Una bicicleta del bicing a l'Hospitalet. Fotografiada aquesta setmana. Deslligada, abandonada, en aparent bon estat i sense algunes de les peces característiques. El "lladre" potser havia anat a dinar...
26.11.08
Els distribuïdors de bicis elèctriques lluiten contra els robatoris
Segons Amigosdelciclismo.com (24/11/2008), els distribuïdors de bicicletes elèctriques s'estan posant d'acord per demanar la factura de compra de la bicicleta quan s'adquireix un accessori com un carregador de bateria per tal d'acabar amb els robatoris. La idea és d'una banda posar les coses difícils al lladres i de l'altra, que els distribuïdors entenguin que tot i que puntualment perdran una venda, en guanyaran moltes més si desapareixen els robatoris que desincentiven la compra de bicicletes.
Sistemes així ja funcionen amb cert èxit, per exemple el registre per web en comprar una bicicleta Brompton. En principi, els distribuïdors d'aquesta marca sempre que els hi arriba una bicicleta haurien de comprovar el número de sèrie per si existeix una denúncia de robatori per part del propietari.
Sistemes així ja funcionen amb cert èxit, per exemple el registre per web en comprar una bicicleta Brompton. En principi, els distribuïdors d'aquesta marca sempre que els hi arriba una bicicleta haurien de comprovar el número de sèrie per si existeix una denúncia de robatori per part del propietari.
Carrils bici de Barcelona: prolongació de la Gran Via i nou carril carrer Girona
Sembla que ja s'ha posat en marxa el carril bici del carrer Girona amb un disseny similar al del carrer Urgell. Aquest carrer permet connectar Ciutat Vella (carrer Sant Pere més Alt) amb la Gran Via.
D'altra banda, la prolongació del carril bici de la Gran Via està prevista que comenci al gener de 2009 i que acabi connectant la plaça Cerdà amb la Verneda. Aquest carril que actualment per la seva discontinuïtat és poc utilitzat, és previsible que es converteixi en un dels carrils més utilitzats de la ciutat i les crítiques venen pel seu disseny per la vorera similar al de la Diagonal i per les solucions que es pugui adoptar en diverses cruïlles (algunes amb rotonda).
D'altra banda, la prolongació del carril bici de la Gran Via està prevista que comenci al gener de 2009 i que acabi connectant la plaça Cerdà amb la Verneda. Aquest carril que actualment per la seva discontinuïtat és poc utilitzat, és previsible que es converteixi en un dels carrils més utilitzats de la ciutat i les crítiques venen pel seu disseny per la vorera similar al de la Diagonal i per les solucions que es pugui adoptar en diverses cruïlles (algunes amb rotonda).
Sistema de Millora Urbana: detectant i millorant els problemes dels carrils bici
La Saboga ha fet públic aquesta setmana el seu Sistema de Millora Urbana, un programa on-line que recull els problemes detectats en infraestructures ciclistes amb propostes de millora.
En la fase actual, el sistema recull únicament dades de l'Hospitalet de Llobregat, però en fases posteriors es podria estendre a altres municipis i obrir a la participació ciutadana convertint-lo en un web col·laboratiu.
Si circuleu per l'Hospitalet de Llob. us interessarà l'apartat itineraris que fa un inventari exhaustiu dels carrils bici d'aquesta ciutat.
En la fase actual, el sistema recull únicament dades de l'Hospitalet de Llobregat, però en fases posteriors es podria estendre a altres municipis i obrir a la participació ciutadana convertint-lo en un web col·laboratiu.
Si circuleu per l'Hospitalet de Llob. us interessarà l'apartat itineraris que fa un inventari exhaustiu dels carrils bici d'aquesta ciutat.
25.11.08
Pensar a més de pedalar
Article a la revista IDEES de Jordi Portabella sobre com planificar i preveure l'ús de la bicicleta. L'he llegit en diagonal (són 11 pàgines!) i està bé, aporta alguna dada que desconeixia i potser dóna una visió més enllà de la visió urbana.
- El futur de la bicicleta (PDF)
24.11.08
Com construir pas a pas un mirall pel nostre casc
Beer-view mirror és un manual pas a pas de com construir un petit mirall amb la xapa d'una cervesa per incorporar-lo al nostre casc.Look out for cyclists!
Aquí teniu un parell de vídeos d'una campanya encarada als conductors de cotxer per disminuir els accidents amb ciclistes. L'eslògan de la campanya ve a dir alguna cosa com: És fàcil no veure un cosa que no esperes veure! Ves en compte amb els ciclistes!:
21.11.08
Llums espectaculars per a rodes de Monkey Light
La gent de MokeyLectric té una parell d'accessoris per a rodes de bicicleta que generen espectaculars dibuixos mitjançant unes piles i un munt de LEDs. No sé si es gaire legal portar-ho, però de veure't et veuen!20.11.08
Durant el 2007 els ferits en accidents en bici han pujat a Barcelona
Un article del 20minutos.es (19/11/2008) repassa les causes de mortalitat i accidentalitat dels barcelonins arran d'un informe de l'Agència de salut Pública amb dades de 2007.
Després de diverses dades llegeixo que l'accidentalitat en bicicleta a Barcelona durant el 2007 ha pujat un 12% (de 312 a 353). No recordo quin ha estat l'increment de ciclistes o viatges realitzats en bicicleta durant aquell any, però segurament és molt superior i això ens confirmaria aquella regla que amb l'augment de l'ús de la bicicleta baixa l'accidentalitat.
Una última reflexió ciclista, si llegiu les principals causes de mortalitat i accidentalitat (que la notícia detalla per homes i dones dels 15 als 44 anys i dels 45 als 64) veureu com en la majoria l'ús de la bicicleta (i l'esport en general) és un factor de prevenció. Amb l'esport es disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars i depressions. També cal recordar que l'ús de la bicicleta ajuda a disminuir la contaminació que està directament relacionada amb malalties respiratòries o el càncer.
Després de diverses dades llegeixo que l'accidentalitat en bicicleta a Barcelona durant el 2007 ha pujat un 12% (de 312 a 353). No recordo quin ha estat l'increment de ciclistes o viatges realitzats en bicicleta durant aquell any, però segurament és molt superior i això ens confirmaria aquella regla que amb l'augment de l'ús de la bicicleta baixa l'accidentalitat.
Una última reflexió ciclista, si llegiu les principals causes de mortalitat i accidentalitat (que la notícia detalla per homes i dones dels 15 als 44 anys i dels 45 als 64) veureu com en la majoria l'ús de la bicicleta (i l'esport en general) és un factor de prevenció. Amb l'esport es disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars i depressions. També cal recordar que l'ús de la bicicleta ajuda a disminuir la contaminació que està directament relacionada amb malalties respiratòries o el càncer.
L'aventura diària del Bicing
12.11.08
La bici a Berlin
L'article Bicis? Sí, gracias! (La Vanguardia 10/11/2008) explica l'experiència personal de l'autor.
Millor que llegiu l'article sencer, però si no teniu temps aquí en teniu algunes frases molt il·lustratives:
Sobren els comentaris, la frase en negreta deixa molt clares les prioritats d'aquesta ciutat.
Millor que llegiu l'article sencer, però si no teniu temps aquí en teniu algunes frases molt il·lustratives:
Al principio andaba con cuidado y me gané más de un severo rapapolvo por circular por las aceras en aquellas calles sin carril bici (escasísimas, y además en estos casos las bicis pueden circular por el carril bus)...
Salvo los turistas, nadie invade el carril bici...
Hay "controles" sorpresa, para ver como vamos de frenos y de luces, además de cubiertas, claro está, y la multa creo que es de 20 euros por ir en malas condiciones.
Hay remolques para llevar los bebés, enganches para los más pequeños, pero también hay "súper bicis", como las de los carteros, que pueden impulsarse en las cuestas con un motor eléctrico.
Si en un cruce de barrio sin señalizar se presentan una viejecita con su andador, una bici, un coche y un camión, no hacen falta señales: primero cruza la anciana, después la bici, luego el coche y por último el camión.
...son muchos los hoteles de categoría que disponen de bicis gratuitas para uso de sus clientes...
Si yo pudiera volver a se niño pediría a los Reyes Magos que me trajera una ciudad tan bien montada y humana como es Berlín.
Sobren els comentaris, la frase en negreta deixa molt clares les prioritats d'aquesta ciutat.
La Guàrdia Urbana de Barcelona destina patrulles específiques als ciclistes i motoristes
Durant dues setmanes la Guàrdia Urbana de Barcelona dedicarà patrulles específiques a multar ciclistes i motoristes. El motiu és disminuir la sinistralitat que pot estar justificat en els cas de motos i ciclomotors (implicats en el 35,6% d'accidents a Barcelona durant el 2007), però no sé si tant en el cas de les bicicletes que tot i l'augment de ciclistes no han augmentat la seva sinistralitat.
10.11.08
El bicing i les bicicletes públiques europees al New York Times
Un article al New York Times fa una repassada als sistemes de bicicletes públiques europeus exemplificant-los amb el Bicing barceloní:
De Barcelona a l'Hospitalet per la Gran Via
Últimament us he anat parlant de les millores de la Gran Via de l'Hospitalet. Aquest crec que és un itinerari molt important ja que connecta Barcelona amb l'Hospitalet, però també facilita la connexió amb el Prat o Cornellà (tots ells a menys de 10 Km de la plaça Espanya).
La setmana passada hi vaig tornar a passar i he pogut constatar que la vorera nord ja és practicable a excepció d'un petit tram (uns 50 metres) que es pot trampejar prou bé (vegeu foto esquerra).
Així doncs, anant de Barcelona a l'Hospitalet quan s'acaba el carril bici Barceloní acabem d'arribar a la plaça Cerdà agafant l'avinguda
Carrilet que ens deixa a peu de passarel·la. Creuarem la passarel·la i baixarem pel cantó hospitalenc per la rampa en direcció al carrer Badal. Un cop a baix girarem cua per anar a buscar la Gran Via.
El primer tram de carril bici (vegeu foto dreta) és a la vorera i sense senyalització horitzontal! Per on hem de circular? Més enllà el carril continua a la vorera, però amb asfalt i línies blanques, llàstima que encara hi ha els 50 metres d'obres que us comentava.
La continuació és el que ja us havia comentat, el carril va molt bé fins arribar a la plaça Europa, allà, en aquesta icona de modernitat, la bicicleta no existeix, són 700 metres de Gran Via sense carril bici!
L'enllaç amb el carril bici de la Rambla Marina (que també forma part de la Ronda Verda) ara ja es pot fer a través d'una de les passarel·les que creuen les vies del tren de l'Av. Vilanova (n'hi ha 3). Travessant els blocs de Bellvitge i fent alguns malabarismes entre voreres i cotxes arribarem al carril bici de la Rambla Marina.
La setmana passada hi vaig tornar a passar i he pogut constatar que la vorera nord ja és practicable a excepció d'un petit tram (uns 50 metres) que es pot trampejar prou bé (vegeu foto esquerra).
Així doncs, anant de Barcelona a l'Hospitalet quan s'acaba el carril bici Barceloní acabem d'arribar a la plaça Cerdà agafant l'avinguda
Carrilet que ens deixa a peu de passarel·la. Creuarem la passarel·la i baixarem pel cantó hospitalenc per la rampa en direcció al carrer Badal. Un cop a baix girarem cua per anar a buscar la Gran Via.El primer tram de carril bici (vegeu foto dreta) és a la vorera i sense senyalització horitzontal! Per on hem de circular? Més enllà el carril continua a la vorera, però amb asfalt i línies blanques, llàstima que encara hi ha els 50 metres d'obres que us comentava.
La continuació és el que ja us havia comentat, el carril va molt bé fins arribar a la plaça Europa, allà, en aquesta icona de modernitat, la bicicleta no existeix, són 700 metres de Gran Via sense carril bici!
