11.4.25

La contaminació atmosfèrica, un problema que no desapareix

Passen els anys i el problema persisteix. Ara sembla que ja complim els nivells de contaminació que la UE va establir a principis de segle i ara tindrem uns nous límits legals que continuaran estant lluny del que seria bo per la salut, el que fixa l'OMS. La lluita és similar a la del canvi climàtic, perquè els combustibles fòssils són en bona part els que generen directa o indirectament els contaminants. Són lluites germanes que estem perdent i que perjudiquen molt la nostra salut, perquè cada cop sabem més clar  que aquesta mala qualitat de l'aire ens està causant moltes morts i moltes malalties i perquè sabem que el canvi climàtic ens en causarà més.

I la solució no és el cotxe elèctric com molts polítics pensen, perquè els seus pneumàtics i els seu frens continuaran generant partícules i perquè encara tindrem vehicles de combustió durant molts anys. La solució passa per canviar la mobilitat, perquè aquest és un canvi que fins a cert punt poden forçar tots els governs locals.
 
Donar més espais als vianants i a la bicicleta i al transport públic en detriment del cotxe ho poden fer tots els Ajuntament i amb això farem que desplaçar-se amb aquests mitjans sigui molt més ràpid, segur i convenient per als ciutadans. I aquí hi ha molt a treballar perquè l'última milla de repartiment de paquets sigui en bicicleta i no en furgonetes.
 
Possiblement, arreglar el caos de Rodalies no sigui fàcil i ràpid ni a l'abast d'un govern local, però totes les pressions sumen. El transport públic i sobretot el tren i les seves versions lleugeres com els tramvies són part de la solució per transportar passatgers i mercaderies, perquè són elèctrics, amb molta capacitat i molt més eficients energèticament que els busos.
 
Cal planificar noves línies de tren urgentment per tot el territori i desdoblar moltes de les existents per donar espai al transport de mercaderies. Cal superar el bloqueig i boicot polític al corredor mediterrani (Barcelona - València) i continuar treballant en una millor connexió ferroviària amb Europa.
 
Tot i així, els nostres polítics continuen en una altra òrbita i tenen damunt de la taula invertir centenars de milions en ampliar carreteres sense fer-hi carrils bici (les carreteres 2+1 que són una ampliació encoberta en nom de la seguretat), ampliar carrils a les autopistes o ampliar l'aeroport del Prat.

3.4.25

En cas d'emergència, tigues una bicicleta a mà!


Ara que es parla de tenir un kit d'emergència a casa que hauria d'incloure menjar i aigua per a 3 dies, entre d'altres, crec que no està de més incloure en el kit una o diverses bicicletes a punt per a ser utilitzades!

Com tots els elements d'aquest kit, la bicicleta pot tenir més sentit en unes emergències o en unes altres, però com s'ha demostrat en molts desastres naturals, la bicicleta pot garantir una mobilitat eficaç en moltes situacions on la resta de vehicles i mitjans de transport no són vàlids o deixen de funcionar.

I finalment, permeteu-me  demanar-vos que no us deixeu endur per les pors i la cultura de la guerra. El millor kit per evitar la guerra és l'educació i la cultura i part de l'antídot per aturar l'autoritarisme i l'extrema dreta és la justícia, la justícia social i la transparència, entre d'altres.
 

19.3.25

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del setembre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga durant aproximadament un any. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 12 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 120 metres de desnivell positiu en 12 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

19.2.25

4 coses que molen del ciclisme

El que més m'agrada del ciclisme ho puc resumir en 4 punts:
 
El confort: la confortabilitat del seient de la bicicleta i de la posició que adoptes damunt de la bici en especial a l'esquena, al coll i a les espatlles. I com més temps t'hi estàs més en gaudeixes!

L'estil: se'ns veu tan guapos damunt de la bici, amb aquella roba ajustada, el culot encoixinat, el casc, les ulleres i aquells mitjons!

La Rapidesa: de seguida estàs damunt de la bici i amb quatre pedalades ja notes una gran millora de la forma física!

És molt econòmic: tot l'equipament és molt econòmic, la bicicleta, el casc, les sabates, la roba, les ulleres, el manteniment, els accessoris... A l'abast de tothom!

I si no us agrada alguna d'aquestes coses, recordeu que també hi ha moltes altres formes de ciclisme i d'entendre la bicicleta!

13.2.25

Enganxats al GPS

M'encanta planificar rutes i seguir-les amb GPS, però me n'adono que si tinc el temps limitat o vull seguir un ritme alt, no gaudeixo de l'entorn. El problema és més la velocitat que no pas el GPS en sí mateix. També he vist molts ciclistes enganxats a la pantalla del GPS i al relleu del terra, que gaudeixen molt poc del seu entorn. A mi em passa potser el contrari, m'equivoco en algunes cruïlles perquè intento orientar-me per mi sol i anar badant amb l'entorn. Una altra cosa és anar en grup i deixar-te portar per un altre ciclista amb GPS, això és el millor!

A peu no hi ha problema perquè la velocitat és una altra i el GPS ajuda a orientar-te sense deixar de gaudir de l'entorn. De fet, quan corro no acostumo a orientar-me amb un GPS, perquè la velocitat i terreny no permet estar pendent d'una pantalleta, però igual que puntualment puc parar a fer una foto, també puc parar a mirar el GPS si estic en un terreny que desconec.

Amb la bicicleta, un GPS específic per a bicicleta és molt més pràctic que no un mòbil i si et prens les coses amb calma et pots orientar i gaudir del paisatge.

El que sí que faig sempre és enregistrar totes les rutes que faig ja sigui a peu, corrent o en bici. Disposar d'un rellotge intel·ligent m'ajuda a no dependre d'altres dispositius. Després, visualitzar la ruta enregistrada sobre mapes, preferentment amb una pantalla gran també ajuda a conèixer millor la zona i poder-hi planificar noves rutes.

Encara hi ha gent reticent a utilitzar la tecnologia per orientar-se, cada cop menys perquè les facilitats que dona són molt grans i cada cop més a l'abast de tothom.  A la vegada, els plànols en paper i sobretot les guies amb ressenyes detallades van retrocedint perquè les traces de GPS són molt més fàcils d'interpretar. En general, qui s'oposa a l'ús del mòbil és perquè no s'hi ha ficat.

També cal tenir clares les limitacions i els riscos de dependre només de la tecnologia, només cal reflexionar una mica per prendre algunes mesures de seguretat addicionals (portar bateries portàtils, fundes per la pluja, més d'un GPS o més d'un telèfon, etc.).

Si voleu saber quines eines utilitzo per planificar rutes, aquest apunt us en pot donar una idea, i tot i l'evolució constant de les eines digitals encara és força actual. Són les mateixes eines que potser faig servir per després veure la ruta que he fet o planificar-ne una de nova en la mateixa zona.

10.2.25

Rutes corrent

Totes les excursions a peu que proposo en aquest blog serveixen per córrer, però de fet, n'hi ha algunes que les he fet corrent. A continuació, teniu un llistat d'algunes de les rutes que he corregut.

El Baix Llobregat

La Cerdanya
  • Lles - Arànser - Lles pel camí vell senyalitzat com PR local: 7 km +175 m 
  • Oceja - La Popy - Oceja  5,4 km +173 m

La Garrotxa

La Terra Alta

Horta de Sant Joan - Assut de Lledó per la Via Verda: entre 9 i 11 km i com a màxim +150 m de desnivell positiu segons on ens trobem del poble i com accediu a la via verda, jo vaig fer servir un camí a l'oest del poble i no la carretera que hi baixa cap al nord.

El Vallès

4.2.25

Sistemes monoplat i altres transmissions que no ajuden a les pujades i al cicloturisme

Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.

A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.
I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.

La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.

El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.