Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta gran via. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta gran via. Ordena per data Mostra totes les entrades

5.5.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (2)

Publicat originalment a La Saboga el 5/5/2018

Després de publicar i analitzar les dades de l'estudi en un primer article, ara hauríem d'analitzar el comportament dels usuaris en aquesta cruïlla per tal de fer propostes per millorar el disseny de la cruïlla. Els comportaments apreciats en aquesta edició de l'estudi no difereixen gaire dels que vam apreciar en l'estudi de l'any 2017. En aquesta edició, no hem quantificat el número de conflictes, però la cruïlla manté la mateixa configuració i per tant intuïm que no hi ha una variació significativa en el nombre de conflictes i tampoc en la tipologia (no hem apreciat cap conflicte diferent).

Per això, reiterem les propostes de millora de la cruïlla que vam assenyalar l'any passat i que hem revisat:

Propostes de millora del disseny de la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra, els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que el carril de sortida de la dreta no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

En el tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera (vegeu fotografia). Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

2.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (2): comportament dels usuaris

Publicat originalment per la Saboga el 2/5/2017

Cada 4,6 minuts es produeix un conflicte entre ciclistes i vehicles motoritzats.



Un cop vist el perfil del ciclista extret de l'enregistrament que vam fer de la cruïlla del carrer Alhambra i la Gran Via (vegeu plànol adjunt), continuem amb l'anàlisi de les trajectòries i dels conflictes que es produeixen entre ciclistes i altres vehicles o entre ciclistes i vianants.

Trajectòries dels ciclistes

Com ja comentàvem, el 78% dels ciclistes ve de Barcelona (de la Ciutat Judicial per ser més exactes), només un 3% gira pel carrer Alhambra i el 75% continua en direcció a plaça Europa. El 19% ve de plaça Europa i no es produeixen girs destacables cap al carrer Alhambra. Finalment, poc més del 3% de ciclistes ve del carrer Alhambra i giren cap a Barcelona o l'Hospitalet a parts iguals.

Les trajectòries dels ciclistes que efectuen girs no poden ser de 90º i per tant els ciclistes sempre retallen la vorera en major o menor mesura per incorporar-se al carril tipus vorera-bici. En canvi, els ciclistes que segueixen recte sempre mantenen la seva trajectòria i només la desvien per deixar distància lateral o esquivar vianants o vehicles motoritzats en el carril bici.

Conflictes entre els usuaris de la cruïlla

Primer de tot definir el concepte conflicte en aquest estudi com a interacció entre els ciclistes i la resta d'usuaris de la bicicleta en que una de les parts es veu obligada a canviar el seu comportament a causa del comportament de l'altra part. Aquest conflicte no té perquè comportar per força cap perill per cap de les parts implicades.

El conflicte més habitual és amb els vianants que creuen el carrer Alhambra pel pas de bicicletes, enlloc de fer-ho pel pas de vianants. Els ciclistes desvien una mica la seva trajectòria per mantenir una distància de seguretat, però no apreciem situacions de perill. En alguns casos, pocs, els vianants continuen pel carril bici, per exemple en el cas d'alguns corredors.

Un altre conflicte habitual és amb els vehicles que surten de la gasolinera i travessen la vorera, el carril vorera-bici i la vorera altre cop per incorporar-se a la Gran Via. Apreciem problemes d'obstrucció del carril bici i perill pel fet de sortir massa ràpid. També hem detectat que una part dels vehicles utilitzen la gasolinera com a drecera per saltar-se el semàfor vermell del carrer Alhambra. Tot això es veu agreujat, per la presència d'una senyalització horitzontal incongruent, ja que els ciclistes han de cedir el pas als vehicles que surten de la gasolinera, però aquests han de cedir el pas als vianants.

Un tercer conflicte força freqüent és el que causen les motos que utilitzen el carril bici com a camí d'accés a l'aparcament de motos en vorera. L'accés de les motos es produeix pel pas de bicicletes del carrer Alhambra, per la sortida de la gasolinera en en sentit contrari i pel carril bici venint de l'Hospitalet.

Un altre conflicte poc freqüent, però potencialment perillós és el que es produeix quan els vehicles de la Gran Via giren cap al carrer Alhambra a la vegada que bicicletes i vianants tenen verd. En les fotos podeu apreciar el cas d'un autocar que gira sense cedir el pas als ciclistes.

Comportament dels ciclistes

Un aspecte que volíem analitzar és el comportament dels ciclistes pel que fa al respecte a la normativa ja que es diu molt que "els ciclistes no compleixen les normes".  A l'estudi de Barcelona, es va quantificar en uns percentatges del 4-8% els ciclistes que no complien.  A la cruïlla del carrer Alhambra, amb la semaforització actual, quan els ciclistes i els vianants tenen el semàfor vermell, només cal mirar a un cantó per creuar amb seguretat i només cal estar pendent dels cotxes d'un sol sentit (amb una intensitat aproximada de 2.500 cotxes/dia), per això, en aquest estudi hem apreciat forces ciclistes i vianants saltar-se el semàfor (també cotxes), però només hem comptabilitzat ciclistes. En total, hem quantificat que un 25% dels ciclistes enregistrats no complien amb les normes de trànsit i pel que fa al cas concret del semàfor en vermell, hem apreciat més ciclistes que se'l saltaven entre els que venien de Barcelona perquè aquests tenen una visió directa del semàfor de la Gran Via i millor visibilitat de la cruïlla que els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

En la majoria de casos, el ciclista que es salta el semàfor en vermell, redueix la velocitat i si cal s'atura abans de creuar. No hem apreciat cap conflicte amb els vehicles motoritzats pel fet de realitzar aquesta infracció. No hem quantificat els vianants que també es salten el semàfor, però la sensació és que el percentatge seria lleugerament inferior pel fet que el vianant que creuaria en vermell no sempre troba la finestra temporal per poder creuar amb seguretat i desisteix de fer-ho en algunes ocasions.

Un altre aspecte singular d'aquest carril bici és la velocitat elevada dels ciclistes, no ho hem comprovat empíricament, però ho hem apreciat en el treball de camp i intuïm que al tractar-se de l'hora punta matinal, amb un carril bici de traçat recte i tractant-se de distàncies importants, els ciclistes agafen en la majoria dels casos velocitats importants.

Millores en la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que aquest carril no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

El tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera. Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Conclusions

A diferència de l'estudi que es va fer a l'Eixample de Barcelona, aquest estudi no és d'una cruïlla de carrils bici, sinó essencialment d'un punt en que vehicles de motor i ciclistes es creuen i on al tractar-se d'un carril vorera-bici els vianants a vegades invadeixen el pas de bicicletes i més rarament el carril bici. Hi ha invasions del carril bici per part d'altres vehicles cada 4,6 minuts, cada 2,5 minuts si comptem els conflictes amb vianants. Per tant, creiem que els quatre canvis que proposem poden ajudar a millorar notablement la situació actual.

Vegeu també:

7.4.15

Sense garanties per la bicicleta a la Gran Via de l'Hospitalet

La Gran Via de l'Hospitalet és un d'aquests punts clau que ha de permetre connexions interurbanes en bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja ho he comentat altres vegades. És la connexió més recta i plana entre el Delta del Llobregat i la capital. En concret, la distància entre el Prat i la plaça Espanya és assumible per un ciclista qualsevol, si ja venim d'una mica més lluny (Sant Boi o Viladecans) potser no tots els ciclistes estan disposats a fer-ho d'entrada, però si disposem de l'ajuda d'una bici elèctrica, probablement podem anar de Castelldefels o Gavà fins a Barcelona sense massa esforç.

Ara hi ha un pla urbanístic que preveu el soterrament de 400 metres d'aquesta avinguda, just davant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals. Aquest pla també contempla la construcció de fins a 26 edificis de gran alçada i uns 15 més d'una alçada més reduïda en diversos punts propers a la Gran Via i part d'ells en l'última zona agrícola de l'Hospitalet. Fent una ullada a aquest "Pla Director d'Urbanisme", te n'adones que la bicicleta no existeix, que no hi ha cap intenció de fer cap canvi en el repartiment modal de la mobilitat, que no s'eliminarà cap carril de vehicles motoritzats, que no importa que hi hagi dos hospitals, que la qualitat de l'aire un cop més se la passaran pel forro!

Sense garanties de carrils bici

Una avinguda d'aquestes dimensions, hauria de tenir carril bici bidireccional en ambdós costats, però en cap plànol l'he vist dibuixat i suposo que el cantó sud no hi ha garanties que en tinguem. D'altra banda, les connexions pels extrems tampoc estan garantides. Pel cantó est, no hi ha cap garantia que se li faci lloc a la bici al pont actual i el més probable és que les bicicletes hagin de fer una gran volta com ara per creuar les vies de tren de la línia de rodalies R2 sud. Al cantó oest, tampoc sembla que hi hagi cap intenció de fer arribar la bici al riu Llobregat i al Prat, si es fa, sembla que serà entrant a la zona agrícola del costat de l'Hospital i agafant un camí similar a l'actual.
Resumint, no sabem si hi haurà carril bicis i per on aniran, però per no complicar els nusos viaris existents i projectats, ja es veu que la bici continuarà havent de recórrer molta més distància que els cotxes.

5.7.07

La Gran Via de l'Hospitalet

Fins ara podíem anar en bicicleta per bona part de la Gran Via de Barcelona i pel cantó occidental podíem anar des de la plaça Espanya fins a la Campana. A final d'any podrem continuar (amb algunes dificultats) pel terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat fins casi a l'altura de la Rambla Marina de l'Hospitalet.

Anem per pams, el nou tram remodelat de la Gran Via hospitalenca tindrà 2 carrils bidireccionals, una a cada vorera, la segregació del carril es realitza amb arbrat i mobiliari urbà. Quan finalitzi l'obra aquest important carril quedarà una mica aïllat. Pel cantó de Barcelona faltarà connectar-lo a través de la perillosa plaça Cerdà, la solució sembla que seria pujar una mica pel carrer Badal per creuar i continuar. Per l'altre extrem la remodelació i soterrament de la Gran Via finalitza a l'altura de l'avinguda Vilanova (on actualment hi ha les vies del tren que s'estan soterrant). Seria interessant poder continuar per la Gran Via fins al riu Llobregat o el Prat, però per això haurem d'esperar anys o cercar itineraris alternatius. El que sí sembla que serà possible és la connexió amb la Rambla Marina un dels eixos principals de l'Hospitalet que a més disposa de carril bici. La connexió amb la Rambla Marina sembla que es realitzarà amb un itinerari provisional amb una passarel·la per damunt de les vies del tren.

Bona part de la Gran Via hospitalenca i la Rambla Marina formen part de la Ronda Verda, que com ja he comentat en altres ocasions porta un retard important.

Finalment, només comentar-vos que com sol ser habitual en època electoral la inauguració de part de les obres ja es va fer el passat mes d'abril, en concret es va inaugurar la inacabada plaça Europa, un tram de la Gran Via on les bicicletes hauran fer ziga-zagues ja que en aquest tram el carril bici desapareixerà per donar pas a una plaça-rotonda de grans dimensions que serà zona de convivència de vianants i bicicletes.

La fotografia és del tram de carril bici just davant del centre comercial Gran Via 2 i dóna una idea de com quedarà un cop pintat el carril.

13.5.19

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2019

Publicat originalment per La Saboga el 13/5/2019

La bicicleta creix més i s'hi afegeix el patinet elèctric que comptem per primera vegada.

Per tercer any consecutiu, hem realitzat l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat per a poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta. Les bicicletes augmenten un 6,5% respecte el 2018 més del doble de l'increment de l'any anterior.

Hem volgut també comptar patinets i posar xifres a un auge evident. Per a tenir més perspectiva, hem tornat a visualitzar el vídeo del 2018 per comptar-hi els patinets. Així doncs, si al 2018 els patinets representaven el 7% dels cicles d'aquesta cruïlla, ara ja són el 20%, és a dir, per cada 4 bicicletes que passen per la cruïlla estudiada, passa també 1 patinet.

