És una Brompton, oi?

Ja és un fet conegut que anant amb una bicicleta plegable la gent et mira i fins i tot et pregunta, potser cada cop menys perquè cada cop és més habitual, però continua passant. Amb una Brompton, l'efecte es multiplica.

Avui pel vestíbul d'una estació de tren, fent rodar la bicicleta cap a la sortida sento una veu per darrera que diu:

- És una Brompton, oi?
- Sí, sí -Responc.
- Va bé, oi?
- Sí

Fins aquí més o menys normal. El que m'ha sobtat en girar-me és que m'ho preguntava una senyora gran (potser d'uns 70 anys). He continuat perquè anava amb preses, tot i que m'he quedat amb ganes de preguntar-li a la senyora per què ho preguntava i com és que coneixia les Brompton. Mentre pedalejava ja a fora de l'estació he anat rumiant possibilitats: li ha regalat una Brompton al seu nét o ella també en té una...