17.1.24

El bikepacking recupera les alforges

La moda del bikepacking ha desterrat parcialment durant uns quants anys (potser ja una dècada) les mítiques alforges de cicloturisme de tota la vida, però el sentit comú s'ha imposat, i ara, els "bikepackers" han començat a incorporar portaequipatges i alforges petites en les seves configuracions.

Què aporta la filosofia bikepacking?

  • Sobretot lleugeresa
  • Una distribució de la càrrega més equilibrada i adaptada als diversos tipus de bicicletes.
  • Una solució per a les bicicletes que no tenien possibilitat de portar un porta-equipatges.
  • Més facilitat per fer senders estrets.

Quins inconvenients té el bikepacking? 

  • Una capacitat de càrrega molt limitada i limitant sobretot per a viatges de diversos dies o per sortides hivernals on cal portar més equipament.
  • La lleugeresa del bikepacking també es tradueix en alguns casos en menys resistència tant de les bicicletes com de les bosses que no estan preparades per la duresa del viatge.
  • La distribució equilibrada de la càrrega és teòrica. Les bosses del manillar o de la forquilla davantera poden afectar l'estabilitat del manillar. La bossa gran que es porta sota el seient acostuma a pendular (venen un accessori metàl·lic per estabilitzar-la).
  • Les bosses i accessoris de bikepacking són cars i a la vegada t'obliguen a dur material molt lleuger i a la vegada també car.
  • En el bikepacking on cal dur sac, aïllant, tenda i estris de cuina la bici es queda petita i el portaequipatge del darrera es fa imprescindible i lligar-hi coses sense més és poc pràctic en comparació a la practicitat d'unes alforges.
  • Descarregar la bici ja sigui per pujar al tren, pujar a l'habitació d'un hotel o entrar a una tenda és més laboriós en comparació amb la facilitat de treure i posar unes alforges.
  • Segons la bossa de quadre que s'usi, es perd l'espai dels bidonets d'aigua i cal trobar noves ubicacions: bosses al manillar, etc.
  • Sovint s'acaben usant motxilles d'hidratació o per portar la compra perquè no hi ha més lloc on carregar les coses.
  • Si vas en solitari, necessites portar més coses que si les pots compartir amb companys de viatge.
  • Amb tantes bosses, suports i accessoris, el pes acaba sent igual o més gran per la mateixa capacitat de càrrega.

Ciclistes amb alforges

Com sempre les etiquetes, les modes i les fotos de les xarxes socials són més superficials i simplistes que la realitat que és molt més complexa. El bikepacking no surt del no res, el minimalisme i la lleugeresa sempre s'han buscat en els viatges a peu i en bicicleta i les bosses del bikepacking no són noves i ja s'usaven abans i es combinaven amb les clàssiques alforges i es continuen combinant perquè les alforges no s'han deixat d'utilitzar en cap moment.

Ara, el seny ha tornat i apareixen alforges de "gravel" o de bikepacking, més petites, més lleugeres i menys resistents que les alforges més clàssiques, però que en definitiva donen per bo el portaequipatges i les alforges de tota la vida. Alguns exemples els podeu trobar en aquestes fotos de 3 cicloviatgeres a les xarxes socials: aquí, aquí (però ha usat també configuracions clàssiques) o aquí (i abans feia servir aquesta combinació).


Seny i llibertat!

Reivindico el seny i també la llibertat d'usar el sistema que més et convingui, la combinació d'alforges, bosses i portaequipatges que més et convigui, el que puguis pagar o el que tinguis a mà, perquè si no fas rutes de més d'un dia, segurament no et calen unes alforges ni portar gaires coses.

També reivindico el seny en el minimalisme i en l'esport. L'esport de competició ens ha transmès un ciclisme on cada gram de pes és important i això porta a ciclistes de tot tipus a sortir diàriament de casa amb pràcticament res més que alguns recanvis, un bidonet d'aigua, unes barretes energètiques i una roba que t'ha de servir durant hores tot i la variació tèrmica i meteorològica de la jornada.

Reivindico:

  • Poder fer esport i a la vegada poder-te aturar un moment a veure aigua sense ficar-te a la boca un bidonet ple de pols i terra!
  • Poder portar bosses o alforges que et permetin portar menjar, aigua o roba d'abric i per la pluja o tantes altres coses que et poden ser útils durant la jornada.
  • Més slow-cycling i més cicloturisme tranquil, també quan entrenes i fas esport, perquè per mi la part més interessant del ciclisme és gaudir del paisatge, la natura i del patrimoni cultural, entre d'altres.
  • El pes també ajuda a entrenar!

En bicicletes elèctriques, segons la
posició del motor i la bateria, les
alforges no descompensen els pesos.
 

Els inconvenients de les alforges

  • Normalment tenen poques o cap butxaca i per tant sempre són un sac on també costa trobar les coses i per la llei de Murphy sempre acabes obrint l'alforja on no tens el que busques o sempre acabes necessitant allò que has situat al fons de l'alforja.
  • El seu punt dèbil són els seus ancoratges i per tant si vas molt carregat i fas molts salts o baixes ressalts, has de saber que els ancoratges pateixen. Les dues o tres marques més populars a Europa tenen ancoratges molt resistents i a més es poden substituir. La lleugeresa continua sent important. Mentre tinc alforges de més de 15 anys que encara aguanten, no en tinc cap de supermercat que hagi aguantat més d'un any.
  • Els ancoratges moderns permeten posar i treure les alforges ràpidament, però si portes més equipatge damunt del portaequipatges, llavors pots perdre aquesta característica.
  • Cal repassar els caragols del portaequipatges regularment, perquè es poden  afluixar i podem perdre caragols.
  • En alguns casos, es pot trencar abans el portaequipatges que els ancoratges de l'alforja.
  • Si només s'usen les alforges de darrere, el pes queda clarament damunt de la roda del darrere i en pujada la roda de davant tendeix a aixecar-se.
  • Cal ajustar ben enrere les alforges i ajustar bé el portaequipatges per no tocar amb els talons les alforges.
  • Com que són grans, hi acabes posant més coses de les que necessitaràs i massa pes.
  • Un cop poses portaequipatges ja no el treus perquè no és ràpid de posar i treure
  • No totes les bicicletes poden portar un portaequipatges clàssic: les BTT de doble suspensió no poden i n'hi ha que no porten les perforacions adequades (tot i que hi ha algunes solucions per aquests casos).
  • Només el portaequipatges afegeix almenys 1 kg a la bici. Si a més en col·loques un a davant, vas sumant.


Les meves preferències

Jo soc de portaequipatges perquè em permet fer cicloturisme amb alforges, però també em permet posar-hi una bossa damunt per fer una sortida més esportiva. He portat bosses sota el seient petites i grans de bikepacking i he fet servir bosses de manillar, entre d'altres. Segons la sortida, agafo el que més em convé i ho combino. El portaequipatges em serveix de parafangs i per tant no acostumo a anar amb l'esquena bruta de fang o mullada.

Quan faig cicloturisme i fem una aturada en algun lloc, però des d'allà fem alguna sortida o hem d'anar a comprar, puc utilitzar una sola alforja. Amb poc pes no noto cap desequilibri. Anant en família, les alforges et permeten portar jaquetes, llums, farmaciola, joguines o un pícnic o el que calgui.

 

Comparant capacitats i pesos

Unes alforges clàssiques acostumen a tenir uns 25 litres de capacitat, per tant, portant-ne només dues, tens ja d'entrada 50 litres de càrrega al darrere. Les alforges davanteres, acostumen a ser una mica més petites. Aquesta configuració pot pesar uns 3 kg i valdre uns 150 €.

Amb bosses de bikepacking, sense portaequipatges, amb prou feines s'arriba als 40 litres (per exemple un bossa de quadre de 8 litres, una de seient de 13, una de manillar extra-gran de 15 i una de damunt de la barra d'1'5, sumen 37,5. Si hi sumem 2 bosses agafades a la forquilla de 6 litres cadascuna, igualem pràcticament la capacitat de les dues alforges. En pes tenim que la primera configuració pot pesar 2,2 kg i amb les bosses a la forquilla un total mínim d'uns 3 kg segons el mecanisme que usem per agafar les bosses davanteres.

Com podeu veure, per una mateixa capacitat, no estalviem pes i com podeu imaginar el preu s'enfila almenys al voltant dels 180 €. Les comparacions  les he fet cercant bona qualitat i mínim preu, però hi ha molt per triar i remenar. 


Articles relacionats:

1 comentari:

Andrés ha dit...

Molt ben argumentada aquesta comparativa entre alforges i bosses de bikepacking.

Tal com dius, penso que el més important es que cadascú es doni la llibertat d’escollir la configuració que millor li funciona sense deixar-se influir per les modes o pel ciclisme professional.

D’altra banda, per la meva part, he anat passat d’un ciclisme “esportiu” a un ciclisme tranquil i ara sento que gaudeixo més de les meves sortides.