Algunes coses que em molesten de la circulació en cotxe

Avui tres coses que em molesten especialment de la circulació en cotxe i que tenen poc a veure amb la bicicleta.

No circular pel carril de la dreta

És un clàssic de les autopistes, autovies, Rondes de Barcelona i carreteres de dos carrils o més. Tothom té una excusa per no circular pel carril del mig: hi ha moltes entrades, vaig més còmode, és que aquest carril no es perd, etc.

Resultat: menys fluïdesa, més congestió, avançaments per la dreta, etc.

Conduir fumant i treient la mà per la finestra

Com ja he comentat altres vegades, crec que fumar al cotxe hauria d'estar prohibit perquè és especialment tòxic, per protegir els menors, per seguretat viària i per prevenir incendis.

Treure la mà per la finestra em molesta especialment perquè es pot cremar a un ciclista o motorista que passi, perquè la cendra pot anar a parar a altres usuaris de la via, perquè no es poden llençar objectes a la via (cendra) i pel perill d'incendi.

Estar aturat i deixar el motor en marxa

Un altre clàssic. Ja en vaig parlar aquí i també aquí. Resumint és una despesa energètica innecessària i un problema de contaminació i salut pel conductor i la gent que hi pugui haver pel voltant. Als cotxes no els hi passa res per engegar i apagar moltes vegades, els motors d'arranc estan preparats.

Com veieu són pràctiques molt habituals, però estem a temps de canviar-ho!

Tenda per a cicloturisme Bikamper

Una tenda de poc pes pensada per a cicloturisme i que es munta amb el suport d'una bici tipus BTT.

Un disseny interessant que sembla que estalvia cert pes, però que també dóna la sensació que sigui una mica inestable (suposo que ja ho han previst) i una mica rollo haver de treure la roda de davant.

• Topeak - Bikamper™

Smart Cities o vendre fum

Una ciutat intel·ligent és sobretot una ciutat sostenible ambientalment i per tant a part de ser sostenible energèticament, en el tractament de residus i en l'ús de l'aigua, ho ha de ser també en la mobilitat.

Al centre de Sarrià els cotxes no
hi són benvinguts i això millora la
qualitat de l'espai urbà.

He sentit a parlar de diverses innovacions tecnològiques que podrien fer les nostres ciutats very smart, però a quin preu? amb quina relació cost-benefici? El concepte smart-city és al meu entendre més que mai una etiqueta que moltes empreses usen per vendre els seus productes a molts polítics locals amb poc coneixements tecnològics. Els polítics, al seu torn, volen innovar, destacar, sortir a la premsa i atraure empreses de noves tecnologies al seus municipis.

Algunes de les innovacions que he sentit són autèntiques bajanades.

Per exemple, no té sentit posar sensors d'aparcament a l'espai públic, perquè el cost-benefici no compensa, perquè invertir en alternatives com la bicicleta és molt més barat i amb una millor relació cost-benefici. Perquè l'espai per aparcar sempre és limitat i posar sensors, seria incentivar l'ús del vehicle privat i potenciar que els cotxes facin carreres per ocupar un aparcament lliure o que la gent estigui més pendent d'un navegador al cotxe que de conduir amb seguretat.

Les zones de vianants afavoreixen l'activitat
comercial. A la foto Sitges.

Una altre idea que he sentit és posar sensors en els contenidors d'escombraries per tal de saber quan estan plens i optimitzar els recorreguts del camions que recullen les escombraries. D'entrada la idea sembla bona, però quan estudiem el cost-benefici de la mesura no ho veig tant clar. Potser amb contenidors soterrats de grans dimensions es podria fer, però amb contenidors petits? Amb quin cost? Amb quin manteniment? Estalviaríem diners, energia i molèsties? Crec que no.

No seria més intel·ligent disminuir la contaminació i disminuir la mortalitat i els costos sanitaris associats?
No seria més intel·ligent restringir l'ús del cotxe i donar espai a altres mitjans de transport?
No seria més intel·ligent potenciar la bicicleta? I reduir el sedentarisme, les despeses sanitàries, els embussos i el consum d'energia. I recuperar l'espai públic, el comerç de proximitat i el bon humor?

Primer sentit comú i sostenibilitat i després l'etiqueta d'smart ja vindrà sola.

• Niça, la primera ciutat europea en implantar un sistema intel•ligent d'aparcament

Baròmetre Europeu de la Bicicleta

Espanya es situa en la 27a posició empatada amb Portugal, la 4a per la cua, de 32 països analitzats.

S'acaba de publicar el primer Baròmetre Europeu de la Bicicleta que promou la European Cyclist's Federation (ECF) i que té per objectiu comparar l'ús de la bicicleta en els 32 països europeus i promoure el debat entorn de l'ús de la bicicleta.

El baròmetre té en compte 5 aspectes clau per cada país i els pondera amb el mateix pes: 

1. El repartiment modal: quanta gent usa la bici com el seu mitjà de transport habitual.
2. La seguretat: és segur anar en bicicleta?
3. Les vendes de bicicletes: quantes bicis es venen cada any?
4. El cicloturisme : quants viatges es fan en bici?
5. L'activisme: quants membres de la ECF hi ha a cada país?

Com ja era d'esperar, Dinamarca i Holanda encapçalen el rànquing empatats en la primera posició seguits de Suècia i Finlàndia.

Espanya es situa en les últimes posicions penalitzada pel poc ús de la bici, vendes de bicicletes modestes, poc cicloturisme i el fet que actualment hi ha poques associacions ciclistes que siguin membres de l'ECF. L'aspecte en que Espanya treu una posició més bona (12a posició) és en seguretat.

• The first EU wide ECF Cycling Barometer launched

Patinets elèctrics

Des de fa un temps s'han popularitzat a Barcelona els patinets elèctrics de lloguer per fer turisme. Diverses empreses lloguen o ofereixen tours turístics per la ciutat de forma similar al que es fa en bicicleta convencional o elèctrica.

La gran diferència entre una bici i un patinet és que el patinet no pot circular per la calçada i això l'aboca més d'hora que tard a la vorera.

De fet, el patinet elèctric tampoc pot circular per la vorera, només si el porta un menor de 12 anys. Entenc per tant, que els que circulen ho fan amb una concessió de l'Ajutament. Vegeu l'ordenança municipal: