Llegint aquest apunt de Sinache, Baixar de la vorera, que crec que planteja una situació molt habitual, a mi m'ha fet pensar en una situació similar que m'ha passat moltes vegades.
Per exemple, vaig circulant pel carrer i veig que de cop i volta a la meva dreta ha aparegut un carril bici damunt de la vorera. De seguida que puc em fico al carril bici per no molestar, però al cap de 100 metres el carril queda tallat i m'obliga a tornar a la calçada perdent més temps i obligant-me a fer maniobres més perilloses que si hagués continuat per la calçada.
També em passa que quan circulo per un carril bici i veig que passa un ciclista de carretera per la calçada penso que estic fent el tonto, pels carrils bici sempre et fan donar mil voltes, per la calçada els semàfors estan més ben sincronitzats i acabes anant més ràpid.
Per exemple, vaig circulant pel carrer i veig que de cop i volta a la meva dreta ha aparegut un carril bici damunt de la vorera. De seguida que puc em fico al carril bici per no molestar, però al cap de 100 metres el carril queda tallat i m'obliga a tornar a la calçada perdent més temps i obligant-me a fer maniobres més perilloses que si hagués continuat per la calçada.
També em passa que quan circulo per un carril bici i veig que passa un ciclista de carretera per la calçada penso que estic fent el tonto, pels carrils bici sempre et fan donar mil voltes, per la calçada els semàfors estan més ben sincronitzats i acabes anant més ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada