Quan jo era petit, a la bici no hi tenia compte-quilòmetres i no tenia mitjans per calcular les distàncies que feia. No sé perquè, però se m'ha ocorregut calcular alguns dels circuits que recordo que feia en aquella època. Era a casa dels meus avis i tenia una BH Califòrnia groga i blava (l'última bici que vaig tenir abans d'independitzar-me i poder tenir a casa les meves pròpies bicis). Per cert, la foto és extreta d'Ebay on ara la venen per 220 Euros!!!Doncs bé, mesurant alguns dels circuits que recordo fer, veig que no solia sobrepassar els 5 km, però a mi em semblava molt. De totes maneres, en un mateix dia podia fer perfectament 6 o 7 escapades en bici de diverses longituds. També recordo alguna escapada de 10 km, però això no era normal i acostumava a acabar amb una esbroncada dels pares al tornar, per haver trigat massa o per no avisar... També recordo punxar molt sovint la roda!
Més endavant, d'adolescent, recordo que quan anava algun cap de setmana a casa dels meus avis, solia estudiar a les tardes i sortia en bici per trencar una mica. Recordo que feia una pujada de 2 km i 85 metres de desnivell el màxim de ràpid que podia i després baixava a tota llet! Aquella època ja era en ple boom de les Mountain Bikes i jo continuava amb la meva BH Califòrnia sense marxes, de roda més petita i de colors cridaners!
2 comentaris:
T'imagino com un nen feliç amb la seva bicicleta descobrint el món al seu voltant, comprovant les dificultats d'aquesta màquina "diabòlica" de passeig o fent un esprint gaudies en aquestes tardes d'estiu. Com dic, ets una persona amb molta sort, uns altres com jo ens conformàvem amb un ferro i una roda donant-li la volta a la "manzana". Tots aquests records ara que ens arriba la revetlla de Sant Joan són entranyables perquè d'alguna manera, damunt d'una bicicleta mai hem deixat de ser "com a nens..."
Bona Revetlla de Sant Joan
Donç recordo ala meva infancia que encara no hi habien MBT i van apareixa les BH que es podien plegar per la meitat inclus algun company la tenia amb el canvi intern de 2 marxes.
La meva era normaleta, no tenia frens i baixava escales i feia salts en camins de terra i tot això que ara fan amb aquestes megabicis, i molt sobint tenia que tornar a casa amb alguna punxada.
Finalment en una baixada d'escales i fen trialeras es ba trencar el quadre.
Publica un comentari a l'entrada