Davant d'aquest canvi cal que ens preparem i en l'àmbit de la mobilitat cal repensar les infraestructures (viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries). Per posar un exemple, aquest estiu la Generalitat anunciava el desdoblament de la carretera C-35 a Sant Celoni, però justament l'AP-7 deixa de tenir peatge, cal realment desdoblar la C-35 llavors? Hi ha molts projectes en els calaixos, però cal dur-los a terme encara tal i com s'havien plantejat? Les entitats ciclistes s'han queixat que ampliar aquesta carretera no tenia sentit i en canvi un itinerari ciclista paral·lel a la carretera sí.
Un altre tema d'actualitat, els peatges. Els peatges catalans eren injustos dins del context espanyol, però també són una bona eina de control de la mobilitat. Ara mateix, entrar a Barcelona en cotxe surt més barat que abans i això atrau nous desplaçaments amb tots els problemes que això suposa. El millor model és pagar per l'ús, així només paguen el manteniment de les carreteres qui més les utilitza. L'Eurovinyeta no la veig malament del tot, però no deixa de ser com un impost més, és una tarifa plana i no un pagament per l'ús, acabem pagant entre tots per exemple el trànsit de camions de mercaderies. El debat està obert, la PTP proposa una peatge molt econòmic que permeti finançar un munt de noves infraestructures de transport públic.
Així doncs, el que plantejo és revisar els projectes sobretot viaris, portuaris i aeroportuaris per si cal cancel·lar-los, modificar-los o posar-los a la cua de les inversions. En que cal invertir? Doncs crec que principalment en infraestructures ferroviàries i infraestructures ciclistes interurbanes (carrils bici) i que facilitin la intermodalitat (aparcaments segurs en estacions de transport públic, per exemple).
Si us hi fixeu, en cap moment he parlat de canvi climàtic i de la necessitat de lluitar-hi i mitigar-ne els efectes. És obvi que ho hem de fer i que és el principal motiu per repensar les infraestructures. Però crec que ens arribarà abans la crisi del petroli. En tot cas, el capitalisme basat en el creixement econòmic infinit en un planeta amb recursos finits és una utopia i per tant digueu-li com vulgueu, però hem de canviar de model.
I per cert, deixem ja de banda aquesta bajanada de jocs olímpics d'hivern!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada