Millor quantitat o qualitat?

Quan he llegit que Barcelona preveu construir 200 km de carrils bici en 3 anys he tingut una doble sensació:

1. Què bé que s'aposti finalment per la bici!
2. 200 km en 3 anys? Com els d'ara? Potser millor que en fem menys i millor, no?

Doncs sense desmerèixer l'1, l'aposta per la bicicleta de l'equip d'Ada Colau, vull dir el 2, que potser no cal acabar tots els carrils bici en 3 anys, però en canvi se'n poden reformar molts i que és més important treballar en la qualitat que en la quantitat.

Tornant al punt 1, ja era hora que algú plantegi fer carrils bici en avingudes com el carrer de Sants, la Via Laietana, l'avinguda Madrid, la Travessera de les Corts o el Passeig de la Zona Franca, perquè els carrils bici serveixen justament per això, per fer una xarxa que enllaci zones pacificades i per tant els carrers vertebrals d'una ciutat, ho han de ser per tots els modes de transport. També s'aposta per enllaçar tots els barris alts de la ciutat que actualment tenien un dèficit important de connexions.

I continuant amb el punt 2. La reforma de la Meridiana és una oportunitat per mostrar aquesta millora de la qualitat de les infraestructures ciclistes tant necessària.

Finalment, justificar el que em sembla obvi, però que segurament no tothom veu: A Barcelona, hi ha un excés de cotxes i conseqüentment un excés de contaminació que afecta greument la salut de les persones. El que es proposa és el que han fet i estant fent tantes altres ciutats europees. L'espai que guanyarà la bicicleta, serà l'espai que perdi el cotxe. Endavant!