El perfil ciclista

Es manté la tendència de normalització del tipus de bicicleta que vam detectar l'any passat  Hi ha més bicicleta adaptada per a l'entorn urbà i disminueixen una mica les bicicletes plegables que ja han passat del 30 al 26% després d'haver crescut l'any passat. La bicicleta elèctrica creix tal i com esperàvem i ja representa un 9% de les bicicletes (casi 3 punts més que al 2018).

En canvi anem enrere un parell d'aspectes: el casc i la distribució home-dona.

En el cas del casc, on ja havíem detectat valors alts, aquest any hem tingut un repunt fins al 44%. És una xifra d'ús molt elevada que no veiem a Barcelona ni molt menys als països europeus amb més tradició ciclista. Considerem que és un mal indicador ja que denota una percepció més gran d'inseguretat per part dels ciclistes. Aquí volem insistir en que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar.

Un altre aspecte en el que anem enrere és en el tema de la paritat home-dona. Aquí també hem detectat un nou màxim de desigualtat i les dones només representen un 30% dels ciclistes comptabilitzats.

Una altra novetat d'aquest any són el recompte de ciclistes amb màscara anti-pol·lució, i per a veure l'evolució, també hem recomptat els ciclistes de l'any passat. L'ús de les màscares ha passat de l'1,6% al 5%.

Increment notable de patinets elèctrics

L'auge dels vehicles de mobilitat personal dels últims anys és evident, però fins ara ningú li ha posat xifres. Aquest any hem triplicat els número de patinets respecte l'any anterior i representen un 20% dels cicles que usen aquesta cruïlla. Creiem que el carril bici de la Gran Via és especialment propici per aquest tipus de vehicles i que probablement aquesta zona està per sobre de la mitjana barcelonina en l'ús del patinet elèctric que en algun mostreig s'ha valorat en el 16%.

La nostra preocupació respecte aquest increment és que no repercutís en el creixement de la bicicleta, ja que si bé el patinet elèctric és molt més sostenible que altres mitjans, no ho és respecte la bicicleta que a més és un mitjà de transport actiu amb uns grans beneficis per a la salut pública. En tot cas, la bicicleta continua creixent i ho fa a un ritme més ràpid. Així, es confirmaria també la teoria de que la major part dels usuaris del patinet elèctric no venen de la bicicleta.

Un 63% dels usuaris del patinet són homes i un 52% usen el casc. L'ús del casc és del 42% per als homes i del 68% en el cas de les dones.

Condicions de l'estudi

Hem mantingut les condicions dels anys anteriors per a afavorir les comparacions, però per primera vegada, per motius tècnics, de calendari i meteorològics, l'estudi s'ha fet al mes de maig i no a l'abril com havíem fet en les ocasions anteriors, en concret, el dimarts 7 de maig.

Hem realitzat una hora de treball de camp en la franja matinal de 7:45 a 8:45 d'un dia laborable a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Alhambra. No hi havia previsió de pluja, però els núvols prims del matí s'han anat enfosquint fins a deixar caure unes gotes, tot i així, la meteorologia no creiem que hagi fet desistir els ciclistes.

S'han comptat 198 bicicletes i 51 patinets.

Estudis de 2018 i 2017:

9.6.08

De Barcelona a l'Hospitalet per la Gran Via

Recentment he recorregut la Gran Via des de plaça Espanya fins a l'Hospitalet i he continuat per enllaçar amb el carril bici de la Rambla Marina.

El carril bici venint des de plaça Espanya comença a la vorera nord i transcorre per damunt de la vorera fins casi arribar a la plaça Cerdà. Tot i ser un carril bici pintat a la vorera sense cap tipus de segregació, la vorera és ampla, té pocs vianants i el traçat és molt recte.

Abans d'arribar a la plaça Cerdà el carril bici desapareix, però podem continuar per la vorera fins a enfilar-nos a la passarel·la (vegeu la foto) que creua el carrer Badal i després podem escollir a quina vorera de la Gran Via (nord o sud) volem descendir. Haurem de triar la vorera sud, ja que a la nord no han finalitzat les obres i no és transitable (tot i que el futur serà on enllaçarem amb el carril bici hospitalenc). La baixada de la passarel·la ens fa fer més volta que la pujada, que hi farem les bicis i els vianants no som prioritaris.

Continuarem per la vorera sud (sense carril bici) ja dins del terme de l'Hospitalet fins a trobar el carril bici que comença prop del centre comercial Gran Via 2 (vegeu fotos i anàlisi).

En acostar-nos a la nova plaça Europa el carril bici desapareix. Si creuem pel pas de vianants fins a la vorera nord podem continuar fins a retrobar el carril bici passada la plaça Europa (vegeu la foto feta en direcció a Barcelona).

Al reprendre el carril bici ens trobem algunes sorpreses com una senyal de cedir el pas als cotxes que travessen la vorera per accedir a una escola (vegeu foto).

Poc després la Gran Via s'eleva per passar per damunt de les vies del tren i el carril bici mor uns quants metre abans.

Si volem continuar cap al centre de l'Hospitalet ho podem fer paral·lels a les vies del tren (aviguda Vilanova) per l'espai de vianants que queda entre els blocs del barri del Gornal. Quan trobem una passarel·la que creuï les vies (vegeu foto) l'agafarem i continuarem direcció oest per creuar el barri de Bellvitge fins a trobar el carril bici de Rambla Marina que agafarem en direcció nord.

En total el tram de Gran Via entre plaça Espanya i el final del soterrament de la Gran Via al barri del Gornal són 3,5 Km que es poden trampejar força bé. Al tram barceloní, falta fer arribar el carril bici fins a peu de passarel·la, es podria millorar la segregació del carril i/o fer una vorera continua en tot el traçat per tal de que la ruta de les bicicletes i vianants sigui totalment recta i no calgui desviar-se lleugerament per baixar i pujar passos de vianants.

Pel que fa al tram Hospitalenc haurem d'esperar la finalització de la vorera de la ciutat judicial per poder circular pel carril bici de la vorera nord. La plaça Europa és l'altre punt negre, és una plaça constituida per 3 rotondes aliniades (dues petites i una central més gran que és la plaça pròpiament dita), no s'entén que en una "plaça" acabada de dissenyar no s'hagi pensat en un carril bici i es faci donar tanta volta a vianants i bicicletes!