L'enllaç amb el carril bici de la Rambla Marina (que també forma part de la Ronda Verda) ara ja es pot fer a través d'una de les passarel·les que creuen les vies del tren de l'Av. Vilanova (n'hi ha 3). Travessant els blocs de Bellvitge i fent alguns malabarismes entre voreres i cotxes arribarem al carril bici de la Rambla Marina.
7.11.08
Al futbol cal anar a peu, en bici o en transport públic
Comunicat signat conjuntament per les entitats PTP – BACC - Barcelona Camina - CCUB- Amics de la Bici – FAVB i que també subscric:
Molt recentment el President del Club de Futbol Barcelona, en Joan Laporta, ha atribuït la baixa ocupació del Camp Nou a la crisi econòmica i a les recents accions municipals per pal liar l’aparcament il legal a l’entorn de l’estadi. Pel que sembla es tracta d’una anàlisi intuïtiva i poc contrastada, que no fa referència a cap estudi sobre la qüestió de l’accessibilitat al Camp Nou.
Exposades les dues suposades causes amb el mateix èmfasi, sembla que en siguin responsables al 50%. Però a falta de dades concretes, podria ser que el repartiment de responsabilitats fos del 99,99% per la crisi i del 0,01% per les pilones.
Siguem rigorosos, cal tenir en compte que el dret de les persones a l’accessibilitat del territori es basa fonamentalment en l’accés a peu, ja siguin usuaris del vehicle privat, ciclistes o usuaris del transport públic. Especialment en dies de futbol, és recomanable facilitar al màxim l’ús de mitjans alternatius al cotxe i, òbviament, l’accessibilitat a peu fins el recinte esportiu.
Estem convençuts que l’ordenació de l’aparcament de cotxes en els entorns del Camp Nou, a més de ser una necessitat històrica, afavoreix l’arribada ordenada de més públic al futbol. L’accés a un estadi amb capacitat de més de 92.000 espectadors no es pot fonamentar en l’ús del vehicle privat, sinó en el transport eficient i col lectiu. Només així es pot reduir el greu col lapse viari al qual és sotmesa part de la ciutat de Barcelona en els dies de partit.
Per aquestes raons entenem que allò que cal és felicitar l’Ajuntament i agrair-li l’exercici de la seva obligació d’assegurar el dret a l’accessibilitat, en comptes de criticar-lo. Molt sovint la queixa fàcil i irreflexiva contra les accions alienes és el recurs més fàcil per ocultar la inacció o desorientació pròpies.
Creiem que en la situació actual, és urgent que la Generalitat i l'ATM facin el desplegament normatiu de la Llei 9/2003 de Mobilitat, sobre l’assumpció dels costos de la mobilitat per part dels organitzadors dels grans esdeveniments esportius i culturals.
Recomanem a la Junta directiva del Club de Futbol Barcelona que utilitzi les seves energies en evitar les greus afectacions generades sobre els veïns de Les Corts i garantir alhora un accés més segur i sostenible dels aficionats al Camp Nou a partir de l’ús dels mitjans més eficients, tot suggerint les següents accions:
Molt recentment el President del Club de Futbol Barcelona, en Joan Laporta, ha atribuït la baixa ocupació del Camp Nou a la crisi econòmica i a les recents accions municipals per pal liar l’aparcament il legal a l’entorn de l’estadi. Pel que sembla es tracta d’una anàlisi intuïtiva i poc contrastada, que no fa referència a cap estudi sobre la qüestió de l’accessibilitat al Camp Nou.
Exposades les dues suposades causes amb el mateix èmfasi, sembla que en siguin responsables al 50%. Però a falta de dades concretes, podria ser que el repartiment de responsabilitats fos del 99,99% per la crisi i del 0,01% per les pilones.
Siguem rigorosos, cal tenir en compte que el dret de les persones a l’accessibilitat del territori es basa fonamentalment en l’accés a peu, ja siguin usuaris del vehicle privat, ciclistes o usuaris del transport públic. Especialment en dies de futbol, és recomanable facilitar al màxim l’ús de mitjans alternatius al cotxe i, òbviament, l’accessibilitat a peu fins el recinte esportiu.
