La bicicleta a Colònia (Köln)

Colònia és una de la grans ciutats alemanyes, la quarta en població, i forma amb Bonn al sud i Leverkusen al nord, entre d'altres poblacions, una regió de 3,1 milions d'habitants.

 

La cultura del cotxe a Alemanya és forta i també és encara un símbol d'estatus social, però ja fa anys que les coses estan canviant.

 

A Colònia no he vist res que no hagi vist a la resta d'Alemanya, les infraestructures són encara insuficients en qualitat i també en quantitat, però hi ha una massa crítica de població de totes les edats i nivells socials que la usen i ho veiem per les bicicletes que circulen i per les que veiem aparcades. Algunes enquestes donen a Colònia una quota modal elevada, però altres índexs independents situen aquesta ciutat molt enrere respecte la resta de ciutats alemanyes.

 

En tot cas, gaudiu d'aquest recull fotogràfic comentat que serà el primer de diverses ciutats d'aquesta zona i treieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.

 

Tram de vorera-bici (un tipus de carril bici encara massa habitual), en una avinguda que combina diverses tipologies de carril bici:

En aquesta mateixa avinguda hi trobem el tramvia a la part central que no és pas una barrera més gran que els 4 carrils de cotxe que hi ha. Aquí el carril està a la calçada amb una petita segregació física:

 

A les zones comercials i de vianants del centre hi ha trams amb restriccions horàries per a les bicicletes i d'altres trams on es permet el pas. Les bicis elèctriques hi són molt presents com a tot Alemanya i són molt populars entre la gent de certa edat i per a fer rutes més llargues:

Al voltant de l'estació central i la catedral hi ha molt de moviment i la bici hi té reservat un espai que s'ha guanyat al cotxe (vegeu també la primera foto d'aquest article). I vegeu també l'aparcament exterior. Els robatoris de bicis i de rodes i d'altres peces i accessoris hi són ben presents:

10a edició de la Ladies & Gentlemen de CycloCat, la marxa ciclista de Barcelona a Girona

El proper 14 de març de 2026 es celebra la 10a edició d'aquesta pedalada que connecta Barcelona i Girona i alguns us preguntareu que és això? Doncs de forma resumida:

• No és una cursa, és més aviat una marxa no competitiva.
• No està massificat, la sortida és esglaonada, però pots sortir amb els teus companys o unir-te a altres grups pel camí.
• Es segueix un track de GPS, no hi ha marques pel camí.
• Cal ser autosuficient a nivell de mecànica i a nivell d'hidratació i alimentació. Tot i que a vegades s'ofereixen alguns avituallaments.
• Hi ha una hora límit d'arribada, però segons el teu ritme, pots parar a esmorzar pel camí.
• No té ànim de lucre, la inscripció és econòmica i ajudes a mantenir el projecte CycloCat.
• Si la distància és excessiva, pots començar a mig camí. També pots usar la bici que prefereixis incloent models amb assistència elèctrica.
• Pedalaràs majoritàriament per itineraris de la Xarxa CycloCat que cerca itineraris amb la màxima seguretat i el mínim desnivell per tot Catalunya que serveixen per a la mobilitat diària i per fer rutes d'oci.
• Cada any canvia el recorregut, aquest 

I aquest model es repeteix quasi igual en totes les marxes que organitza CycloCat arreu de Catalunya amb paisatges diferents i normalment amb distàncies més curtes.

Felicitats CycloCat per aquests 10 anys de donar a conèixer el territori!

I aquest any la Ladies & Gentlement també és Memorial Pitu Porta. Llegiu-ne la història!

De Ripoll a Manresa en bicicleta

Itinerari que cerca la ruta més ràpida, segura i amb el mínim desnivell entre el Ripollès i el Bages. Transcorre per carreteres locals, pistes pavimentades i alguns trams de pistes forestals. Anem de la conca del Ter a la conca del Llobregat remuntant la riera de les Lloses i descendint la riera de Merlès fins a trobar el riu Llobregat. Degut a la llargada de la ruta, busquem un itinerari que vagi per feina, però us comentaré també diverses alternatives més lentes, però més boniques.

