Xavi Tondo - Homenatge, foto d'Enric Llaó a Flickr.
Ahir ens va arribar la notícia de la mor del que segurament era el ciclista català més en forma del moment. Va ser en un accident domèstic i no damunt de la bici com molts vam pensar en un primer moment en sentir el titular.
Quina verdadera MERDA!! Que fort!! Una bona persona, simpàtica i amb un somriure contagiós. Fa molts anys va venir a fer una xerrada a Sant Cugat, ell encara era un amateur que despuntava. Va ser molt interessant i recordo alguns consells molt profitosos. També vaig coincidir en una "Terra de Remences" on desprès d'acabar la cursa va venir al Coll de Bracons a animar als "matats" com jo!!
Jo no el coneixia, però feia temps que a la blogosfera ciclista catalana notava una admiració cap aquest ciclista que anava més enllà del seus èxits esportius. Segurament el seu caràcter i proximitat, només cal veure els homenatges que se li estan fent en aquests moments a la xarxa.
Jo tampoc el coneixia que consti, vaig coincidir amb ell un parell de cops quant no era gens conegut i em va semblar molt trempat. Naturalment, després l'he anat seguint. Quant l'entrevistaven a TV3 després d'una cursa era el que tenia el somriure més gran de tots, i sempre pensava "aquest noi és un flipat de la bicicleta i realment s'ho està passant de puta mare". Aquest proper Tour de França era el seu primer i li venia molt de gust, quina llàstima. Quina mala sort!! És surrealista...
3 comentaris:
Quina verdadera MERDA!! Que fort!!
Una bona persona, simpàtica i amb un somriure contagiós.
Fa molts anys va venir a fer una xerrada a Sant Cugat, ell encara era un amateur que despuntava. Va ser molt interessant i recordo alguns consells molt profitosos.
També vaig coincidir en una "Terra de Remences" on desprès d'acabar la cursa va venir al Coll de Bracons a animar als "matats" com jo!!
Quina merda, merda, MERDA!!
Una abraçada a la familia.
Snifff
Jo no el coneixia, però feia temps que a la blogosfera ciclista catalana notava una admiració cap aquest ciclista que anava més enllà del seus èxits esportius. Segurament el seu caràcter i proximitat, només cal veure els homenatges que se li estan fent en aquests moments a la xarxa.
Jo tampoc el coneixia que consti, vaig coincidir amb ell un parell de cops quant no era gens conegut i em va semblar molt trempat.
Naturalment, després l'he anat seguint. Quant l'entrevistaven a TV3 després d'una cursa era el que tenia el somriure més gran de tots, i sempre pensava "aquest noi és un flipat de la bicicleta i realment s'ho està passant de puta mare".
Aquest proper Tour de França era el seu primer i li venia molt de gust, quina llàstima.
Quina mala sort!! És surrealista...
Publica un comentari a l'entrada