Estem convençuts que l’ordenació de l’aparcament de cotxes en els entorns del Camp Nou, a més de ser una necessitat històrica, afavoreix l’arribada ordenada de més públic al futbol. L’accés a un estadi amb capacitat de més de 92.000 espectadors no es pot fonamentar en l’ús del vehicle privat, sinó en el transport eficient i col lectiu. Només així es pot reduir el greu col lapse viari al qual és sotmesa part de la ciutat de Barcelona en els dies de partit.
Per aquestes raons entenem que allò que cal és felicitar l’Ajuntament i agrair-li l’exercici de la seva obligació d’assegurar el dret a l’accessibilitat, en comptes de criticar-lo. Molt sovint la queixa fàcil i irreflexiva contra les accions alienes és el recurs més fàcil per ocultar la inacció o desorientació pròpies.
Creiem que en la situació actual, és urgent que la Generalitat i l'ATM facin el desplegament normatiu de la Llei 9/2003 de Mobilitat, sobre l’assumpció dels costos de la mobilitat per part dels organitzadors dels grans esdeveniments esportius i culturals.
Recomanem a la Junta directiva del Club de Futbol Barcelona que utilitzi les seves energies en evitar les greus afectacions generades sobre els veïns de Les Corts i garantir alhora un accés més segur i sostenible dels aficionats al Camp Nou a partir de l’ús dels mitjans més eficients, tot suggerint les següents accions:
- Avaluació mitjançant un estudi tècnic sobre la mobilitat generada pel conjunt d’usos i instal lacions del Camp Nou, entre els quals els partits i altres esdeveniments periòdics de masses.
- Que es creï la figura del Gestor de Mobilitat del Club, que gestioni la mobilitat generada i impulsi iniciatives de millora de la mobilitat dels socis i del personal intern, afavorint l’ús del transport col lectiu regular i discrecional, del cotxe compartit i de la bicicleta.
- Col·laboració en l’ordenació del trànsit motoritzat amb l’objectiu de no entorpir l’accessibilitat i evitar l’actual greu impacte de la circulació massiva sobre els vianants, ciclistes i vehicles de transport públic.
- Màxima col laboració amb l’Ajuntament per garantir els itineraris de vianants i de ciclistes segurs, tant per als socis i aficionats com pels veïns de les instal lacions esportives que fins fa ben poc veien bloquejat el seu dret a moure’s, especialment si tenien la seva mobilitat reduïda o patien alguna discapacitat.
- Planificació conjunta amb l’Ajuntament i l’Autoritat del Transport Metropolità i d’altres agents implicats per al reforç i finançament del transport públic en dies de partit, com fan els grans clubs europeus.
- Potenciació del bus discrecional. Només sol licitant el codi postal de l’aficionat a l’hora de comprar les entrades, es podria dissenyar un sistema eficient d’autobusos discrecionals des dels pobles, barris i ciutats amb més afluència de públic.
- Foment de l’ús del transport públic col lectiu mitjançant mesures exemplars, com seria la inclusió del títol de transport “T-Futbol” en el mateix preu de l’entrada (el cost relatiu seria molt baix).
- Garantir l’aparcament segur de bicicletes, de forma gratuïta i amb vigilància, ja que aquest mitjà de transport serà el vehicle individual que millor superarà aquesta crisi i per tant més visitants podrà aportar al Camp Nou.
- Avaluar i pal liar els efectes negatius de la mobilitat a les futures actuacions urbanístiques del Club, seguint la legalitat vigent.
6.11.08
Cascs plegables
Stash és un casc plegable. Com llegia en una de les pàgines on l'he vist: esperem que no es plegui quan hagi de parar un cop!Condemnat un jove per haver pintat un carril bici
Sembla que ja hi ha sentència del cas del jove imputat per haver pintat un carril bici que us havia comentat. Ha estat condemnat a pagar 400 Euros a l'ajuntament tot i que la seva autoria no quedava clara. Ho podeu llegir a dBalears.cat 4/11/2008.
