La setmana passada vaig creuar el riu Anoia un parell de vegades pel mateix pas en una ruta pel Penedès. La primera vegada vaig ser prudent i vaig utilitzar la passera de pedres, però a la tornada, com que havia vist passar un tot terreny i em vaig fixar en la fondària, vaig decidir que m'atreviria a intentar creuar-lo en bici i que a males posaria un peu damunt de les pedres.
..Doncs sí, el vaig creuar sense masses problemes, però només vaig fer una pedalada sencera i en veure que sucava el peu vaig deixar que l'impuls inicial em portés i vaig fer alguns cops suaus de pedal retornant les bieles a la posició horitzontal per anar donant impuls. No acostumo a creuar gaires bassals ni rieres i vaig recordar de petit quan creuava bassals amb la bici i aixecava els peus per no mullar-me! Ara mirant el punt al Google Maps, veig que hi ha una foto al Panoramio on un grup de ciclistes més sensats creuen el riu en bici.
3 comentaris:
Que divertit!
Moltes vegades anant amb bici a mi també em vénen records d'infància. Això vol dir algo positiu, no? :)
Quant vulguis anem a creuar el Llobregat.
A aixó ens porta la mala politica de aillament a la que estem sotmessos els de l'altre banda del riu . . .
Uff, el Llobregat! No m'atreveixo! Aquí ajudava que el terra estava encimentat...
De petit anava molt en bici i recordo un carrer que no estava asfaltat i que sempre que havia plogut hi anàvem a travessar bassals. Algun cop m'havia quedat parat al mig del bassal o m'havia esquitxat tot!
Publica un comentari a l'entrada