1.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (1): el perfil ciclista en hora punta

Publicat originalment a la Saboga el 1/5/2017

Analitzem les dades extretes de l'enregistrament d'una cruïlla del carril bici de la Gran Via de l'Hospitalet durant l'hora punta matinal.

Us presentem els resultats més rellevants d'aquest estudi que hem realitzat i que pretén obtenir dades fiables dels ciclistes urbans i de com interactuen amb la resta d'elements de la mobilitat urbana. En aquest primer article, us expliquem el perfil dels ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutat europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 19 d'abril de 7:45 a 8:45.

La cruïlla escollida ha estat la de la Gran Via i el carrer Alhambra. El motiu és la afluència important de ciclistes al carril bici de doble sentit de la Gran Via que ja havíem detectat i el joc que dóna la cruïlla per les possibles interaccions entre cotxes, bicicletes i vianants.

El cel ennuvolat amb alguna gota que es va escapar és una altre factor a tenir en compte alhora de valorar la intensitat de trànsit ciclista.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 78 % dels ciclistes estudiats venien de Barcelona i el 75% anaven en direcció a la plaça Europa. Només el 19% venien de plaça Europa i anaven cap a Barcelona.

La bici plegable guanya terreny

El 38% de les bicicletes són de muntanya (amb més o menys adaptacions pel trànsit urbà), el 26% són plegables, el 22% urbanes (o de passeig o híbrides) i un 14% de carretera.

Hem comptabilitzat un 4,4% de bicis elèctriques i cal destacar que no em comptabilitzat cap bicicleta de càrrega, cap bicicleta infantil ni cap bici del Bicing.

Accessoris

El 36% dels ciclistes portaven casc, el 28% portaven una cistella, una alforja o algun tipus de bossa de bicicleta. Només un 1,6% dels ciclistes portaven armilla o elements reflectors.

Diferències entre homes i dones

Hem comptabilitzat un 68,5% d'homes i un 31,5% de dones, però no hem apreciat grans diferències, en el tipus de bicicleta, els homes usen més les bicis tipus BTT i carretera i en canvi les dones utilitzen molt més les bicicletes urbanes, mixtes i de passeig i també, en menor mesura, utilitzen molt les bicis plegables. El percentatge de dones s'incrementava fins al 40% en els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

Perfil, intensitat i comparacions amb Barcelona

Es van enregistrar 181 ciclistes en una hora. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona.

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables. Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Per altra banda, podem considerar que més del 50% de les bicis són urbanes en un sentit ampli ja que una part de les BTT tenien adaptacions (portaequipatges, cistelles, bosses, parafangs, etc) i algunes de carretera estaven també adaptades a la pràctica urbana (per exemple pneumàtics més amples, pinyó fix, etc.)

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, 13% a Barcelona i 36% en aquest estudi. També veiem que l'ús del casc arriba al 37% en els ciclistes que es dirigeixen cap a l'Hospitalet i baixa al 29% pels ciclistes que es dirigeixen a Barcelona. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 68,5% dels ciclistes. Per la resta de variables analitzades, només hem detectat diferències significatives en el tipus de bicicletes utilitzades.

Vegeu també:

 

4.1.13

Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via

A la plaça Cerdà conflueixen 3 grans avingudes que haurien de ser eixos de la xarxa ciclista com són la Gran Via, la rambla de Badal o el passeig de la Zona Franca. Només la Gran Via té carril bici i
s'acaba abans d'arribar a la plaça Cerdà, tot i que després hi ha un enllaç cap a la Ciutat Judicial i la Gran Via de l'Hospitalet. No hi ha carril bici al passeig de la zona Franca ni tampoc a la Rambla de Badal. El Pla de Foment de la Bicicleta no contempla aquests carrils bici ni les connexions des la Gran Via.

A la rambla de Badal hi ha indicacions ciclistes de convivència amb els vianants, però tot i que el Pla de Foment de la Bicicleta vol treure les bicis de les voreres no es preveu un carril bici. La continuació per rambla de Brasil i l'avinguda Carles III haurien de ser la connexió lògica amb la Diagonal. 

Una mica més amunt de la Gran Via, al carrer Gavà també hi ha un carril bici (vegeu apunt) que no connecta ni amb la plaça Espanya ni amb Badal i el pla només preveu la connexió amb la plaça Espanya, però no pas amb Badal.

En definitiva, ens trobem amb una zona amb molts ciclistes (vegeu), pocs carrils bici i un Pla de Foment de la Bicicleta que oblida la zona.

Vegeu també:

11.12.08

La Gran Via de l'Hospitalet suspèn a nivell ciclista

Ja he parlat diverses vegades de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. Ara aquest itinerari pren rellevància per dos esdeveniments propers: d'una banda la reforma del carril bici de la Gran Via Barcelonina (2009) i d'altra el soterrament d'un nou tram de Gran Via a l'Hospitalet (no tant proper, el 2010-2015?).

Fent uns càlculs ràpids amb el Google Earth anar de la Plaça Espanya a el Prat per la Gran Via seran uns 8 km, fins a Cornellà uns 9 i fins a Sant Boi uns 10. Són distàncies llargues, però encara assumibles per a ciclistes urbans avesats.

La Saboga acaba de presentar un informe que ens posa al dia d'aquesta avinguda a nivell ciclista:
Malauradament els carrils bici semblen fets per cobrir l'expedient (falta de continuïtat, senyalització...), sembla mentida que una obra feta al segle XXI encara es faci així:
...un 42% de l'avinguda no té carril bici i la major part del carrils bici existents presenten importants deficiències.

19.4.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (1)

Publicat originalment a La Saboga el 19/4/2018

La bicicleta es normalitza: més ciclistes, menys ús del casc, més dones, més bicis urbanes, menys bicis de muntanya, etc.


Un any després, hem repetit l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet per poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta en aquesta zona de la ciutat. Comparant els resultats amb els de l'any anterior, podem dir que hem tingut un petit augment de ciclistes (2,7%) i que l'ús de la bici es normalitza en el sentit de que els paràmetres es van aproximant als que trobaríem en altres ciutats ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutats europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 18 d'abril de 7:45 a 8:45.

Tenia sentit mantenir la cruïlla escollida l'any passat, la de la Gran Via i el carrer Alhambra, per poder fer comparacions. El cel sense núvols i la temperatura d'uns 14 ºC a l'inici de l'estudi pot haver propiciat l'ús de la bicicleta.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 77 % dels ciclistes estudiats vénen de Barcelona i van en direcció a la plaça Europa. Només el 17% vénen de plaça Europa i van cap a Barcelona.

La bici plegable i la urbana continuen guanyant terreny

La bici plegable ja és la bici més usada (32%) i ha desbancat la bicicleta de muntanya o BTT (30%), tot i així, com que moltes bicicletes sofreixen adaptacions per a l'ús urbà a vegades aquesta divisió té un punt de subjectivitat. El 29% serien bicicletes urbanes (no plegables, incloent "fixies") i les bicis de carretera representarien un 9% del total. El 6,4% de les bicis tenien assistència elèctrica.

Accessoris

El 34% dels ciclistes portaven casc, el 31% portaven una cistella, una alforja, algun tipus de bossa de bicicleta o un portaequipatges carregat. Només un 1% dels ciclistes portaven armilla.

Diferències entre homes i dones

Encara hi ha més homes que dones en aquesta franja horària. Tot i així, hi hagut variacions de 2 punts percentuals respecte l'any anterior. Hem tingut un 66% d'homes i un 33% de dones. Les dones usen sensiblement més les bicis plegables, urbanes i elèctriques i molt menys les de muntanya i carretera. Pel que fa a la resta de paràmetres no hem trobat diferències.

Perfil, intensitat i comparacions


Es van enregistrar 186 ciclistes en una hora, un 2,7% més que l'any anterior. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona. De fet, és el que veiem en tots els mapes d'intensitat de trànsit que s'han generat a través d'aplicacions mòbils d'ús ciutadà (vegeu el mapa).

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables (ha crescut 6 punts). Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Sí que hem vist bicis amb cadiretes i una amb remolc. Un 61% de les bicicletes són urbanes i això són 12 punts percentuals més que l'any anterior. A banda, moltes BTT tenen adaptacions per portar equipatges (cistelles, alforges, etc.).

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, però ha disminuït una mica, 13% a Barcelona i 34% en aquest estudi. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 66% dels ciclistes.

Tal i com dèiem, creiem que la bicicleta es normalitza i per això anem en la mateixa direcció que altres ciutats ciclistes d'arreu del món. Que la bicicleta de muntanya fos la més usada a la ciutat, era una anomalia. Possiblement, l'increment de la bici plegable no ens acosta a altres capitals europees, però creiem que és fruit de l'alta densitat de població, de la manca d'aparcaments de bici i de la pressió dels robatoris. L'ús del casc encara és molt alt, duplica l'ús que se'n fa a Barcelona i denota una sensació d'inseguretat dels ciclistes, tot i així ha baixat respecte el 2017.

L'increment de ciclistes no és especialment notori tenint en compte una meteorologia més favorable aquest any, esperàvem un augment més significatiu. Tot i així, és difícil destriar els motius que fan que els ciclistes escullin unes rutes o d'altres. Creiem que també en el futur, amb la posada en marxa de nous carrils bici, part dels actuals ciclistes escullin altres rutes, però esperem compensar-ho amb un augment de l'ús de la bicicleta.

En un segon article, analitzarem el comportament dels usuaris en aquest cruïlla i quines millores caldria realitzar en aquesta zona.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

29.6.12

Per on circulen les bicis a Barcelona?

El passat mes de maig es va iniciar una competició a nivell Europeu, la European Cycling Challenge 2012, on diverses ciutats competien per veure quina recorria més quilòmetres en bici. Els ciutadans de cada ciutat que ho desitjaven usant un mòbil amb GPS podien gravar els seus recorreguts utilitzat l'aplicació Endomondo.

Tallin va ser la ciutat guanyadora i Barcelona va quedar en tercera posició de 7 ciutats, però ara, un cop finalitzada la competició, tenim un seguit de dades interessants d'analitzar. Per exemple aquest mapa de densitat de viatges en bici o també anomenat "aranya de trànsit".

Per treure conclusions d'aquesta aranya hem de tenir en compte que potser no és representativa del trànsit real ciclista de la ciutat, perquè es tracta d'un grup de gent voluntària que va enregistrar els seus desplaçaments en un període determinat de temps. Tots ells disposaven de mòbil amb GPS compatible amb l'aplicació.

Fent la suposició de que la mostra és significativa del trànsit ciclista de Barcelona la primera cosa que m'ha sobtat és que certes potes de l'aranya surten de Barcelona, en concret:
  1. Surten algunes potes cap a l'Hospitalet i en especial la Gran Via de l'Hospitalet té força trànsit.
  2. El passeig marítim de Badalona també té una densitat molt destacable.
  3. Algunes potes més febles van cap a Collserola.
Entenc que aquestes potes no són potser significatives perquè certs usuaris potser no enregistraven els recorreguts fora de Barcelona, però ens transmet una realitat i és que hi ha un trànsit important de bicicletes entre Barcelona i les dues ciutats veïnes més importants, l'Hospitalet i Badalona.

Ampliant el zoom veiem determinats carrers amb força transit:
  • La Diagonal com era previsible és la via ciclista per excel·lència, però el gràfic ens diu que el tram entre passeig de Gràcia i Francesc Macià és el més dens.
  • La plaça de les Glòries és un dels punts que m'ha sorprès. Hi ha molt trànsit a la Diagonal i també a la Meridiana que a Glòries fan un pic important.
  • La Gran Via entre plaça Espanya i l'Hospitalet també és un de les principals vies ciclistes.
  • El trànsit est-oest per l'Eixample queda molt distribuït entre Diputació, Consell de Cent i la Gran Via, lògic.
  • Meridiana i Paral·lel tenen força trànsit.
  • Marina té menys del que esperava.
  • El passeig marítim té menys trànsit també del que esperava.
Curiosament, algunes de les vies per on circulen més bicis és per on hi ha pitjors infraestructures: Diagonal, Glories, Gran Via, Meridiana... 

Vegeu també l'apunt d'en Marc Belzunces  La malla ciclista de Barcelona a partir de l'EU Cycling 2012 on amb les dades originals cuina uns quants mapes més i en fa algunes valoracions.

2.8.08

S'inaugura la nova passarel·la que ajudarà a connectar la Gran Via

L'Ajuntament de l'Hospitalet (29/7/2008) informa que s'ha inaugurat la nova passarel·la damunt de les vies del tren de la línia de Vilanova que ajudarà a connectar la Gran Via de l'Hospitalet amb la Rambla Marina. Aquesta connexió, que pertany a la Ronda Verda, també permetrà connectar el centre de l'Hospitalet amb Barcelona per la Gran Via. Més detalls a l'enllaç o vegeu també:

10.11.08

De Barcelona a l'Hospitalet per la Gran Via

Últimament us he anat parlant de les millores de la Gran Via de l'Hospitalet. Aquest crec que és un itinerari molt important ja que connecta Barcelona amb l'Hospitalet, però també facilita la connexió amb el Prat o Cornellà (tots ells a menys de 10 Km de la plaça Espanya).
La setmana passada hi vaig tornar a passar i he pogut constatar que la vorera nord ja és practicable a excepció d'un petit tram (uns 50 metres) que es pot trampejar prou bé (vegeu foto esquerra).

Així doncs, anant de Barcelona a l'Hospitalet quan s'acaba el carril bici Barceloní acabem d'arribar a la plaça Cerdà agafant l'avinguda Carrilet que ens deixa a peu de passarel·la. Creuarem la passarel·la i baixarem pel cantó hospitalenc per la rampa en direcció al carrer Badal. Un cop a baix girarem cua per anar a buscar la Gran Via.

El primer tram de carril bici (vegeu foto dreta) és a la vorera i sense senyalització horitzontal! Per on hem de circular? Més enllà el carril continua a la vorera, però amb asfalt i línies blanques, llàstima que encara hi ha els 50 metres d'obres que us comentava.

La continuació és el que ja us havia comentat, el carril va molt bé fins arribar a la plaça Europa, allà, en aquesta icona de modernitat, la bicicleta no existeix, són 700 metres de Gran Via sense carril bici!

L'enllaç amb el carril bici de la Rambla Marina (que també forma part de la Ronda Verda) ara ja es pot fer a través d'una de les passarel·les que creuen les vies del tren de l'Av. Vilanova (n'hi ha 3). Travessant els blocs de Bellvitge i fent alguns malabarismes entre voreres i cotxes arribarem al carril bici de la Rambla Marina.

27.1.05

Carril bici Gran Via

En el projecte de reforma de la Gran Via en el seu tram per l'Hospitalet està prevista la construcció de 2 carrils bici de 2 sentits a cada cantó de la Gran Via. Els carrils estaran segregats per elements de jardineria i tindran un paviment diferenciat al de la zona de vianants.

Els principals inconvenients que tindrà el carril bici serà la falta de connexió amb el carrils bici més propers en els seus extrems. Per una banda la plaça Cerdà continuarà com fins ara i per tant caldrà fer una volta per anar a buscar un pas elevat de vianants o circular perillosament amb el trànsit per aquest nus viari. I per l'altra banda el carril quedarà tallat en arribar a la fi del soterrament de la Gran Via, la connexió amb el carril bici de la Rambla Marina d'Hospitalet (pertanyen al projecte de la Ronda Verda) no està resolta encara, però en el pitjor cas s'hauria d'esperar al soterrament de les vies.

El projecte també preveu construir un tram de carril bici (un tram bidireccional en una de les voreres) al carrer Amadeu Torner, que hauria de tenir continuitat en un futur. La finalització del projecte es preveu per a la tardor de 2006.

15.3.10

La travessa del Delta del Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Barcelona


Amb aquesta ruta descobrim els indrets més interessants del Delta del riu Llobregat: les seves platges, els seus aiguamolls, l'agricultura i el seu parc agrari, els passeigs marítims, els carrils bici, etc.
 
Última revisió: juliol de 2026.
 

Distància: 31 km (40 km si visiteu tot el que us proposo)
Inici: estació de tren de Castelldefels.
Final: plaça Espanya de Barcelona (o alternativament a Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet...).

Descripció:

Sortim de l'estació de Rodalies de Castelldefels i agafem el pas subterrani per creuar les vies en direcció mar. Al sortir, creuem un pas de vianants i travessem una zona d'aparcament (agafant un carril bici pintat a terra) per agafar la rampa d'una passarel·la que ens permetrà creuar l'autopista C-32. Travessarem el Campus del Baix Llobregat de la UPC anant recte i una mica a la dreta per creuar l'estany de l'Olla del Rei i girem a l'esquerra per vorejar-lo (deixarem les marques de carril bici). Ja en aquest tram ens adonem que estem en zona deltaica antigament ocupada per aiguamolls ja que la presència d'aigua és constant.

Campus de la UPC i el seu estany de l'Olla del Rei

Fa uns anys, amb la vegetació menys crescuda
Acabem de travessar el campus per anar a buscar el carril bici de l'avinguda del Canal Olímpic i continuarem paral·lels al canal fins a travessar l'autovia C-31 per un pont. Continuarem per un carril bici estret fins al passeig marítim (km 2,6 vegeu foto).
 
Arribant al Passeig Marítim

Haurem de pedalar per la calçada


Un cop al passeig, continuarem per calçada en direcció Barcelona, mentre gaudim de bones vistes del mar, la platja i de les dunes que tot i que ara són testimonials ocupaven una longitud important del primer tram coster del delta i que són una reserva de sorra i de biodiversitat a preservar. Des de fa un temps, ja no es permet la circulació de bicicletes per damunt del passeig marítim al terme de Castelldefels (vegeu la foto a dalt)  La calçada té 2 carrils en sentit Barcelona i els cotxes et respecten bastant. Al terra, podeu veure encara les marques d'un antic carril bici desmantellat.

Aviat arribarem al tram de Gavà on podrem pujar al passeig marítim i deixar la calçada. El carril bici està marcat amb pintura (km 3,6, vegeu foto superior).
Pg. marítim de Gavà tocant a Castelldefels
 
Pg. Marítim de Gavà a la Riera de Canyars

Creuarem la passarel·la damunt de la riera de Canyars (vegeu la foto feta des de la passarel·la mirant cap al Prat) i després haurem d'estar atents per veure un monument al mig d'una rotonda que ens indicarà que hem de deixar la costa per agafar l'avinguda del Mar en direcció al centre de Gavà (km 5).

Creuarem altre cop l'autovia i continuarem en direcció Gavà Centre pel carril bici i deixarem a mà dreta (a l'altre cantó de la carretera) un parell de pistes de terra. A uns 650 metres del pont de l'autovia, trobarem una pista senyalitzada amb el nom de camí de la Mallola de Baix i creuarem per agafar-lo (km 6,4). Continuarem fins a trobar-nos una pista asfaltada (km 8) que agafarem cap a l'esquerra, però abans pareu-vos un moment a mirar l'estany de la Murtra.
 
Estany de la Murtra

Camí del Serral Llarg (mirant enrere)
Continuarem per la pista asfaltada fins a trobar un camí de terra a ma dreta on trobarem un pontet que ens permetrà creuar un canal, la cua de l'estany de la Murtra (km 8,8). Llavors continuarem per agafar una pista asfaltada a la dreta (camí del Serral Llarg, vegeu foto) que ens acostarà fins a l'autovia. Un cop a l'autovia continuarem pel lateral (atenció que és de doble sentit de circulació) fins arribar a una rotonda on podrem escollir si agafem el Camí del Mar cap a Viladecans o creuem l'autovia per anar a les platges i a l'espai natural del Remolar.

↷ Cap a la platja de Viladecans o cap al Remolar (+6 km)

Des d'aquesta rotonda creuarem l'autovia per a trobar una segona rotonda. Si anem rectes, anirem a la platja de Viladecans, i trobarem un accés directe a la platja de la Pineda on només hi poden passar bicicletes i vianants (600 m). En canvi, si ens deixem portar per la ruta dels cotxes anirem cap a la platja de la Murtra (1,2 km).

Platja de la Pineda, accés només
per a bicicletes i vianants
 
Carril bici cap al Remolar a la cruïlla amb el Camí del Mar

Camí d'accés al Remolar - Filipines

Si a la segona rotonda anem a l'esquerra, continuarem per un carril bici pel que era l'antiga autovia. En 1 km trobarem una rotonda i un accés senyalitzat a l'espai protegit del Remolar-Filipines. En uns 1.200 metres s'arriba a l'interior de l'espai on probablement haurem de deixar les bicicletes per acostar-nos als aguaits. També amb uns 500 metres ens podem acostar a la platja. La tornada es fa pel mateix camí. Acostar-nos al Remolar afegeix uns 3 km d'anada i un 3 més de tornada al nostre còmput de quilòmetres.


Cap a Viladecans pel camí del mar

Des de la rotonda (km 10,8) veiem un passeig pavimentat en vermell (vegeu les fotos de sota), és el Camí del Mar de Viladecans (o amb el seu nom tradicional, el Camí de les Filipines) que ens porta cap al centre de la població i cap a l'estació de tren. Amb el temps, les arrels dels arbres l'han deixat una mica bonyegut, així que si ho preferiu també podeu rodar per la calçada que és força tranquil·la fins a la rotonda de la B-210.  Travessarem la carretera B-210 amb compte pels passos ciclistes que ens donen prioritat i continuarem per un tram de carril bici més nou i just abans de la rampa del pont que travessa l'autopista C-32, girarem a la dreta travessant la carretera (o bé fent una mica de volta per sota el pont, la foto ens indica la primera possibilitat).
 
Camí del Mar de Viladecans

Camí del Mar abans de creuar la C-32

 
Riera de Sant Climent, tram inundable
 
Continuarem uns metres per l'altre costat de la carretera fins a girar a la dreta per una camí que ens portarà fins a la riera de Sant Climent que normalment no tindrem problemes per creuar. Remuntarem un metres la riera (vegeu la fotografia) i abans de travessar l'autopista C-32 hi ha una rampa a la dreta (km 14,9) que ens portarà fins a un camí paral·lel a la via del tren que seguirem. Al mapa final, teniu totes les possibilitats i alternatives que teniu en aquesta zona. Atenció, si la vegetació de la riera està crescuda i plou, a vegades s'acumulen bassals d'aigua d'entre 1 i 4 dits de profunditat a la zona pavimentada. L'alternativa és passar per l'Outlet i l'estació de Rodalies de Viladecans.
 
Continuem paral·lels a la via del tren i en direcció a Barcelona, però un accés des de Viladecans ens farà allunyar-nos de la via per tornar-nos apropar un tros més enllà (en aquesta zona hi ha una hípica i potser trobem algun cotxe). Creuarem una riera canalitzada, la riera Roja (i entrem al terme de Sant Boi), i al passar per sota d'un pont que creua les vies (km 17) tenim diverses alternatives, la meva recomanació és continuar rectes paral·lels a les vies (la següent foto està feta des d'aquest pont i mirant enrere cap a Viladecans).
Pel costat de la via, deixem enrere el Garraf

 

Basses de can Dimoni (+2 km)

Abans de continuar rectes, podem agafar un camí en direcció al mar fins a les basses de can Dimoni i visitar aquesta llacuna natural. Haurem de sumar 1 km d'anada i un altre de tornada. La foto de sota està feta amb un teleobjectiu i es veuen 5 edificis característics de Viladecans, els mateixos que es veuen petits a la foto de dalt.
Bassa gran de Can Dimoni amb Viladecans al fons
Per damunt de les vies (+0 km)
 
També hi ha la possibilitat de continuar paral·lels a les vies, però pel seu cantó nord. Caldrà creuar primer pel pont. Després (cap al km 19) en separarem una mica de les vies fins que haurem de girar a la dreta fins arribar a un pont que les torna a creuar. Aquí és on ens trobem amb la ruta proposada.
 
Continuem cap al Prat

Continuarem paral·lels a les vies i veurem la incorporació del ramal ferroviari que ve de l'aeroport, aquí haurem de girar a la dreta per sota de les vies i immediatament a l'esquerra. A continuació, el camí ens farà girar a la dreta i deixarem les vies darrera nostra per anar cap al mar (vegeu foto).
Camí del Corral (en allunyem de les vies)

La Ronda de Ponent cap al centre del Prat

A la següent cruïlla (km 19), tornem a girar a l'esquerra i continuem rectes fins que el camí gira a l'esquerra fins a un pont que creua les vies, però nosaltres anirem a la dreta per un túnel (km 20) que ens permetrà travessar el vial d'accés a l'aeroport. Uns metres més enllà, un nou túnel (km 21) ens permetrà creuar l'autovia C-31 i girarem a l'esquerra i agafarem un carril bici per anar cap al centre del Prat i travessar-lo. Anirem per la Ronda de Ponent (carril bici, vegeu foto), el carrer del Doctor Soler i Torrents, la plaça de la Vila, la plaça Espanya i finalment l'avinguda Anselm Clavé que al final ens permetrà accedir a la llera del riu Llobregat (km 23).

Cap a l'Hospitalet i Barcelona

Remuntarem el riu i passarem per sota del pont de l'autovia C-31 (vegeu foto) i usarem aquest mateix pont per creuar, hi ha un pas habilitat per vianants i ciclistes (km 23,5, vegeu foto a sota). Continuarem per darrera una benzinera i després el camí està pavimentat i passa per sota de dos ponts abans d'arribar a l'Hospital de Bellvitge (km 25). Entrarem per un accés de vianants al recinte hospitalari (vegeu foto) i de seguida trobarem una pista-bici pintada en vermell que agafarem cap a la nostra dreta.
Remuntant el riu abans de la C-31

 
Després de la C-31
 
 
Travessant el riu Llobregat per la C-31
 
 
 
Trams força estrets cap a l'hospital
 
 
Anem rectes per entrar al recinte


Al sortir del recinte hospitalari (foto a sota) creuarem una rotonda i agafarem un carril bici que neix a la dreta de la porta principal de l'hotel Hesperia. Vorejarem el Parc de Bellvitge (on hi ha l'ermita romànica de Bellvitge) i arribarem a la Rambla Marina que travessarem per continuar per carril bici paral·lels a la Gran Via. 

Passarel·la per creuar les vies

El carril bici anirà girant i donarem l'esquena a la Gran Via i travessarem l'avinguda Amèrica en un semàfor i continuarem en direcció muntanya per anar a buscar una passarel·la metàl·lica amb rampes que ens permetrà creuar les vies del tren (km 27). Continuarem aproximant-nos a la Gran Via i enllaçant carrils bici a la vorera de muntanya de la Gran Via tota l'estona. En arribar a la Ciutat de la Justícia (km 29), avançarem una mica i ja entrarem al terme municipal de Barcelona, només ens quedarà creuar la plaça Cerdà per fer l'últim tram de Gran Via per un carril bici a la vorera fins a la plaça Espanya.

Alternatives

Amb aquesta ruta he volgut recórrer alguns dels espais naturals i agrícoles del sector occidental del delta del Llobregat, per això en la pròpia ressenya ja us suggereixo algunes visites addicionals, però també la podeu complementar amb:
  • Us quedarà per visitar tot els espais naturals de la desembocadura del riu Llobregat situats al terme del Prat i que podeu trobar en la part final d'aquesta ressenya del camí verd del Llobregat. Al km 19 de la nostra travessa del Delta, hi ha la possibilitat de desviar-vos cap al polígon Mas Blau i per l'av. 11 de Setembre anar cap a la Platja del Prat i cap al mirador de la Bunyola (Carrabiners i Semàfor) i després podeu remuntar el riu per tornar a enllaçar amb la ruta. Aquesta alternativa suma almenys 9 km més a la ruta i uns quants més si també voleu anar a la platja del Prat.
  • Si continueu riu amunt podeu connectar amb Cornellà i Sant Boi fàcilment, entre d'altres poblacions. Per aquesta zona podeu fer una volta pel parc agrari seguint part d'aquesta ruta.
  • Podeu començar la ruta a Castelldefels-Platja, però no podreu anar legalment pel passeig marítim i us perdreu un espai natural i veure de prop l'entramat de corredores (canals d'aigua) que hi ha en aquesta zona. L'avantatge és que potser us podeu acostar fins a Port Ginesta i aquí sí que teniu un tram de carril bici i podeu arribar-vos per dins de la zona portuària fins a una platja i una zona amb surgències d'aigua dolça provinents del Garraf. Aquest tram de Delta es diu les Botigues de Sitges ja que pertany administrativament a Sitges.
  • Riu amunt podeu combinar aquesta ruta amb la Colònia Güell o amb l'Anell Verd de Sant Boi.
  • No hi ha connexió en bici prop del litoral entre la Platja del Prat i la de Viladecans i tampoc entre la de Viladecans i la de Gavà. Vegeu el mapa per conèixer totes les possibles connexions i alternatives.
Més informació:
  • A Instagram, hi tinc diversos vídeos: aquest, aquest o aquest altre que us ajudaran a fer una idea dels paisatges que travessem.
  • Track a Wikiloc actualitzat el 2026, no feu cas del tracks anteriors.
  • Vídeo de la ruta de l'11/5/2014
  • Fauna a les basses de can Dimoni
  • La marinada és el vent de mar cap a terra que acostuma a aparèixer a mig matí i que té el seu màxim a la tarda d'hora. Si ve de sud o d'oest ens ajudarà, però si té una component est ens pot fer la punyeta. Mireu la previsió del temps.

Mapa:

En aquest mapa de la ruta, hi trobareu molts punts d'interès i camins per arribar-hi i també un munt de possibles variants i dreceres que podeu escollir segons si voleu un camí més ràpid i curt o més segur. Des d'un ordinador podeu descarregar els tracks i els punts en formats kml/kmz (des del mòbil no).