Els camins fluvials pedalables alteren els ecosistemes?

M'han arribat diverses crítiques d'entitats ecologistes a projectes de vies verdes fluvials arreu del territori i en concret al projecte de vies blaves que impulsa la Diputació de Barcelona. No crec que la creació de camins alteri sensiblement els ecosistemes i crec que pot ajudar a millorar-los. Evidentment, si es fa amb un mínim de seny. M'explico.

El riu Besòs a Montcada. Per falta d'un camí
habilitat continu els ciclistes van per la llera.

En la majoria de casos, els camins fluvials ja existeixen i fa molts anys o segles que s'usen: camins de sirga, camins de mota, camins de ronda, camins de pescadors... I paral·lels al rius també tenim carreteres, vies de tren, oleoductes, gasoductes, línies d'alta tensió, canalitzacions de tot tipus, etc. Així doncs, els rius i els seus entorns (sempre parlant en general) estan altament humanitzats i en molts casos degradats i no ha estat fins que la qualitat de l'aigua ha millorat que els ecosistemes s'han recuperat.

Les vies verdes fluvials (o vies blaves) poden ajudar a ordenar els entorns fluvials. Si bé és cert, que una via verda té un factor crida que pot fer augmentar els nombre d'usuaris d'un camí fluvial, també pot servir per regular activitats i accessos al riu. Alguns exemples:

• Es pot restringir l'accés de vehicles motoritzats prop dels cursos fluvials.
• Es pot dirigir el trànsit de ciclistes cap una de les dues ribes, poden mantenir meandres, aiguamolls o boscos de ribera com a petites reserves naturals.
• Els camins es poden allunyar convenientment del curs de l'aigua i es poden afegir tanques que impedeixin que la gent circuli per zones inundables.
• Ponts i passarel·les existents o de nova creació es poden usar com a elements per ordenar l'entorn.

Al meandre de Ca n'Albareda, al riu Llobregat entre Martorell i Sant Andreu de la Barca, es dirigeix els ciclistes cap al camí de la riba esquerra, a la riba dreta es manté un espai protegit al costat d'un espai agrícola.

Un altre factor a tenir en compte, és el d'educació, sensibilitat o seducció ambiental. Sempre dic que no es pot estimar el que no es coneix i conseqüentment no es pot defensar el que no es coneix. Els camins fluvials han d'ajudar a tenir una societat més conscienciada pels valors ambientals dels ecosistemes que ens ajudi a defensar un model de territori més sostenible. Per tant, la recuperació de camins fluvials pot anar lligada també a tot un projecte de sensibilització que inclogui senyalització, panells informatius, aguaits, etc.

Criticar genèricament un projecte de recuperació de camins fluvials per a la circulació a peu i en bicicleta sense tenir un projecte damunt de la taula crec que és frívol perquè la recuperació de camins fluvials pot ser una oportunitat per la restauració i la correcte gestió d'espais molts cops ja humanitzats i degradats. La clau crec que és lligar els projectes de camins fluvials a la recuperació ambiental dels riu.

En aquest blog, podeu trobar ressenyes de camins pedalables paral·lels a rius com el Llobregat, el Besòs, el Mogent, la Tordera, el Ter, el Fluvià o l'Ebre. A la Catalunya Nord, trobareu vies verdes paral·leles al Tec, la Tet o l'Aglí.