Desnivell, distància i dificultat: aproximadament 90 km i uns 850 m de desnivell positiu, uns 350 es fan a l'inici i la resta es van acumulant durant la ruta. Les carreteres tenen molt poc trànsit i l'asfalt ajuda a fer la pujada inicial més senzilla.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Ripoll (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Ripoll - Les Llosses 

Sortim de l'estació de tren de Ripoll i anem per feina agafant el carrer principal en direcció sud i que ens portarà a la carretera C-17 (en aquest tram podríem seguir la ruta del Ter també). Anem en direcció sud pel voral fins a la cruïlla amb la carretera C-26 on l'agafarem en direcció a Berga i remuntant la riera de les Lloses fins al municipi del mateix nom. La carretera té poc trànsit, no té voral, té en general bona visibilitat i ens ajudarà a fer la pujada més important de la ruta, uns 350 m de desnivell. Les Llosses és un municipi dispers. Trobarem al final de la pujada l'Ajuntament i després un pla (on veurem Santa Maria de les Llosses) que és el coll que separa la conca del Ter i la del Llobregat. Aquí si voleu anar per feina i el trànsit de la carretera us ha semblat acceptable, us recomano continuar per la carretera 5 km més (de baixada majoritàriament) fins a l'Hostalet on agafareu la pista asfaltada de la riera de Merlès. Sinó, la ruta que vaig fer jo cercant una alternativa a la carretera és una pista forestal que s'agafa a mà esquerra al coll i que baixa fins a la riera de Merlès per una obaga. Després de pluges, hi podeu trobar fang.

La riera de Merlès

La pista forestal de la riera Merlès ja veureu que té restriccions de trànsit i sobretot restriccions d'aparcament ja que és un espai d'interès natural molt visitat a l'estiu i des de fa uns anys té restriccions diverses com la de banyar-se en alguns trams. Tant si hem seguit una ruta com l'altre, descendirem pel costat de la riera passant per davant del refugi de Puigcercós. Continuarem descendint fins al cobert de Puigcercós (punt d'avituallament), on creuarem una carretera i passarem pel costat d'un càmping. Ens mantindrem al marge esquerre de la riera fins a un pont de pedra més estret conegut com el Pont de Roma. Ara continuarem pel marge dret, amb alguna pujadeta, però sobretot trobarem baixades. Ens allunyarem de la riera i ens hi tornarem a apropar. Si ens girem enrere, podrem veure en alguns moment les muntanyes del Pirineu. Endavant, a mà dreta podrem veure en algun moment el Santuari de la Quar dalt de la muntanya. Deixarem boscos, prats i masos a cantó i cantó de la vall. Passarem per un càmping i més endavant trobarem un mirador que s'alça damunt de la riera, el mirador de les Heures.

Quantes bicicletes cal tenir?

L'espai i els diners limiten molt

Les bicicletes són molt polivalents, però sempre n'hi una més adequada que una altra per una sortida i això porta als amants de les bicicletes a tenir-ne diverses i a voler-ne més. Les limitacions d'espai o econòmiques són un desincentiu a l'adquisició compulsiva de bicicletes, però qui no té aquests problemes o gaudeix arreglant bicicletes en pot acumular un nombre important.

I no són únicament bicicletes, poden ser també rodes, pneumàtics, quadres, seients, portaequipatges, alforges i bosses, etc. Tots aquests accessoris poden muntar-se o desmuntar-se puntualment o els guardem per posar en un altra bici o per si de cas ens fa falta en el futur.

El meu cas. Les bicis que tinc.

Molta gent quan ve a casa es sorprèn del gran nombre de bicis que hi ha, però quan les fas servir totes saps que tampoc és exagerat. En el meu cas, ara mateix, ("només") tinc:

• Una plegable Brompton per als desplaçaments diaris combinats amb el transport públic que sovint uso per a pedalar més abans o després de la feina i per a sortides puntuals combinades amb tren o cotxe. Té 16 anys i probablement entre 15.000 i 20.000 km. Ara que la faig servir molt, possiblement faig més de 2.500 km a l'any? L'inconvenient que té és que si has de comprar en diversos llocs i l'has de portar amb tu és pesat plegar-la i  arrossegar-la diverses vegades.
• Una bicicleta urbana totalment equipada per a les compres de proximitat. És pesada, però em permet transportar pes i lligar-la amb seguretat i no m'haig de preocupar per embrutar-me, ni per agafar els llums i necessita un manteniment mínim. Té uns quants anys, però és difícil calcular-ne el quilometratge, potser uns 2.000 km a l'any?
• Una bicicleta de Gravel per a les sortides d'oci. Tinc diverses bosses que combino i li munto un portaequipatges si em cal. També, si puc, faig algun encàrrec amb ella i així aprofito per pedalar!
• Una BTT antiga amb pneumàtics més estrets i llisos que ara utilitzo molt puntualment quan em cal lligar la bicicleta al carrer.

En algunes èpoques n'he tingut algunes més d'altres tipologies, però al final el temps i l'espai són limitats i prefereixo que algú altre les utilitzi. També puc agafar puntualment alguna altra bici de casa i també n'he llogat en diverses ocasions.

Cal espai per tenir certes bicis i
per fer-ne el manteniment

Entenc que si fas ciclisme de carretera o alguna altra disciplina esportiva vulguis tenir una bicicleta específica per això i també segons les circumstàncies de cadascú bicicletes elèctriques o de càrrega, entre d'altres.

Potser una bona norma és: tingues les bicicletes que puguis utilitzar.

El meu cas. Les bicis que voldria.

Sovint trobo a faltar la suspensió d'una BTT i poso una mica al límit la Gravel, però no sé si necessito una BTT nova, de moment no, perquè les que m'agraden són les BTT més cicloviatgeres i més similars a una Gravel.

M'atrau la nova Brompton amb rodes de 20" perquè promet ser una Gravel plegable i seria fàcil de transportar i a vegades pateixo posant al límit la meva Brompton amb roda de 16".

Tenir una bici de càrrega o un remolc m'aniria molt bé, però també penso que és una bona bici per compartir i que no la necessito tots els dies.

M'atrauen els models elèctrics que et permeten fer distàncies llargues més ràpidament i sense suar, però penso que ara mateix no em calen per als meus trajectes més habituals.

Hi ha molts models i accessoris que m'agraden i que podrien millorar les meves bicis, però penso que de moment prefereixo gaudir del que tinc i provo de només anar renovant l'equipament més vell a mesura que es desgasta o es trenca.

De Vic a Manresa en bicicleta

Itinerari majoritàriament per pistes forestals seguint la xarxa CycloCat i que cerca la connexió més planera i segura entre Vic i Manresa. Seguirem el curs de rius, rieres i valls i travessarem boscos i prats fins als 934 m d'alçada. Si la boira i els núvols no us fan la guitza, gaudireu del paisatge i des les vistes!

Distància, desnivell i dificultat: 63 km i 1.150 m de desnivell positiu acumulat en camins de terra, algun sender, algun tram de carretera secundària, carrils bicis i carrers urbans. Aptes per a bicicletes Gravel i BTTs.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Vic (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer

Riera de Muntanyola

Sortim de l'estació de tren de Vic pel cantó est i agafem el carril bici en direcció sud fins a creuar el riu Mèder on girarem a la dreta per agafar de seguida un carril bici (a estones tipus via verda) paral·lel a la carretera de la Guixa (en algun gir veurem el Montseny, primera foto). A la Guixa (oficialment Sentfores), ens incorporarem com a la carretera per agafar el carrer Major, on al mig del tram semaforitzat, girarem a la dreta per anar a creuar el riu i remuntar-lo pel marge esquerre.

El camí es convertirà en un sender que deixarà el riu a baix a la nostra esquerra. Continuarem amb compte de no caure i ens allunyarem del riu per continuar per un camí més ample que creuarà el riu, la carretera i que continuarà allunyat del riu i després s'aproparà, però ja no serà el riu Mèder, ara serà la riera de Muntanyola. Veurem un gorg (vegeu la foto) i continuarem cap a Santa Eulàlia de Riuprimer on creuarem la riera per remuntar-la pel costat del camp de futbol.