5.11.08
Policia de proximitat en bicicleta a Cardedeu
Sembla que a Cardedeu han posat en marxa una patrulla de proximitat de la policia municipal en bicicleta. Sembla que de moment només serà una parella, però esperem que els avantatges d'aquest sistema s'acabin fent evidents i el servei es consolidi i s'estengui.Relacionat també amb Cardedeu he trobat unes cartes a la Vanguardia al web del BACC.
Saura no descarta obligar a dur casc els usuaris del Bicing
Llegeixo estupefacte que el Conseller Saura ha parlat d'obligar als usuaris del Bicing a dur casc (El Punt 5/11/2008), em pregunto: per què?
- La sinistralitat en bicicleta és baixa i l'ús del casc desincentiva l'ús de la bici. A Amsterdam o Cophenaghen no en porten.
- Només als usuaris del bicing? No ha pensat que és molt més perillós que les llums de les bicing-cletes no funcionin?
La gestió del Bicing a revisió
Fa uns dies es parlava de que es revisarà la gestió del Bicing, en concret en un dels articles es demana a l'empresa concessionària que renovi el seu sistema informàtic i fins i tot suggereix que l'administració té capacitat de cancel·lar la concessió. Ja veurem que en surt de tot això.
4.11.08
VELORBIS bicicletes clàssiques i d'empresa
VELORBIS és un fabricant de bicicletes danès que fa bicicletes d'estil clàssic i amb opció de personalitzar-les per empreses. Un dels models més espectaculars és aquesta bicicleta de càrrega, la Long John:
La bicicleta a "Caiga quien caiga"
Un interessant reportatge de Caiga quien caiga retrata bastant bé (i amb l'humor d'aquest programa) els problemes dels ciclistes urbans madrilenys. En el reportatge es compara amb Barcelona i podria semblar que aquí tot són flors i violes... Per exemple, per comparar els problemes de les rodalies Renfe de Madrid a Barcelona van als FGC i això tampoc és representatiu, ja que de fet pràcticament només hi ha dues vies de FGC que entrin a Barcelona i en canvi n'hi ha 4 de rodalies.
Realment a Madrid les coses en aquest sentit van pitjor, però no caiguem en l'auto-complaença ja que l'exemple de Madrid és el de moltes ciutats de l'àrea metropolitana i d'altra banda tinc la sensació que en els propers anys Madrid canviarà molt (vegeu la notícia que us comentava fa poc).
Realment a Madrid les coses en aquest sentit van pitjor, però no caiguem en l'auto-complaença ja que l'exemple de Madrid és el de moltes ciutats de l'àrea metropolitana i d'altra banda tinc la sensació que en els propers anys Madrid canviarà molt (vegeu la notícia que us comentava fa poc).
3.11.08
Wonderful Copenhagen
Alguns vídeos extrets de www.copenhagencyclechic.com per a qui tingui temps (no són molt llargs 2 i 3 min). Aquest primer titulat Wondeful Copenhagen mostra a una mica com es circula en bici per una de les capitals europees de la bicicleta a ritme de la música amb el mateix títol:
Aquest altre vídeo forma part d'un conjunt en que s'analitza la bicicleta des del punt de vista dels 5 sentits humans, en aquest cas tenim l'oïda o els sons de la bici:
Aquest altre vídeo forma part d'un conjunt en que s'analitza la bicicleta des del punt de vista dels 5 sentits humans, en aquest cas tenim l'oïda o els sons de la bici:
2.11.08
Alforges rígides Bikebins
- 17 litres de capacitat
- tancades en clau
- anclatges de tipus ganxo que es posen en 5 segons
- tanques ràpides a la tapa
- anelles per poder lligar coses a la tapa
- maneta per transportar-ho
- adhesius reflexants
- Mides 38 x 35 x 18 cm
- Pes 1,28 Kg
Subscriure's a:
Missatges (Atom)