19.2.25

4 coses que molen del ciclisme

El que més m'agrada del ciclisme ho puc resumir en 4 punts:
 
El confort: la confortabilitat del seient de la bicicleta i de la posició que adoptes damunt de la bici en especial a l'esquena, al coll i a les espatlles. I com més temps t'hi estàs més en gaudeixes!

L'estil: se'ns veu tan guapos damunt de la bici, amb aquella roba ajustada, el culot encoixinat, el casc, les ulleres i aquells mitjons!

La Rapidesa: de seguida estàs damunt de la bici i amb quatre pedalades ja notes una gran millora de la forma física!

És molt econòmic: tot l'equipament és molt econòmic, la bicicleta, el casc, les sabates, la roba, les ulleres, el manteniment, els accessoris... A l'abast de tothom!

I si no us agrada alguna d'aquestes coses, recordeu que també hi ha moltes altres formes de ciclisme i d'entendre la bicicleta!

13.2.25

Enganxats al GPS

M'encanta planificar rutes i seguir-les amb GPS, però me n'adono que si tinc el temps limitat o vull seguir un ritme alt, no gaudeixo de l'entorn. El problema és més la velocitat que no pas el GPS en sí mateix. També he vist molts ciclistes enganxats a la pantalla del GPS i al relleu del terra, que gaudeixen molt poc del seu entorn. A mi em passa potser el contrari, m'equivoco en algunes cruïlles perquè intento orientar-me per mi sol i anar badant amb l'entorn. Una altra cosa és anar en grup i deixar-te portar per un altre ciclista amb GPS, això és el millor!

A peu no hi ha problema perquè la velocitat és una altra i el GPS ajuda a orientar-te sense deixar de gaudir de l'entorn. De fet, quan corro no acostumo a orientar-me amb un GPS, perquè la velocitat i terreny no permet estar pendent d'una pantalleta, però igual que puntualment puc parar a fer una foto, també puc parar a mirar el GPS si estic en un terreny que desconec.

Amb la bicicleta, un GPS específic per a bicicleta és molt més pràctic que no un mòbil i si et prens les coses amb calma et pots orientar i gaudir del paisatge.

El que sí que faig sempre és enregistrar totes les rutes que faig ja sigui a peu, corrent o en bici. Disposar d'un rellotge intel·ligent m'ajuda a no dependre d'altres dispositius. Després, visualitzar la ruta enregistrada sobre mapes, preferentment amb una pantalla gran també ajuda a conèixer millor la zona i poder-hi planificar noves rutes.

Encara hi ha gent reticent a utilitzar la tecnologia per orientar-se, cada cop menys perquè les facilitats que dona són molt grans i cada cop més a l'abast de tothom.  A la vegada, els plànols en paper i sobretot les guies amb ressenyes detallades van retrocedint perquè les traces de GPS són molt més fàcils d'interpretar. En general, qui s'oposa a l'ús del mòbil és perquè no s'hi ha ficat.

També cal tenir clares les limitacions i els riscos de dependre només de la tecnologia, només cal reflexionar una mica per prendre algunes mesures de seguretat addicionals (portar bateries portàtils, fundes per la pluja, més d'un GPS o més d'un telèfon, etc.).

Si voleu saber quines eines utilitzo per planificar rutes, aquest apunt us en pot donar una idea, i tot i l'evolució constant de les eines digitals encara és força actual. Són les mateixes eines que potser faig servir per després veure la ruta que he fet o planificar-ne una de nova en la mateixa zona.

10.2.25

Rutes corrent

Totes les excursions a peu que proposo en aquest blog serveixen per córrer, però de fet, n'hi ha algunes que les he fet corrent. A continuació, teniu un llistat d'algunes de les rutes que he corregut.

El Baix Llobregat

La Cerdanya
  • Lles - Arànser - Lles pel camí vell senyalitzat com PR local: 7 km +175 m 
  • Oceja - La Popy - Oceja  5,4 km +173 m

La Garrotxa

La Terra Alta

Horta de Sant Joan - Assut de Lledó per la Via Verda: entre 9 i 11 km i com a màxim +150 m de desnivell positiu segons on ens trobem del poble i com accediu a la via verda, jo vaig fer servir un camí a l'oest del poble i no la carretera que hi baixa cap al nord.

El Vallès

4.2.25

Sistemes monoplat i altres transmissions que no ajuden a les pujades i al cicloturisme

Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.

A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.
I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.

La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.

El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.