Santa Eulàlia de Riuprimer - L'Estany

Continuarem remuntant la riera de Muntanyola per una pista fins que aquesta ens porta a la carretera. Continuarem remuntant la vall, ara per la carretera, que té poc trànsit i bona visibilitat. Finalment, deixarem la carretera girant a la dreta en una cruïlla per agafar una pista de terra que començarà l'ascens cap al poble de l'Estany.

La pujada es fa entre boscos de pi i roure per una pista de terra que en algun punt pot estar més descomposta o que pot tenir algun tram pavimentat per evitar l'erosió. Són uns 5-6 km i 300 metres de desnivell que es fan bé amb pneumàtics de gravel. Les rampes més inclinades són curtes i et donen temps a recuperar forces. Hi ha forces cruïlles, però els indicadors del Camí de Sant Jaume (GR-151) i el track de GPS no ens deixaran que ens perdem!

Finalment, arribant al punt més alt de la ruta (934 m) encararem la baixada cap a l'Estany i creuant la carretera entrarem al poble. Podem seguir el track cap al cementiri o podem travessar el poble per dins i pujar després cap al Coll de la Crossa damunt del poble on tornem a guanyar força alçada.

Elles no surten soles

Malauradament, mentre molts homes sortim a fer esport sols a l'aire lliure al medi natural, no passa el mateix amb moltes dones. Moltes encara tenen por. I dic encara, perquè és un problema que veig molt més en gent de certes generacions que no pas en les generacions més joves i això em dona esperança, però encara hi ha por. Penso sobretot en la multitud de sortides que jo faig al medi natural corrent o en bicicleta, de dia i de nit. En proporció, em creuo amb molt poques dones soles en aquestes sortides.

I qui no gaudeix al medi natural per por es perd moltes coses:

• D'entrada, anar sol a fer esport o passejar et permet no dependre dels altres i poder sortir quan tens temps i ganes de fer-ho. Per tant, hi vas més.
• Sol gaudeixes molt més de la natura i dels paisatges, dels sons, del cant dels ocells...
• Els beneficis de salut de practicar esport són molt coneguts, però cada cop queda més demostrat que el contacte amb el medi natural ens aporta molts beneficis. 
• Tots tenim pors, però sortir ens les fa superar i fer-nos sentir bé perquè les hem afrontat.

Irlanda aprova el "cediu el pas" per a ciclistes al semàfors

Irlanda es converteix en el novè país europeu que autoritza que els ciclistes es puguin saltar un semàfor cedint el pas a la resta de vehicles per fer un gir o per anar recte.

Irlanda s'afegeix a la llista de països que permeten que els ciclistes en cruïlles semaforitzades, amb la presència d'un senyal de trànsit (els de la foto de la dreta) puguin passar amb el semàfor en vermell per fer un gir (a Irlanda normalment a l'esquerra, però a la resta d'Europa normalment a la dreta) o per anar recte.

Aquesta regulació permet:

• Donar prioritat als ciclistes davant d'altres vehicles i per tant convertir la bicicleta en un mitjà més atractiu per a desplaçar-se.
• Donar seguretat als ciclistes que poden sortir abans que la resta de vehicles sent més visibles. A més, aquests senyals s'acostumen a usar en cruïlles amb carrils bici.
• Estalviar costos ja que és molt més econòmic posar un senyal que posar un semàfor específic per a ciclistes.
• Donar fluïdesa al trànsit.
• Disminuir la insubmissió a una normativa de trànsit pensada per a cotxes i no per a bicicletes.
• No dependre de sensors de trànsit que poden no detectar les bicicletes.
• Disminuir l'esforç físic dels ciclistes que en molts casos no hauran de parar completament.
• Disminuir el temps d'exposició a la contaminació dels ciclistes en les cruïlles.

 Podeu consultar les dues lleis que ho regulen: