Ahir vaig veure una nena que anava amb el seu cotxe elèctric i com que no anava prou ràpid (suposo que la bateria estava baixa) treia els peus i es donava impuls. No vaig poder evitar riure, els nens fan gràcia. Després vaig mirar la mare (que l'acompanyava) i em vaig preguntar si havia estat ella la responsable d'aquella joguina, o el pare? O algun familiar o amic?
La velocitat i el soroll del vehicle elèctric em va fer pensar en aquelles cadires de rodes elèctriques que porten les persones discapacitades i tot seguit vaig pensar en que som els pares els que a vegades posem barreres o dis-capacitem els nostres fills.
Una alternativa |
Vaig parlar d'aquest tipus de joguines fa un temps en veure en un catàleg aquesta foto que he reproduït (apunt).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada