L'arrogància de l'espai. Els problemes habituals dels carrils bici.

Us recomano aquest article de Copenhagenize sobre els carrils bici de Barcelona. A vegades, si ens ho diuen des de fora sembla que tingui més valor.

Fa temps que des del col·lectiu ciclista ens queixem de la qualitat de les infraestructures ciclistes. El problema de fons és evidentment la dificultat de que els polítics treguin espai al cotxe per dedicar-lo a la bici. A part d'això i de la mania de fer encara carrils vorera-bici,  els 4 problemes més habituals dels carrils bici existents a les ciutats catalanes són:

Carrils bici de doble sentit (els "bidireccionals")

• Es fan per estalviar una mica d'espai i  per no treure o recol·locar aparcaments, zones de càrrega i descàrrega, contenidors, parades de bus, etc. És a dir, perquè molesten menys al cotxe.
• Si es fan a la mitjana central encara "molesten" menys. Tot i que el ciclista s'empassi més contaminació i les connexions siguin més complicades.
• La Generalitat no els recomana a la ciutat i menys encara en voreres (Manual per al disseny de vies ciclistes a Catalunya).
• Es fa impossible de sincronitzar satisfactòriament els semàfors.
• Les cruïlles són perilloses i les connexions difícils.
• No t'acostumen a deixar al final del teu recorregut i per tant conviden a utilitzar les voreres.
• Estan pensats per a vies verdes i recorreguts interurbans.

Carrils bici estrets

• No permeten la circulació normal i segura de totes les bicicletes. N'hi ha moltes que són més amples o llargues, especialment, les que són de càrrega.
• No permeten avançaments entre ciclistes.
• Usen a vegades zones no pavimentades adequadament.
• No hi ha separació de seguretat.
• Fan alentir la bicicleta.
• En definitiva, no permeten un creixement de la bici, no hi creuen, no estan pensats pel futur!

Continuïtat i desconnexió

• Molts carrils bici no tenen continuïtat a les cruïlles o la continuïtat perd preferència o no té una trajectòria recta.
• Sovint, no es preveu cap tipus de continuïtat pels ciclistes que abandonen el carril bici i volen prendre altres direccions.
• Molts carrils bici no tenen continuïtat i no estant connectats a cap xarxa ciclista. És normal que una xarxa es faci a trossos, el que no és normal és que quan s'acaba un carril bici, no es faciliti ni s'indiqui com continuar el teu itinerari.
• En voreres, tots aquests problemes s'agreugen.

Rotondes

• Són especialment perilloses pels ciclistes i la seva perillositat augmenta amb el diàmetre de la rotonda i el nombre de carrils.
• Necessiten més espai que un creuament tradicional
• La solució més acceptada és un carril bici exterior que segons les dimensions de la rotonda i la velocitat de circulació de la via, pot ser completament segregat (i fa recórrer més distància a la bici), semi-segregat (o segregat a trossos) o sense segregar i ocupant el carril exterior.
• Les rotondes interiors no s'utilitzen perquè cal usar molts semàfors addicionals per permetre l'accés al centre de la rotonda (vegeu la de la plaça de les Drassanes).
• En rotondes, no té sentit la bidireccionalitat.
• En alguns casos, també es travessen les rotondes pel mig, però cal oferir igualment alternatives exteriors pels que giren.