2. Reparació d'una punxada

Treurem la roda punxada destensant el fre de pastilla i descaragolant la tanca de la roda. Cal recordar com anava col·locada la roda (la tanca ràpida sovint va a l'esquerre). Amb fre de disc només cal tenir present que no s'ha d'accionar el fre en cap moment per no bloquejar la pinça de fre i no tocar el disc si aquest crema degut al frenat. Si la roda porta un eix passant, s'ha de treure per complet i val la pena tornar-lo a posar per no perdre'l.

A continuació, treurem tot l'aire que pugui quedar dins la cambra i utilitzarem dues o tres palanques per separar el pneumàtic de la roda de la llanta. Un cop separada el pneumàtic ens serà molt fàcil extreure la cambra i posar-ne una de nova. Abans però de posar la cambra nova, caldrà inspeccionar amb el dits l'interior de el pneumàtic i de la llanta per si hi hagués quedat alguna punxa o algun repèl de la llanta. Un cop introduïda la cambra (començarem pel punt on hi ha la vàlvula) inflarem només una mica la cambra per a evitar pessigar-la en tornar a col·locar el pneumàtic amb les palanques. Finalment acabarem d'inflar la roda i la col·locarem al seu lloc intentant que quedi ben centrada (caragolant més d'un cantó o de l'altre) i que no toqui a les pastilles de fre que haurem tornat a tensar. En cas de fre de disc, ens caldrà ajustar la pinça perquè les pastilles no toquin. Si tenim un eix passant, ens estalviarem el centrat de la roda i del fre.

 

Les palanques extractores metàl·liques poden rallar la llanta i pessigar la cambra, cal utilitzar-les amb compte o utilitzar palanques de plàstic que són força resistents i no tenen aquesta problemàtica.

 

 

Reparació de la cambra d'aire 

 

Primer provarem de detectar visualment el punt on hi ha la punxada i si no ens en sortim la inflarem i escoltarem si hi ha pèrdua d'aire (també la podem submergir en aigua i buscar bombolles). Un cop trobada la punxada la marcarem amb un tros de guix per no perdre-la. Llimarem la zona on enganxarem el pegat amb paper de vidre per aconseguir millor adherència, posarem cola i a continuació el pegat. Mantindrem una pressió damunt del pegat diversos minuts i ja només ens mancarà inflar la cambra i comprovar que no hi ha pèrdua d'aire. No s'aconsella posar gaires pegats en una mateixa cambra. Els pegats amb el temps es poden aixecar i les coles que s'utilitzen poden perdre l'efectivitat amb el temps (o ens la podem trobar seca el dia que la necessitem!). Per tot això és convenient portar sempre almenys una cambra de recanvi

 

 

Esprais i cambres amb líquid auto-reparador

Per a petites punxades, hi ha esprais que ens introdueixen un líquid segellador de forats dins de la cambra d'aire. Perquè funcionin, el forat ha de ser petit i abans d'aplicar-ho, caldrà revisar que no hi ha cap punxa clavada al pneumàtic. En el cas de la foto de la dreta, no va funcionar.

Hi ha cambres d'aire que porten dins un líquid segellador que auto-repara petites punxades. Això afegeix alguns grams més a les rodes, però la meva sensació és que donen prou bon resultat.

 

Més coses:

• Actualment, moltes rodes són tubeless, és a dir, tot i que d'origen vinguin amb una cambra d'aire, pots no usar-ne i utilitzar un líquid segellador i un kit específic.
• Un dels punts febles de les cambres d'aire és la vàlvula. Cal anar en compte al muntar el pneumàtic que la vàlvula quedi perpendicular a la roda i no torçada. També cal anar en compte a l'inflar roda de no fer excessiva palanca perquè la base de la vàlvula pateix i és un dels punts on trobem les punxades.
• Utilitzar un colze com el de la foto és molt pràctic per a rodes de diàmetre petit on els radis ens molesten per posar l'inflador.
• La "inflamació de la vàlvula" no és una cosa gaire habitual, però jo ho he vist una parell de vegades: l'aire es filtra per dins de la goma de la vàlvula. Tot i que podem aguantar alguns dies, va la pena canviar la cambra d'aire perquè tard o d'hora es punxarà.
• Quan canviem una punxada és bon moment també per veure l'estat dels pneumàtics i canviar-los si s'escau (si estan massa llisos, estan estriats o tenen algun tall).
  
• Els pneumàtics de diàmetre petit com els de bicicletes de nens i de bicis plegables costen bastant més de treure que els de diàmetres més grans. També passa a vegades amb pneumàtics vells on la goma està molt endurida.
  

Una "inflamació de vàlvula" i un colze

Inici del manual de mecànica