Dos corrents d'opinió amb els que no estic d'acord són els que s'expressen en aquest títol. Tot i que aprecio les idees crítiques d'aquests corrents i en comparteixo alguns postulats no n'estic d'acord. Però, anem per pams.
Un article de l'economista Guillem López Casasnovas (El Periódico 15/4/2009) i també abans des de la Fundació Terra (Bicing una perversión de lo público i editorial) expressen l'opinió de que el Bicing és malgastar els diners públics, aquest seria en general l'argument principal, ja que al meu entendre molts del altres arguments esgrimits només justifiquen que el Bicing es podria gestionar millor i en alguns casos els arguments dels articles de la Funció Terra pixen fora de test. Al meu entendre el Bicing és un nou servei de transport públic que es pot millorar molt, però que sempre tindrà limitacions. Tot i així, per mi el Bicing és la millor campanya de promoció de la bicicleta que s'ha fet mai a Barcelona i també la millor empenta al desenvolupament de la infraestrucutra ciclista. És car? Comparat amb què? Hauria de finançar-se amb publicitat? Sí, suposo que no s'ha pogut fer perquè ja hi havien contractes signats. El meu balanç cost-benefici és positiu.
D'altra banda, hi ha un corrent contrari als carrils bici. Diuen que les bicicletes han de circular per la calçada i no restringides a carrils bici perillosos. També surten amb el tema del cost de construir carrils bici. La meva opinió és que cal una xarxa troncal de carrils bici i per la resta de la ciutat cal anar per la calçada, per zones 30, carrers de prioritat invertida i per zones de vianants. Que ningú esperi que el carril bici li arribi a la porta de casa! Però els carrils bici cal fer-los i fer-los bé.
Em ambdós casos, es propicia que la gent vagi en bicicleta i que hi hagi un canvi social i cultural. Potser fem les coses a revés, però donada la nostra realitat com a societat, potser és el millor camí...
Un article de l'economista Guillem López Casasnovas (El Periódico 15/4/2009) i també abans des de la Fundació Terra (Bicing una perversión de lo público i editorial) expressen l'opinió de que el Bicing és malgastar els diners públics, aquest seria en general l'argument principal, ja que al meu entendre molts del altres arguments esgrimits només justifiquen que el Bicing es podria gestionar millor i en alguns casos els arguments dels articles de la Funció Terra pixen fora de test. Al meu entendre el Bicing és un nou servei de transport públic que es pot millorar molt, però que sempre tindrà limitacions. Tot i així, per mi el Bicing és la millor campanya de promoció de la bicicleta que s'ha fet mai a Barcelona i també la millor empenta al desenvolupament de la infraestrucutra ciclista. És car? Comparat amb què? Hauria de finançar-se amb publicitat? Sí, suposo que no s'ha pogut fer perquè ja hi havien contractes signats. El meu balanç cost-benefici és positiu.
D'altra banda, hi ha un corrent contrari als carrils bici. Diuen que les bicicletes han de circular per la calçada i no restringides a carrils bici perillosos. També surten amb el tema del cost de construir carrils bici. La meva opinió és que cal una xarxa troncal de carrils bici i per la resta de la ciutat cal anar per la calçada, per zones 30, carrers de prioritat invertida i per zones de vianants. Que ningú esperi que el carril bici li arribi a la porta de casa! Però els carrils bici cal fer-los i fer-los bé.
Em ambdós casos, es propicia que la gent vagi en bicicleta i que hi hagi un canvi social i cultural. Potser fem les coses a revés, però donada la nostra realitat com a societat, potser és el millor camí...
4 comentaris:
Al llevant de mallorca podríen promoure vies verdes per anar en bici. Però s'estimen més construir un tren desproporcionat que tammateix no soluciona el problema del transport públic.
Els arguments de Terra barrejen conceptes de funcionament amb malt funcionament, conceptes de finançament amb conceptes de economia global i conceptes de finançament public amb pagament del servei public, tot aixo afegint-hi dades erronees com dir que el bicing costa 0,006 euros per 30 minuts de desplaçaments diaris, quan tothom que ha estat usuari sap que els viatges que es facis no incrementen el preu
Jo invertiria un raonament del que has dit. Trobo que la ciutat hauria de planificarse al revés, entorn de la bici i no del cotxe. La idea sería.
"Que ningú esperi que el carril de coctxe ens porti a la porta de casa pero el carril bici sí."
Perque si ho pensem bé un carril bici en doble sentit no ocupa prácticament res mentre que carrils de cotxe no es només per l'ecologia de la contaminació i pel menor soroll es que ocupen un munt d'espai de ciutat que si el carrer fos peatona i amb carril bici sería molt millor.
Crec que tu mateix caus en el profund prejudici dient que no a la capilaritat dels carrils bici... i perque no? i perque no robar definitivament aquest espai de ciutat que ens ha robat el cotxe. Recuperemlo pels vianants i els ciclistes i sortiriem guanyant tots.
No crec que el cotxe ens hagi de portar a la porta de casa, la bici sí, però no cal que sigui per un carril bici pròpiament dit, ens hi pot portar per un carrer pacificat polivalent que principalment serà usat per vianants i ciclistes, però que ha de poder ser utilitzar per vehicles a motor amb les restriccions que calgui de velocitat o segons el tipus de vehicle o l'ús (hem de pensar en l'accés als garatges de veïns? només els vehicles d'emergències? transport mercaderies als comerços? obres? camions escombraries i de neteja? taxis?).
Publica un comentari a l'entrada