molt normal, però que de nit ofereix una alta visibilitat gràcies a una fibra amb milers de cristalls que reflecteixen la llum que els hi arriba. Sembla que també és impermeable:


16.1.14

Gant, ciutat ciclista

La ciutat flamenca de Gant (Gent en flamenc) és la segona ciutat més poblada de Bèlgica amb uns 240.000 habitants i una àrea metropolitana que ronda els 600.000 habitants. L'ús de la bicicleta és del voltant del 19% (2012). Al 2001 estaven en el 12% i al 2009 quan vaig fer aquestes fotos estaven en el 15%. És una ciutat que pot ser exemple per moltes altres perquè té un mida important i algunes dificultats (riu i canals que la tallen, casc antic, llambordes, tramvia, etc.) que ha sabut superar fins a tenir un quota modal ciclista força important.


Carril bici en contradirecció

Llambordes i vies de tramvia no faciliten la circulació en bici

Aparcament tancat en un edifici privat

Zona d'aparcament de l'estació
La clau de tot plegat és una política decidida de priorització del vianants i de la bicicleta. La bicicleta és l'únic mitjà que pot travessar el centre de la població i una inversió decidida en infraestructures (però no per això cara) ha donat els seus fruïts.

15.1.14

Cantàbrica, BTT amb alforges

Si us va agradar el documental Entre 2 mars on un ciclista narrava la seva travessa dels Pirineus en BTT (de Llancà a Ondarribia), ara arriba la seva última aventura: la travessa de la serralada cantàbrica en BTT.

Aquest estiu, en Joan Borràs ha realitzat una nova aventura. En 11 dies a recorregut 670 km de la serralada cantàbrica des de Ponferrada fins aproximadament a Reinosa i ens ho explica en un nou audiovisual que ell mateix ha enregistrat i editat.


Podeu trobar els tracks de les etapes al blog de l'autor.

Vegeu també:

Transportant la Brompton amb una bossa d'IKEA

Sovint els fabricants de bicicletes plegables ens ofereixen bosses de transport més o menys adaptades a la geometria de la nostra bicicleta, però hi ha solucions més econòmiques i igualment interessants.
http://ca.ikea.com/es/ca/catalog/products/10056770/




Avui us mostro com amb una bossa d'IKEA model DIMPA amb un preu de 4,99€ i mides 65 x 22 x 65 cm fem el fet.

La idea i les fotos de la dreta són de l'Ernest i la foto de l'esquerra del web d'IKEA.

Com sabeu, les bicis plegables han d'anar empaquetades en els trens d'alta velocitat.

Vegeu també:

14.1.14

Fent una ullada a les novetats de Monty pel 2014

Seguint la tradició de mirar les novetats d'aquesta marca catalana, veig que afegeixen a la seva gamma una fixie i unes cruiser que responen al que suposo que són les demandes del mercat i per preus (Fixie 305€ i Cruiser 269€) crec que intenten competir amb altres marques populars.

No entenc com no donen més importància a la bicicleta urbana de qualitat mitja. En l'àmbit urbà, fins i tot sembla que han eliminat el model Amsterdam, una llàstima. És comprensible que no puguin competir en tots els segments, sobretot amb les dificultats de finançament que moltes empreses catalanes tenen, però aquest crec que és un segment important, en creixement i que lligaria amb la seva gamma força potent de bicis elèctriques.

Sembla que Monty es centra com sempre en les BMX (en són pioners), té una gamma prou extensa de BTTs (sempre es venen bé), mantenen una bona gama d'elèctriques (mercat en ascens) i mantenen sense innovar les plegables. Pel que fa la resta, sembla que intenten competir amb preus ajustats.

Vegeu també:

13.1.14

Guerra a les carreteres britàniques?

Ahir, el programa Documentos TV de La2 va emetre un documental britànic que la BBC havia emès el desembre de 2012: War on Britain's roads. El documental de 52 minuts ja va causar polèmica al Regne Unit per esbiaixat i també per haver presentat com a reals algunes imatges de curses il·legals de missatgers (Alleycat races) que havien estat gravades per una pel·lícula.

Bàsicament, el documental és un recull de vídeos del YouTube amb els comentaris i entrevistes de diversos ciclistes i conductors implicats en alguns dels vídeos. Per tant, només mostra moments de violència vial i de conflictes, no parla amb experts, ni amb associacions ciclistes o de cap altre tipus. No parla  de solucions, únicament parla de millorar la seguretat dels camions.

Què hi ha doncs d'interessant? Doncs que si ho mirem amb ull crítics...
  1. Podem veure com les infraestructures ciclistes londinenques són pèssimes: sense segregació física, estretes, orientatives, etc. El documental no ho esmenta en cap moment!
  2. Es parla una mica dels angles morts dels camions i de la perillositat d'avançar camions i d'algunes solucions que hi ha.
  3. Es mostra una policia en bicicleta força efectiva i proactiva. La policia en bicicleta té molta visibilitat de l'entorn i passa desapercebuda pels conductors.
  4. Ens mostra alguns dels accidents més típics entre ciclistes i cotxes i d'altres que són molt poc freqüents, però és interessant tenir-los en compte quan circulem.
  5. Es mostra un accident entre un ciclista i una vianant on no acabo de saber si allò és únicament un carril bici o una via compartida. En tot cas, el ciclista va massa ràpid i no fa servir el timbre.
Vegeu també:

Capelines per anar en bici quan plou

La pluja és una dels principals desincentius per l'ús puntual de la bici. En altres llocs, no és així o no ho és amb tanta força. I és curiós, perquè aquí plou poc, i a més a més, ja és mala sort que ens agafi just al moment en que anem en bici.

En tot cas,  us dels accessoris més pràctics i a la vegada més econòmics és una capelina ciclista com la que veieu a la foto (autor Stougard). Quins avantatges i desavantatges té?
  • És barata, petita i transportable.
  • Si és de la nostra talla ens taparà força bé.
  • Si es massa gran, es podria enganxar amb la roda o dificultar-nos la circulació.
  • No és transpirable i per tant ens farà suar si hem de recórrer molt de camí.
  • És ràpida de posar i treure comparat amb solucions que incloguin pantalons.
  • Segurament no deu ser gaire resistent.

A les dues altres fotos de la dreta, podeu veure 2 productes de Decathlon: una jaqueta per dona amb forma acampanada i una capelina ciclista (12,5€), però cap de les dues tapa completament el ciclista. L'última foto és d'un basar xinès on la venien per 3,5€.


En cas de pluja però, si no portem parafangs a les rodes de poc ens servirà anar ben tapats! Ep, i circuleu amb precaució perquè la visibilitat (especialment dels cotxes) disminueix molt i el terra rellisca més (especialment per les bicis de roda estreta i plegables).


Vegeu també:

10.1.14

Carters en bicicleta

Els carters a casa nostre anaven en bicicleta com tants altres ciutadans i amb el temps espero que ho recuperem. Així ho han fet (o no ho han deixat de fer mai) a llocs com Alemanya, Anglaterra, Nova Zelanda i Suècia que són els països que us mostro en aquestes fotos extretes de  Wikimedia Commons.

Vegeu també:

9.1.14

Travessant Estats Units de Seattle a Nova York

L'estiu del 2012 aquests cicloturistes americans van travessar 12 estats americans en 12 setmanes des de Seattle fins a Nova York fent 7.112 km:



I també hi ha un altre muntatge més curt del mateix viatge amb algunes imatges diferents:

8.1.14

Tràiler del documental "Pauls Planet"


El passat 4 d'abril el músic, cantant i compositor Paul Fuster va iniciar una gira en bicicleta per tot Catalunya de 60 dies, 55 concerts i 2080 km. Una gira que l'artista nord-americà d'arrels catalanes ha realitzat pedalejant la bicicleta i tocant la guitarra que, en els dos casos, ha fabricat amb les seves pròpies mans.
El resultat és Pauls Planet, una espècie de road movie que permet a l'espectador submergir-se en el particular món del cantautor folk i, poc a poc, completar un íntim retrat d'una persona que frega els límits humans, a través de les diseccions de, entre d'altres, Gerard Quintana, Joan Pons “Petit de Cal Eril”, Xarim Aresté, Valentí Fuster, Pau Gener o Juanjo Muñoz.

7.1.14

MapICC 1.01 beta

L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) ha publicat una aplicació per a mòbils Android que permet consultar els seus mapes.

De fet, ja existia la pàgina mobil.icc.cat adaptada a dispositius mòbils i ara l'aplicació provisional per a mòbils Android afegeix algunes característiques noves, entre elles, la visualització quan no hi ha connexió si prèviament hem descarregat els mapes.

Les característiques de l'aplicació són:
  • Moviment espacial pel mapa, amb zoom fins a l’escala 1:5000
  • Visualització del mapa topogràfic o de l’ortofotomapa
  • Posicionament per GPS
  • Possibilitat de descàrrega de zones d’interès per a la seva visualització offline (es recomana la descàrrega dels paquets en xarxes wifi degut a la mida dels arxius)
  • Cercador de llocs basat en la toponímia oficial
  • Possibilitat de visualització de la capa de sòls i la capa del cadastre (només amb connexió de dades)
  • Càrrega i visualització de fitxers KML públics
  • Càrrega i visualització de fitxers GPX locals

Actualització juliol 2014: la nova versió ja visualitza el mapa topogràfic estàndard amb les corbes de nivell.

Només un problema...

De moment el problema més gran que he trobat és que els mapes topogràfics no inclouen les corbes de nivell. Les corbes són imprescindibles per a una bona orientació en zones no urbanes i suposo i espero que només sigui una solució temporal per estalviar amplada de banda.

Fins ara, només hi havia l'aplicació gvSIG que permetia visualitzar mapes de l'ICC (entre d'altres), però últimament tenia alguns problemes de funcionament.

1.1.14

Contacte, comentaris i suggeriments 2014

Aquí podeu deixar els vostres suggeriments, comentaris i opinions. Si trobeu enllaços trencats, informació errònia o faltes d'ortografia, us agrairé que em deixeu un comentari aquí o m'envieu un e-mail.
També podeu deixar comentaris en els altres apunts del blog, però preferiblement si aporteu informació complementària que tingui relació amb l'apunt.

Gràcies!

Podeu contactar amb mi per correu electrònic a l'adreça de Gmail biciviciat, ho sigui: biciviciat (arroba) gmail.com. I també a través de diverses xarxes socials: Segueix el Bici-Vici

Comentaris i suggeriments anteriors: